Per sort les sensibilitats van canviant i cada vegada són més els projectes que, en justícia, intenten mostrar-nos el treball de les dones al llarg de la història i reclamen la igualtat de drets que encara no tenen.
L'IES de Càrcer, enguany, ha involucrat els i les alumnes en un projecte que té com a objectiu fer visible el paper de les dones que han fet història.
Hi ha molts projectes interessants que es mereixen veure la llum perquè els recolzem dins i fora de les aules. Aquest n'és un. El resultat, magnífic. Mireu-vos-el i escolteu la cançó: "Te'n podria dir mil".
Te'n podria dir mil
Un dia vaig somiar
que la història hem de canviar,
reconéixer les dones
per a viure en igualtat.
Dones silenciades
amb històries que contar
que pel fet de ser-ho
amagades han estat.
TE'N PODRIA DIR UNA,
TE'N PODRIA DIR MIL,
DONES SILENCIADES
AMB EL VENT DE L'OBLIT.
Des del principi
han tingut complicacions
i això no ha influït
en les seues grans accions.
No importa el gènere
el que importa és el que han dit,
com l'aire que respires
o en un llibre, l'argument.
TE'N PODRIA...
Hem de ser fortes
recuperar la il·lusió.
Equilibrem la balança,
ara és la dona qui s'alça.
TE'N PODRIA...
UN DIA VAIG SOMIAR
QUE LA HISTÒRIA HEM DE CANVIAR.
Vine'm a buscar, vine a robar-me l’aire.
Vine aquí, balla amb mi, balla com una lluna a l’aigua.
Busco el __________ de la terra,
de la teva ________ amb la meva,
la _______ que passa a través nostre.
Busco dins teu els ________ enfonsats dels dies.
_____________ la clau del teu regne amb les cançons.
_____________ descobrir-te amb tot el cos.
Arribar-te a la boca, ____________-te l'aire
i ___________ tots dos com una lluna a l’aigua.
No vull veure't, _____________ mirar-te.
No vull __________-te, vull sentir-te.
Vull compartir tot això que ___________.
No vull __________-te a tu: vull, amb tu, tenir el temps.
Vine'm a buscar, vine a robar-me l’aire.
Vine aquí, balla amb mi, balla com una lluna a l’aigua.
M'agrada perquè ______ rebel,
perquè balles, perquè ___________.
M'_________ els teus ulls cansats
d’haver-se _________ la nit entre llibres.
Jo vull llegir-te amb els dits.
Vull sentir-te la pell encesa.
Vine i arranca'm aquest plor del pit.
Vine a treure'm la roba de la tristesa.
No vull ___________'t, vull mirar-te.
No vull ___________-te, vull sentir-te.
Vull compartir tot això que __________.
No vull _______-te a tu: vull, amb tu, tenir el temps.
Vine'm a buscar, vine a robar-me l’aire.
Vine aquí, balla amb mi, balla com una lluna a l’aigua.
______________ Barcelona i la lluna ens mira
amb la nit __________ la ciutat.
Puja la música. La sala __________.
________ una bala a la deriva, tenim foc a la sang.
Puja la música. ___________ la vida.
____________'m a buscar.
I, si t'ha agradat i vols escoltar les altres cançons del darrer disc, El cor de la terra, del grup Txarango, ací en tens l'enllaça Youtube.
Et pintaré un bigoti amb boli vermell
en aquella foto que ens vam fer a París.
Et pintaré un bigoti amb boli vermell
en aquella foto que no puc sofrir.
I a mi em pintaré cabells arrissats, ben llargs
per transformar en divertits aquells moments que no van ser-ho.
Et pintaré un bigoti amb boli vermell
en aquella foto que ens vam fer a París.
Et pintaré un bigoti amb boli vermell
en aquella foto que no puc sofrir.
Ja que no te'l puc pintar de veritat, ben llarg
per veure't un pèl divertit, tu que no ho ets ni mai vas ser-ho.
Et pintaré un bigoti amb boli vermell
en aquella foto que ens vam fer a París.
Et pintaré un bigoti amb boli vermell
en aquella foto que no puc sofrir.
I imaginaré que el viatge tampoc no va ser, tan llarg,
i imaginaré que de tan bonic fins i tot tornaria a fer-lo.
Et pintaré un bigoti amb boli vermell
en aquella foto que ens vam fer a París.
Et pintaré un bigoti amb boli vermell
en aquella foto que no puc sofrir
i et pintaré una berruga i un moc que et cau, ben llarg,
per transformar en divertit tot allò que no va ser-ho.
Per transformar en divertit allò que recordo llarg i trist,
tan llarg, tan trist...
Però que de fet... tant no va ser-ho.
Activitats
SOBRE EL LÈXIC
1. Consulta el diccionarii digues un sinònim de les següents paraules.
vermell ___________________ bigoti ____________________
sofrir ____________________ arrissats __________________
un pèl ____________________ berruga ___________________
2. L'apòcope és un fenomen fonètic que consisteix en l'elisió de fonemes a final de paraula. Per exemple: insti d'institut, mates de matemàtiques, Montse per Montserrat. A la cançó, busca algun exemple més?
SOBRE EL TEMA
1. Per què la protagonista vol transformar les fotos del viatge a París?
2. Per què recorda el viatge a París com a llarg i trist?
3. Per què, al final de la cançó, diu "Però que de fet, tant no va ser-ho"?
PARLEM DE LES NOSTRES FOTOS
1. Després d'escoltar la cançó 'Bigoti vermell' d'Anna Roig i L'Ombre de ton chien, fes un llistat de coses que faries sobre una fotografia que, passat el temps, no hauries volgut fer-te mai:
a) perquè no has eixit bé.
b) perquè no vols recordar aquell viatge perquè vas passar mals moments.
c) perquè has trencat amb algú dels qui ixen en la fotografia i ja no et cau bé.
2. Pensa la resposta a les següents preguntes:
- T'agrada fer comentaris en les xarxes socials?
- I publicar fotografies o vídeos?
- Ets conscient d'haver cedit la propietat dels arxius que has penjat en la xarxa?
Si és així, revisa les fotografies que hi has publicat últimament i pensa quines fotografies o vídeos t'agradaria eliminar i tenir la seguretat que no podrà penjar ningú que s'haja copiat l'arxiu.
- Saps per què algú que tinguera la foto al seu ordinador podria fer-ho de nou?
3. Quins motius et portarien a retirar de la xarxa una determinada fotografia? Fes un llistat; per exemple: - Persones en banyador?
- Algú està menjant, plorant?
- No has eixit bé en la fotografia?
- Alguna altra persona no ha eixit bé?
4. A partir del que has respost/pensat abans, creus que cal emprar algun tipus de filtres abans de penjar una foto, teua o d'altres, en les xarxes socials.
5. Amb totes les dades acumulades, a classe, podeu encetar un debat sobre el tema.
NOTA: Entrada publicada anteriorment (23 de maig de 2012); ara, revisada.
Mireiea Vives i Borja Penalba estrenen videoclip amb la cançó Casablanca, el primer single del seu darrer LP: Línies en el cel elèctric (Mesdemil, 2017). Felicitats per aquest magnífic nou treball.
CASABLANCA
Vestits d'estiu i de ___________
nus al sol d'un nou matí
___________ secrets abruptes,
sucumbisc al teu __________.
Et festege el cos estès
mentre la mar ens _____________.
Tu et _____________ els ulls de cel;
jo convoque la tempesta.
Ara i ací ens ______________,
sense roba ni vergonya, a Barcelona.
Serà el destí, com digué Rick:
“El món s’______________
i tu i jo ens enamorem”.
L'agost mor d'una _____________,
setembre vol ser futur
però en esta matinada
el demà no és _____________.
Sense urgència, ni horitzons
sense _________________, ni abrics...
No ens fem ______________ dels mots,
que ja parlarà el camí.
ACTIVITATS
1. Escolta la cançó i completa els buits. Si necessites una segona audició per completar totes les paraules, fes-la i, després, comprova si has escrit bé les paraules: abraçada, afona, benvingut, colpeja, cuirasses, desvetllem, dubtes, encís, pintes, presoners, voregem.
- Ara que ja tens el text complet, busca al DNVles paraules que no entengues bé i, després, digues quin és el tema de la cançó?
- Fes un resum del contingut.
2. El títol de la cançó fa referència a una de les pel·lícules més mitificada del Hollywood de 1942, Casablanca. La pel·lícula va ser dirigida per Michael Curtiz i protagonitzada per Humphey Bogart i Ingrid Bergman. - Saps on para Casablanca? - Quants Òscars va guanyar la pel·lícula? - On es va rodar la pel·lícula? - En quina època se situa l'argument? - De què tracta l'argument? - Saps en quina obra teatral està basat el guió de la pel·lícula Casablanca?
Comencem un nou curs, amb canvis i il·lusions renovades.
L'educació i la formació continuada són elements de l'aprenentatge de les persones. Aquest aprenentatge és compartit: s'aprén dels altres, de maneres diferents i en molts llocs... L'institut és un d'aquests llocs on professorat i alumnat poden compartir coneixements, intercanviar informació i seguir aprenent per créixer personalment i psíquica. És clar que l'aprenentatge no està exempt d'un cert esforç personal, però també és ben cert que l'èxit que ens reporta no és tan sols puntual, més aviat, alguns dels aprenentatges que hi fareu enguany seran duradors i, en el futur, us permetran progressar millor en el món acadèmic i laboral.
Desitge, per tant, que aquest nou camí estiga farcit d'èxits i d'il·lusions, de treball i d'aprenentatges, de recerques i de troballes... Espere que aquest siga un any per fer tot allò que ens fa estar bé, allò que ens fa sentir millor, allò que ens fa més savis i més lliures.
Segur que tornaran
Com records impresos dins de la memòria
Idees preses del calaix de la consciència
Que et donaran el valor
La força immensa per reprendre el teu viatge
Allà on un dia es va quedar aturat el somni
Que construíem tots
Quan un dia vam decidir venir aquí
Demà es despertaran
Captivats pel gran misteri que és la vida
A la recerca de perfums que ens embriaguin
I potser, tindrem temps per celebrar que som aquí
Gotes que cauen del cel
Poemes d’amor sincer
Gestos i noves mirades
I lliures, per poder fer allò que ens fa estar bé
Sí, ja som aquí
Per poder seguir l’obra dels nostres pares
Per intentar fer neta i pura la mirada
I després, poder contagiar el millor als nostres fills
Gotes que cauen del cel
Poemes d’amor sincer
Gestos i noves mirades
I lliures, per poder fer allò que ens fa estar bé
Comencem un nou curs, amb canvis i il·lusions renovades.
L'educació i la formació continuada són elements de l'aprenentatge de les persones. Aquest aprenentatge és compartit: s'aprén dels altres, de maneres diferents i en molts llocs... L'institut és un d'aquests llocs on professorat i alumnat poden compartir coneixements, intercanviar informació i seguir aprenent per créixer personalment i psíquica. És clar que l'aprenentatge no està exempt d'un cert esforç personal, però també és ben cert que l'èxit que ens reporta no és tan sols puntual, més aviat, alguns dels aprenentatges que hi fareu enguany seran duradors i, en el futur, us permetran progressar millor en el món acadèmic i laboral.
Desitge, per tant, que aquest nou camí estiga farcit d'èxits i d'il·lusions, de treball i d'aprenentatges, de recerques i de troballes... Espere que aquest siga un any per fer tot allò que ens fa estar bé, allò que ens fa sentir millor, allò que ens fa més savis i més lliures.
Segur que tornaran
Com records impresos dins de la memòria
Idees preses del calaix de la consciència
Que et donaran el valor
La força immensa per reprendre el teu viatge
Allà on un dia es va quedar aturat el somni
Que construíem tots
Quan un dia vam decidir venir aquí
Demà es despertaran
Captivats pel gran misteri que és la vida
A la recerca de perfums que ens embriaguin
I potser, tindrem temps per celebrar que som aquí
Gotes que cauen del cel
Poemes d’amor sincer
Gestos i noves mirades
I lliures, per poder fer allò que ens fa estar bé
Sí, ja som aquí
Per poder seguir l’obra dels nostres pares
Per intentar fer neta i pura la mirada
I després, poder contagiar el millor als nostres fills
Gotes que cauen del cel
Poemes d’amor sincer
Gestos i noves mirades
I lliures, per poder fer allò que ens fa estar bé
Camí de les Garlandes (Moisés Olcina / Andreu Valor)
Mercaders de fal·làcies, possessius de supèrbia,
cobdiciosos i avars, enemics de la vida,
en secret cabdellaren un grapat de mentides
sobre mi, sobre Helena, i les nostres famílies.
Finalment va arribar el decret de l’exili.
La tardor primicera esclatava dolcíssima
sobre els camps estimats, sobre l’or dels pollancres.
Vam creuar la frontera per les vinyes enceses,
sota el sol de l’octubre com un codony daurat,
com un raïm encès en l’atzur més puríssim.
Amb els ulls plens de llàgrimes vam mirar la ciutat
camí de les Garlandes, on comença el desert.
Amb els pares malalts i la mula suada
vam fer nit als afores, a la vora d’un pou.
Trenta anys farà per ara que almoina us demane
pels camins oblidats que no porten enlloc,
malvivint de records com les velles bagasses.
Entrades: (Venda anticipada a notikumi.com, 5 €; en taquilla, 7 €)
Obeses, grup de pop-rock, es va formar el 2010 a Tona (Osona). Va llançar el seu primer disc, Obesisme Il·lustrat, el 2011, i posteriorment Zel, el 2013. El 2015 es va publicar el seu tercer treball, Monstres i Princeses, treball que acaba de guanyar el premi Disc Català de l’Any atorgat per Ràdio 4.
Obesessón ben coneguts també pels treballs “El meu poble i jo”, on posaren música al poema homònim de Salvador Espriu (2013) i per la versió de “Rosó (pel teu amor)” sobre el clàssic de la cançó popular catalana per al CD de la Marató de TV3 (2014).
Obeses són Arnau Tordera (veu i guitarra), Maiol Montané (bateria), Aranu Burdó “Burdi” (teclats) i Jaume Coll (baix).
Empar Moliner, al diari Ara, deia del grup: “Obeses són un dels grups més originals, ambiciosos i bons que hi ha al nostre país. Tenen molt poc a veure amb el que fan els altres. Feu-me cas i escolteu-los. No m'equivoco”
Ens hem alçat
Ens hem alçat mil i una vegades
i hem caigut per tornar a remuntar;
ja res ens pot fer enrere:
la victòria és nostra!
Tantes i tantes ferides
no han fet més que engrandir el nostre afany;
tenim aquesta força
i la victòria és nostra avui!
Jo cavalco al teu costat,
pots comptar amb mi
encara que aquest cel
ens caigui tot a sobre.
Tens la meva mà al davant,
agafa't fort
i unim el nostre cant.
Ens hem alçat sobre mars i muntanyes
convençuts que podíem guanyar.
La sort ens ve de cara:
la victòria és nostra!
Hem assaltat les muralles,
Som la pedra que venç a Goliat.
No hi ha gegant prou gran
i la victòria és nostra avui!
Sents, et parlo des del cor,
si vols venir
prometo que serem els reis
d'aquesta terra.
Saps que aquest és el botí,
unim les mans
i canta fort amb mi.
Poesia que es fa cançó és el que ens deixà l'Ovidi, del que enguany es compliren vint anys de la mort, o del que encara fan, entre molts d'altres, LluísLlach, Joan ManuelSerrat, Raimon o Sílvia Pérez Cruz perquè entenguem millor la veu dels poetes. Per sort, la seua generositat ens permet poar en la xarxa algun dels seus exemples que manifesten la riquesa que hi circula.
Poesia que es fa cançó és també el treball de persones entregades per l'escola pública i perquè cresca el coneixement, perquè tot semble més fàcil i accessible, perquè recuperem la memòria necessària. Són moltes les persones que ho fan cada dia i que podeu trobar, per exemple, en l'estima que Anna Gascon ha posat en les unitats (cliqueu Octubre CCC si voleu conéixer-les)que ens acosten un bocí de la realitat del cantautor d'Alcoi.
Poesia que es fa cançó és la festa i l'harmonia que es fa en dinar amb els amics o la família, en manifestar els desitjos de pau, en la transparència política, en la lluita de cada dia, en el plaer del descans...
Per això i per més vull desitjar-vos que gaudiu de les festes que arriben i continueu fent el camí de millorar com a persones, de ser més cultes i d'aprendre cada dia a estimar un poc millor.
Per acomiadar l'any vull compartir amb vosaltres la paraula d'alguns poetes i la veu dels cantants que ens la retornen: el plaer del ritme i la melodia. És el que, enguany, m'han portat tres magues extraordinàries que em presentà la meua amiga Cristina Escrivà i que la gent del Micaletha tret al carrer com fa molts anys van fer amb la primera 'Festa de la infantesa', allà pel 1937.
Covava l'ou de la mort blanca
sota l'aixella, arran de pit
i cegament alletava
l'ombra de l'ala de la nit.
No ploris per mi mare a punta d'alba.
No ploris per mi mare, plora amb mi.
Esclatava la rosa monstruosa
botó de glaç
on lleva el crit.
Mare, no ploris per mi, mare.
No ploris per mi mare, plora amb mi.
Que el teu plor treni amb el meu la xarxa
sota els meus peus vacil·lants
en el trapezi
on em contorsiono
agafada a la mà de l'esglai
de l'ombra.
Com la veu del castrat
que s'eleva fins a l'excés de la
mancança.
Des de la pèrdua que sagna
en el cant cristal·lí com una deu.
La deu primera, mare.
Feroçment ens amàvem del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l’amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l’amor com un costum amable
com un costum pacífic de compliment i teles
(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peçó d’una orella.
El nostre amor és un amor brusc i salvatge,
i tenim l’enyorança amarga de la terra,
d’anar a rebolcons entre besos i arraps.
Que voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
que no estem en l’edat, i tot això i allò.
No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d’amants com nosaltres en són parits ben pocs.”
Morir d'un llamp és el que vull,
no pas al llit, ans a ple bosc,
entre les bèsties.
Que un roc tirat per folga em tregui l'ull
únic que tinc. Ragi la sang. Enlloc
no em podran mai guarir la nafra.
El joc de les paraules em plau ara
que s'ha tornat cega i avara
la vida. Prou! No estic, no, cloc-
piu, no, que paladejo pedres.
I ric visc de les tenebres.
Estic dormint amb tu i sento passar els trens.
Em travessen el front els llums de finestretes
estripant el vellut blau fosc d’aquesta nit.
L’estona de silenci em deixa un llum vermell,
la nota a un pentagrama de cables i de vies
obscures i lluents. Estic dormint amb tu
i els sento com s’allunyen amb el soroll més trist.
Potser m’he equivocat no pujant en un d’ells.
Potser l’últim encert és ―abraçat a tu―
Deixar que tots els trens se’n vagin en la nit.
Sigues fidel
a les petites coses;
no t’és donat volar
sobre el callat abisme.
Pel fràgil pont suspès
del cant humil assaja
l’incert, boirós camí
d’aquesta a l’altra vora.
Caduques flors al prat,
un raig de sol efímer,
són ara talismans
que tot ho transfiguren.
Les portes del ponent
de bat a bat se t’obren;
per elles, riu amunt,
cap a les deus penetres.
Indesxifrables són
els signes que il·luminen;
el cant humil, però,
sovint els interpreta.
El cantautor Roger Mas estrena el seu darrer treball amb la presentació del primer videoclip oficial del disc Irredempt. Dels treballs anteriors, continuen agradant-me especialment 'El calavera' i 'El dolor de la bellesa'. La seua veu greu i pausada i les cançons, mai exemptes d'una certa tristor, recorda l'estil d'altres compositors com Leonard Cohen.
Ella té un cel als ulls, una lluna i set sols.
Ella té un cel als ulls, on li cau la pluja trista de tardor.
Quan els meus ulls es mullen,
ells s'empassa les llàgrimes
i amb la seva veu dolça
tot els inferns em fa oblidar.
Potser ella té ganes de plegar,
però amaga sa tristor
i em convida a saltar
per sobre el gran riu de l'enyor.
Ella té un cel als ulls, una lluna i set sols.
Ella té un cel als ulls, on li cau la pluja trista de tardor.
Com un gran raig de sol
que em crema els ulls de tant mirar,
ballo en els seus cabells;
com un follet trist i rialler.
Si tot sembla perdut,
i s'estreny al laberint,
ens agafem de la mà
i saltem junts.
Pràctiques de llengua
1. Busca al diccionari les paraules següents: empassar-se, plegar, estrènyer-se, enyor, follet, rialler.
Després de les salutacions de divendres, hui encetem el treball del nou curs. Que us siga molt gratificant i enriquidor!
Amb energia i moltes ganes d'aprendre i compartir coneixements emprenem aquest curs 2015/16 amb la cançó 'Energia' del disc Una ciutat invisible interpretat pel grup Tardor.
Que la força i l'alegria que transmet la cançó us acompanye al llarg dels propers mesos d'estudi!
La lletra de la cançó 'Energia' diu:
Hi ha una estructura de ferro
amb cables d’alta tensió.
Hem alçat sense saber-ho
el pont que ens uneix als dos.
Feia temps que no et veia,
feia temps que et recordava.
Eres energia quan et mous,
eres energia quan et sent a prop, si compartim suor.
Mirades, llums que cremen la foscor.
Eres l’energia que tot ho pot,
la recompensa al nostre esforç.
Mirades, llums i crema la foscor.
Troba el plaer que s’amaga dintre
l’instant que hem enyorat tant
a la ciutat invisible.
M’encanta vore’t vibrar.
Feia temps que no em sentia tant bé,
no recordava que:
Eres energia quan et mous,
eres energia quan et sent a prop, si compartim suor.
Mirades, llums que cremen la foscor.
Eres l’energia que tot ho pot,
la recompensa al nostre esforç.
Mirades, llums i crema la foscor.
Batega en sincronia
l’eufòria que ara compartim.
Batega en sincronia.
Trenquem la melangia.
Ajuda’m a sentir-me viu.
Eres el colp de sort, el foc,
la mort de l’apatia.
El goig d’estar on vull.
Eres energia quan et mous,
eres energia quan et sent a prop, si compartim suor.
Mirades, llums que cremen la foscor.
Eres l’energia que tot ho pot,
la recompensa al nostre esforç.
Mirades, llums i crema la foscor.
Per a passar millor les hores de calor d'aquest estiu, la companya Huihui Qiu ens recomana algunes cançons de la banda sonora de la sèrie Polseres vermelles. En un correu ens diu "la veritat és que la que més m'agrada és la de ''Sense tu'' i també m'agraden molt les de Txarango; totes estan molt bé". Espere que les gaudiu".
Doncs, ací teniu enllaçades algunes de les cançons de les quals ens parla: 'Sense tu' del grup Teràpia de shok, 'Por' cantada per Els Pets, o la cançó 'Fil de llum' cantada per Andreu Rifé, que ix a la sèrie fent de Dr. Josep. Al vídeo següent hi apareixen fotos de les dos temporades de la sèrie original de TV3 que també va emetre Antena 3 en castellà amb el títol de Pulseras rojas.
Els alumnes de primer d'ESO han treballat algunes cançons que teniu enllaçades al blog. Ara els toca fer ells els suggeriments musicals per conéixer la música que més els agrada de la xarxa. Belén L. P. és la primera que ens fa una recomanació. Es tracta de la cançó 'Fantasia' del musical Geronimo Stilton, el musical del Regne de la Fantasia (2012), dirigit per Àngel Llàcer i obra del compositor i director musical Manu Guix.
Si voleu jugar, mireu-vos el seu web; si voleu saber què va passar amb el musical, cliqueu ací. Si voleu llegir una breu sinopsi de l'obra de teatre i qui participà en el repartiment, acíteniu un altre enllaç.
Aquest és l'enllaç que ens envia Belén i el vídeo enllaçat. Gràcies Belén.
Fantasia
FLORDIANA
Fantasia!
Aquesta és la clau.
Amb harmonia!
Aquest és el secret!
Si fantasies,
no et calen els exèrcits,
ni roses amb espines
ni els mals pensaments!
I fes que cada dia sigui
un arc de Sant Martí!
COR DE FADES
Fantasia!
Aquesta és la clau!
Amb harmonia!
Aquest és el secret!
I tracta els altres
com tu voldries ser tractat!
BOLETUS – FRITIL·LÀRIA
Si fantasies
no hi ha res impossible!
SCRIBACCHINUS
Ni res que pugui vèncer,
ALYS
a un cor transparent...
GERONIMO – FLORDIANA
I fes que cada dia sigui
un arc de Sant Martí!
COR DE FADES I COMPANYIA
Vermell, carabassa,
groc, verd, celeste,
anyil i violeta!
COR – CANON
Fantasia!
Aquesta és la clau!
Amb harmonia!
Aquest és el secret!
I fer que cada dia sigui
un arc de Sant Martí!
COR DE FADES I COMPANYIA
Vermell, carabassa,
groc, verd, celeste,
anyil i violeta!
FLORDIANA
Si fantasies amb mi...
FLORDIANA
Fantasia!
Aquesta és la clau!
Amb harmonia!
Aquest és el secret!
I fer que cada dia sigui
un arc de Sant Martí!
_________________________________________
Animeu-vos i envieu-me els vostres suggeriments; al llarg de l'estiu els penjarem al blog i, el curs, vinent, treballarem les lletres a l'aula.
L’Èric i en Jan, d’Aiguafreda, i la Roser, de Centelles, van formar el grup de pop-folk a finals de 2010, per saltar a la fama el 2011 amb la seva “Jenifer”, una cançó que parla de l’amor prohibit entre un patriota català i una xoni de Castefa. El seu tercer treball, “Postals (2013)”, els va portar a guanyar el Disc Català de l’Any de Radio4 i 5 premis Enderrock, i un dels seus temes, “Rock and Roll”, va ser Cançó de l’Estiu de TV3 2013. Actualment ja van pel quart disc, Big Bang (2015).
Sota la llum del sol
Vam mullar els peus a la riba
com dos joves aprenents
però aviat tota prudència
se l’emporta el corrent.
I així mentre ens submergíem
en un ball de grocs i blaus
vam deixar la costa enrere
i les ganes de tornar.
Només tu i jo hem nedat en un mar sota la llum del sol.
Tu i jo hem nedat en un mar sota la llum del sol
i això ens ha fet eterns.
Després dels dies plàcids
i els estius dels innocents
quan el vent del temporal
vol enfosquir tants bons moments.
Em dius que no tingui por
que l’amor és arriscar
si no ens llencem a l’aigua
no aprendrem mai a nedar.
Lluny de tot encara estem més a prop
i buits de tot podem omplir-nos dels dos i adornar-nos que
som molt més que un simple moment en el temps
som un mar, el far, la barca i el vent
abraçats sota el cel
i això ens ha fet eterns.
Els qui seguiu el blog sabeu que m'agrada presentar música molt variada perquè els gustos dels alumnes són molt diversos també. El curs 2007-2008 un grup d'alumnes em preguntaren si hi havia rumba en català; ho deien per allò del Peret i "la rumba catalana"; aleshores vaig descobrir aquest grup que mantenia l'alegria pròpia d'aquest estil festiu i d'entreteniment. A hores d'ara, en tornar al web dels Naraina, llisc que, després del disc del 2014, han plegat com a grup.
Alguns dels 5 músics lleidatans que integraven la formació, després d'onze anys de concerts i edició de discos, ara segueixen els seus camins musicals en l'Orquestra rumbera. Les seues composicions, sovint alegres i animades, barrejaven la rumba, el funky, el reggae i el drum’n’bass.
Com he dit abans, el 2008 us anunciàvem en el blog LLIMA (La Comunidad, El país) l'aparició del seu disc "Naraina, nano" on barrejaven rumba amb rock, tot substituint la base llatina clàssica per les bases de drum & bass en alguns dels onze temes que formaven el disc. Uns temes que reflectien les lluites socials i personals de l'entorn quotidià, anant dels sentiments més íntims a les reivindicacions més punyents.
En aquella ocasió us els presentàvem amb la cançó més moguda del disc "Rumba de les rondes".
La rumba de les rondes
La ronda de dalt,
la ronda del mig,
la ronda del litoral.
Si és que a Barcelona
hi ha moltes rondes.
Si és que a Barcelona
hi ha moltes rotondes.
I enmig de tantes jungles d’asfalt
no saps si veus micos o veus persones
i enmig de tanta cacatua
et pots trobar algun llangardaix.
I en aquesta ciutat
hi ha alguna platja nudista.
I en aquesta ciutat
Hi ha algun xoriço i també molts turistes.
Capital Del disseny,
capital de la moda,
però resulta difícil
per omplir la cassola.
Monuments del Gaudí
grafitis guapos de qui sap qui.
La ronda de dalt,
la ronda del mig,
la ronda del litoral.
I hi ha alguns que el que volen
pisos més cars i boniques botigues.
I hi ha alguns que el que volen
menjar caviar en compte de llentilles.
Diuen que el lloguer ié
s'ha de pujar més ié
Hi ha qui diu que el que passa
és que tenen miques amb l'ajuntament
Si es que tenen un bisnes amb l'ajuntament.
I hi ha alguns que el que volem
no és petroli que és pa amb oli.
I hi ha alguns que el que volem
Barcelona menys “pija”,
Catalunya menys “pija”.
Totes les rondes i tots els camins
que el futur és mestís
Que “la oveja no és de donde nace.
que la oveja es de donde pace”.
Qui ens va parir?
Visca la mare que ens va parir.
Que el futur és mestís.
Nai nonaino naino...
Hui, hem preferit recuperar el tema que dóna nom al disc del 2014: Ara tocar volar. Un treball que inclou dotze cançons com: "El primer estiuet", "Vudú", "Et vull seguir", "El modest cavaller" o "La tremolor de la claror". Unes cançons que, si quedeu amb els amics per fer festa, segur que us animen més d'un moment.
Divendres 20 de març tinguérem la sort de gaudir d'un sentit homenatge a l'Ovidi, que feia 20 anys començà 'les seues vacances'. Al Teatre Micalet de València ressonaren les veus d'amics, companys i coneguts que comptaren amb uns espectadors entregats i disposats a escoltar poemes, escrits i cançons que ens recordaven el vers: "Jo sóc l'artista, el cantant, el pallasso". Avui recordem l'acte i una de les cançons de l'Ovidi Montllor sobre el poema 'M'aclame a tu' de Vicent Andrés Estellés.
