28 d’abr. 2022

Versos com aigua en cistella

 


Disseny de la col·lecció i portada: Gracia Gil




Ahir es va presentar al Centre cultural Carmen Valero Versos com aigua en cistella, un llibre de versets que conté un breu vocabulari i unes activitats perquè està pensat per a l'alumnat dels darrers cursos de Primària i els cursos inicials de l'ESO.  

En aquesta mateixa entrada aniré bolcant el resultat dels tallers que s'hi realitzaran als instituts del poble i ampliant el nombre d'activitats, propostes i solucionari. Com vaig dir a la presentació, a finals de maig, si tot va bé, l'entrada del blog estarà completa.

Moltes gràcies.



ACTIVITATS 

Del llibre Versos com aigua en cistella de Francesc J. López i Gracia Gil Edita SNL de l'Ajuntament de Silla


4. Pau i Maria han jugat amb els pares a sorprendre’ls un poc complicant-los la lectura. És el mateix joc que hauràs vist en la il·lustració dels versos de «La prova». Intenta posar un espill davant de la imatge per poder llegir millor el text de la il·lustració del poema «Un bosc sota la mar». 

5. Per acabar, en l´índex del llibre hi ha una graella perquè assenyales si t’han agradat poc o molt els diferents poemes. Marca amb una creu la teua preferència i tingues en compte que una estrella és per si t’ha agradat poc i tres estrelles per si t’ha agradat molt. Raona la teua resposta en tres casos diferents.


SOLUCIONARI

Paciència, tot arribarà! A juny, en finalitzar els tallers. 


ALTRES ACTIVITATS RELACIONADES AMB LA POESIA

- lletrA Poesia dibuixada 

- lletrA Massa mare

- Propostes i recursos

1 de març 2022

Any Fuster: aforismes

 

 

Si teniu interés en el tema, trobareu informació sobre Joan Fuster, sobre la seua obra i alguns aforismes més en els enllaços següents:
Saó 



1 de des. 2021

Fulls grocs: textos de Joan Fuster en la premsa davant del centenari

Joan Fuster i Ortells (Sueca, 1922-1992) serà l'escriptor homenatjat per la Generalitat durant l'any 2022. Segons llegíem a Levante-EMV: "La Generalitat organitzarà un programa cultural entorn de la figura de l'intel·lectual" suecà. 


Amb aquest video i el titular "La Universitat i l’AVL inicien ‘l’Any Joan Fuster’ amb una conferència del professor J. F. Mira a La Nau" s'anunciava fa uns dies el punt de partida per a la celebració amb l'acte que tingué lloc el dia 18 de novembre.

Tot apunta a que és un bon moment per revisar i revisitar l'obra de Joan Fuster. Un moment de conéixer, a través dels seus escrits, l'univers Fuster, que va ser temàticament variat i molt prolífic. 

Aprofitant l'ajuda d'un bon amic, us adjunte alguns retalls de premsa. Els tres primers es van publicar dins la secció "Entre l'espasa i la paret", publicada al diari elmón; el quart correspon a la secció "La plana del Fuster", que publicava la revista Saó; el cinquè i el sisè es publicaren a la secció "Notes d'un desficiós", publicada en la revista Qué y donde; i, els dos últims, van  ser publicats en la secció d'Opinió del Diario de Valencia. Alguns d'eixos articles els podeu trobar als llibres Assaig I i II, publicats el 2012 per Edicions 62. 

Si cliqueu sobre cada imatge podreu ampliar-la.



elMón, 5 i 26 de febrer i 31 de desembre de 1982, respectivament.  

Saó, maig de 1983           

 
                       Qué y donde, 2 de juliol de 1977 i 6 d'agost de 1979

 
Diario de Valencia, 8 de setembre de 1981 i 3 de febrer de 1982










3 de set. 2020

Museu del Cinema de Girona: activitats

 Ens arriba informació sobre les propostes educatives d'enguany al Museu del Cinema. Us adjuntem l'escrit per si fora del vostre interés.


Propostes educatives pel curs 2020-2021
 

servei educatiu del Museu del Cinema



Sabem que aquest inici de curs no està essent fàcil i des del Museu del Cinema us volem proposar recursos per donar-vos un cop de mà en la pràctica docent.

 Com que no sabem si podrem fer tallers i vistes presencialment al museu, hem preparat una sèrie d'activitats per poder venir a l'aula, respectant totes les mesures de prevenció sanitàries, per descobrir-vos el llenguatge audiovisual i els espectacles que van fer possible el Cinema. 

 A més, si voleu fer projectes educatius relacionats amb el món del cinema podeu consultar el nou apartat de recursos per al professorat de la web del museu.

El museu està obert per vosaltres i la nostra oferta educativa presencial segueix activa, també seguint totes les mesures de prevenció sanitàries, permetent descobrir i comprendre millor el moment en el qual vivim, en què la comunicació audiovisual és la gran protagonista.


Per a qualsevol informació o reserves no dubteu en posar-vos en contacte amb nosaltres a través de: educacio@museudelcinema.cat o trucant al 972 412 777.
 A la web podeu consultar la resta d'activitats del Museu del Cinema

5 d’abr. 2020

El zoòtrop


 El Diccionari Normatiu Valencià de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua ens descriu la joguina així: "zoòtrop, m. JOCS Joguet en forma de caixa cilíndrica, giratòria, amb una sèrie de figures col·locades en el seu interior que es contemplen a través dels clevills fets en les parets" de la caixa.

Seguint la sèrie de l'entrada del blog anterior, aquesta setmana el Museu del Cinema de Girona ens proposa construir-ne. Us animeu?

 És tracta d'un dels aparells més populars durant el segle XIX que permet simular el moviment d'una sèrie de dibuixos que reflecteixen les seues diverses fases. Aquesta joguina òptica, precursora del cinema, ens permet generar la sensació de moviment d'imatges que formen una mateixa seqüència quan fem girar ràpid el tambor de l’aparell i mirem a través de les finestretes qui hi ha a la seua paret. La sensació de moviment es produeix perquè el nostre cervell no té temps per a separar les imatges una a una i reconstrueix mentalment el que seria la seqüència lògica d'aquell moviment. Per exemple: el bot d'una granota, el galop d'un cavall, el vol d'una gavina, la flor que s'obri, el peix que pica l'ham, el ball d'una persona o d'una parella, el globus que esclata en punxar-lo amb l'agulla, la pilota que vola cap a la cistella...  No poseu límits a la imaginació i proveu a dibuixar les tires que us animarà el zoòtrop.

  Les explicacions sobre el funcionament i les instruccions per a reproduir un d'aquests aparells les trobareu en el pdf del següent enllaç.






29 de març 2020

El taumàtrop

En la secció d'Educació del Museu del Cinema de Girona trobareu una proposta interessant que ens ajuda a entendre la preocupació existent en  la societat del segle XIX per reproduir imatges en moviment. En ella ens proposen construir alguns dels aparells òptics que van ser precursors del cinematògraf. Aquesta setmana ens proposen construir un taumàtrop.

El taumàtrop és un dels aparells precursors del cinema, inventat a la Gran Bretanya cap al 1825. Es tracta d'un "joguet òptic consistent en un disc amb un dibuix diferent en cada cara en què es representen dues parts complementàries d'una mateixa escena, al qual es lliguen dos fils de manera que quan es fa girar ràpidament les imatges de cadascuna de les cares se superposen i es pot veure l'escena sencera". (Definició extreta del portal de terminologia valencià)

Al llarg del segle XIX van ser molts els joguets que es difongueren per crear la sensació de moviment de les figures estàtiques. Inicialment, es tractava d'experiments científics que després es convertiren en jocs per a les famílies.




27 de març 2020

Temes de literatura: Vicent Andrés Estellés

7. Explica les aportacions de Vicent Andrés Estellés al gènere poètic

Vicent Andrés Estellés (Burjassot, 1924 - València, 1993) és el poeta valencià amb major transcendència en la poesia catalana del segle XX. Dedicat al periodisme, la seua obra no arribà als lectors fins als anys setanta, tot i que el 1953 publicà Ciutat a cau d'orella; el 1956, La nit i el 1958, Donzell amarg.
Amb la publicació Primera audició (1970) i L'inventari clementLletres de canvi, Llibre de meravelles i La clau que obri tots els panys (1971) li arribà l'èxit de públic i editorial. serà un moment en què moltes de les obres que havien estat escrites anteriorment veurien la llum. El 1972 es publicà el primer volum de deu de la seua obra completa, Recomane tenebres, i, ja mort, el 1996 es publicarà el Mural del País Valencià on el poeta canta els pobles, paratges i ciutats valencians i personatges històrics.


A continuació trobareu més informació per completar el vostre tema a partir dels apunts presos a classe i dels enllaços d'aquesta entrada del blog.

Per ampliar informació:

- La serp blanca d'Enric Iborra
* (Tema 7)
El Llibre de meravelles de Vicent Andrés Estellés: una crònica de la València de la postguerra (1)
El Llibre de meravelles de Vicent Andrés Estellés: una crònica de la València de la postguerra (i 2)
El Llibre de meravelles de Vicent Andrés Estellés: un mapa de la ciutat de València
No hi havia a València dos amants com nosaltres
Dues cançons per al Llibre de meravelles d'Estellés
Llibre de meravelles (una tria)
La difusió d'una veu poètica valenciana de Vicent Salvador (Lletra UOC)
- La València de Vicent Andrés Estellés. Mirada d'un poeta (Acadèmia Valenciana de la Llegua)
- Música de poetes (UOC)
- Vicent Andrés Estellés (AELC)
- Fundació Vicent Andrés Estellés
- Vicent Andrés Estellés de Hans Ingo Radatz
- Selecció de poemes (Mag Poesia)
- Un entre tants: Vicent Andrés Estellés
- Poesia catalana online
- Selecció de poesia catalana
- Poesia catalana d’ahir i d’avui (Eduard J. Verger)
- Poesia en català clàssica i contemporània

En aquest mateix blog

De poemes i gravats
Cronista de records i d'esperances
- El ressò mediàtic de la festa

Audiovisuals

- Vicent Andrés Estellés entrevistat per Josep Maria Espinàs al programa Identitats de TV3
- Poeta de meravelles
- Vicent Andrés Estellés entrevistat per Montserrat Roig
- Ovidi Montllor diu 'Coral romput'

Bibliografia

Apunt recuperat. Publicat el febrer del 2015.