25 de gen. 2013

Rapsòdia per a un dinar (2012)

Tecnoartes.net (Tecnologia i Art a Internet) és una pàgina interessant on es publiquen apunts sobre disseny, noves tecnologies aplicades a la vida quotidiana o al treball, tècniques de dibuix i fotografia i tot el que té a veure amb la creació: com fer un logo, l'ús de la infografia, el retrat...

Us recomanem que visiteu l'enllaç a l'apunt de dimarts, 22 de gener de 2013: Rapsodia para una 'Pot-au-feu' on trobareu el curt i una mena de Making of.

El curt representa a tres generacions de la mateixa família sota el mateix sostre. Amb l'acompanyament d'una rapsòdia coneguda, veiem el ritme que marquen la resta de personatges a una mare coratge que ha de lluitar, fins i tot, per reunir la seua família al voltant de la taula. Es tracta d'un producte elaborat pels joves alumnes de Gobelins, la prestigiosa escola d'imatge i animació francesa.




A més a més, podeu trobar referències molt interessants a d'altres creadors com és el cas de l'arquitecte Pablo Garcia i els vídeos publicats a Vimeo:

Profilograph (after Dürer)

Profilograph (after Muybridge)

24 de gen. 2013

La instrucció: un curt d'animació de la factoria Pixar

El text instructiu

Exercici



1. Repassa l'enllaç a la Viquipèdia i recorda l'estructura, les formes verbals que cal emprar i els enllaços que poden organitzar el text instructiu.

2. En grups de quatre persones, després de veure el curt, escriviu cinc de les instruccions que caldria donar al personatge més menut perquè la propera adducció d'un terrícola es produïra sense causar-li cap dany.

23 de gen. 2013

'Man' by Steve Cutts

Mira't el curt Man de l'Steve Cutts i, en deu línies aproximadament, digues quines coses caldria canviar perquè el món fora millor.



Creus que el curt presenta una visió massa apocalíptica i negativa sobre la realitat? Per què exagera?

21 de gen. 2013

Assumiràs (Vicent Andrés Estellés, 'Llibre de meravelles', 1971)

No és la primera vegada que copiem els versos d'aquest poema del Llibre de meravelles, escrit pel poeta Vicent Andrés Estellés. És un dels que dramatitzàreu en la classe del darrer divendres 11 de gener. Algunes versions em van agradar molt i per això vull animar-vos a que prepareu un àudio, un vídeo o un power point, amb la vostra veu de fons recitant el poema que havíeu preparat cadascú. Serà la vostra contribució i homenatge al poeta de Burjassot.

ASSUMIRÀS la veu d’un poble,
i serà la veu del teu poble,
i seràs, per a sempre, poble,
i patiràs, i esperaràs,
i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera.
I tindràs fam i tindràs set,
no podràs escriure els poemes
i callaràs tota la nit
mentre dormen les teues gents,
i tu sols estaràs despert,
i tu estaràs despert per tots.
No t’han parit per a dormir:
et pariren per a vetlar
en la llarga nit del teu poble.
Tu seràs la paraula viva,
la paraula viva i amarga.
Ja no existiran les paraules,
sinó l’home assumint la pena
del seu poble, i és un silenci.
Deixaràs de comptar les síl·labes,
de fer-te el nus de la corbata:
seràs un poble, caminant
entre una amarga polseguera,
vida amunt i nacions amunt,
una enaltida condició.
No tot serà, però, silenci.
Car diràs la paraula justa,
la diràs en el moment just.
No diràs la teua paraula
amb voluntat d’antologia,
car la diràs honestament,
iradament, sense pensar
en ninguna posteritat,
com no siga la del teu poble.
Potser et maten o potser
se’n riguen, potser et delaten;
tot això són banalitats.
Allò que val és la consciència
de no ser res si no s’és poble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
camines decididament.

(V. A. E. - Llibre de meravelles - 1971)

I aquests són els enllaços a You tube de diferents versions del poema que heu indicat en el vostre treball.

Assumiràs

Assumiràs

Assumiràs

Assumiràs

Assumiràs

I, a continuació, un fragment en la veu del propi poeta:

18 de gen. 2013

Vicent Andrés Estellés i La serp blanca

La serp blanca és un blog de caràcter didàctic on podeu gaudir de la lectura d'apunts interessants centrats en l'educació i l'estudi de la literatura editada en català; autors, moviments literaris i obres hi tenen cabuda. Els seus comentaris van més enllà de l'àmbit de la literatura catalana; en la columna de la dreta us trobareu un enllaç als temes de l'assignatura Literatura universal de 2n de batxillerat.

Als qui encara no coneixíeu el treball didàctic i erudit d'Enric Iborra, per començar, us recomane la lectura dels apunts del 9 i de l'11 de gener de 2013 (1a part i 2a part) sobre el Llibre de meravelles de Vicent Andrés Estellés. Segur que, després, no deixareu de fer el camí fins al seu blog cada setmana.

17 de gen. 2013

Exposicions literàries

Literatura exposada és la pàgina on es desenvolupa el projecte de la Institució de les Lletres Catalanes per promoure les exposicions literàries com a instrument per a la difusió del fet literari i la lectura, dels escriptors i les seues obres. A més de les exposicions pròpies, la ILC participa i dóna suport a la realització d’exposicions de temàtica literària per part d’altres entitats, ja siguen de gran format o portàtils, presencials o virtuals.

En el catàleg hi trobareu les referències a exposicions realitzades a Catalunya anteriorment i a les que es poden visitar o s'inauguraran en breu. Hi figuren les dates i llocs on s'hi exposa el treball, en ocasions dedicat a un autor (Joan Fuster, Maria Mercè Marçal, Mercè Rodoreda...); en altres, a un tema concret.

Encara que els autors de la web ens donen la possibilitat de col·laborar i notificar altres exposicions relacionades amb la difusió de la literatura i la cultura en català, note a faltar, per exemple, les exposicions que s'hi celebren en altres llocs del territori catalanoparlant, per exemple l'exposició de la qual ja us parlàrem al blog Llima que ara mateix podeu visitar al Centre del Carme de València, dedicada a Vicent Andrés Estellés. Tot i amb això, estem davant d'un projecte molt interessant que encara faria més goig si s'aconseguira que, una vegada es retirara una exposició del circuit comercial, poguérem contemplar en la xarxa més detalls del catàleg, fotografies i alguna part de la documentació que s'hi havia exposat (a l'estil de les visites on line d'alguns museus).

16 de gen. 2013

Imitar el cinema mut

En els darrers anys el triomf del cinema en blanc i negre, fet com un homenatge al cinema mut, ha obtingut èxits tan considerables com el de la pel·lícula francesa The artist (2011) de Michel Hazanavicius o el de Blancanieves, la pel·lícula espanyola (2012) de Pablo Berger.

En un nivell menys ambiciós però amb resultats molt interessants, us volem mostrar dues propostes de curts que, potser ja coneixeu, on també s'imiten les produccions de cinema mut.

1. Alicio en el País de Viveiros està rodada als jardins de Vivers de València (2012) i protagonitzada per xiquets i xiquetes de l'Escola de Nadal de l'Audiovisual de Barret Films i Zurdos TV.



2. Rascayu el Garrepa es una producció de DIFUSIONS FANTASMES de l'any 2006. El curt va guanyar un premi al festival Julius de Vic (2006) i un altre al festival Fes curts de Torelló (2007).



A partir del que heu vist, seríeu capaços de generar un guió i filmar un curt?

Caldrà:

- inventar-se una història que serà la base del guió;

- buscar actors i actrius que representaran els personatges;

- localitzar exteriors i un espai tancat o estudi per a la filmació de les diferents escenes;

- preparar, si és el cas, uns decorats;

- composar o interpretar una música adient. En l'època del cinema mut, la música es reproduïa en directe en el propi cine, per això, generalment, era música per a piano; en els curts que heu vist la música està incorporada en el muntatge;

- imitar el grafisme que resumeix i explica les accions principals mitjançant cartells o rètols escrits;

- seleccionar les millors preses de cada escena i muntar el curt;

- afegir els títols de crèdit

Què, us animeu?

15 de gen. 2013

'Un país de llibre' continua endavant

Mentre algunes llibreries emblemàtiques tanquen, cas de la llibreria Catalònia de Barcelona, altres estan buscant noves fórmules per a sobreviure. Per sort, el programa Un país de llibre ens mostra el treball important que fan els llibreters d'aquest país en comercialitzar el llibre en català. Ja són cinc els programes que s'han editat per parlar-nos sobre la literatura feta en valencià, una iniciativa interessant que hem d'aplaudir i seguir de prop perquè ens ajuda a conéixer la nostra cultura i els valors de la nostra llengua.

Eugeni Alemany, en cada programa, fa un itinerari, sobre guió, per a presentar-nos llibreries i llibres i entrevistar alguns autors i personatges de la cultura. Aquesta iniciativa de l'Associació d'Editors del País Valencià i del Gremi de Llibrers compta amb el patrocini de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i està elaborat per Barret Films. El seu presentador conversa amb algun autor que ens explica un dels seus llibres al temps que visiten el seu lloc de treball, alguna llibreria o local cultural interessant... En cadascun dels programes es deixa un llibre perdut (alliberar, se'n diu) perquè qui se'l trobe el puga llegir i, després, tornar a deixar en un punt de la ciutat on el reconeguen altres futurs lectors.

El primer dels quatre programes que teniu a You tube ja us el mostràrem en un apunt anterior. La resta els podeu trobar en els següents enllaços:

Capítol 2. Assaig: La cançó en valencià. Escriptor: Josep Vicent Frechina.

Capítol 3. Llibre il·lustrat: Lluny. Il·lustradora: Aitana Carrasco.

Capítol 4. Assaig: Columnes de paper. Escriptor: Salvador Vendrell.

No us els perdeu; la seua brevetat, 20 minuts, i el seu contingut els fan molt atractius.

11 de gen. 2013

Una llengua que camina

Anna Perpinyà ens recorda que hui a les 8 de la vesprada, a Silla, reprenen les activitats del grup de Dones en Bloc-Compromís amb la presentació del documental valencià: UNA LLENGUA QUE CAMINA. L'acte tindrà lloc al Teatre de la Plaça .



La història gira al voltant de 5 persones que viuen el valencià a casa, al carrer, al treball... 5 històries contades en primera persona de joves valencians i valencianes.






--------------------------------------------------------------------------------

Si no us ha donat temps d'assistir a l'acte; ara teniu una nova ocasió de veure el documental d'Amanda Gascó.



El cine que no t'hauries de perdre: 'El gran dictador' (1940)

Una de les millors pel·lícules sobre la II Guerra Mundial és possiblement El gran dictador, un film de Charles Chaplin que empra l'humor per contar un dels episodis més amargs de la història de la humanitat i ens ajuda a pair millor el que d'històric hi ha en la pel·lícula. És curiós que, encara que el rodatge es va produir al començament del conflicte bèl·lic, la farsa esdevinga tan creïble i versemblant: els esdeveniments que ocasionaren la fi del conflicte, el tractament de les víctimes, la megalomania de l'embogit dictador, la denúncia de l'abús de poder...

La pel·lícula, a més, manifesta la resignació pacífica dels jueus (minut 22:11) i la defensa de la pau i la justícia com a únic camí cap a un futur de progrés.

  

Aquesta obra mestra de Chaplin barreja el drama i la comèdia de forma magistral: recordeu, per exemple, la seqüència, enllaçada abans, d'Adenoid Hynkel jugant amb la bola del món o l'escena del pastís amb què es decidirà qui ha d'alliberar Tomènia del tirà (a partir del minut 1:34). El gran dictador és una pel·lícula extraordinària que demostra que el sentit de l'humor és una de les millors armes contra la intolerància i el totalitarisme. Si la rialla i el plor van, en ocasions, de la màés perquè el seu argument suposa un revulsiu, la higiene de l'esperit a través de l'humor i la intel·ligència.

Estrenada quan Adolf Hitler encara es creia l'amo del món i permetia la mort violenta de milers de soldats en el front i l'extermini dels jueus, gitanos i altres persones que no responien a les característiques de la raça ària, la pel·lícula tingué alguns problemes de censura durant el rodatge perquè als Estats Units també hi havia partidaris de Hitler. Però, després de l'estrena, l'èxit no tardaria a arribar-li i, hui en dia, és un clàssic del cinema en blanc i negre que manté tota la seua vitalitat i ens demostra que, en els moments més negres de la Humanitat, la solució arriba de la mà del bon humor, una mostra clara d'intel·ligència. Un dels detalls que en confirma l'èxit és la nominació als Óscars en diverses de les seues categories.

Durant el rodatge, el propi Chaplin decidí canviar el final perquè els alemanys havien entrat a París. El canvi va suposar l'eliminació d'una escena amb final feliç en què els soldats alemanys havien d'abandonar les seues armes i iniciar un ball per a la celebració de la pau. Però el resultat va ser molt favorable perquè es va afegir el discurs final que és una lloa a la pau i deixa l'espectador amb un puntet amarg que ajuda a la reflexió sobre el que s'ha vist i el que es coneix de la història de la barbàrie nazi (que en aquell moment encara no es coneixia en totes les seues dimensions) al temps que li obre totes les esperances de canvi i de futur.

El gran dictador (1940) no frenà la guerra (1939-1945) i Hitler mai no pronuncià el discurs amb què es tanca la pel·lícula, però la seua estrena generà una certa consciència en el públic que contribuí a la defensa de la pau mundial, encara que, curiosament, El gran dictador tardaria anys en poder-se contemplar en països com Alemanya, estrenada el 1998, Espanya (1975) o Itàlia (2002) per problemes de censura.

Una pel·lícula que, si no heu vist, no podeu perdre-us-la.

R. J. Ch. (desembre de 2012)

3 de gen. 2013

El Jan de 'Superlópez' i la coherència personal


Foto: Jan, en el Saló del Còmic de Barcelona en 2002. / Susanna Sáenz (El país, 03-01-2013)

Ens ho contava Gregorio Belinchón en El país d'ahir: "Educado y tajante 'no' del mundo del tebeo a los premios oficiales". En aquesta ocasió ha estat Juan López Fernández, Jan, creador de Superlópez. Jan també ha portat al tebeo a Tadeo Jones, el personatge d'Enrique Gato que ha protagonitzat una de les pel·lícules més taquilleres del cinema espanyol durant el 2012.

Aquesta no és la primera vegada que algun creador rebutja cortesment un premi de l'establisment oficial. Belinchón, en l'article esmentat anteriorment, ens relata el cas de Jacques Tardi, autor de còmics com Puta guerra! I també coneguem, entre d'altres, el cas recent del novel·lista Javier Marías que el 2012 rebutjà el Premio Nacional de Narrativa, el de Jean-Paul Sartre que el 1964 va rebutjar el Nobel de Literatura, el de Marlon Brando (1973) que rebutjà l'Óscar. Fins i tot coneguem el cas d'algun esportista, com Pep Guardiola, que va manifestar que no mereixia el premi de ser candidat per al Príncipe de Asturias.

Però el cas d'aquesta mostra de rebuig a la vanitat i d'oposició al poder és encara més intensa, com relata Josep Asensio en iSabadell, quan es tracta d'alguna persona anònima per al gran públic. María Ruíz Martos, la líder veïnal del barri de Prosperitat de Barcelona, va rebre la Medalla d’Honor de la Ciutat i va tenir el valor i la gosadia de menysprear-lo davant de l’alcalde Xavier Trias que es va quedar amb una cara de sorpresa indescriptible.

Generalment, es dóna el cas que el rebuig comporta una mostra de desobediència civil contra les almoines del poder i de coherència personal que fa més interessants les seues obres als ulls del públic i posa l'èmfasi en la creació i en la personalitat del creador perquè es converteixen en un exemple a seguir, especialment ara que les retallades són tan constants i, sovint, injustes.

2 de gen. 2013

Vicent Andrés Estellés: cronista de records i d'esperances

En la Sala Refectori del Centre del Carme (C/ Museu, 2 de València) es pogué contemplar l'Exposició que l'Acadèmia Valenciana de la Llengua preparà dins de l'Any Estellés. Durant la mostra es pogueren concertar visites guiades pels néts d'aquest poeta valencià.

L'exposició, que estigué oberta fins al dia 17 de febrer de 2013, viatjà a d'altres seus com Alacant o Castelló amb motiu de l'aniversari de la mort del poeta Vicent Andrés Estellés (27 de març de 1993). L'Acadèmia Valenciana de la Llengua dedicà l'Any al poeta de Burjassot i, per això, van ser diversos els homenatges i actes que s'hi celebraren al llarg de tot 2013.

Vicent Andrés Estellés va ser el poeta més rellevant del segle XX per l'extensió de la seua obra, pel tractament de la llengua i per la diversitat temàtica dels seus poemes. D'ell s'ha dit que és el més gran poeta de la llengua catalana des d'Ausiàs Marc; si més no, ha quedat clar que és un poeta arrelat al poble i que el poble s'estima la seua obra com demostra el seguiment de la festa Estellés del mes de setembre, una iniciativa de Josep Lozano que ja fa tres anys que ja se celebra.

L'exposició incloïa objectes personals del poeta, com ara alguns retrats, premis, fotografies o la màquina d'escriure; i es completava amb la projecció de diversos audiovisuals, entre els quals n'hi ha un on diversos valencians, com Manuel Rodríguez Castelló, Tomàs Llopis o Reis Juan, reciten els poemes d'Estellés; un altre on la veu d'Ovidi es fa present i ens desvetlla amb la intensitat de la seua veu l'obra de Vicent i un àudio on podem escoltar diverses versions musicades de poemes d'Estellés.

A més, en un racó de la sala, hi havia una taula amb exemplars de l'obra on el visitant podia delectar-se amb la lectura més personal. En les vitrines es podien contemplar alguns exemplars originals de la seua obra, inclosos alguns llibres traduïts a d'altres llengües


FotoVicent Andrés Estellés amb Joan Fuster i Vicent Ventura a Sueca, a la porta de ca Fuster

Va ser una ocasió per seguir formar-se una idea més àmplia de l'univers creatiu del poeta i de la seua personalitat.



Altres audiovisuals:

- Estellés, poeta de meravelles

- Vicent Andrés Estellés. Entrevista a TV3 Estellés

- Història estellesiana dels valencians


Apunt publicat anteriorment al blog LLIMA (La Comunidad, 2 de gener de 2013. El país)

1 de gen. 2013

La dansa del vestit

(Txarango, Benvinguts al llarg viatge,2012)




Feliç 2013