27 de maig 2013

Cinema per a estudiants

Cinema per a estudiants és un web per als qui s'estimen el cinema on trobareu també molts recursos en català. Hi ha informació sobre les pel·lícules programades en sales de Catalunya durant el curs escolar: títols, nivells educatius, àrees del currículum a les quals s’adrecen, poblacions, dates, sales, horaris i forma d'inscriure's al programa.


Fotograma de la pel·lícula Cometas en el cielo de Marc Forster.

El web conté un cercador de pel·lícules classificades per diferents conceptes, enllaços d'interés, notícies i, fins i tot, propostes d'activitats per a la classe i sessions de cinefòrum a l'aula per a l'estudi i la reflexió sobre temes diversos a través de la projecció, l'anàlisi i el comentari de fragments de pel·lícules.


A més de les pel·lícules estrenades en català, es poden consultar els films amb el títol original a través de http://www.imdb.com/.

'La luna' d'Enrico Casarosa (2011)

Us havíeu parat a pensar per què, de vegades, només veiem un fragment de la Llunao a què es deuen les seues diferents fases? La resposta científica no la trobareu en aquest curt, però sí una resposta de ficció ocurrent.

Us heu parat a pensar fins a quin punt, de menuts, ja imitem el que veiem fer als adults i reproduïm de la mateixa manera gestos i accions? Aprenem per imitació més coses que no ens pensem.

Ací teniu un curt de la factoria Pixar, La luna, on ens mostren el primer dia de treball del nét de la família; un poc jove per començar a treballar aquest xiquet si no fora perquè el treball és tan fantàstic que permet viatjar, somniar, aprendre, compartir amb la família el temps...

El curt es va veure als cinemes junt a l'estrena de Brave (2012).


La luna és el nom de la barca amb què pare, fill i nét ixen a la mar una nit estrellada. El curt ens mostra la història d'un xiquet que madura en la més peculiar de les circumstàncies, una nit que son pare i el iaio el porten a treballar amb ells. En una barqueta de fusta s'allunyen mar endins i, quan són lluny de la costa, s’aturen i esperen. Perquè el viatge ha estat especial, durant el trajecte, el iaio i el pare li fan un regal, una gorra com la que ells porten: el seu futur uniforme de treball. Mentre els adults descansen, una gran espectacle s’ofereix davant dels ulls del xiquet: la Lluna plena apareix brillant sobre la línia de l'horitzó. Aquestés el moment de posar-se a treballar. El pare li acosta l'àncora i desplega una escala davant la sorpresa del xiquet, que no tardarà en descobrir amb gran sorpresa que no anaven a pescar i que la família es dedicava a un treball ben diferent.

El xiquet, en ocasions, imitarà els costums del iaio i del pare però el marejaran tant en la defensa de les pròpies divergències (la seua forma de vestir, els seus mètodes de treball...) que acabarà prenent les pròpies decisions. Encara que pare i avi intentaran que el xiquet seguisca la forma d’actuar de cadascun d'ells, serà el xiquet el qui, a la fi, haurà de decidir quin camí vol seguir i la seua forma d'actuar, donant-los tota una lliçó d’intel·ligència i progrés.



18 de maig 2013

El cine que no t'hauries de perdre: 'The Godfather' de Francis Ford Coppola (1972, 1974 i 1990)

El Padrino són tres pel·lícules de Francis Ford Coppola sobre la màfia i sobre el crim organitzat. Aquesta trilogia, ja clàssica dins del món del cinema, tracta una etapa importat de la història dels Estats Units on estava ben present el desarrelament produït per la constant immigració; una immigració plural i diversificada on els sicilians eren un de tants grups humans que buscaven la cohesió entre ells encara que fora fent ús de la violència per mantenir la importància dels seus clans familiars, que aparentaven decència i mostraven riquesa de cara a unes autoritats, en moltes ocasions, corruptes.


A més, al llarg de les tres pel·lícules de The Godfather podem observar un tractament sociològic, una manera d'entendre la família i les relacions humanes dins i fora del clan familiar. L'amor, la fidelitat, la seguretat, la protecció... s'alternen amb la traició, l'odi, la mentida o el rebuig. Tots dos paral·lels estan ben presents i apareixen i reapareixen quan algun membre del clan, malgrat haver criticat els mètodes mafiosos emprats per una part de la família en el seu quefer quotidià, ha de mostrar la fidelitat al grup perquè l'estima per la família està per damunt de qualsevol altre principi. I serà aquesta mena d'estima suprema per la família la que incapacitarà els seus membres per a atorgar el perdó i mantenir els remordiments fins que la venjança siga executada.

En el fons, aquest retrat de l'ànima familiar fet per Coppola a partir del guió de Mario Puzo, aquest retrat del comportament humà, en ocasions profundament primitiu, no deixa de ser un retrat de la societat americana d'aquella època on les pors i les diferències estaven presents i acabaven potenciant-se per aconseguir poder i riqueses. És la lluita per la supervivència, que comença quan l'emigrant Vito Andolini Corleone, primer al vaixell i, més tard, a l'illa d'Ellis, es troba una massa ingent de persones de diferents ètnies i diferents nacionalitats que lluiten, com ell, per trobar un lloc en aquella terra promesa on tot serà possible, fins i tot la pèrdua de la vida i, per tant, de la llibertat després d'haver aconseguit aparentment el somni americà.

14 de maig 2013

Com sona l'ESO

Com sona l'ESO s'ha convertit en l'encontre d'alumnes i professors de música més organitzat i dinàmic que s'ofereix des dels centres d'ensenyament. Una vegada més, i ja en van 14, un grup de professors entusiastes han estat capaços de reunir centenars de joves al voltant de la música i la creació. La trobada es fa cada any en un lloc diferent; en aquesta ocasió l'encontre ha tingut lloc a Cocentaina. Durant quatre dies, entre el dimecres 8 i el dissabte 11 de maig, s'ha promogut la convivència i la participació en múltiples activitats artístiques (música i dansa fonamentalment) i s'ha treballat la disciplina que requereix treballar amb qualitat aquestes activitats artístiques.

Mireu-vos un tast del concert ací  i segur que, en les propores ocasions, no us ho voldreu perdre. Ja coneixieu David, el responsable en el nostre centre de l'activitat, i el seu entusiasme; a ell heu d'agrair poder participar en una activitat tan interessant.


Els organitzadors de l'esdeveniment ens expliquen els orígens de la Trobada així:

"El projecte va nàixer amb l'entusiasme d'alguns professors de música valencians que exercien la seua tasca docent al País Valencià, Catalunya i les Illes Balears. Aquest entusiasme els va espentar a unir les propostes que treballaven en l'aula per a donar a conèixer tot el que es podia aconseguir amb alumnes de qualsevol condició social, cultura i nivell acadèmic amb el comú denominador d'una matèria a la qual, sovint, se li minva importància: la música.

La música en l'ensenyament secundari ha sigut, durant molts anys, una matèria de segona categoria, res a veure amb la importància de les matemàtiques, la llengua o les ciències i, al mateix temps, el professorat tampoc pensava molt a innovar i potenciar l'ensenyament artístic que, al contrari que en altres països europeus, és tan exigu.

Però les últimes investigacions en la matèria de pedagogs i investigadors deixen patent la importància de la música com una ferramenta per al desenvolupament intel·lectual, creatiu i emocional de l'alumnat. El professorat de COM SONA l'ESO intenta, amb la TROBADA, que les propostes i projectes didàctics d'aula tinguen una continuïtat i puguen així donar-se a conèixer i ser font d'inspiració per a futures propostes."

¡Cuidado, resbala!

¡Cuidado, resbala! és un toc d'atenció sobre qui ens cuida i qui ens cuidarà en el futur.

El documental en Vimeo.


El documental va ser presentat en la passada edició del Festival de Cine de Málaga i en ell s'analitza la situació d'una realitat fonamental per al desenvolupament de la societat, però generalment oblidada pel conjunt d'aquesta. S'hi denuncia com la desigualtat i el tracte discriminatori estan a l'ordre del dia: el treball domèstic i el treball d'atenció als majors i els menuts. Reflecteix el resultat de les investigacions d'un grup decidit a posar el focus sobre una activitat desprestigiada i poc o gens remunerada.


“Segons estadístiques, el 90% de las tasques conegudes com a treball domèstic són realitzades per dones, que reben el nom de mestresses de casa. Si no es disposa de temps i sí de diners, existeix una opció B: contractar altra dona perquè realitze el treball, la qual rep el nom d'empleada domèstica“.


Aquesta i altres informacions apareixen al documental ¡Cuidado, resbala!, que pretén ser una eina per al debat. No és l’única afirmació que mereix la nostra reflexió. També les següents declaracions són ben significatives.

"Aquestes tasques són essencials per al manteniment de la vida, i, això no obstant, no són reconegudes com es mereixen. És el que està en la base de tota la societat”.

“El 80% de les tasques de cura i atenció recauen sobre les dones. Així mateix, entre el 70 i 80% d'aquestes són dones immigrants”.

“Tot i que la situació de la dona en la societat és millor que fa 50 anys, durant els últims 3 hem experimentat una enorme regressió, com per exemple ocorre amb la reforma de la Llei de l'avortament”.

12 de maig 2013

Matemàrius

El passat dimecres 8 de maig amb motiu de la presentació de Plan de futur, l’obra de Màrius Serra que va ser premi Sant Jordi de Novel·la el 2012, el propi Màrius Serra i el matemàtic i filòleg valencià Josep Guia, moderats per la periodista Reis Juan, van parlar del llibre que recrea lliurement el peculiar entorn familiar del matemàtic figuerenc Ferran Sunyer.

En un to entre didàctici distés, amb molt bon humor, entre tots tres oferiren al públic present al Bar de ciències de l'Octubre CCC una panoràmica prou detallada del procés de creació, de l'anàlisi de l'obra, i de la figura del matemàtic figuerenc en qui se centra la novel·la. És per això que deixaren als qui encara no havien pogut llegir la novel·la amb les ganes de conéixer amb major detall el protagonista del relat, Ferran Sunyer, una de les figures matemàtiques de fama mundial del segle XX malgrat les adversitats d'haver nascut amb una paràlisi cerebral que no li permetia ni escriure ni desenvolupar la seva carrera en un moment d'aïllament científic a Espanya ocasionat pel règim franquista. Tot i la seua brillant trajectòria durant els anys 50 i 60, encara hui és una figura desconeguda.

Durant els diferents torns de paraula quedà clara la importància de les cosines perquè la difusió de la seua obra haguera sigut possible i també la relació amb personatges importants de l’època com en Salvador Dalí, que va ser parella d’una de les cosines.

Us convidem a llegir el llibre que relata uns fets reals però novel·lats amb la intel·ligència i el joc a què ens té acostumats en Màrius Serra.

11 de maig 2013

Un contrallum molt especial


Mark Gee, un australià amant de la fotografia, capturà l'eixida d'una gran lluna plena a Nova Zelanda. Les imatges de la lluna omplint el mirador de Mount Victoria a Wellington (Nova Zelanda) són extraordinàries. En poques setmanes, el vídeo ha obtingut més de 330.000 reproduccions i ha causat sensació en la plataforma Vimeo.

Com podreu observar Gee no estava sol; altres persones havien buscat també la mateixa vista, la millor, als afores de la ciutat. Segons l'autor, el material de vídeo no ha estat manipulat més enllà de la música d'acompanyament. Mark Gee explicà en la presentació del vídeo que feia temps que planificava aquesta gravació i que, en altres ocasions no ho havia aconseguit.

Jutgeu vosaltres mateixos si no és un vídeo plantejat amb intel·ligència i gust, només dura un poc més de 3 minuts.

4 de maig 2013

'Imparables' de Cesc Freixas

Exercici

- Escolta la cançó 'Imparables' del Cesc Freixas i fixa't en la lletra que inclou el vídeo.

- Després, sense escoltar la cançó, completa la lletra amb les següents paraules: caminar, cap, dona, força, govern, història, llibertat, mercat, navegar, paret, persones, portes.

Mentre completes el text, fixa't bé i busca el sentit; tingues en compte que alguna de les paraules anteriors l'hauràs de repetir més d'una vegada.

- Finalment, escolta de nou la cançó i repassa si has escrit bé el text.



Imparables

He trobat una imatge dins del ______,
es mou i va en veler.
Et robo mil nits per embarcar,
llevar l'àncora i __________.

Recordo amb nostàlgia els dies blaus,
llavis de sal a Sant Llorenç.
Com un dard a la __________, clavat damunt
d'una illa gran
que sura només per treure el _______,
empenyent _______ enfora,
i respira amb la __________ de qui l'estima
i mai no la destrueix.

Ens han obert les _________ per somiar
olors d'espècies d'un ____________.
Carrers estrets i tes de menta
de qualsevol ciutat.

En cada somni hi hem trobat
tots els motius per ____________.
Arrels i paraules creixeran
per tornar-les a plantar.

I juro que rego cada dia
la terra que trepitjo,
hi ha un Sol amb nom de __________
que té les mans plenes de justícia.

Vindrem de tot arreu
i farem el mateix pas que farà la ___________.
Potser serem milers,
imparables, canviarem aquest hivern.

Vindrem de tot arreu
i farem el mateix pas que farà la __________.
Potser serem milers,
imparables, farem caure el seu govern.

Som tota la força que han desnonat
de la seva ___________,
i decidim a les nostres places
que sigui del poble tot el poder.

Estripem el contracte
que inhabilita el nostre present.
Som l'ull de l'Esquer Quintana,
i milers de veus de ___________ migrades.

Vindrem de tot arreu
i farem el mateix pas que farà la llibertat.
Potser serem milers,
imparables, canviarem aquest hivern.

Vindrem de tot arreu
i farem el mateix pas que farà la ____________.
Potser serem milers,
imparables, farem caure el seu _________.

1 de maig 2013

'Guants blancs' al FIC-CAT

Demà veurem a classe un nou curt. Fa temps felicitàvem els seus responsables, Pilar Alfonso i els alumnes de Llengua i imatge de l'IES Faustí Barberà d'Alaquàs, pel seu bon treball i perquè havien aconseguit que Guants blancs haguera estat seleccionat per a la competició oficial del Fic-cat 2013. El curt ja havia aconseguit aleshores el premi Wolters-Kluwer Cuadernos de Pedagogia i el 2014 serà presentat també en Cinema Jove.


En aquella ocasió els curts seleccionats per a la COMPETICIÓ OFICIAL en l'apartat CENTRES EDUCATIUS van ser:

1. ELS CONTES OBLIDATS, de Pep Borràs de l’Escola d’Alfés
2. LA RIBERA D’EBRE, AMB ELS CINC SENTITS, de Carolina Brut de l’Institut Julio Antonio
3. TEMPS REMOTS, de Gonçal Perales de l’Escola Piaget
4. GUANTS BLANCS, de Pilar Alfonso de l’Institut Doctor Faustí Barberà
5. CAIGUTS DEL CEL, de Joan Giné de l’Institut Martí Franqués
6. AMORS QUE MATEN, de José Juan Guijarro i Teresa Caimari de l’Institut Son Pacs

Encara que al FIC-CAT la Millor producció d’un centre educatiu va ser per a "Amors que maten", el curt dels companys d'Alaquàs és molt interessant perquè ens planteja una ficció per denunciar les retallades que ha patit l'educació pública en els darrers anys.

'Guants blancs' al FIC-CAT

Felicitem Pilar Alfonso i els alumnes de Llengua i imatge de l'IES Faustí Barberà d'Alaquàs perquè han aconseguit que el seu curt Guants blancs haja estat seleccionat per a la competició oficial del Fic-cat 2013.




Els altres curts seleccionats per a la COMPETICIÓ OFICIAL en l'apartat CENTRES EDUCATIUS han estat:

1. ELS CONTES OBLIDATS, de Pep Borràs de l’Escola d’Alfés
2. LA RIBERA D’EBRE, AMB ELS CINC SENTITS, de Carolina Brut de l’Institut Julio Antonio
3. TEMPS REMOTS, de Gonçal Perales de l’Escola Piaget
4. GUANTS BLANCS, de Pilar Alfonso de l’Institut Doctor Faustí Barberà
5. CAIGUTS DEL CEL, de Joan Giné de l’Institut Martí Franqués
6. AMORS QUE MATEN, de José Juan Guijarro i Teresa Caimari de l’Institut Son Pacs

Dijous 6 de juny, a les 10,30 hores, es projectaran tots els curts al Teatre del Casino Municipal de Roda de Berà.

Desitgem molta sort als companys d'Alaquàs; estar presents en un festival que selecciona tant i només deixa participar sis centres ja és un gran mèrit.