31 de març 2015

Autopista literària 2012: segon autor

Amb motiu de la celebració del Dia del Llibre i de la Diada de Sant Jordi, el 2012 us proposàrem un joc que consistia a descobrir l'obra i el nom de tres grans autors de la literatura catalana del segle XX. Hi ha una persona que és assagista, una altra que és novel·lista i la tercera que és poeta i dramaturg; dos homes i una dona; una persona nascuda prop de Valèncià, l'altra a Mallorca i la tercera a Barcelona.

Continuem jugant; si voleu, disposeu de quatre pistes per a cadascun dels autors; les dues primeres us ajudaran a descobrir el nom del personatge i les dues últimes a descartar obres que no busquem i seleccionar la resposta adequada.

Les pistes es van publicar per separat, cada dia a les deu i mitja se'n publicava una per a cada autor i divendres férem pública la solució de cada autopista literària. a continuació us deixem les quatre pistes el segon autor.

_____________________


Pista número 1

- Nascut a Barcelona, les primeres incursions personals en el món de la plàstica daten del 1941 i s'acosten tècnicament al que coneixem com a cal·ligrames.


- Autor teatral i poeta, el seu món creatiu és molt variat i ric.

Ací en teniu una mostra.



_______________________________

"Facilitat i felicitat són xifres
que busquen els qui canten
dins una gàbia. Però si,
per a mantenir el foc,
us cal agafar una brasa
encesa, poseu-vos cendra
al tou de la mà.

I, de la tristesa,
feu-ne llenya.


_____________________________________________________________________

Pista número 2

D'aquest amic de Josep Vicent Foix s'ha dit que és el...

“poeta, dramaturg, artista plàstic i dissenyador que va fundar el grup i la publicació Dau al set (1948), una de les principals manifestacions modernes de la poesia visual en la qual també participaren pintors com Tàpies. Artista total sense distinció de gèneres, el seu treball arribà a la prosa poètica, al cinema, al teatre, a la música, al cabaret, al disseny gràfic i, fins i tot, a l'il·lusionisme”.

     


"Si no pogués escriure, als moments d'eufòria seria guerriller,
als de passivitat prestidigitador. Ésser poeta inclou totes dues coses"

______________________________

Pista número 3

L'any 1944 aquest creador escriu la seua primera obra teatral on comença a experimentar amb la poesia en una dimensió plàstica. En el teatre busca, segons diu: "la setena cara del dau; la quarta dimensió del poema".


Per això s'acosta al surrealisme i escriu obres del més pur estil dadaista: diàlegs de sords, absurds, participació de l'espectador... Li naix una nova preocupació que es perfilarà com el gran tema de fons de tota la seua obra: la reflexió sobre la validesa i el paper del llenguatge en la comunicació humana.


"Els gèneres artístics són mitjans diferents per expressar una realitat idèntica. Els costats d'una mateixa piràmide que coincideix al punt més alt"

______________________________

Pista número 4

La ironia i el sentit de l'humor estan molt presents en l’obra d'aquest artista. En la seua etapa de maduresa buscarà l'essència de la paraula i la simplicitat de l'objecte. La influència zen li permetrà buscar una nova realitat i plantejar també el sentit de l'obra des de la plàstica.

La paraula i la lletra esdevindran a partir d'ara els puntals de la poesia visual d'aquest senyor tan creatiu.

Com a mostra alguns dels objectes de l'exposició Les paraules són les coses.





Però, anem a l'obra que ens ocupa aquesta vegada.

Es va estrenar amb escenografia d'Antoni Tàpies i té un títol molt senzill:



"M'assec en un balancí i miro per la finestra.
Hi ha uns llibres que es deixen llegir i uns altres que hi has d'anar."

30 de març 2015

Autopista literària 2012: primer autor

Amb motiu de la Setmana del Llibre, a l'institut Manuel Sanchis Guarner de Silla acostumem a fer un concurs literari, Autopista Literària, on els alumnes han d'endevinar unes pistes per descobrir l'autor i l'obra de què parlem. El premi, en material escolar, se l'emporta el primer que encerta el títol i l'autor. La setmana es completa amb el lliurament dels premis del Concurs de Narrativa Breu en Valencià, patrocinat pel l'AMPA del Centre.

A partir d'avui, durant el període de vacances, recuperarem uns quants enigmes publicats amb anterioritat en el blog LLIMA (La Comunidad, El país); els enllaços i la solució els afegim en l'apunt però no aparegueren en  l'original.

___________________________________________


Pista número 1

El nom del nostre autor va lligat, inevitablement, al d’altres tres intel·lectuals valencians també desapareguts: Manuel Sanchis Guarner (1981), Vicent Andrés Estellés (1993) i Enric Valor (2000).


A més, al poble on va nàixer, en la comarca de la Ribera Baixa, l'institut porta el seu nom.


EL MEU POBLE.- Un paisatge indulgent. Aquest és l'adjectiu: indulgent. Així és com convindria el del meu poble. (10-XI-58)

________________________________

Pista número 2

El cognom de l'escriptor de qui us parlem apareix en el següent poema de Joan Salvat-Papasseit (publicat en el llibre Óssa menor, 1925).

L’OFICI QUE MÉS M’AGRADA
A Jordi López-Batllori

Hi ha oficis que són bons perquè són de bon viure,
mireu l’ésser fuster:
-serra que serraràs
i els taulons fan a miques,
i de cada suada deu finestres ja han tret.
Gronxada d'encenalls, et munten una taula;
si ho vols, d'una nouera te'n faran un cobert.
I caminen de pla-
damunt les serradures de color de mantega.

I els manyans oh, els manyans!
De picar mai no es cansen:
pica que picaràs i s'embruten els dits;
però fan unes reixes i uns balcons que m'encanten
i els galls de les teulades
que vigilen de nits.
I són homes cepats
com els qui més treballen.

¿I al dic? Oh, els calafats!
Tot el Port se n’enjoia
car piquen amb ressò
i es diu si neix un peix a cada cop que donen
-un peix cua daurada, blau d'escata pertot.
Penjats de la coberta, tot el vaixell enronden:
veiéssiu les gavines
com els duen claror.

I encara hi ha un ofici
que és ofici de festa el pintor de parets:
si no canten abans, no et fan una sanefa,
si la cançó és molt bella deixen el pis més fresc:
un pis que hom veu al sostre
que el feien i cantaven:
tots porten bata llarga
de colors a pleret.

I encara més
si us deia l'ofici de paleta:
de paleta que en sap
i basteix aixoplucs.
El mateix fan un porxo com una xemeneia
-si ho volen
sense escales
pugen al capdamunt;
fan també balconades que hom veu la mar de lluny
-els finestrals que esguarden tota la serralada,
i els capitells
i els sòcols
i les voltes de punt...
Van en cos de camisa com gent desenfeinada!
Oh, les cases que aixequen d'un tancar i obrir d'ulls!


LA POESIA.- A fi de comptes, la poesia és un joc de mots. (3-XII-53)

_______________________________

Pista número 3


Enguany farà vint anys que va morir el nostre escriptor.

També es compleixen 50 anys de la publicació de la seua obra més emblemàtica.


Entre les seues obres, n'hi ha una que parla dels costums i d'un paratge emblemàtic per a alguns valencians.



“I ELS VALENCIANS, ¿QUÈ FEU?”- Cal desconfiar de les aparences massa “felices”. Una calma excessiva equival a una acta de defunció: les societats immòbils són, en efecte, societats mortes, o, almenys, moribundes.

________________________________


Pista número 4



Però no us parlem de cap novel·la; ni tampoc de Nosaltres els valencians, ni de L'Albufera de València. L'obra de la qual us parlem està publicada per l'editorial Bromera i conté texts breus. En les quatre pistes trobareu un exemple.

I, si ordeneu en el sentit de les agulles del rellotge les síl·labes tòniques de les paraules que amaguen les següents imatges, coneixereu el títol del qual us parlem.




NOVEL·LES.- Hi ha una manera de llegir novel·les que consisteix a no veure-hi sinó simples –i gratuïtes- xafarderies sobre desconeguts. És, cal dir-ho, la manera de llegir-ne més senzilla, estesa i atractiva.

27 de març 2015

En el 'Dia Mundial del Teatre'

Més atenció als espais culturals i als creadors i menys imposts sobre els preus de llibres, discos, dvd, teatre, cinema...

Fins ara la celebració del Dia Mundial del Teatre requeria la difusió de les paraules especials d'una veu triada per a representar actors, directors, figurinistes, modistes, decoradors, creadors tots de l'espectacle en directe més interessant i únic, cada dia diferent, del món.





Enguany la fórmula ha estat diferent; en alguns llocs, fins i tot, més reivindicativa.
Enguany, alguns creadors han decidit que no els calia cap veu diferents a la seua, cap text especial, per dir allò que era necessari, allò que volien dir per salvar eixe gran espectacle.



Que l'espectacle puga continuar per molts anys!

26 de març 2015

La MICE entrevista el director Lamberto Bava



Presentació del Festival MICE (Mostra Internacional de Cinema Educatiu) 2015.

Els antecedents MICE 2014: MICE d'estiu a Estivella (magnífic West Child Story i Making off), Spot oficial MICE 2014 i l'Spot 1r MICE (2013).


  




A la MICE, Converses amb el director Lamberto Bava.

A la Sala Alfons el Magnànim del Centre Cultural la Beneficència, diumenge 29 de març a les 12,30 h.


25 de març 2015

Valencianada, el resultat del treball dels diferents grups: enllaços



Infomacions generals sobre l'activitat i els resultats de la Valencianada:

- Valencianada, una activitat de geolocalització

- Algunes fotos de la Valencianada 2015

- La Valencianada a la premsa



La ruta literària

Una tasca literària: detalls de la Valencianada les propostes de la ruta:
fitxa 1, fitxa 2, fitxa 3, fitxa 4, fitxa 5, fitxa 6, fitxa 7, fitxa 8, fitxa 9fitxa 10

Les propostes de la ruta literària també les podeu trobar publicades també al web d'1entretants:
fitxa 1, fitxa 2, fitxa 3, fitxa 4, fitxa 5, fitxa 6, fitxa 7, fitxa 8, fitxa 9, fitxa 10.



Les opcions de ruta literària de l'institut de la Vall d'Uixó




El treball dels alumnes durant la Valencianada

Les fotos del grup 1grup 2, grup 3grup 4grup 5, grup 6, grup 7grup 8grup 9 grup 10.





Els llocs: Ajuntament de València, Palau de la Generalitat, la Seu (catedral), la Llotja de la Seda, Pont del Real, Portal de Valldigna, La NAU (universitat), la Finca Roja, Trinquet de Pelai, Sant Joan del Mercat.

Textos i autors: 'Cobla de dos senys' (Joan Roís de Corella), 'Balada de la garsa i l'esmerla' (Joan Roís de Corella), 'Si com la taur' (Ausiàs March), 'Espill' (Jaume Roig) 'No escric èglogues' (Vicent Andrés Estellés), 'L'oroneta i el rei' (Jaume I), 'Erasme' (Joan Lluís Vives), 'La rabosa i el corb' (Enric Valor), 'Les sirenes' de l'Odissea (en traducció de Joan Francesc Mira).

Canta o recita: Màrius Sèrra, Raimon, Josep Tero, Paco Muñoz, Juli Mira, alumnes del CEIP Pintor Estruch de Manuel, Lluís Miquel, Dani Miquel i Tomàs Llopis.

24 de març 2015

Alça la mirada: "desconnecta't per a connectar-te". “Look Up”

Vivim més comunicats que mai i, no obstant això, cada vegada ens trobem més sols. Quina contrarietat!

Les noves tecnologies ens han apropat la veu i la paraula de persones que estan a l'altra punta del món, als qui, moltes vegades, no els coneixem ni la cara ni la forma de ser. Les noves tecnologies ens han permès recuperar 'l'amistat' d'antics companys d'escola, d'institut, de mili, de viatge... i, al·lucinats per la màquina i els missatges on line, no som capaços de despenjar un telèfon per quedar amb ells, per parlar mentre ens mirem als ulls i notem de veritat el que sent aquella persona amb qui parlem, el que li passa per dins.





El món de la publicitat també es va adonar d'aquest problema de comunicació real que planteja Gary Turk en Look up, un escriptor i director britànic que ens convida a alçar la mirada dels mòbils, ordinadors i tauletes per mirar la vida real i les persones als ulls.




Aquesta necessitat de recuperar una comunicació més sensorial, més física, i el motiu que, en moltes ocasions, ha causat l'aïllament social d'algunes persones enganxades a les noves tecnologies, per haver donat un mal ús als seus aparells, està present també en el següent videoclip que torna a utilitzar imatges provinents del camp de la publicitat.





No ens distanciem d'aquells amb qui podem parlar, d'aquells que tenim al nostre costat. Fem un ús intel·ligent de les tecnologies de la informació.

23 de març 2015

Foto a casa: treball de la tercera avaluació


Després d'haver vist el vídeo anterior, munta't el teu propi estudi a casa i fotografia 5 objectes diferents amb distinta il·luminació (zenital, frontal, lateral...). El total de fotografies a lliurar, abans de les vacances de Setmana Santa, serà, per tant, de quinze (tres per cinc).

Perquè recordes els efectes de llum que pots emprar, a més de l'enllaç anterior, mira't l'esquema bàsic d'il·luminació que trobaràs en el següent enllaç i recorda també els consells que se't donen al vídeo.

21 de març 2015

Dia mundial de la poesia i l'Ovidi

M'aclame a tu

M'aclame a tu mare de Terra sola,
arrape als teus genolls amb ungles brutes,
invoque un nom o secreta consigna,
mare de pols, segrestada esperança.

Mentre el gran foc o la ferocitat
segueix camins, segueix foscos camins,
m'agafe a tu, als que més estimava,
i cante el jorn del matí il·limitat.

El clar camí, el pregon idioma,
un alfabet fosforescent de pedres,
un alfabet sempre amb la clau al pany,
el net destí, la sendera de llum.

Sempre a la nit il·luminat enter,
un bell futur, una augusta contrada,
seràs el rent que fa pujar el pa,
seràs el sol i seràs la collita.

Seràs la fe i la medalla oculta,
seràs l'amor i la ferocitat,
seràs la clau que obri tots els panys,
seràs la llum, la llum il·limitada.

Seràs confí on l'aurora comença
seràs forment, escala il·luminada.

Seràs l'ocell i seràs la bandera,
l'himne fecund del retorn de la pàtria,
tot esquinçat de l'emblema que puja,
seràs l'ocell i seràs la bandera.

Jo pujaré piament els graons
i en arribar al terme entonaré
el prec dels vents que em retornaves sempre.
Jo pujaré piament els graons.

Vicent Andrés Estellés / Ovidi

__________________________________________

Divendres 20 de març tinguérem la sort de gaudir d'un sentit homenatge a l'Ovidi, que feia 20 anys començà 'les seues vacances'. Al Teatre Micalet de València ressonaren les veus d'amics, companys i coneguts que comptaren amb uns espectadors entregats i disposats a escoltar poemes, escrits i cançons que ens recordaven el vers: "Jo sóc l'artista, el cantant, el pallasso". Avui recordem l'acte i una de les cançons de l'Ovidi Montllor sobre el poema 'M'aclame a tu' de Vicent Andrés Estellés.



20 de març 2015

'Aquest món' de Glaucs

Glaucs celebra els seus 20 anys d’existència amb l'edició d'un nou single, “Aquest Món”. Una cançó fresca, enèrgica i optimista, que reflecteix perfectament el bon moment musical que viuen els seus components.




Aquest món


Renecs, dolors o musaranyes
tots tenim coses estranyes
i tant diferents.
A mi m'agrada beure en tassa,
a tu t'agrada dormir massa;
manies que tens.

Hi ha dies on la vida no et somriu
i penses que és millor tancar-se dins el niu.
Tots suportem les nostres tares.
Lluita per trobar les ganes.
Escolta el cor i encén la cara
que el sol quan surt i brilla és per tothom

Que hi ha molta bellesa en aquest món!

Desitges pau i tens la guerra
i si volguessis buscar la manera
de no estar patint.
I entenc que no m'escoltis massa
jo seguiré bevent  en tassa
manies que tinc

Hi ha dies... (bis)

Si mires bé veuràs que maco és aquest món!

Escolta la cançó mentre llegeixes la lletra i respon les preguntes

1. Quin missatge hi ha a la cançó que acabeu d'escoltar?

2. Busca al diccionari el significat de les expressions o paraules que no entengues.

3. Què vol dir "amagar-se dins del niu" i "pensar en les musaranyes"?

4. Quin és el teu costum més arrelat? Per què t'agrada tant!

19 de març 2015

Per una nova i efectiva llei d'igualtat lingüística

Tret del butlletí electrònic d'Acció Cultural del País Valencià

ACPV i les universitats proposen un full de ruta per una nova política lingüística


L’entitat reclama una nova llei d’igualtat lingüística, amb mesures concretes per a aplicar aquest principi igualitari com a guia per a les institucions valencianes, i així posar fi a la discriminació per raons de llengua


Presentació als mitjans de comunicació

El dimecres 11 de març Toni Gisbert i Ferran Suay, membres de la Junta Directiva d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV), van presentar al matí en roda de premsa  el document “Per una nova i efectiva llei d’igualtat lingüística. Principis bàsics i àmbits d’actuació pràctica”, coordinat per Alfons Esteve i Francesc Esteve, membres de l’Institut de Política Lingüística d’ACPV.

Els dos membres de la Junta Directiva d’ACPV explicaren als mitjans de comunicació les línies mestres de la proposta, així com el seu procés d’elaboració.

El document parteix d’un principi rector: l’afirmació de la igualtat de tots els ciutadans (premissa de la declaració dels drets humans i de tots els drets civils) i, per tant, de l’obligació de tots els poders públics de posar fi a qualsevol tipus de discriminació per raó de sexe, raça o llengua. Acció Cultural i les universitats públiques valencianes que han subscrit el document simplement reclamem que els valencianoparlants no siguen discriminats per raons de llengua i puguen viure plenament en valencià en tots les situacions i àmbits, amb la mateixa normalitat de què ara només gaudeixen les persones que usen el castellà.

Més informació




Acte públic de presentació de la proposta, amb la participació de les universitats valencianes

A les 19 hores del dimecres 11 de març començava l’acte públic del document “Per una nova i efectiva llei d’igualtat lingüística: principis bàsics i àmbits d’actuació pràctica”. Ferran Suay, responsable de Política Lingüística en la Junta Directiva d’ACPV, va obrir les intervencions amb la contextualització de la proposta, l’exposició de la igualtat com a principi rector del document, i els eixos pràctics d’actuació que assenyala.

Posteriorment, van intervenir els representants de les universitats valencianes:Wenceslao Rambla Zaragozá, vicerector de Cultura, Extensió Universitària i Relacions Institucionals de la Universitat Jaume I;
Carles Cortés Orts, vicerector de Cultura, Esports i Política Lingüística de la Universitat d’Alacant;
Vicent Botti Navarro, vicerector de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions de la Universitat Politècnica de València;
Isabel Vázquez Navarro, vicerectora d’Estudis de Grau i Política Lingüística de la Universitat de València.

Més informació


DOCUMENT - Per una nova i efectiva llei d'igualtat lingüística - PDF

Notícies relacionades: Ara - Cadena Ser - El País - El Punt Avui - El Punt Avui - El Temps - Europa Press - Europa Press - La Veu PV - La Veu PV - La Vanguardia -Las Provincias - Levante-emv - Nació digital - Vilaweb - 20 minutos


Entrevista Francesc Esteve a La Veu PV: 'Cap demòcrata no pot estar en contra de la igualtat lingüística'


18 de març 2015

Valencianada: les fotos del grup 1

Relació d'instituts que participaren a la ciutat de València en la Valencianada el dia 4 de març de 2015.


Amb aquest apunt tanquem la publicació de les fotografies dels diferents grups de l'institut Manuel Sanchis Guarner de Silla.

GRUP 1




18. L'Almodí


37. Palau de Benicarló


11. Pont del Real


Paratge que envolta el Pont del Real, a l'antic llit del riu Túria. 

La fotografia està feta des del Pont de l'Exposició, conegut popularment com el Pont de Calatrava o de la Peineta, situat entre el Passeig de l'Albereda i el Passeig de la Ciutadella de València.



33. Jardí de Montfort


53. Estació del Cabanyal AR+



L'enigma ocult en la tarja de AR+ (Realitat augmentada) ha quedat sense resoldre per problemes amb l'aplicació.

La pregunta que havíeu de resoldre era: 'L'estació ara és moderna, però... quan va passar el primer tren per l'antiga estació del Cabanyal?'

La pregunta estava amagada al rellotge de la façana principal.

Per això la pista deia: "Molt important per agafar un tren és la puntualitat".

Dins del temps previst resolen la pista literària número 5, ni els enigmes ocults en les targes amb AR+.

________________________________

Solucions a la pista literària número 5

La fotografia

Des del Passeig de l'Albereda, les baranes del riu.

Les respostes a les preguntes

5.1. Poeta Vicent Andrés Estellés

5.2. L'escultura és de bronze.

5.3. La Viquipèdia diu: “Els temes centrals de la seua obra són la mort, el sexe i la pàtria, sempre des d'un prisma popular, quotidià, senzill, directe i, fins i tot, vulgar.”

5.4. Tarja número 11.

Lectura i enregistrament: 'No escric èglogues'.

Audició

17 de març 2015

Valencianada: les fotos del grup 5



20. Església de Sant Joan del Mercat


22. Mercat de Colom



AR+

- La pregunta que havíeu de respondre era: 'En quin any es va inaugurar el mercat?'

- Estava situada a l'escut de la ciutat, damunt de l'arc parabòlic.

- La pista apareix "No s'ha de confondre un arc ogival amb un arc parabòlic. La pregunta està a algun lloc de la façana nord amb arc parabòlic".

36. Plaça Redona



54. Palau de les Arts Reina Sofia

 


AR+

- La pregunta que havíeu de respondre era: 'El dia de la inauguració varen estrenar "Rapsòdia sobre temes valencians". Qui és l'autor?'

- Estava situada al fullam d'una de les palmeres. Hauran de pegar la volta per trobar-la; n'hi ha als dos costats.

- La pista apareix "Les palmeres són monocotiledònies i tenen moltes arrels però poc grosses, per això les han pogudes posar al pis de dalt".

58. Parc Gulliver



_____________________________________________

Dins del temps previst no resolen la pista literària número 10, ni els enigmes ocults en les targes amb AR+.


La fotografia.



10.1. Vicent Andrés Estellés.

10.2. El nom d’algunes de les seus obres: Recomane tenebres, Llibre de meravelles, Coral romput i Les pedres de l’àmfora.

10.3. La Viquipèdia diu: "Estellés és un dels poetes més musicats en la llengua catalana, i Ovidi Montllor qui més l'ha dit i cantat: seues són les adaptacions d'El vi, Prediccions i conformitats, Els amants, Una escala qualsevol, El ball, M'aclame a tu i el Coral romput sencer.

Altres cantants, cantautors o grups que l'han musicat són Paco Muñoz, Celdoni Fonoll, Maria del Mar Bonet (Les illes), Remigi Palmero (Plens de sol de bon matí), Dropo (La veu d'un poble), Vicent Torrent, Lluís Miquel, Els Pavesos, Lluís el Sifoner, Raimon, Obrint Pas, Esteve Ferre (El meu ofici és l'alegria), Entre Soques i Rebrotins (cançó de bressol), Carles Barranco (Jorns de festeig), Pau Alabajos, Bertomeu (el llibre-disc "7 d'Estellés") i Borja Penalba (per a l'espectacle Estellés: de mà en mà, amb Francesc Anyó), entre altres".

10.4. L'església de Sant Joan del Mercat es correspon amb la tarja número 20.

Lectura i filmació: 'No escric èglogues' i el fragment següent en off d'entradeta del vídeo.

La Llotja, Sant Joan del Mercat i el Mercat Central

La plaça del Mercat és un punt de referència per a la vida quotidiana dels valencians des del segle XV, i abans fins i tot, ja que el rei Jaume I donà llicència a la ciutat perquè s’hi celebrara un mercat setmanal cada dijous i una fira anual durant la primera quinzena d’agost. Això explica el seu nom i el fet que s’hi construïren tres edificis emblemàtics, com són l’església de Sant Joan del Mercat (segle XIV, reconstruïda en el XVII), la Llotja de Mercaders (segle XV) i el Mercat Central (segle XX). Situats en aquest punt podem visualitzar el poema 'No escric èglogues', que ens parla de la quotidianitat de la gent, els seus oficis i les seues converses, tot envoltat de les veus dels bars, l'olor d'oli fregit, les parelles d'amants o els hòmens carregant camions, i sempre amb la imatge de les llargues cames «plenes de dignitat» de la seua estimada Isabel.

La València de Vicent Andrés Estellés. Mirada d'un poeta. (pdf)


Audició: Paco Muñoz. Trobareu la cançó 'No hi havia a València dos cames' en els discos MiradesEls nostres poetes i Amor i amor.



Si us falla l'enllaç anterior, escolteu qualsevol de les magnífiques versions que tenim a l'abast al canal de vídeos You tube:

- La lectura de Camil·lo Cortés, de l'IES el Clot del Moro

- La versió de Juli Mira del disc Els nostres poetes.

- El recitat de Salvador Bolufer, amb música de l'Enric Murillo, que apareix en el disc Estellés en solfa.

Amplieu informació:

- Poeta de meravelles, Vicent Andrés Estellés.

- Vicent Andrés Estellés, entrevistat per Montserrat Roig.

_____________________________________________________________

IES Manuel Sanchis Guarner

Amplieu la informació sobre la Valencianada.

En aquest mateix blog ací.

16 de març 2015

Valencianada: les fotos del grup 9


02. Museu de les Ciències



AR+

- La pregunta que havíeu de respondre era: 'A l'interior d'aquest edifici es troba un instrument que es fonamenta en l'efecte de coriolis i demostra la rotació de la Terra. Com s'anomena?'

- Estava situada a l'ull de l'esquerra mirant des de la bassa d'aigua.

- La pista apareix "L'edifici sembla un esquelet, però heu de mirar les estructures laterals que semblen ulls.".

06. Oceanogràfic

 

Font de la foto 1 i de la 2 (però vosaltres fotografiàreu l'Àgora)



AR+

- La pregunta que havíeu de respondre era: 'Com s'anomena l'ecosistema d'aigua dolça representat en aquesta bola?'

- Estava situada a la bola dels aiguamolls.

- La pista apareix "A la instal·lació de l'Oceanogràfic feta amb cordes teniu una pregunta".

25. Palau del Marqués de Dosaigües


38. Edifici dels Dracs


42. Ajuntament de València

  

_________________________________

Dins del temps previst no donen solució completa a la pista literària número 1 ni resolen els enigmes ocults en les targes amb AR+ perquè confongueren un dels edificis.
Resolen l'enigma de la tarja 02: el pèndol de Foucault.
_________________________________


La fotografia.



Solucions a la pista literària número 1:

1.1. Joan Roís de Corella.

1.2. Del convent de Sant Francesc.

1.3. La Viquipèdia ens parla de tres: Manuel, Lluís i Dalfina.

1.4. L’actual Ajuntament de València és la tarja número 42.


__________________________________

Lectura: 'Cobla [de dos senys]' de Joan Roís de Corella

COBLA [DE DOS SENYS],
que llegint-la per llarg diu contentament,
e llegint-la per mitat diu descontentament

De béns e plaer // tostemps abundós
sempre freturós // de dol e tristor
no estic desitjós // de veure dolor
de pendre muller // ben cobdiciós
solaç ab cantar // io prenc en repòs
del tot vull fugir // pensar en la mort
ni em plau gens oir // res que em desconhort
lo riure i ballar // tinc per mon espòs.

Audició: Màrius Serra



Amplieu informació:

- Descobrint Corella (Dossiers, 2013)

- Joan Roís de Corella (L'Edat Daurada, 2004)

_____________________________________________________________

IES Manuel Sanchis Guarner

Amplieu la informació sobre la Valencianada.

En aquest mateix blog ací.