Més atenció als espais culturals i als creadors i menys imposts sobre els preus de llibres, discos, dvd, teatre, cinema...
Fins ara la celebració del Dia Mundial del Teatre requeria la difusió de les paraules especials d'una veu triada per a representar actors, directors, figurinistes, modistes, decoradors, creadors tots de l'espectacle en directe més interessant i únic, cada dia diferent, del món.
Enguany la fórmula ha estat diferent; en alguns llocs, fins i tot, més reivindicativa.
Enguany, alguns creadors han decidit que no els calia cap veu diferents a la seua, cap text especial, per dir allò que era necessari, allò que volien dir per salvar eixe gran espectacle.
Els llocs: Ajuntament de València, Palau de la Generalitat, la Seu (catedral), la Llotja de la Seda, Pont del Real, Portal de Valldigna, La NAU (universitat), la Finca Roja, Trinquet de Pelai, Sant Joan del Mercat.
Textos i autors: 'Cobla de dos senys' (Joan Roís de Corella), 'Balada de la garsa i l'esmerla' (Joan Roís de Corella), 'Si com la taur' (Ausiàs March), 'Espill' (Jaume Roig) 'No escric èglogues' (Vicent Andrés Estellés), 'L'oroneta i el rei' (Jaume I), 'Erasme' (Joan Lluís Vives), 'La rabosa i el corb' (Enric Valor), 'Les sirenes' de l'Odissea (en traducció de Joan Francesc Mira).
Canta o recita: Màrius Sèrra, Raimon, Josep Tero, Paco Muñoz, Juli Mira, alumnes del CEIP Pintor Estruch de Manuel, Lluís Miquel, Dani Miquel i Tomàs Llopis.
Vivim més comunicats que mai i, no obstant això, cada vegada ens trobem més sols. Quina contrarietat!
Les noves tecnologies ens han apropat la veu i la paraula de persones que estan a l'altra punta del món, als qui, moltes vegades, no els coneixem ni la cara ni la forma de ser. Les noves tecnologies ens han permès recuperar 'l'amistat' d'antics companys d'escola, d'institut, de mili, de viatge... i, al·lucinats per la màquina i els missatges on line, no som capaços de despenjar un telèfon per quedar amb ells, per parlar mentre ens mirem als ulls i notem de veritat el que sent aquella persona amb qui parlem, el que li passa per dins.
El món de la publicitat també es va adonar d'aquest problema de comunicació real que planteja Gary Turken Look up, un escriptor i director britànic que ens convida a alçar la mirada dels mòbils, ordinadors i tauletes per mirar la vida real i les persones als ulls.
Aquesta necessitat de recuperar una comunicació més sensorial, més física, i el motiu que, en moltes ocasions, ha causat l'aïllament social d'algunes persones enganxades a les noves tecnologies, per haver donat un mal ús als seus aparells, està present també en el següent videoclip que torna a utilitzar imatges provinents del camp de la publicitat.
No ens distanciem d'aquells amb qui podem parlar, d'aquells que tenim al nostre costat. Fem un ús intel·ligent de les tecnologies de la informació.
Després d'haver vist el vídeo anterior, munta't el teu propi estudi a casa i fotografia 5 objectes diferents amb distinta il·luminació (zenital, frontal, lateral...). El total de fotografies a lliurar, abans de les vacances de Setmana Santa, serà, per tant, de quinze (tres per cinc).
Perquè recordes els efectes de llum que pots emprar, a més de l'enllaç anterior, mira't l'esquema bàsic d'il·luminació que trobaràs en el següent enllaç i recorda també els consells que se't donen al vídeo.
Divendres 20 de març tinguérem la sort de gaudir d'un sentit homenatge a l'Ovidi, que feia 20 anys començà 'les seues vacances'. Al Teatre Micalet de València ressonaren les veus d'amics, companys i coneguts que comptaren amb uns espectadors entregats i disposats a escoltar poemes, escrits i cançons que ens recordaven el vers: "Jo sóc l'artista, el cantant, el pallasso". Avui recordem l'acte i una de les cançons de l'Ovidi Montllor sobre el poema 'M'aclame a tu' de Vicent Andrés Estellés.
Glaucs celebra els seus 20 anys d’existència amb l'edició d'un nou single, “Aquest Món”. Una cançó fresca, enèrgica i optimista, que reflecteix perfectament el bon moment musical que viuen els seus components.
Aquest món
Renecs, dolors o musaranyes
tots tenim coses estranyes
i tant diferents.
A mi m'agrada beure en tassa,
a tu t'agrada dormir massa;
manies que tens.
Hi ha dies on la vida no et somriu
i penses que és millor tancar-se dins el niu.
Tots suportem les nostres tares.
Lluita per trobar les ganes.
Escolta el cor i encén la cara
que el sol quan surt i brilla és per tothom
Que hi ha molta bellesa en aquest món!
Desitges pau i tens la guerra
i si volguessis buscar la manera
de no estar patint.
I entenc que no m'escoltis massa
jo seguiré bevent en tassa
manies que tinc
Hi ha dies... (bis)
Si mires bé veuràs que maco és aquest món!
Escolta la cançó mentre llegeixes la lletra i respon les preguntes
1. Quin missatge hi ha a la cançó que acabeu d'escoltar?
2. Busca al diccionari el significat de les expressions o paraules que no entengues.
3. Què vol dir "amagar-se dins del niu" i "pensar en les musaranyes"?
4. Quin és el teu costum més arrelat? Per què t'agrada tant!
ACPV i les universitats proposen un full de ruta per una nova política lingüística
L’entitat reclama una nova llei d’igualtat lingüística, amb mesures concretes per a aplicar aquest principi igualitari com a guia per a les institucions valencianes, i així posar fi a la discriminació per raons de llengua
Presentació als mitjans de comunicació
El dimecres 11 de març Toni Gisbert i Ferran Suay, membres de la Junta Directiva d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV), van presentar al matí en roda de premsa el document “Per una nova i efectiva llei d’igualtat lingüística. Principis bàsics i àmbits d’actuació pràctica”, coordinat per Alfons Esteve i Francesc Esteve, membres de l’Institut de Política Lingüística d’ACPV.
Els dos membres de la Junta Directiva d’ACPV explicaren als mitjans de comunicació les línies mestres de la proposta, així com el seu procés d’elaboració.
El document parteix d’un principi rector: l’afirmació de la igualtat de tots els ciutadans (premissa de la declaració dels drets humans i de tots els drets civils) i, per tant, de l’obligació de tots els poders públics de posar fi a qualsevol tipus de discriminació per raó de sexe, raça o llengua. Acció Cultural i les universitats públiques valencianes que han subscrit el document simplement reclamem que els valencianoparlants no siguen discriminats per raons de llengua i puguen viure plenament en valencià en tots les situacions i àmbits, amb la mateixa normalitat de què ara només gaudeixen les persones que usen el castellà.
Acte públic de presentació de la proposta, amb la participació de les universitats valencianes
A les 19 hores del dimecres 11 de març començava l’acte públic del document “Per una nova i efectiva llei d’igualtat lingüística: principis bàsics i àmbits d’actuació pràctica”. Ferran Suay, responsable de Política Lingüística en la Junta Directiva d’ACPV, va obrir les intervencions amb la contextualització de la proposta, l’exposició de la igualtat com a principi rector del document, i els eixos pràctics d’actuació que assenyala.
Posteriorment, van intervenir els representants de les universitats valencianes:Wenceslao Rambla Zaragozá, vicerector de Cultura, Extensió Universitària i Relacions Institucionals de la Universitat Jaume I; Carles Cortés Orts, vicerector de Cultura, Esports i Política Lingüística de la Universitat d’Alacant; Vicent Botti Navarro, vicerector de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions de la Universitat Politècnica de València; Isabel Vázquez Navarro, vicerectora d’Estudis de Grau i Política Lingüística de la Universitat de València.
Paratge que envolta el Pont del Real, a l'antic llit del riu Túria.
La fotografia està feta des del Pont de l'Exposició, conegut popularment com el Pont de Calatrava o de la Peineta, situat entre el Passeig de l'Albereda i el Passeig de la Ciutadella de València.
5.3. La Viquipèdiadiu: “Els temes centrals de la seua obra són la mort, el sexe i la pàtria, sempre des d'un prisma popular, quotidià, senzill, directe i, fins i tot, vulgar.”
Dins del temps previst no resolen la pista literària número 10, ni els enigmes ocults en les targes amb AR+.
La fotografia.
10.1. Vicent Andrés Estellés.
10.2. El nom d’algunes de les seus obres: Recomane tenebres, Llibre de meravelles, Coral romput i Les pedres de l’àmfora.
10.3. La Viquipèdiadiu: "Estellés és un dels poetes més musicats en la llengua catalana, i Ovidi Montllor qui més l'ha dit i cantat: seues són les adaptacions d'El vi, Prediccions i conformitats, Els amants, Una escala qualsevol, El ball, M'aclame a tu i el Coral romput sencer.
Altres cantants, cantautors o grups que l'han musicat són Paco Muñoz, Celdoni Fonoll, Maria del Mar Bonet (Les illes), Remigi Palmero (Plens de sol de bon matí), Dropo (La veu d'un poble), Vicent Torrent, Lluís Miquel, Els Pavesos, Lluís el Sifoner, Raimon, Obrint Pas, Esteve Ferre (El meu ofici és l'alegria), Entre Soques i Rebrotins (cançó de bressol), Carles Barranco (Jorns de festeig), Pau Alabajos, Bertomeu (el llibre-disc "7 d'Estellés") i Borja Penalba (per a l'espectacle Estellés: de mà en mà, amb Francesc Anyó), entre altres".
Lectura i filmació: 'No escric èglogues' i el fragment següent en off d'entradeta del vídeo.
La Llotja, Sant Joan del Mercat i el Mercat Central
La plaça del Mercat és un punt de referència per a la vida quotidiana dels valencians des del segle XV, i abans fins i tot, ja que el rei Jaume I donà llicència a la ciutat perquè s’hi celebrara un mercat setmanal cada dijous i una fira anual durant la primera quinzena d’agost. Això explica el seu nom i el fet que s’hi construïren tres edificis emblemàtics, com són l’església de Sant Joan del Mercat (segle XIV, reconstruïda en el XVII), la Llotja de Mercaders (segle XV) i el Mercat Central (segle XX). Situats en aquest punt podem visualitzar el poema 'No escric èglogues', que ens parla de la quotidianitat de la gent, els seus oficis i les seues converses, tot envoltat de les veus dels bars, l'olor d'oli fregit, les parelles d'amants o els hòmens carregant camions, i sempre amb la imatge de les llargues cames «plenes de dignitat» de la seua estimada Isabel.
La València de Vicent Andrés Estellés. Mirada d'un poeta. (pdf)
- La pregunta que havíeu de respondre era: 'A l'interior d'aquest edifici es troba un instrument que es fonamenta en l'efecte de coriolis i demostra la rotació de la Terra. Com s'anomena?'
- Estava situada a l'ull de l'esquerra mirant des de la bassa d'aigua.
- La pista apareix "L'edifici sembla un esquelet, però heu de mirar les estructures laterals que semblen ulls.".
Dins del temps previst no donen solució completa a la pista literària número 1 ni resolen els enigmes ocults en les targes amb AR+ perquè confongueren un dels edificis.
Resolen l'enigma de la tarja 02: el pèndol de Foucault.
_________________________________
Lectura: 'Cobla [de dos senys]' de Joan Roís de Corella
COBLA [DE DOS SENYS],
que llegint-la per llarg diu contentament,
e llegint-la per mitat diu descontentament
De béns e plaer // tostemps abundós
sempre freturós // de dol e tristor
no estic desitjós // de veure dolor
de pendre muller // ben cobdiciós
solaç ab cantar // io prenc en repòs
del tot vull fugir // pensar en la mort
ni em plau gens oir // res que em desconhort
lo riure i ballar // tinc per mon espòs.
Al Saló d'Actes del Muvim, durant tot el matí, es van exposar alguns panells amb targes que constituïen les possibles rutes o itineraris alternatius a fer durant la Valencianada.
Les opcions les concretà cada professor o cada centre en funció de l'edat dels alumnes i dels objectius marcats; per això, mentre alguns optaren per fer rutes només pel centre de València, altres inclogueren llocs de la perifèria perquè també aprengueren a moure's amb els mitjans de comunicació públics que ofereix la ciutat. El ben cert és que la matèria impartida pel professor era un component important a l'hora de marcar-se nous objectius (detalls literaris, lectures, audicions...).
- La pregunta que havíeu de respondre era: 'Al model de realitat augmentada l'edifici sembla simètric però no ho és. Hi ha una torre antiga i una torre moderna. Quina d'elles té menys simetria? (li falta una finestra).'
- Estava situada al lucernari (2. m. Arq. torre amb finestres que remata alguns edificis.) que té quatre vessants.
- La pista apareix "Al pati interior li ha d'arribar llum per algun lloc".
- La pregunta que havíeu de respondre era: 'Al museu es troba la biblioteca personal i la col·lecció d'art d'un professor i escriptor que les va donar a la seua mort. Qui va ser?'
- Estava situada a la porta que hi ha davall de l'arc.
- La pista apareix "Passeu, Passeu! Però no entreu per la cafeteria per a buscar la pregunta".
Dins del temps previst no donen solució completa a la pista literària número 2 ni resolen els enigmes ocults en les targes amb AR+ per problemes amb l'aplicació.
2.2. Tres: prosa autobiogràfica, prosa epistolar, prosa de circumstàncies.
2.3. El 30 d'agost de 1478, mossèn Joan Roís de Corella féu testament a favor de la seva germana Dalfina. Entre els objectes que hi havia, estava la biblioteca de l'escriptor. Un total de 780 volums foren donats a la seua mort als frares del convent de Sant Francesc de València.
Mentre els alumnes passejaven per la ciutat d'edifici en edifici per completar l'itinerari de la Valencianada que els havia tocat en sort, els professors, des del Saló d'Actes del Muvim, seguien els seus moviments mitjançant l'ordinador, les tauletes o els mòbils. Així mateix mostraven a la premsa i als alumnes que ja havien finalitzat el seu recorregut les fotografies que anaven apareixent sobre el mapa de la ciutat.
- La pregunta que havíeu de respondre era: 'L'IVAM es troba en un edifici d'arquitectura contemporània, però amaga una sorpresa antiga al seu interior. Descobreix-la.'
- Estava situada a la base de la cara dreta de l'edifici, prop de la façana.
Dins del temps previst donen solució a la pista literària número 6 i resolen els enigmes ocults en les targes amb AR+.
_____________________________________________
Solucions als dos enigmes de AR+
- Els fonaments de la muralla medieval construïda durant la segona meitat del segle XIV.
- La coberta original era d'alumini i zinc i va ser reemplaçada per una altra molt pareguda que compta amb làmines fotovoltaiques per produir electricitat.
6.3. La Viquipèdia destaca els trets principals següents: “Els trets humans, el sentiment religiós, l'amor del rei als seus regnes, participació directa en allò narrat, esperit militar i heroic i llenguatge popular i improvisat.”
6.4. El Portal de Valldigna és la tarja número 46.
________________________________________
Audició: 'L'oroneta i el rei', basat en el llibre de Josep Franco, editat per Bromera.
