Un dia ens va empenyorar la mar dins del darrer blau.
Cau el cel ras.
S’obre el trespol
Fora del teu cos res no m'importa.
__________________________________
Pista número 2
La nostra autora ha estat nomenada recentment Académica de la Lengua i ocuparà la butaca n de la
Després d'aquella primera ronda, l'Inquisidor donà ordre d'interrogar les dones que havien estat empresonades de dues en dues. Tot i que consideraven que moltes vegades els judicis d'aquelles mestresses eren poc de fiar, ja que els seus raonaments eren mancats d'una mínima intel·ligència, els membres del Sant Ofici sabien que del que elles diguessin se'n podien treure suficients agullers per embastar una tela que recobrís d'aprobi la resta dels empresonats.
__________________________________
Pista número 3
En un dels seus escrits diu:
Als motius que m'impulsen a escriure, s'hi superposa sempre, amb obsessiva claredat, una imatge, la imatge d'una nina (d'una nena, com es diu en català de Barcelona) amb trunyelles i ulls tristos, que mirava la mar llunyana des d'una finestra, d'una casa gran i buida del barri vell de Ciutat de Mallorca. La imatge d'aquella nena que rebutjava paorosa els miralls perquè no era guapa com la seva mare, i sí lletja com el seu pare, torna a omplir ara la meva retina: no juga, mira com juguen els seus germans al jardí de casa, des del balcó de la cambra de l'àvia, la senyora àvia, a la qual escolta gairebé tot el dia explicar velles històries d'un passat familiar, ranci i esbucat. Històries d'amor amb luxes i passions incontrolables, fins i tot de raptes, històries que desboquen la fantasia de la nena, i la impulsen a fabular-ne de semblants...
I, si seguírem fabulant amb alguns dels seus títols, podríem construir frases com la següent:
“Mentre mirava cap al cel obert, Domenico Guarini posà per testimoni les gavines i establí, una primavera qualsevol, un joc de miralls per al temps d’espera”.
El foraster accelerà el pas, obrint-se lloc pels carrerons estrets, entre la gent que vagareja. No vol córrer per no cridar l’atenció, però du foc dins les sabates.
__________________________________
Pista número 4
Busquem el títol i el nom de l’autora del llibre anterior, una novel·la que ha suposat el debut de la nostra escriptora en el gènere negre.
Si encara no has resolt l’enigma, segur que l’endevines en desxifrar el següent jeroglífic.
Gènere de la fotografia
O en contestar bé aquestes preguntes i llegir-ne el resultat en vertical.
Lletra que ocuparà C. R. en la Real Academia Española
Forma de l'imperatiu del verb aturar
Adverbi. Ja m’he llegit _____ tota la novel·la; només em queden deu pàgines.
Femení singular del participi del verb morir.
Escolteu l’àudio d’un fragment de Jo pos per testimoni les gavines
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.