«Anirem a veure els avis» de Joan Solà

Publicat en el Suplement de Cultura del diari AVUI, el dijous 1 d'abril de 2010

«Anirem a veure els avis»

Quan diem que avui anirem a veure els avis volem dir l'avi i l'àvia. I quan a l'escola ens diuen -o ens deien- que els pares han de recollir els nens a partir de les cinc, volen dir el pare o la mare (o algú altre) i el nen o la nena o els nens o les nenes. Si un decret, una llei o un anunci esmenta una plaça de professor d'anglès o de conductor d'autobús, vol dir de professor o professora, de conductor o conductora. El català té paraules masculines o femenines però no en té per designar l’un o l'altre sexe indiferentment, i per a aquesta funció indistinta recorre al masculí, i el context aclareix el possible equívoc en la immensa majoria de casos. En aquest segon cas diem que el gènere masculí és el gènere no marcat. En canvi, el femení només es refereix al sexe femení i és el gènere marcat o singularitzat.

Claríssim, fins aquí. Però les coses humanes no són només filologia (gènere, gramàtica, lògica): són també recursos per singularitzar o dissimular o anul·lar. Anys enrere, quan anàveu a demanar qualsevol cosa a l'administració, omplíeu uns fulls preimpresos que feien generalment així: «El Sr. --- / Nascut a --- / Domiciliat a ---». Les dones, furtivament, com qui tem alguna cosa (aleshores no se sabia mai…), hi afegien una a (Sra., nascuda...); fins que van començar a reivindicar la seva visibilitat en els papers, com en la vida pública en general. I aleshores els preimpresos simplement van dir (i mireu si era fàcil!) «Nom i cognoms --- / lloc de naixement --- / Domicili ---». Només que aquesta solució no es podia aplicar amb la mateixa facilitat a tot arreu on calia. (En una novel·la, en un diari, els problemes són mínims o inexistents.) Per exemple, no era aplicable en un escrit que parlés de el responsable d'un nen o en un anunci de concurs per a una plaça de professor d'anglès o en una llei que es referís en general a els tinents d'alcalde o en el rètol del despatx d'una senyora que exercia la funció de «cònsol». Aleshores hi va haver partidaris (o potser més sovint partidàries) de «solucionar» d'una manera o altra tots els casos de presumpta ocultació de les dones. I va començar una guerra entre aquestes persones i les que veien que el riu s'havia desbordat i que tots plegats ens havíem enfangat.

En efecte, per a molts casos es proposava de substituir el masculí per una paraula genèrica o per un col·lectiu: la persona responsable (en lloc de el responsable), el professorat (en lloc de els professors). Però la persona responsable es confonia amb el contrari de la persona irresponsable, i no podíem pas dir que convocàvem dues places de professorat. D'altra banda, si no volíem dir cònsol, masculí, hauríem de dir consolessa o bé cònsola: però el primer femení sonava una mica a jocs florals barats (com poetessa) i el segon es confonia amb el moble; igual que una crítica d'art confon la persona amb el fet o la funció. De vegades la tibantor augmentava i certs col·lectius exigien redactats impossibles com ara (en uns estatuts) «Set membres seran professores funcionàries doctores o professors funcionaris doctors i les o els elegiran les companyes o companys de la facultat». L'autoritat, ofuscada com tothom, tirava pel camí aleshores més «polític» d'afavorir la visibilitat. I la guerra ha continuat, sorda o desfermada. Fa quinze dies el departament de Lingüística General de la Universitat va convocar un col·loqui sobre la qüestió. S'hi van inscriure gairebé tres-cents professionals preocupats pel tema, que és lingüístic però també social, com han vist. S'hi va dir més o menys el que hem resumit i es va nomenar una comissió perquè, amb l'experiència acumulada per tothom, facin propostes pràctiques assumibles, racionals. Els desitjo molta sort.

Joan Solà

Text publicat anteriorment al blog Llima (La Comunidad, El país) el 19 d’abril de 2010.

L'oració composta

Objectius

1. Entendre el concepte d’oració composta.

2. Identificar les classes d’oració composta.

3. Diferenciar entre coordinació, juxtaposició i subordinació.

4. Reconéixer els diferents tipus d’oracions coordinades i els nexes coordinants.

5. Entendre els diferents tipus de subordinades adjectives.

6. Identificar els diferents tipus de subordinades substantives.

7. Entendre la diferència entre els tipus de proposicions subordinades adverbials.

8. Entendre la diferència entre els diferents tipus de proposicions subordinades de relació lògica.

9. Reconéixer les diferents proposicions subordinades en una oració composta i les funcions que poden fer en la proposició principal.

10. Construir oracions gramaticalment correctes.

11. Eradicar les interferències sintàctiques del castellà.

Informació teòrica: Unitat 7 del llibre de text de Teresa Canós i Montserrat Ferrer (2009), Nou vents. Valencià llengua i literatura 2, editorial Castellnou

Continguts

1. L’oració complexa i l’oració composta

2. L’oració complexa

3. Proposicions inserides substantives

4. Proposicions substantives introduïdes per la conjunció completiva que

5. Proposicions substantives interrogatives

6. Proposicions substantives d’infinitiu

7. Proposicions substantives de relatiu

8. Proposicions inserides adjectives

9. Proposicions inserides adverbials

10. Proposicions circumstancials

11. Proposicions quantitatives

12. L’oració composta

13. Proposicions coordinades

14. Proposicions copulatives

15. Proposicions disjuntives

16. Proposicions adversatives

17. Proposicions distributives

18. Proposicions explicatives

19. Proposicions continuatives

20. Proposicions subordinades

21. Proposicions causals

22. Proposicions consecutives il·latives

23. Proposicions condicionals

24. Proposicions concessives

25. Proposicions finals

RECORDEM ALGUNS ELEMENTS QUE JA S’HAN VIST ANTERIORMENT

CONJUNCIONS

Les conjuncions enllacen diversos elements d’un enunciat. Exemple: Quan obre la boca ensenya una dentadura quasi perfecta, però quan comença a parlar totes les dents li ballen i et fa patir.

- DE COORDINACIÓ

copulatives (uneixen elements),disjuntives (indiquen opció obligada), adversatives (indiquen contrarietat o oposició), continuatives (indiquen successió), il·latives (infereixen un fet d’un altre)

- DE SUBORDINACIÓ

temporals (quan, ara que, tan prompte com...), de lloc (on), de manera (així com, tal com...), comparatives (tant com, tal com...), consecutives (de manera que, així doncs...), causals (perquè, car, ja que...), condicionals (si, mentre, només que...), concessives (encara que, per més que...).

Reviseu i amplieu aquesta informació en la unitat 1 del llibre de text.

LA UTILITAT DELS ENLLAÇOS EN LA REDACCIÓ

- Enllaços amb què podem concloure el text

Hi ha indicadors textuals que serveixen d’ajuda i d’orientació en la lectura. Els enllaços següents ens ajuden a saber que el text és a punt d’acabar:

per tant, en conclusió, fins al punt que, de manera que, en conseqüència, així que, així, llavors...

- Enllaços amb què podem alentir el ritme de la lectura

Alguns mots d’enllaç ens marquen una certa disminució en la velocitat de lectura perquè introdueixen una idea que precisa d’alguna informació relacionada amb les que han aparegut anteriorment.

ara bé, però, així i tot, quan, fora que, a pesar de, malgrat, si, encara que, així i tot, encara que, sempre que, mentre que, comptant que, tant és així que, sinó que, només que, sempre que, a condició que, en canvi, d'altra banda...

- Enllaços que mantenen l'atenció en el text

Per a la redacció, és important conéixer la utilitat d’alguns mots d’enllaç que relacionen i ajunten les idees que apareixen en un text. Per mantenir l’atenció de la lectura podem emprar paraules com:

també, així mateix, és a dir, segons, perquè, vist que, com que, a causa de, atés que, així com, quant a, a més, perquè, més, encara més, igualment...

CONSULTEM BIBLIOGRAFIA

En acabar els exercicis del llibre de text podeu ampliar informació. Recordeu que teniu manuals de consulta en xarxa i que, en la major part dels casos, us podeu baixar el pdf corresponent per a la vostra consulta particular.

- Gramàtica zero, publicada per Servei de Política Lingüística (SPL) de la Universitat de València.

La Gramàtica zero és un treball de l’Àrea de Terminologia i Llenguatge Científic del SPL que resol de manera pràctica i simple els problemes sintàctics més freqüents i, tal com declara el seu subtítol (El millor ús amb la mínima gramàtica), pretén guiar en el millor ús de la llengua amb la mínima gramàtica. Aborda els dubtes lingüístics més importants i recurrents en la construcció de les frases i mira de solucionar-los amb tan poca terminologia tècnica com és possible. Ben al contrari, ofereix explicacions accessibles a tothom i aporta el suport d’una notable gamma d’exemples, amb una presentació gràfica que permet visualitzar d’un colp d’ull les solucions.

- Gramàtica normativa valenciana, publicada per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.

- Botó d’ajuda del SALT. El SALT és el traductor i corrector del departament de Política Lingüística de la Conselleria d’Educació. En l’apartat d’ajuda, disposa d’informació lingüística per a resoldre dubtes d’expressió, tant orals com escrits, a l’hora d’expressar-se en valencià.

I per al català oriental, també podeu consultar:

- La Gramàtica catalana de Pompeu Fabra en format pdf i la web de la Gramàtica de la llengua catalana, publicades per l'IEC.


AMPLIEM ELS EXERCICIS

Pràctiques sobre l'oració

- Classificació de les oracions: pàgines 182-183 del llibre de text.
- Correcció errades gramaticals: pàgines 185-186 del llibre de text.
- Anàlisi d'oracions inserides: pàgines 187-190 i 191 del llibre de text.
- L'oració composta i els nexes (conjuncions): pàgina 193.
- L'oració subordinada i els nexes (tipus d'oracions, les conjuncions i correcció errades gramaticals): pàgines 195-203

Si voleu practicar un poc més i realitzar més exercicis, en trobareu en diferents webs:

* De repàs i ampliació

-Tipus d’oracions amb la teoria corresponent i el solucionari en pdf.

- Segon de bat.

- En l’apartat d’activitats, especialment M2 i M3, columna de l’esquerra del blog de M. Àngels Bosch.

- Galí: aprenentatge en línia, morfosintaxi, aprofundiment, obligació i probabilitat.

- Recursos de llengua. Amb exercicis de comprovació sobre el tipus d’oració, exercicis d’aparellar, exercicis de resposta múltiple...

- Un tramvia anomenat text. 1 exercici d’identificació d’oracions subordinades amb les solucions.

- Blog d’Arnau Torra.

Apunt anteriorment al blog LLIMA (La Comunidad, 4 de març de 2014. El país)