Per Jenny Ruiz Català
de 2n de Batxillerat humanístic
'Débora, el dia de l'alçament'
"Dévora va replicar: T'acompanyaré, però la glòria d'aquesta campanya no serà teua, ja que el Senyor posarà Sisserà en mans d'una dona. Dèbora es posà en camí amb Barac cap a Quèdeix." (Llibre dels Jutges 4:9)
“Els camps, ningú no els treballava; ningú no els treballava a Israel,fins que em vaig alçar jo, Dèbora, fins que em vaig alçar com a mare d’Israel.
El poble es triava nous déus, i, tot seguit, de les ciutats vingué la guerra....”. De l'Antic Testament (Llibre dels Jutges 5:7-8)
Deborah (1874) de Gustave Doré
'Débora, el dia de l'alliberament'
Débora significa en hebreu ‘abella’; és una dona que, en la Bíblia, jugarà un paper important com a líder del seu poble igual com ho fa l'abella reina en el seu rusc. És considerada la mare del poble d'Israel, la guia dels israelians cap a la llibertat. Va ser profetessa i l'única dona jutgessa de l'Israel premonàrquic de l’Antic Testament. El fet de ser l'única dóna jutgessa entre els hòmens fa que Débora tinga especial importància en la història de la Bíblia, perquè en aquells temps la dona tenia altres menesters assignats molt menys representatius socialment parlant. La seua història es conta dues vegades en els capítols IV i V del Llibre dels Jutges. El primer relat és en prosa, on es narra la victòria de las forces israelians dirigides pel general Barac, a qui Débora manà cridar però profetitzà que no aconseguiria la victòria final sobre el general cananeu Sisserà ja que seria Jael, esposa del fabricant de tendes Heber, qui mataria Sisserà clavant-li una estaca de les de la tenda al cap quan ell dormia.
'Barak i Débora' per Francesco Solimena
Aquesta valenta dona Visqué cap a l'any 1125 aC entre Ramà i Betel, lloc on el poble d’Israel hi anava per consultar-li els seus problemes familiars i també els conflictes amb altres pobles o veïns. Débora tenia una excel·lent reputació com a profetessa per tot el que havia pronosticat sobre el futur del poble d'Israel. També com a jutgessa havia manifestat una sensibilitat particular quan feia de mitjancera de problemes aportant el seu punt de vista femení.
La seua història és important perquè és un dels passatges més antics en què es mostra a dones la fe de les quals supera la dels hòmens. Tot i que el missatge que Déu li manà profetitzar era que el poble israelià no aconseguiria la victòria, va ser valenta i afrontà el destí del seu poble encara que sabia que aquest se sentiria trist per la notícia. No obstant això, el seu valor i les seues profecies donaren peu, al final, a la victòria quan Jael, com ja hem indicat abans, assassinà el general cananeu.
