AUTOPISTA LITERÀRIA 2006
DEPARTAMENT DE VALENCIÀ
INSTITUT MANUEL SANCHIS GUARNER DE SILLA
A) Alguns dels títols de les seues novel·les conviden a la fabulació. Amb alguns d'ells podríem construir el començament de possibles històries:
“Era un temps d’espera per a Domenico Guarini, que es mirava les gavines a través del cel obert mentre gaudia d'una primavera fugaç"
"A través del joc de miralls posà per testimoni les gavines.
.
"L'anglés accelerà el pas, obrint-se lloc pels carrerons estrets entre la gent que vagarejava. No corria per no cridar l’atenció, però duia foc dins les sabates i encara no era estiu".
B) En un dels seus escrits ha dit:
"Als motius que m'impulsen a escriure, s'hi superposa sempre, amb obsessiva claredat, una imatge, la imatge d'una nina (d'una nena, com es diu en català de Barcelona) amb trunyelles i ulls tristos, que mirava la mar llunyana des d'una finestra, d'una casa gran i buida del barri vell de Ciutat de Mallorca. La imatge d'aquella nena que rebutjava paorosa els miralls perquè no era guapa com la seva mare, i sí lletja com el seu pare, torna a omplir ara la meva retina: no juga, mira com juguen els seus germans al jardí de casa, des del balcó de la cambra de l'àvia, la senyora àvia, a la qual escolta gairebé tot el dia explicar velles històries d'un passat familiar, ranci i esbucat. Històries d'amor amb luxes i passions incontrolables, fins i tot de raptes, històries que desboquen la fantasia de la nena, i la impulsen a fabular-ne de semblants..."
MÉS PISTES
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.