29 de març 2016

La Bíblia, font d'inspiració de pintors: la casta Susanna

En aquest capítol, Susanna, la dona de Joaquim, és violentada per dos jutges ancians que freqüentaven la casa. L'escena ens recorda el paper d'aquells altres personatges que adulen el senyor i desitgen la dama. Gelosos com eren, els lausengiers de la poesia trobadoresca, també actuen de vegades amb enganys i pretenen aconseguir tallada. Un cas semblant,  sempre de dos vells el trobem a la novel·la Curial e Güelfa: La vídua "Güelfa, turmentada per la manca d’interès del seu germà a cercar-li un nou marit, decideix concedir el seu amor a algun jove en secret. L’escollit és Curial, que accepta la seua protecció per tal de millorar la seua situació social i poder arribar a ser un gran cavaller. Un dia dos vells maliciosos descobreixen el seu secret i de seguida van a explicar-ho al marquès. El marquès crida Curial i el vol fer marxar de la cort per haver besat la seua germana. Curial, per mantenir el seu secret, diu que això és mentida i que combatrà contra qui mantinga el contrari. El marquès el creu i el deixa estar-se a la cort, però Curial ha de defugir trobar-se amb Güelfa.".

El relat el trobem a l'Antic Testament, al Llibre de Daniel

"Vivia a Babilònia un home anomenat Joaquim. Havia pres per muller Susanna, filla d'Helcies, molt bonica i fidel a la doctrina de Déu, perquè els seus pares, que eren jueus, l'havien educat en la Llei de Moisès. Era Joaquim molt ric i tenia al costat de casa un jardí” (Llibre de Daniel 13, 1-4).

"Aquell any havien sigut designats jutges dos ancians, dels quals digué el Senyor: la falta de justícia ha aparegut a Babilònia. Dos ancians constituïts en jutges, que semblaven governar el poble, freqüentaven la casa de Joaquim, i, allí, se'ls adreçaven els qui tenien algun plet. Cap al migdia, quan el poble s'havia retirat, entrava i passejava Susanna pel jardí del seu marit, i, veient-la cada dia els dos ancians entrar i passejar-se, sentiren passió per ella. I, pervertit el seu judici, desviaren els ulls per no mirar al cel ni recordar-se de seus justs judicis” (13, 5-9).

“Les portes estan tancades, ningú no ens veu, i nosaltres sentim passió per tu; consent, doncs, i lliurat a nosaltres; contràriament, donarem testimoni contra tu i direm que estaves amb un jove i per això havies acomiadat les donzelles” (13, 20-21)

“Trencà a plorar Susanna i digué: 'doblement em sent angoixada, perquè, si faig el que proposeu, caurà sobre mi la mort i, si no ho faig, no escaparé de les vostres mans. Però preferisc semblar culpable per les vostres paraules que pecar davant del Senyor” (13, 22-23).

“Com anava coberta, aquells malvats ordenaren que es descobrira per contemplar tota la seua bellesa” (13, 32).

“Alçà aleshores la veu Susanna i digué: “Déu etern, coneixedor de tot el que està ocult, que veieu totes les coses abans inclús que passen! Tu saps que han declarat falsament contra mi. Tu saps que moriré sense haver fet res del que han dit i inventat en contra meu” (13, 42-43).

“Jo sóc innocent d'esta sang. I tot el poble es tornà contra ell, dient-li: Què signifiquen estes paraules que has proferit? I ell, posat al mig, digué: Tan insensats sou, fills d'Israel, que, sense posar en clar la veritat, condemneu a esta filla d'Israel? Torneu al tribunal, perquè estos han testificat falsament contra ella” (13, 46-49).

Nombrosos pintors i artistes s'han fixat en el relat de la Casta Susanna i l'han il·lustrat de diferents maneres.

En pintura:

'Susanna en el bany' de Tintoretto (1565)

'Susanna en el bany' de Lovis Corinth (1890)

 'La casta Susanna' de J.  B. Flaugier (1800)



 'Susanna i els vells' de Gentileschi Artemisa (1622)

" Susanna i els vells" de Guido Reni (s. XVII)

"Susanna i els vells" de Peter Paul Rubens (1610)

En cinema:

La casta Susana (1944) de Benito Perojo

- La casta Susana (1963) de Luis césar Amadori


En literatura:

- Curial e Güelfa

Rafael PZ (1r Batxillerat)

21 de març 2016

Dia Mundial de la Poesia

En el Dia Mundial de la Poesia recordem els versos de Joana Raspall, Manel Rodríguez Castelló, Miquel Martí i Pol i Joan Vinyoli.



BON DIA, POESIA!

Bon dia, cel!
Bon dia, terra!
Bon dia, mar!
Bon dia, sol!
Bon dia, vent!
Bon dia, vela!
Bon dia, ocell!
Bon dia, flor!
Bon dia, tu!
Bon dia, jo!
Bon dia, DIA!

Joana Raspall


L'EXILIAT

Així que pugui tornaré, germans,
perquè de fet us enyoro.

Ara visc a l'exili i tafanejo
tots els llibres.

No pot ser que el camí
s'hagi esborrat per sempre.

És dur de viure sol
i sempre em dic
que no hem de pensar en la mort,
que no hem de voler pensar en la mort,
per tal que mai no arribem a disfressar-nos
amb un hàbit de discreta resignació.

L'esperança és el do dels qui sofreixen.

Miquel Martí i Pol


FILLS DE LA IMPACIÈNCIA

"El mundo tengo delante y detrás el viento"
Germán Coppini

Està bé que la soledat acompanye l'home
Per rutes d'aigua
I que hi haja uns ulls defugint la llum
Com voltors cecs

La set de la duna erigeix racons a la molsa
I rostres el passat jardins l'estiu
La nit camins sollats en somnis de porcellana

Però ni una sola llàgrima
Navegant rutes d'estiu per jardins d'aigua
Entre somnis cec
Trist voltor de porcellana
La llum et desclou a les parpelles amor i amics
Entre l'aroma de la gespa
I el temps t'inscriu lents fraseigs sobre la pell
Monstres del passat
Rostres de l'oblit
Fills de la impaciència
Amb mans que palpen l'oli de les llànties
Veniu com cada dia

Hi ha cossos que no s'han de repetir a l'alba
Hi ha cossos que no s'han d'esvair a l'alba
Com monstres de l'oblit rostres del passat
Fills de cada dia que em naixeu de la impaciència

Ni una sola llàgrima
Si a l'espessa penombra de la cambra dels hostes
Fites els ulls que moren pels carrerons de les rates
I en l'ala d'un ocell dius quin és aquest temps
Qui som nosaltres

Manel Rodríguez-Castelló


PASSEIG D'ANIVERSARI

Encara hi ha vials per passejar,
però la mort n'ocupa tots els bancs.
Riuen i juguen a saltar i parar
nens atordits al caire dels barrancs.

He fet l'intent d'estar-me dret al pont
que els barracots separa dels jardins.
Ja del delit de fer de tastavins
sols queda el pler de l'aigua d'una font.

Ara camino pel vell casc urbà
mentre viatgen cap als seus destins
els vells amics, les dones i els bocins
del que era jo, de noi, perdut a l'alzinar.

Joan Vinyoli

9 de març 2016

Propostes teatrals per al cap de setmana

Dues noves propostes teatrals al Teatre Micalet. Dues obres que ens permeten allargar la celebració de la Diada Internacional de la Dona amb espectacles admirables.

En el primer lloc, l'actriu argentina Flor Saraví es posa en la pell de Federico García Lorca, fet que podreu contemplar aquest divendres.

En segon lloc, cinc valorades actrius valencianes prenen la veu de l'escriptora Mercè Rodoreda i ens l'acosten en directe aquest dissabte i diumenge. Si us agrada la lectura, si en sou amant de la literatura i no heu assistit encara a l'espectacle, és una ocasió que no us podeu perdre. Si ja heu vist l'obra, estic segur que no us importarà repetir!

Recordeu:

- El divendres 11 de març




LOS CAMINOS DE FEDERICO

Basada en textos de Federico García Lorca, amb dramatúrgia de Lluís Pasqual i direcció de Samuel Blanco.

De l'espectacle, Elena Clemente ens Cultura en Guada ens diu: "És Federico quan parla, quan es clava en la pell de cada estrofa creant postals visuals i sonores, arribant a emocionar-se fins plorar…Molts aplaudiments, bravos i espectadors en peu.” 


- El dissabte 12 i el diumenge 13 de març

CINC ACTRIUS LLIGEN RODOREDA 



Un suggestiu itinerari a través de la figura i l'obra de Mercè Rodoreda.




Aquest muntatge forma part del cicle MICALET DE DONES, dedicat a les dones pel 8 de març.

L'espectacle és un recorregut a través de la figura i l'obra de Mercè Rodoreda de la mà de Pilar Almeria, Cristina Garcia, Pepa Juan, Irene Klein, Rosana Pastor (Rosana Espinós) i Amparo Vayà, 5 grans actrius valencianes que recreen la visió de la infantesa, de l'amor, de la literatura, del pas del temps i de la mort per evocar el món de l'escriptora Mercè Rodoreda.

L'espectacle es va estrenar l'octubre passat al Teatre Micalet i ara està de gira pel País Valencià.

8 de març 2016

Diada Internacional de la Dona

 



El mural de l'alumnat del Batxillerat artístic de l'IES Manuel Sanchis Guarner de Silla ha anat canviant de formes i de color al llarg dels darrers dies: el classicisme i la modernitat s'han donat la mà per presentar-nos la figura d'una dona il·luminada pel pòsit de la cultura. 

Les transformacions que ha experimentat l'art i la societat gràcies al motor energètic, intel·lectual i vital que és la dona són racionalisme, creació, sensibilitat, traç ferm... en alguns dels dibuixos. Us deixem un tast on ja s'observen els canvis que experimenta el mural sorprenent-nos de tant en tant a professorat i alumnat del centre.






Si Eva hubiera escrito el Génesis, ¿cómo sería la primera noche de amor del género humano? Eva hubiera empezado por aclarar que ella no nació de ninguna costilla, ni conoció a ninguna serpiente, ni ofreció manzanas a nadie, y que Dios nunca le dijo parirás con dolor y tu marido te dominará. Que todas esas historias son puras mentiras que Adán contó a la prensa.

Eduardo Galeano




  

 

Il·lustracions: treballs dels alumnes del 2n de Batxillerat Artístic de l'assignatura de Dibuix Artístic de l'IES Manuel Sanchis Guarner de Silla
Muntatge: Lola Bosch

7 de març 2016

La redacció dels relats breus

Com ja hem esmentat en altres apunts anteriors, a proposta de la Casa de la Dona, enguany hem commemorat el dia 8 de març amb la redacció de narracions breus. L'alumnat ha preparat els texts per celebrar l'efemèride i reflexionar sobre la igualtat entre hòmens i dones. Es tracta d'un tema de reflexió necessari perquè tots prenguem consciència i forcem els polítics a establir les lleis que permeten la igualtat real de drets entre les persones sense distinció de sexe. El cas dels salaris, per exemple, és aparentment ben senzill i ja veieu: a igual treball, no hi ha encara igual salari.

Però passem al tema que ens ocupa, el procés de redacció que hem seguit per aconseguir els escrits que trobareu als dos enllaços d'aquest blog. Segon el grup, les propostes van ser distintes:

1. Davant del Dia Internacional de la Dona et proposes encapçalar la manifestació. Quin eslògan t'agradaria que figurara a la pancarta que portes?
Es proposà que cada persona escrivira el seu lema i, posteriorment, intercanviara el full amb el d'altres companys perquè tothom els coneguera tots.
Quan totes les persones presents havien conegut l'eslògan escrit pels companys, apartàrem els que estaven repetits i anotàrem la resta a la pissarra abans de llençar una nova pregunta: Quins d'aquests eslògans podríem considerar-los una narració breu? No n'hi havia cap aparentment, però treballàrem els tres més votats. A tall d'exemple: Un nou projecte de vida, un futur ple d'igualtat! 
Els demanàrem que pensaren l'eslògan abans d'escriure dos línies sobre quina història els suggeria eixe nou projecte de vida?

2. Amb aquelles persones que, en principi, no saberen construir eixe breu relat, treballàrem a partir d'una pluja d'idees centrada només en verbs i substantius. Entre els verbs que s'anotaren: estimar, voler, respectar, ajudar, treballar... I els substantius: treball, salari, casament, casa, estima, fills...
Observant les paraules escrites es veia que, semànticament, totes tenien un valor positiu. En buscàrem d'altres que no tenien els mateixos valors: divorciar i divorci, separar i separació, cansar-se i cansament, adolorir i dolor, enrabiar i ràbia, penar i pena, entristir i tristesa...
Amb la classificació de paraules feta es va fer el suggeriment d'escriure un parell de frases relacionades on aparegueren 5 de les paraules anotades a la pissarra , després, explicar-nos perquè havien triat eixes i no unes altres: què volien dir?

3. Altra proposta de treball va ser contrastar paraules en masculí i en femení que tingueren una càrrega semàntica distinta en funció del gènere i arreplegar refranys, dites i frases fetes per analitzar-los a classe. Durant l'anàlisi, els va sorprendre que, gran part dels que coneixien, estaven en castellà i, sobretot, la càrrega masclista que hi havia en algun d'ells: "la mujer, la pata quebrada i en casa!". Després del treball de comprensió, no va ser complicat escriure sobre ells un breu relat.

4. A partir de les notícies de premsa i de l'anàlisi de la publicitat, els alumnes aconseguiren nous arguments per als seus relats. Si més no, va quedar clar el sexisme i el paper de la dona com a objecte en gran part dels anuncis arreplegats.

5. La quotidianitat i els fets històrics també serviren per investigar i veure que la dona no pintava res en qüestions laborals ni econòmiques a nivell familiar fins ben avançat el segle XX. Habitualment s'encarregava de criar els fills i endreçar la casa. Fins i tot, havia de demanar permís al pare, primer, i, una vegada estava casada, al marit si volia treballar fora de casa o encetar estudis. Els vingueren al cap les reivindicacions, les diferències salarials, el tipus de treball, els estudis, la formació. Fins i tot, a partir dels relats dels familiars: com es festejava abans, quines coses no estava ben vist fer-les en públic...

Amb tot el material aconseguit a partir de les propostes anteriors, les diferents anàlisis i reflexions, col·leccionàrem un corpus interessant per formar relats breus. Ja només calia posar una mica d'ingeni, un poc de poesia o la ironia precisa perquè el relat tinguera la gràcia i l'entitat narrativa que buscàvem.

Per acabar de polir les narracions, demanàrem l'opinió de la resta del grup. Calia deixar només allò que fora essencial en el títol, seleccionar el fragment de la història que havien escrit, aquell aspecte que podria fer pensar els lectors o deixava un futur obert que obligava a imaginar-se coses.

Ara, si encara no ho heu fet, us convidem a llegir els relats seleccionats a l'institut Manuel Sanchis Guarner: primera part i segona part.

4 de març 2016

Valencianada. L'itinerari del grup 1A

La ruta parteix des del MUVIM (Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat). En aquesta ocasió es visiten cinc espais de la ciutat de València.

1. L'església dels Sants Joans o Sant Joan del Mercat, és coneguda popularment com la del 'Pardal de Sant Joan' perquè en la part superior de la façana hi ha l'àguila que representa a Sant Joan Evangelista.

  


2. La Seu. Catedral de València, davant la porta barroca de la plaça de la Reina. En l'interior es troba la que fora la tomba del poeta Ausiàs March.

 

3. Casa museu Benlliure. Si parlem d'art, el museu recrea l'ambient de la casa on va viure una de les famílies més representatives de finals del segle XIX a València.


4. Convent de la Trinitat. El futur papa Calixt III, el cardenal de València Alfons de Borja, va beneir l'obra que havia ordenat fer la reina Maria de Castella a prop del Palau Reial que hi havia als actuals jardins de Vivers. Una de les abadesses del convent (1463-1490) va ser la filla bastarda d'Enrique de Villena i dirigí el convent de les clarisses amb el nom d'Isabel de Villena.

 

Llegenda: "Al segle XV, el metge del convent de les clarisses era Jaume Roig".

L'autora és Isabel de Villena.

Jaume Roig, a més de metge, també era escriptor.

L´única obra que es conserva d'Isabel de Villena és el Vita Christi.

La tarja del convent de la Trinitat porta el número 072.

En arribar al convent de la Trinitat posàrem veu al text de l'autora; concretament llegírem el fragment següent:

Capítol XCV. COM PER MANAMENT DE DÉU LA SENYORA TORNÀ EN LA TERRA D’ISRAEL E VINGUÉ A NATZARET, ON TROBÀ LA SEUA MARE SANTA ANNA.

Complits set anys de la peregrinació seua, fon feta divinal revelació manant que tornés sa mercè amb lo fill seu en la terra pròpia. E venint la senyora a Natzaret, trobà la virtuosa mare seua, Anna, mig morta del gran enyorament e tristícia que passat havia per la seua absència e besant-li les mans, s’alegrà molt de la seua visita.

Santa Anna oferí al seu nét una camisa que li havia feta, per goig de la vinguda, amb galó d’or en les mànegues e en los muscles, la qual lo Senyor vestia amb molt plaer per amor de la santa àvia seua. Aquesta camisa és restada en lo món per una singular relíquia, e per privilegi de gran excel·lència ha plagut a nostre Senyor la poseesquen los reis d’Aragó, com a fidelíssims cristians e devots, los quals tenen la dita camisa en singular veneració e reverència. *

* l'esmentada camisa encara es conserva a la Seu de València.

5. Drassanes del Grau. Quan començaren a ser construïdes (1338) devien estar prop de la mar, la seua funció així ho requeria. Després de l'ampliació (1500) encara estarien quasi a vora mar. La distància actual fins a la platja es deguda al retir de la mar experimentada en aquest punt de la costa valenciana i l'aterrament que pateix la platja al nord del port.

3 de març 2016

L'herència perduda d'Enric Monforte





Des de l'organització del II concurs de Booktrailer  'Martí Sorolla', ens conviden a l'acte de lliurament de premis perquè aquest Boktrailer, que han preparat les alumnes Cristina Martínez de Madrid, Carla Ríos i Paula Simeón sobre la novel·la L'herència perduda del professor Enric Monforte, és finalista.

L'acte de lliurament dels premis es farà demà, divendres 4 de març, a la sala d'actes del Botànic a partir de les onze del matí.

Els desitgem molta sort a Cristina, Carla i Paula!