Com anem de mitjans de comunicació en valencià?

Informació de premsa

Iniciem el camí per a recuperar TV3 al País Valencià

'Es pot recuperar TV3 amb un únic múltiplex, i probablement fins i tot rebre IB3'

Article d'opinió de Toni Gisbert a Vilaweb

Des d’Acció Cultural no podem reobrir les emissions de TV3 al País Valencià mitjançant els nostres repetidors: emetríem per un canal que és propietat del Ministeri d’Indústria, i és evident que mentre el govern espanyol estiga en mans del PP fer-ho seria suïcida, perquè immediatament seríem multats (el govern espanyol té potestat per a fer-ho atès que es tracta d’un canal de titularitat seua), i una nova multa, simplement, seria mortal per a nosaltres.

De manera que l’única opció que resta és l’emissió per la xarxa pública valenciana. Per tant, la recuperació de les emissions de TV3 al País Valencià depèn del nou govern valencià.

Per això nosaltres hem iniciat les converses per ajudar a fer-ho possible. El dimarts 12 de gener va haver-hi una reunió pública amb el grup parlamentari de Compromís per a fixar el full de ruta de les condicions tècniques que cal garantir per fer-ho possible.

Però partim d’una premissa: ho farem possible sobre la base del múltiplex que té la Generalitat valenciana, perquè qui ho condicione al fet que el govern espanyol concedesca un segon múltiplex repetirà la mateixa ‘solució’ que proposava el president Alberto Fabra i (per mala fe o per ignorància) ens condemnarà al mateix final, això és: a la negativa segura d’un govern espanyol que ens és en tot hostil i, per tant i a la pràctica, a l’acceptació de la censura.

I com ho podem fer possible sobre la base d’un únic múltiplex? Per un múltiplex, poden passar-hi cinc canals de televisió. Pel valencià, haurien de passar-hi els dos de la nova televisió valenciana i TV3. Per tant, hi ha espai més que suficient, fins i tot si cal afegir-hi els dos privats que ara mateix també hi passen. Però caldria que el govern valencià denunciara la darrera concessió de llicències del govern anterior del PP per incompliment del plec de condicions, cosa que evitaria que els dos canals privats que no compleixen l’esmentat plec emeteren pel múltiplex públic.

Però si així i tot hi haguera un problema d’espai, resta un as a la màniga: el múltiplex ‘estadístic’, un aparell que té la capacitat de comprimir informació (per dir-ho ràpidament) i fer passar fins a set canals per un múltiplex.

Cal, a més, esbrinar les necessitats jurídiques i tècniques per tal de poder fer ús dels repetidors de l’antiga RTVV. Si em permeteu l’explicació ràpida, hem de comprovar que el cotxe que fa dos anys que tenim tancat al garatge està en bones condicions, i que tenim tots els permisos per a poder tornar a conduir-lo.

Per tant, es pot recuperar TV3 amb un únic múltiplex, i probablement fins i tot rebre IB3. Només cal fer la feina de garantir que les condicions tècniques i jurídiques esmentades es compleixen, i resoldre els problemes que ens puguem trobar en aquest sentit. I ja hem dissenyat el full de ruta que pot fer-ho possible.

TV3 tornarà al País Valencià. Acció Cultural n’és la garantia. I treballem per aconseguir-ho.

Toni Gisbert, secretari d’Acció Cultural del País Valencià.

'L'objectiu és que el Consell es faça càrrec d'emetre TV3 i CatRàdio'

Entrevista a Toni Gisbert, Secretari d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV), a La Veu del País Valencià

#4D Dia dels Drets lingüístics al País Valencià

#4D Dia dels Drets lingüístics al País Valencià

Ho promou: Plataforma pels Drets Lingüístics del País Valencià (PDL-PV)

Entitats: ACPV, ACV Tirant, ACICOM, Ca Revolta, Castelló per la Llengua, Comissió 9 d’Octubre de Torrent, Confederació Gonzalo Anaya, Escola Valenciana, FAPA-València, Societat Coral El Micalet, Unió de Cooperatives d’Ensenyament Valencianes (UCEV) Sindicats: A Contracorrent, BEA, CCOOPV, COS, Intersindical Valenciana, SEPC, UGTPV Partits: Compromís, Els Verds del País Valencià, ERPV, EUPV, Guanyant Torrent, Podem PV, PSAN i PSPV-PSOE.

MA N I F E S T

Estem assistint amb indignació a l'augment de casos de discriminació lingüística al llarg del País Valencià. Aquests casos constitueixen no només una manca de consideració i de respecte sinó sobretot una greu vulneració de la legalitat vigent cap a la llengua pròpia i oficial del poble valencià.

L’administració autonòmica té els instruments efectius necessaris perquè s’acabe la vulneració dels drets lingüístics dels valencians i valencianes. Així, les entitats sotasignades proposem:

1. Que la Generalitat Valenciana emprenga accions per tal que l'Estat assumisca d'una
vegada per totes la pluralitat lingüística i cultural existent com un fet enriquidor i no com una anomalia que cal fer desaparéixer.
S'han d'adoptar les mesures oportunes perquè aquesta pluralitat siga vista com un valor que cal respectar i conservar per part de tots els ciutadans de l'Estat. El tancament de centres educatius i unitats educatives en valencià, l'eliminació de la immersió lingüística, així com el tancament de mitjans de comunicació en la nostra llengua, són algunes de les expressions més clares de la regressió pel que fa als drets lingüístics al País Valencià per a tots els ciutadans i ciutadanes valencians. Per això, exigim la reobertura immediata de la ràdio i televisió públiques valencianes i la reciprocitat de tots els canals de ràdio i televisió en la nostra llengua, per la qual cosa cal reprendre les emissions de la CCMA i IB3.

2. La Generalitat Valenciana ha de vetlar perquè l'Estat pose punt i final a les actuacions de membres del cossos i forces de seguretat que es caracteritzen per un supremacisme lingüístic del castellà respecte del valencià. Així, ha d'aplicar la legislació vigent pel que fa al règim disciplinari d'aquests cossos, el qual considera com una falta molt greu qualsevol discriminació o assetjament per raó de la llengua. No poden quedar impunes comportaments que coarten la llibertat d'expressió dels ciutadans valencianoparlants.

3. La Generalitat Valenciana ha de fer valdre el seu paper de garant dels drets lingüístics dels valencianoparlants davant l'Estat tant en l'àmbit públic com en el privat perquè no torne a produir-se cap vexació més per motius lingüístics.

4. La Generalitat Valenciana ha d’implementar les accions que calguen, adreçades als nous i noves valencianes (nouvinguts i nouvingudes que arriben a casa nostra amb la voluntat d’esdevenir conciutadans nostres), perquè aquests perceben l’aprenentatge del valencià com una oportunitat d’inclusió social i perquè coneguen que l’ús del valencià, en tant que llengua pròpia del nostre poble, s’empara en uns drets lingüístics que també són al seu abast.

5. Denunciem la desaparició dels cursos d'alfabetització en valencià especialment per al funcionariat dels cossos i forces de seguretat destinat al País Valencià.

6. La Generalitat Valenciana i les administracions públiques haurien d'aplicar el requisit lingüístic en la funció pública, com també establir convenis amb altres administracions per a la formació en la llengua pròpia del País Valencià.

7. El reconeixement de l’equivalència a tots els efectes i en tots els àmbits de la denominació català i valencià ha de deixar de ser un obstacle i convertir-se en un actiu que afavorisca i incremente les possiblitats de formació i promoció de la nostra llengua.

8. Animem la ciutadania a denunciar públicament cada cas de discriminació lingüística que es produïsca, perquè sols així es podrà obrir un camí cap a una major pressió social i sensibilització de l'opinió pública a que la Generalitat Valenciana garantisca l'oficialitat plena i efectiva del valencià a l'escola, a l'administració, al carrer, als mitjans de comunicació i a la societat en general.

Per tot això, les entitats sotasignades, defensores de la convivència entre pobles
i dels drets humans, denunciem aquesta situació davant l'opinió pública valenciana i els organismes internacionals i ens comprometem a vetlar pels drets lingüístics de la ciutadania valenciana proclamant el dia 4 de desembre com a Dia dels Drets Lingüístics al País Valencià.

València, 4 de desembre de 2015
Plataforma pels Drets Lingüístics
del País Valencià (PDL-PV)

Per una nova i efectiva llei d'igualtat lingüística

Tret del butlletí electrònic d'Acció Cultural del País Valencià

ACPV i les universitats proposen un full de ruta per una nova política lingüística

L’entitat reclama una nova llei d’igualtat lingüística, amb mesures concretes per a aplicar aquest principi igualitari com a guia per a les institucions valencianes, i així posar fi a la discriminació per raons de llengua

Presentació als mitjans de comunicació

El dimecres 11 de març Toni Gisbert i Ferran Suay, membres de la Junta Directiva d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV), van presentar al matí en roda de premsa  el document “Per una nova i efectiva llei d’igualtat lingüística. Principis bàsics i àmbits d’actuació pràctica”, coordinat per Alfons Esteve i Francesc Esteve, membres de l’Institut de Política Lingüística d’ACPV.

Els dos membres de la Junta Directiva d’ACPV explicaren als mitjans de comunicació les línies mestres de la proposta, així com el seu procés d’elaboració.

El document parteix d’un principi rector: l’afirmació de la igualtat de tots els ciutadans (premissa de la declaració dels drets humans i de tots els drets civils) i, per tant, de l’obligació de tots els poders públics de posar fi a qualsevol tipus de discriminació per raó de sexe, raça o llengua. Acció Cultural i les universitats públiques valencianes que han subscrit el document simplement reclamem que els valencianoparlants no siguen discriminats per raons de llengua i puguen viure plenament en valencià en tots les situacions i àmbits, amb la mateixa normalitat de què ara només gaudeixen les persones que usen el castellà.

Més informació

Acte públic de presentació de la proposta, amb la participació de les universitats valencianes

A les 19 hores del dimecres 11 de març començava l’acte públic del document “Per una nova i efectiva llei d’igualtat lingüística: principis bàsics i àmbits d’actuació pràctica”. Ferran Suay, responsable de Política Lingüística en la Junta Directiva d’ACPV, va obrir les intervencions amb la contextualització de la proposta, l’exposició de la igualtat com a principi rector del document, i els eixos pràctics d’actuació que assenyala.

Posteriorment, van intervenir els representants de les universitats valencianes:Wenceslao Rambla Zaragozá, vicerector de Cultura, Extensió Universitària i Relacions Institucionals de la Universitat Jaume I;
Carles Cortés Orts, vicerector de Cultura, Esports i Política Lingüística de la Universitat d’Alacant;
Vicent Botti Navarro, vicerector de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions de la Universitat Politècnica de València;
Isabel Vázquez Navarro, vicerectora d’Estudis de Grau i Política Lingüística de la Universitat de València.

Més informació


DOCUMENT - Per una nova i efectiva llei d'igualtat lingüística - PDF

Notícies relacionades: Ara - Cadena Ser - El País - El Punt Avui - El Punt Avui - El Temps - Europa Press - Europa Press - La Veu PV - La Veu PV - La Vanguardia -Las Provincias - Levante-emv - Nació digital - Vilaweb - 20 minutos


Entrevista Francesc Esteve a La Veu PV: 'Cap demòcrata no pot estar en contra de la igualtat lingüística'

La Crida i el lamentable espectacle de l'alcaldessa

L'espectacle i la festa fallera té detractors; el soroll, el caos de la ciutat, els petards, la crítica rància d'alguns llibrets de falla i monuments... ho propicien. Però les falles tenen moltíssim partidaris, que s'hauran sentit avergonyits en sentir el parlament de la màxima autoritat de la ciutat per encetar la festa. Supose que la majoria, uns i altres, entenem que, quan una autoritat representa un col·lectiu, quan una autoritat participa de la presentació d'una gran festa, ho ha de fer amb dignitat, ha de ser coherent i el seu discurs ha de mostrar la categoria que li han atorgat aquells ciutadans que l'han triada per representar-los en un acte tan singular: l'inici de les falles del 2015.

Al meu parer Rita Barberà, per incomplir la cortesia més bàsica, hauria de dimitir, per coherència i respecte als valencians. La senyora Barberà no es mereix representar més els valencians en cap esdeveniment. Escolteu, si encara no ho heu fet, i jutgeu les barbaritats lingüístiques que proclamà l'alcaldessa de València en tan sols un minut; no es pot mostrar menys desafecte per la llengua dels valencians ni mostrar menys coherència en un discurs. Un discurs fatídic, sí, un minut pel qual ja ha demanat disculpes (que ressonen a justificació forçada) i que eclipsà la resta de l'espectacle i el treball dels professionals que s'havien esforçat perquè la presentació de la festa lluïra com calia. En el fons no és més que una nova mostra d'autoodi, un fet que ha caracteritzat sovint la tria lingüística de l'alcaldessa valenciana dels últims vint anys.

El vídeo de l'acte que teniu al final és llarg, però per fer-vos una idea sempre podeu seleccionar algun fragment de l'espectacle de llum (al principi), un fragment del discurs clàssic de la fallera major (minut 9:25) i la pirotècnia (minut 14). Amb això us fareu una idea de l'espectacle faller que s'havia preparat. A hores d'ara hauríem de parlar d'aquest espectacle o del fet que la fallera major parlara bé valencià, per exemple, i no de la falta de lluïment i tacte d'un representant polític.

Per tot això, no és d'estranyar que, començades les festes, els valencians hagen aprofitat les xarxes socials i les noves tecnologies per mostrar la seua "gràcia i ingeni" fent-ne ús de l'esperpent. La falla mediàtica que s'ha muntat després del discurs del 'caloret' ha estat una extravagància pròpia del surrealisme i la crítica més sentida per alguns sectors de la festa fallera: ironia, crítica, irreverència, mala llet... Tot això i més ha esclatat com la flama de la Crema dels monuments en programes de televisió i en les xarxes socials. En moltes de les enginyoses paròdies i acudits, l'alcohol, la imatge de l'alcaldessa o el ninot de Rita han estat els protagonistes de la sàtira. 

Tota eixa disbauxa i riallada que esclatà en els primers moments no sé si no mancava de crítica en profunditat; sinó ens havíem quedat en la superfície del problema. Amb la rialla semblava que quedàvem narcotitzats, que perdonàvem l'actitud de Na Rita; que, fins i tot, s'arribava a agrair l'estona de diversió que ens havia proporcionat. Però, potser, oblidàvem el paper que una alcaldessa ha de fer. Una alcaldessa no ha de ser el bufó de la festa; a València en tenim a cabassos que ho fan molt bé i són professionals de la diversió. La representant dels valencians ha d'estar en els actes públics per donar prestigi i prestatge i representar els ciutadans mostrant respecte per les senyes d'identitat valencianes, la llengua inclosa. Per això crec que ja toca recuperar altres veus, la veu d'aquelles entitats i aquells mitjans de comunicació que li han donat un tractament més seriós a la notícia, que han exigit responsabilitats pel menyspreu que s'ha produït cap al valencià. És el cas, per posar algun exemple, d'Acció Cultural i d'Escola Valenciana o del diari La Veu (opinió). Per cert, han dit alguna cosa a títol institucional l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i les universitats valencianes?

I amb tot això no estic dient que no ens hem de riure d'allò que és criticable; també. Ni que un polític no pot mostrar sentit de l'humor en els seus parlaments; tot el contrari, l'enginy i la gràcia no estan renyits amb la crítica i l'honestedat. Això faltaria! 

El que em tem és que, si ens quedem només amb la gràcia del que sembla una anècdota més en la vida de Na Rita, si ens creiem les explicacions estudiades d'actes tan reprovables, si consentim que han estat sinceres les justificacions de la senyora Barberà, potser no serem capaços de veure el bosc que hi ha darrere de l'arbre i que l'alcaldessa ha continuat fent un paperot, mentint perquè busca de nou el vot més populista, el menys crític. 

Per no allargar-me més, quedar-nos en eixe punt acrític seria no reconéixer que les disculpes només han estat un altre despropòsit més que la delata, un altre despropòsit que delata els populars com el de la Llei de Senyes d'Identitat.

Si en voleu llegir més:
- 'Rita, quan pixa s'esguita' de Lluís Martínez a El Punt + Avui
- 'L'alcaldessa de València, a pèl' de Josep L Pitarch
- 'La Crida-Rita i la fallera fava, ara que ja hem rigut prou' de Francesc Viadel

4t Premi de poesia infantil Pissiganya.cat

Com en anys anteriors l'amic Andreu Galan ens envia la convocatòria del premi de poesia escolar de la revista Pissiganya.cat. També podeu consultar la informació en les xarxes socials: Facebook de la revista i Twitter.

El full amb la informació sobre el premi d'enguany diu:

Benvolguts amics, comptem amb la vostra participació!

Ja s'acosta sant Jordi i, per 4t any consecutiu, des de Pissiganya.cat. Revista de poesia per a xiquets i xiquetes de 0 a 100 anys us convidem a fer partícips els vostres alumnes del...

4t Premi de Poesia Infantil Pissiganya.cat


Consulteu-ne les bases


La convocatòria s'adreça a les escoles de tots els territoris de parla catalana, i esperem amb molta il·lusió l'arribada de nous poemes.

Recordeu: El termini acaba el 24 d'abril de 2015

El premi consisteix en un lot de llibres de poesia infantil patrocinat per la col·lecció Vagó de versos, d'Andana Editorial, per als guanyadors, així com una entrada conjunta al Museu de la vida rural, de l'Espluga de Francolí, per a tots els premiats i els seus pares.

Afanyeu-vos!

Enguany estem d'enhorabona ja que, per primera vegada en la història del premi, farem una cerimònia de lliurament conjunta amb els guanyadors del premi Sambori Òmnium Catalunya, durant la segona quinzena de maig.

La setmana del veredicte publicarem el lloc i l'hora.

L'escola que volem

Per informar-vos de com ha estat la manifestació per 'L'escola que volem', llegiu Vilaweb i La Veu.

Milers de persones secunden la 'crida per l'escola que volem' a València

L'escola que volem. Hem vingut a defensar l'escola pública.



La informació en altres webs: CCOOPV

L'escola que volem, dissabte 21 de febrer a les 18 h. a Sant Agustí

Escola Valenciana ens crida i ens convida amb el present escrit.
Dissabte, 21 de febrer de 2015 a les 18,00 h. a Sant Agustí.

Amigues i Amics,

Us recordem que per al proper dissabte 21 de febrer hem organitzat la CRIDA PER L’ESCOLA QUE VOLEM. Ens reunirem a les 18h a la Plaça de Sant Agustí. Esperem que participeu tots i totes en la cercavila festiva que vestirà els carrers de València de muixerangues, gegants i cabets, grups de danses, botafocs, campaners, tabals i dolçaines, xarangues i batukades de tot el País Valencià. Us fem arribar materials perquè li doneu difusió:

-Esdeveniment que hem creat al facebook per convidar a les vostres amistats: https://www.facebook.com/events/777011462387900/ .

-Vídeo oficial de la Crida: https://www.youtube.com/watch?v=TM9QwPsvPig&feature=youtu.be

-Model de l’escola que volem, cartell...i més materials en www.escolavalenciana.org/crida

Vicent Moreno, president de l’entitat: “La ciutadania d’arreu del País Valencià té l’oportunitat de mostrar a València quin és el model de l’escola que volem perquè els partits polítics en prenguen nota de cara a les eleccions de maig”.

ESCOLA VALENCIANA CONVOCA LA SOCIETAT EL 21 DE FEBRER A UNA CRIDA PER L’ESCOLA QUE VOLEM

Escola Valenciana presenta una campanya social de dignificació de l’educació pública valenciana que té diversos eixos: d’una banda la presentació del document pedagògic “Model de l’escola que volem”; i de l’altra el suport social a aquest document perquè el pròxim govern de la Generalitat Valenciana faça els canvis pertinents en matèria educativa després dels intensos atacs als quals s’està sotmetent l’ensenyament públic, en valencià i de qualitat per part del govern Fabra.

Full de ruta per l’escola que volem

El full de ruta de l’entitat marca l’agenda educativa política fins a la primavera. En aquest sentit, Escola Valenciana farà públic el pròxim 7 de febrer el document “Model de l’escola que volem” em un acte acadèmic a la Universitat de València. El 21 de febrer la societat valenciana té l’oportunitat de participar a la cercavila festiva “Crida per l’escola que volem” i del 28 de març fins al 6 de juny se celebraran dihuit Trobades d’Escoles en Valencià comarcals que serviran per a desgranar les peticions polítiques concretes als futurs governants en matèria educativa.

Aquesta campanya social de dignificació de l’educació pública valenciana s’emmarca en un lema global que és el de les Trobades 2015: L’escola que volem. Aquest lema té significats ben contundents: L’escola que volem en referència a l’escola que ens estimem. L’escola que volem referida al model d’escola en valencià que la nostra entitat presentarà a principis de febrer. L’escola que volem com a sinònim de desig de canvi, allò al que cal que estiguen atents els partits polítics de cara a les eleccions de maig de 2015.

21F: Crida per l’escola que volem

“El motiu per a mobilitzar la societat en aquesta cercavila festiva és visualitzar el teixit social i cívic que conformen les comunitats educatives d’arreu del País Valencià, les persones que treballen de valent per intentar garantir la millor educació possible a l’alumnat valencià. El seu suport al model de l’escola que volem és la millor garantia perquè el pròxim govern de la Generalitat Valenciana prenga bona nota de les necessitats educatives que tenim”, ha explicat el president d’Escola Valenciana.

La “Crida per l’escola que volem” és l’avantsala a la celebració de les Trobades 2015, les festes lúdiques i reivindicatives que apleguen a més de 200.000 alumnes, mares, pares i docents al llarg de les nostres comarques durant la primavera.

Crida per l'Escola que volem

Com voleu que siga la vostra escola? 

(Alguns suggeriments):

- Valenciana en llengua i continguts
- Una escola plurilingüe i intercultural
- Única, pública, gratuïta i laica
- Inclusiva
- Coeducadora
- Democràtica
- Oberta i participativa
- Crítica, creativa i innovadora
- Compromesa amb l’entorn local i global
- Humana

Llig l'entrevista a Vicent Moreno, president d'Escola Valenciana

___________________________________________

Si creus en un model d'escola igual o paregut...

COMPTEM AMB TU PER EIXIR AL CARRER I FER UNA CRIDA LÚDICA I REIVINDICATIVA

CRIDA PER L'ESCOLA QUE VOLEM

    Les Trobades d’Escoles en Valencià 2015 estan en girar la cantonada. Les festes d’estima per la llengua dels centres educatius valencians d’arreu de les nostres comarques s’iniciaran l’últim cap de setmana de març i ­finalitzaran al mes de juny.

    El lema de les Trobades 2015 és L’escola que volem i té signi­cats ben contundents: l’escola que volem en referència a l’escola que ens estimem. L’escola que volem referida al model d’escola en valencià que la nostra entitat presentarà a principis de febrer. L’escola que volem com a sinònim de desig de canvi, allò al que cal que estiguen atents els partits polítics de cara a les eleccions de maig de 2015.

   En aquest context, des d’Escola Valenciana creiem molt important visualitzar el teixit social i cívic que conformeu les comunitats educatives d’arreu del País Valencià, les persones que treballeu de valent per intentar garantir la millor educació possible a l’alumnat valencià. El vostre suport al model de l’escola que volem és la millor garantia perquè el pròxim govern de la Generalitat Valenciana prenga bona nota de les necessitats educatives que tenim.

   És per això que cal que la teua veu, la nostra veu, s’escolte. És per això que amb tu, amb vosaltres, comptem per eixir al carrer i participar en aquesta crida lúdica i reivindicativa que obrirà les portes a les Trobades 2015. El 21 de febrer farem el primer pas. Serà a València, on és important que es veja que arreu de les comarques valencianes hi ha molt a dir sobre el model educatiu que necessitem, un model sinònim de qualitat i en valencià.

Dia: 21 de febrer

Hora: 18:00h

Punt de trobada: Plaça de Sant Agustí (València)

Viure en valencià. Castelló per la llengua.

Ahir l'associació Castelló per la llengua tancà els actes de commemoració de la celebració dels 82 anys de la publicació de les normes de Castelló amb una manifestació on 2000 persones defensaren el dret a viure en valencià.

Tot un  seguit d'actes culturals i reivindicacions per la defensa de la llengua havien tingut lloc durant el darrer mes a la ciutat de la Plana. Les Normes de Castelló han tingut una transcendència fonamental per als valencians i per a la normalització de la llengua. Per la seua defensa, caldrà continuar demanant normalitat a les institucions que haurien de protegir l'ús de la nostra llengua i garantir l'aplicació de la Llei d'Ús i Ensenyament del valencià. En les seues darreres actuacions més aviat estan fent deixadesa de les funcions que li han esta encomanades com a representants del poble i aplicant normes que en res beneficien a la normalització del valencià.

Un exemple del que dic és l'enquesta adreçada a les famílies sobre la tria a fer (anglés-castellà o anglés-valencià) per  a l'ensenyament dels seus fills. Sense informació, sense explicar els programes, sense indicar els mitjans que es posaran i, sota la idea de difondre l'aprenentatge de l'anglés entre els nostres escolars, es pretén fer una enquesta que no cal -tret que siga només per justificar futures actuacions del govern valencià. A hores d'ara, la consulta ja es fa cada vegada que un alumne es matricula en una escola valenciana.

És per això que Escola Valenciana aconsella NO participar en aquesta consulta-trampa.

Els ciutadans hem de seguir atents i reclamar els nostres drets cada dia per poder viure en valencià dignament. Les institucions actuals ja han demostrat que mai no ho facilitaran. Caldrà, per tant, propiciar un canvi polític important en les properes eleccions. En breu tindrem ocasió de fer-ho amb la força que donen els vots.

No perdem aquesta ocasió!

Què fa el Govern valencià per la defensa de la nostra llengua?

La Conselleria es nega escoltar la comunitat educativa i imposa el castellà a l'educació

Unanimitat entre sindicats i Escola Valenciana per exigir l'ajornament de la negociació sobre programes plurilingües

Aneu a la font: CCOOPV, dilluns 17 de novembre

Dia de la dona

Amb motiu del dia de la dona, mireu-vos els següents vídeos, extrets del web Karicies:


- Diferències naturals?
- L'acceptes?
- Trofeu de caça
- Models abans i després del photoshop
- Kit de masculinitat

__________________________

Drap de la pols, escombra, espolsadors, 
plomall, raspall, fregall d’espart, camussa, 
sabó de tall, baieta, lleixiu, sorra, 
i sabó en pols, blauet, netol, galleda.

Cossi, cubell, i picamatalassos, 
esponja, pala de plegar escombraries, 
gibrell i cendra, salfumant, capçanes.

Surt el guerrer vers el camp de batalla.

Mª Mercè Marçal 

Què passa amb la llei "Wert"?

Quants canvis més hauran de suportar els escolars fins que s'aconseguisca una llei estable i definitiva? 

Quantes més reformes i contrareformes que no ens porten enlloc positiu? 

A qui no interessa que es produïsca un bon pacte? Per què les anàlisis dels tertulians obliden en les seues estadístiques el gran canvi que ha experimentat l'Educació des de la Transició, la quantitat d'estudiants que hui aconsegueixen el Graduat de Secundària front als que aconseguien el Graduat escolar o el Certificat d'estudis primaris d'antany? Per què alguns tertulians defensen la Llei 'Wert' perquè, insisteixen, portarà qualitat a l'escola i no parlen de la quantitat d'universitaris que han aconseguit llicenciar-se en el nostre país i són professionals qualificats que acaben treballant a l'estranger?

Per què no es fa una llei a partir d'un gran pacte per l'Educació?

Aquestes i moltes altres preguntes estan en el cap de pares, alumnes o mestres. El coneixement dels esborranys de la nova Llei "Wert" no ens han tret 'la por' del cos perquè hi ha part del text que ens fa pensar que les propostes només tenen un esperit mercantilista i que, al partit del govern, només li preocupa generar obrers per al sistema de treball, mà d'obra barata.

Un vídeo de la plataforma contra la llei "Wert" apunta ja alguns problemes significatius que la LOMCE pretén implantar com a mesura de qualitat de l'educació. Segons ens plategen al vídeo, sembla tot un control instrumentat de la població en edat escolar mitjançant les revàlides.

Caldrà llegir-se bé la Llei i actuar mentre hi haja alguna possibilitat d'establir un diàleg que permeta una llei consensuada per la majoria i en garantesca la continuïtat per molts anys.

Stopleywert

Jo estudie en la pública

Pels companys de Tecnologia

TECNOLOGIAENACCION

Divendres de dol

Cesk Freixas - Acte de violència, una cançó de l'album Tocats pel foc.

Diferents col·lectius de treballadors públics hem decidit manifestar la nostra indignació davant les retallades que estem patint des de fa mesos amb una iniciativa que ja es va portar endavant el curs passat. Es tracta dels divendres negres o divendres de dol.

Amb aquest llaç negre en el blog i amb l'ús de samarretes a l'escola, cada divendres manifestarem la nostra indignació davant el preu que ens fan pagar per una crisi de la qual no en som responsables ni els empleats públics ni molt menys els escolars.