Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris fotografia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris fotografia. Mostrar tots els missatges

3 de nov. 2017

Una imatge val més...

La resposta amb imatges de Dean West a les 9 preguntes de Q&A:




- Per què fotografia?



- Quina és la seua empremta comercial?



- Què us inspira realment?



- Què pensa quan tanca els ulls?


- On està sa casa?



- Quin és el seu estil de vida?



- Què és un bon clic?


- Com veu el món?



- Quina és la lliçó més important que heu aprés?




15 de set. 2017

Edició i pautes per millorar la fotografia

El món de la fotografia canvia tan de pressa que és complicat estar al dia tecnològicament! Per celebrar el darrer Dia Mundial de la Fotografia, l'equip de COOPH va fer 10 prediccions sobre el futur de la fotografia en el següent vídeo on podeu veure també l'evolució tecnològica que s'ha experimentat en poc més d'un segle. Deixeu córrer la vostra imaginació i, abans de veure el vídeo, atreviu-vos a fer una predicció sobre el futur de la tecnologia aplicada a l'art de la fotografia. 





Però tornem a la realitat de les nostres fotos i com podem millorar-les. En el següent vídeo, l'equip de COOPH ens exposa 7 pautes a seguir abans d'editar les fotografies que volem imprimir o publicar.


Afegiries algun consell més? Saps d'algun bon programa que et permeta millorar les fotos que portes al mòbil? Aconsella els companys i argumenta el teu consell.



COOPH, en aquest tercer vídeo, ens presenta unes quantes pautes o trucs per fotografiar millor amb l'smartphone. Utilitzen un telèfon mòbil Huawei P10 amb uns exemples pràctics per explicar la fotografia de proximitat.



Què, t'animes a fer unes quantes fotografies similars amb el teu mòbil i mostrar-les després a la resta de la classe?


12 de des. 2016

La fotografia dels mestres

Tasca: Fes una breu biografia d'un dels fotògrafs destacats al principi. Indica també les exposicions realitzades que més hagen marcat la seua trajectòria professional.

Després, selecciona una imatge diferent a la que jo he seleccionat (aquella que cregues més representativa del seu treball), justifica la tria i indica les característiques que hi predominen, colors, formes, gènere...

Jaume de Laiguana

Imatges Google 

Retrospective



Dorothea Lange


La fotògrafa del poble

Imatges Google




Ouka Lele

Imatges Google




Chema Madoz

Imatges Google




Manuel Pérez Barriopedro 

Imatges Google

23-F Congrés dels Diputats

Cada día un fotógrafo



Eugenio Recuenco

Imatges Google





Warhol

Fundació

Imatges Google







______________________________________________________________________

Relació de fotògrafs que apareixen en el temari de primer curs:

1. Ansel Adams
2. Cecil Beaton
3. Kevin Carter
4. Jaume de Laiguana
5. Joan Fontcuberta
6. Cristina García Rodero
7. Ernst Haas
8. Dorothea Lange
9. Ouka Lele
10. Chema Madoz
11. Irvin Penn
12. Manuel Pérez Barriopedro
13. Eugenio Recuenco
14. Howard Schatz
15. Sebastiao Salgado
16. Mario Testino
17. Andy Warhol
18. Mario Testino

5 de des. 2016

La fotografia, un suport imprescindible per al desenvolupament de la ciència?


Com haureu vist en el programa Quèquicom de TV3, la ciència ha treballat des de fa segles amb les il·lustracions obtingudes a partir de l'observació directa o mitjançant un microscopi o un telescopi.



Hui en dia, la fotografia ens permet complementar eixe treball d'observació i reproducció científica. No es tracta de substituir herbaris o dibuixos fets a mà (en ocasions imprecisos és cert) per col·leccions de fotografies, sinó més bé tenir un segon element de contrast. La imatge fotogràfica o del vídeo, ens aquest sentit, ha aportat alguns elements més aproximats a la realitat (dimensions, color, forma...) i ha ajudat els naturalistes, els botànics, els biòlegs, els químics... en el seu treball com a notaris de la pròpia observació científica.

Amb l'aparició de les càmeres digitals ultra sensibles (càmera lenta o ràpida) es poden observar detalls espectaculars que, d'altra manera, passarien desapercebuts per a l'ull humà. Tot i amb això, el treball de síntesi i esquematització que requereix una il·lustració encara el proporciona millor el dibuix a mà que és fruit de la reflexió.





Si abans el científic havia de passar un temps dibuixant, a peu d'obra diríem, els diferents detalls que observava, ara amb algunes fotografies es pot obtenir la mateixa informació, i altra de nova, fotografiant, per exemple, diferents moments d'un mateix procés. Però, en la contemplació pel científic de l'instant fotografiat, on quedaria la reflexió de la pròpia observació? I l'instrument que suposa haver d'observar amb major atenció per confirmar cada detall quan es passa al dibuix?

Tot i que la fotografia ha evolucionat molt i és més precisa, cal emprar-la com a complement imprescindible també en alguns processos. El dibuix i la pintura, no obstant, no podran ser desplaçats per la fotografia en camps com el de la predicció o formalització d'hipòtesis quan es tracta d'il·lustrar, per exemple, texts amb figures (animals, plantes...) que ja no existeixen perquè s'han extingit.




Per tant, el dibuix en ciència continua sent un bon mètode de treball, un bon sistema d'observació atenta que permet sintetitzar molt bé la informació i, amb l'ajut del càlcul numèric, preveure fins i tot el comportament de la matèria.

Apunt anterior: publicat el 24 de novembre de 2014 en aquest mateix blog.

2 de des. 2016

Ellen Kooi: fotografia onírica

Què us recorda la següent fotografia? Potser altra creació artística anterior? En qui cregueu que es va inspirar la fotògrafa a l'hora de preparar el decorat i la composició?


Encara que no és fàcil trobar el motiu que inspirà la idea a l'autora; potser va ser alguna de les interpretacions del mite d'Ofèlia, la jove estimada per Hamlet, fill del rei de Dinamarca, que es veié envaïda per una gran tristesa com a conseqüència de la mort del pare a mans del seu estimat. Alguns pintors prerafaelistes es van inspirar en l'obra de Shakespeare i pintaren aquesta mort. L'obra més reconeguda, potser, l'Ophelia (1851-1852) de John Everett Millais es conserva a la Tate Gallery de Londres.



No és l'única. Hi podeu trobar altres versions com per exemple les d'Eugène Delacroix, o d'Alexandre Cabanel, entre d'altres; ara bé, en elles no hi figura el cos inert, flotant sobre aigües tranquil·les, com és el cas següent.


_____________________________

L'enigmàtica fotografia de l'artista Ellen Kooi forma part d'una sèrie de fotografies on la mirada humana i la seua presència en la natura agrest resulta molt enigmàtica. La fotògrafa holandesa ens ofereix un treball inquietant on la figura humana s'enfronta al paisatge amb molta força i espectacularitat. El conjunt, ben organitzat, s'assembla al d'un decorat teatral on els personatges ens suggereixen, ja siga amb la mirada o amb el gest, algun detall enigmàtic. Es tracta d'un producte, generalment oníric i surrealista, on la fotògrafa converteix el paisatge holandès en un escenari per als seus jocs de fantasia.



Proposta d'activitat

1) Els alumnes triaran una foto i, escrites en una fitxa, faran preguntes o donaran explicacions sobre allò què els suggereix o els sorprèn més.

2) Totes les preguntes sobre la mateixa foto es posaran sobre la taula en el mateix munt.

3) Els alumnes agafaran, per ordre, una de les fitxes i intentaran contestar les preguntes escrites.

Es tracta de fer que els alumnes es plantegen quin és l'enigma, el fet sorprenent, que està present en cada posada en escena, en cada fotografia. L'activitat pretén treballar l'expressió oral amb preguntes, senzilles o no, que han elaborat els seus companys i que, segurament, no tenen una única resposta. 

4) L'autor de la pregunta podrà establir un diàleg si creu que la resposta no és l'encertada.

Des del punt de vista de l'anàlisi de la imatge, preguntes i respostes, ens donaran a entendre en part quina ha estat la mirada, el punt de vista, de la fotògrafa Ellen Kooi.

Preguntes com a exemple:

- Per què pugen als arbres? Què volen veure? 



- A qui mira? On van?


A què té por? Quina direcció porta el vent?


Per què es camufla?


Com s'aguanta l'escala? Què mira? 



En la següent informació complementària trobareu altres fotografies igual d'interessants.

- En la xarxa
- Web

Apunt recuperat: publicat anteriorment el 10 d'octubre de 2014.


_____________________________

Altres propostes que et poden interessar si t'agrada la fotografia psicològica i d'emocions: 
- Ginebra Siddal, pseudònim d'una fotògrafa granadina.

- Philippe Halsman, el fotògraf de les celebritats americanes que aconseguí que els seus models botaren al ritme que ell marcava.

1 de des. 2016

Rafael Sanz Lobato

Rafael Sanz Lobato, naix a Sevilla el 1932 i el 1941 es trasllada a Madrid amb els seus pares. El 1956 compra la seua primera càmera fotogràfica i el 1961 ingressa a la Real Sociedad Fotográfica. Allí crea junt a Carlos Miguel Martínez, Donato de Blas, Nieto Canedo, Serapio Carreño, Mordí Landa, Carlos H.Corcho Botella i José Blanco Pernía, el grup “La Colmena” en un intent d'equilibrar posicions a la R.S.F. en eixe moment dominada pel grup “La Palangana”.

En desaparèixer “La Colmena”, forma junt a Vila Massip, Sanchís Soler, Sáez López i Carlos H. Corcho, “El Grupo 5″.

El 1971 trenca vincles amb la R.S.F de Madrid pel transfons polític existent i diferències amb Gerardo Vielba.

Posteriorment es passa al terreny professional i s'especialitza en cotxes, bodegons, retrats i art. Compagina el treball professional amb la seua producció creativa en blanc i negre. Des del 1970 fins a la seua mort el 2015, el seu treball ha estat exposat en nombroses exposicions individuals i col·lectives i publicat tant en revistes nacionals com internacionals.


El fotògraf sevillà Rafael Sanz Lobato el 2013 /RAÚL CARO




Aproximació a la notícia de la mort (EL PAÍSi detalls de l'obra de Rafael Sanz Lobato

Ahir llegíem a la premsa que el 22 d'abril havia mort el fotògraf sevillà Rafael Sanz Lobato, un dels més importants de la fotografia en blanc i negre del segle XX. Entre els diferents premis que rebé per la seua obra, destaca potser el Nacional de Fotografia del 2011. En vida, legà la major part de la  seua obra basada en bodegons i retrats sobre els ritus religiosos i socials de l'època que li va tocar viure. Una obra interessant que podeu contemplar en part a Google.


1. Retrats de festes religioses




2. Bodegons

  


3. Retrats de caràcter social


 


Mireu més fotos

Publicat anteriorment en aquest mateix blog el dia 24 d'abril de 2015

30 de nov. 2016

'Iniciación a la fotografía' de Nico Aguerre

La fotografia no és fàcil, requereix un cert control de l'enfocament i de la llum; i una mínima sensibilitat en seleccionar el tema que cal fotografiar, l'enquadrament...

I si no us ho creieu, mireu-vos el curt de Nico Aguerre que alguna cosa us aclarirà. O no!





A partir d'aquest curt i de la broma hi plantejada, us proposem revisitar alguns fotògrafs i altres obres pictòriques. Ho anirem fent, a poc a poc, en diferents apunts que recuperarem dels publicats en el blog o afegirem segons les necessitats.

Publicat anteriorment en aquest mateix blog l'1 d'abril de 2014.

26 de jul. 2016

Nits de lluna i guspires 3



Les carcasses esclafien per saludar la Lluna mentre es reflectien amb l'espill d'una mar tranquil·la.  



Fotografia: feta a Moncofa el 24 de juliol de 2016.

Castell de focs artificials de les festes de la Magdalena.

25 de jul. 2016

Nits de lluna i guspires 2







Fotografia: feta a Moncofa el 24 de juliol de 2016.

Castell de focs artificials de les festes de la Magdalena.

24 de jul. 2016

Nits de lluna i guspires 1




Fotografia: feta a Moncofa el 24 de juliol de 2016.

Castell aquàtic de focs artificials amb una convidada ben especial al balcó presidencial.

Festes de la Magdalena.

30 de maig 2016

Concurs de fotografia matemàtica

 

Ana Lujan: 'Punt d'intersecció multiangular'     -      Josep Iborra: 'Tanca de romboides'

 

Hui Hui: 'Dinàmica constructiva'      -     Laura Micó: 'Matemàtica a la natura'

_________________________

Per Irene Alcolea *


Enguany el departament de Matemàtiques de l'institut Manuel Sanchis Guarner ha organitzat el Concurs de fotografia matemàtica. Quan s'ha fet anteriorment, se li ha donat un títol diferent: La geometria en la vida quotidiana, El cos i les lletres de l'alfabet, Les matemàtiques en els objectes de cada dia... però l'objectiu sempre ha estat el mateix: demostrar a l'alumnat que les Matemàtiques, tan abstractes com són, ens ajuden a entendre les formes que ens envolten i ens permeten observar la realitat amb uns altres ulls, els de la ciència.

  

Alba Yague: 'Propagació ondulatòria a l'Albufera'    -    'Nàutica'

 
Ivan Ogorodnyk: 'Infància matemàtica'   -   'El trajecte de la vida'

________________________


Des que el món és món que l'observació ha estat un dels elements de fixació del coneixement i d'explicació de la realitat i ací és on està el repte principal: trobar les constants que s'observen en l'univers, generar una certa visió artística i, especialment, canviar la forma de mirar, observar com allò que aprenem a l'aula es pot aplicar als objectes que es fabriquen artesanalment o industrialment, als utensilis de la cuina, als treballs realitzats al camp, a la pesca o en qualsevol dels oficis que trobem en el nostre entorn. Així per exemple, l'obrer construeix les cases que ha dissenyat l'arquitecte i ha de conéixer intrínsecament la geometria per formar murs, obrir finestres i portes, crear espais diferents. El mestre d’aixa ha de valorar els volums, el pes, la ductilitat dels materials i les formes perquè les barques puguen navegar millor. La pastissera ha de jugar amb les textures per donar forma als seus productes. La llista seria tan llarga com oficis podem imaginar.

 

Andreia Lisboa: 'Caragol'   -    Nerea Cuenca: 'Angle del temps'

 

Esther LiLin: 'Matemàtiques aquàtiques'      -    Estela Llacer: 'Basculant'


El fet és que estem tan acostumats a veure el món que ens envolta que no ens fixem prou bé en les formes, en els figures, en com es repeteixen algunes constants que podem trobar en la pròpia natura. Gaudí, ho tenia clar, per alçar catedrals més estilitzades i més artístiques calia afinar l'observació, emprar el coneixement de les formes de les plantes i de les estructures que sostenen una tija o una flor sense anar més lluny. És així com arribà a una nova arquitectura, amb estructures equilibrades i més resistents.

 

Betlem Luján: 'Ensalades paral·leles'     -    'Diagrama de barres simètric'

 

Ana Luján: 'Triangles urbans entre ombres'  -  Victor Jiménez: 'Plataforma triangular'

________________________________


Només si actuem com ell ho feia, observant la natura, serem capaços de mirar amb ulls matemàtics la nostra realitat i aprendre de l’observació al temps que donem sentit al que de forma abstracta aprenem a les aules.

A les fotografies que s’adjunten es poden observar figures geomètriques, rectes, simetries, espirals, girs, nombres, gràfiques de funcions i, fins i tot, diagrames estadístics! Ni més ni menys que el desenvolupament del llenguatge matemàtic.


 

Paral·lelisme natural   -   Teorema de l'altura

 

'8 esferes es formen sobre un fons de paral·lelograms'   -  'La curiositat trencà la simetria' 

__________________________


* Irene Alcolea és professora de matemàtiques

Aquest apunt el podeu trobar també a El Cresol de Silla.

______________________________________

Llegida l'acta del Jurat, els guanyadors han sigut:

Primer cicle

- Més original: Samuel Membrines - “Guisado Matemático”
- 3r premi: Rebeca Cuallado - “Cercles dins d’un octògon”
- 2n premi: Hui Hui Qiu - “Dinàmica constructiva”
- 1r premi: Betlem Luján - “Diagrama de barres simètric”

    

 


Segon cicle

- Més original: Sergio Sánchez - “Rino, el gos matemàtic”
- 2n premi: Josep Iborra - “Tanca de romboides”
- 1r premi: Ivan Ogorodnyk - “Infància matemàtica”


 


Batxillerat

- 2n premi: Víctor Jiménez - “Veles cartesianes”
- 1r premi: Alba Yagüe - “Matemàtica nàutica”