NADAL
—Mare, què vol dir, Nadal?
(A la boca, ni una engruna...)
—Mare, que vol dir, la pau?
(A l'entorn, tot foc i runa...)
—Mare, on són els homes bons?
(Es barallen com les feres...)
—Mare, per què no respons?
(Prou paraules mentideres!)
I la mare mira al cel
(bombarders en lloc d'Estel)
tot cercant la llum més alta.
Li fa un bes a cada galta
i, voltats de tant de mal,
fill i mare són Nadal.
(A la boca, ni una engruna...)
—Mare, que vol dir, la pau?
(A l'entorn, tot foc i runa...)
—Mare, on són els homes bons?
(Es barallen com les feres...)
—Mare, per què no respons?
(Prou paraules mentideres!)
I la mare mira al cel
(bombarders en lloc d'Estel)
tot cercant la llum més alta.
Li fa un bes a cada galta
i, voltats de tant de mal,
fill i mare són Nadal.
_______________________
GENER
En la nit, tres mudats
cavallers fan sa via.
Són tres reis d'Orient
que han sortit d'un país
sense nom.
Si teniu en el cor fantasia,
inventeu-ne un de bell
per al món més feliç.
Joana Raspall, Degotall de poemes. La Galera (Barcelona, 1987)
_______________________
PODRIES
Si haguessis nascut
en una altra terra,
podries ser blanc,
podries ser negre...
Un altre país
fóra casa teva,
i diries "sí"
en un altra llengua.
T'hauries criat
d'una altra manera
més bona, potser;
potser, més dolenta.
Tindries més sort
o potser més pega...
Tindries amics
i jocs d'una altra mena;
duries vestits
de sac o de seda,
sabates de pell
o tosca espardenya,
o aniries nu
perdut per la selva.
Podries llegir
contes i poemes,
o no tenir llibres
ni saber de lletra.
Podries menjar
coses llamineres
o només crostons
eixuts de pa negre.
Podries ....podries...
Per tot això pensa
que importa tenir
LES MANS BEN OBERTES
i ajudar qui ve
fugint de la guerra,
fugint del dolor
i de la pobresa.
Si tu fossis nat
a la seva terra,
la tristesa d'ell
podria ser teva.
Joana Raspall, Degotall de poemes. La Galera (Barcelona, 1987)
_______________________
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.