30 de nov. 2016

'Iniciación a la fotografía' de Nico Aguerre

La fotografia no és fàcil, requereix un cert control de l'enfocament i de la llum; i una mínima sensibilitat en seleccionar el tema que cal fotografiar, l'enquadrament...

I si no us ho creieu, mireu-vos el curt de Nico Aguerre que alguna cosa us aclarirà. O no!





A partir d'aquest curt i de la broma hi plantejada, us proposem revisitar alguns fotògrafs i altres obres pictòriques. Ho anirem fent, a poc a poc, en diferents apunts que recuperarem dels publicats en el blog o afegirem segons les necessitats.

Publicat anteriorment en aquest mateix blog l'1 d'abril de 2014.

25 de nov. 2016

Relats breus per a commemorar el 'Dia de la Dona' II

Amb motiu de la Diada Internacional de la Dona, l'alumnat de tercer d'ESO de l'institut Manuel Sanchis Guarner, a proposta de la Casa de la Dona de Silla, ha preparat uns relats breus, escrits a partir de la necessitat de reflexionar sobre la igualtat entre hòmens i dones.



- La fragilitat de les seues cames no amoïna la valentia del seu cor.

- La dona, ni és més, ni és menys. Lluita per la igualtat de gènere.

- Cada colp a les costelles és com si amb foc prengueren el meus pulmons. Des del sòl vaig contemplar la mirada tenyida d'odi que va ser capaç de fer-me creure que cada insult era un “et vull”.

Natàlia Alfonso 3r ESO C

__________________

Atenció: INDIFERÈNCIA

La dona volia dir a tots que no tenia veu, però ningú no la va escoltar.

Bobby Stoyanov 3r ESO C

__________________

FILLA, MARE, IAIA

Ella va nàixer un any abans que començara la Guerra Civil. La seua infància va transcórrer durant la postguerra: fam, misèria... No calia que anara a l'escola, total era una nena. Però ella volia aprendre i va aprendre a llegir, a contar i una mica de geografia. Amb això ja n'hi havia prou, total era una nena. Millor si aprenia a apedaçar roba, a rentar-la i planxar-la, a fer pa... Però ella volia aprendre més.

Era bona estudiant i, amb esforç i ajuda, va poder realitzar el seu somni: estudiar Infermeria. Es va convertir en una dona independent, que quan es va casar hagué d'enfrontar-se a la sogra, a qui no li agradava que ella guanyara més que el seu marit. I es va enfrontar a unes lleis masclistes que al casar-se no li permetien tenir un compte al banc al seu nom, anava a nom del seu marit que per això s'havia casat.

Ella, la meua iaia, té ara 81 anys. Gràcies a ella i a dones com ella s'ha aconseguit que hui en dia qualsevol dona, casada o soltera, siga propietària de la seua vida.

MALTRACTES

Ell li pegava; ella callava perquè l'home la tenia controlada. Ella no tenía valor per a dir prou.
Tingues valor. Tingues força!

DISCURS

El polític de torn, des de la tribuna, articulava el seu discurs: "Un gerro, una granera, una paella... una dona? De què parlem?

Una dona, per a què serveix? Per a tindre fills? Per a fer el menjar? Per arreglar la casa? Per a lluir-la?

No. Les dones són persones, sers intel·ligents, fortes, amb més virtuts i valors que qualsevol objecte decoratiu o que un aparell de cuina o de neteja.

I no, tampoc no és cap robot. Té unes dimensions que li permeten..."
Havia ordenat bé les idees però no acabava de calar en els qui l'escoltaven, li faltava força, decisió... Creure-s'ho un poc més.


Sheila Meneses 3r ESO B


__________________

365 DIES

Com cada dia de l'any, aquella dona s'alçava a les sis del matí, portava als seus fills a l'escola, anava a pressa per agafar el tren; desprès, l'autobús; arribava al treball, treballava i tornava a casa, anava a comprar i feia el menjar, tornava a pels seus fills al col·legi, feia les tasques de casa, portava els fills a natació, feia el sopar i els llegia un conte per a dormir. I així sense adonar-se'n va passar un altre dia de la seua rutinària vida. I un altre. I un altre més. I un dia, de sobte, s’adonà que els fills ja havien marxat de casa i que es trobava com buida.

CONTROL

Es van conèixer; tot era perfecte, besos, abraçades, regals... Fins que van aparèixer els cels. Aquella xica tan alegre ja no pareixia ella; el seu home li controlava el mòbil, li prohibia parlar amb altres hòmens i la cridava a tota hora per saber on estava. Al principi, ella no li va donar importància. Però un dia hi era plena de ferides greus i asseguda a la comissaria enfront d’un polìcia i dient-li: “Això ha de finalitzar”.


PARE

Hi era a la cadira de l'hospital quan va rebre la pitjor notícia de la seua vida: “No s´ha pogut salvar”.
Va plorar i, quan va anar a contar-li-ho a les seues filles menudes, es va quedar sorpresa perquè la seua filla li va respondre: “No passa res mare, jo sé que el pare ens cuida des del cel i confie en què tu podràs fer de mare i de pare perquè ets molt forta i lluitadora.


Paula Pérez Rodríguez 3r ESO C


__________________

DICCIONARI

1. No sé què diu el diccionari però si observes cada dia al teu voltant veuràs que 'Dona' és sinònim de força, de poder traure la família endavant en moments de crisi, de treballar més que ningú i d'estar preparada per al futur.

QUANT COSTA I QUE BÉ ET SENTS!

2. Gràcies, per estar al nostre costat en tot moment, per estimar-nos, per protegir-nos, per renyar-nos i per abraçar-nos quan més ho necessitàvem. Gràcies per fer-nos riure i escoltar-nos, per curar les nostres ferides... Gràcies per existir, simplement, gràcies.
Has pensat que fàcil és dir-ho. Per què ens ho callem tantes voltes.

CONSIGNA

3. No tens amo, no ets propietat de ningú! Pren les teues decisions, demana ajuda sempre que et calga...
    Viu lliure perquè ets lliure. Estem amb tu!

Celia de la Torre Quevedo 3 ESO C


__________________


DIA DE LA DONA

1. Les dones amb força i valentia s'alcen i demanen igualtat. Una dona sola no té la suficient força per a superar una religió o un govern, però totes juntes són capaces de molt.

2. La dona amb valor.
La dona amb tot el valor del món.
La dona que aconsegueix el control
per superar o igualar l'home.
La lluita amb el temps,
no serà només d'un dia, serà de 365 dies.

2. Les dones que són felices.
Les dones, que en major número i en més països, lluiten per la igualtat.
Les dones que es mereixen un millor tracte.
La iaia, la dona que donà la vida a ta mare.
Ta mare, la dona que et donà la vida.
La sogra, la dona que donà la vida al teu amor.
El teu amor, la dona que ha donat la vida als teus fills.
La teua filla, la dona que donarà la vida als teus néts.

David Meneses, 3r ESO C

__________________


Les dones a l'igual que els homes...

El coratge és tant dels homes com de les dones.

Dona és sinònim d'esforç i de superació.


Pablo Romaguera 3r ESO C

__________________


Aquella dona era invisible, però ningú no es va adonar d'allò.


Wei Luo 3r ESO C

__________________
_________________________
____________________________________


LA DONA

Mare. Soltera. Filla. Amiga.
Comprensible. Entregada. Intel·ligent.
Senzilla. Atenta. Treballadora. Persona.
La dona? La dona.

Candela Sevilla 3r ESO A


__________________
_________________________
____________________________________


A LA MEUA MARE

Tots els dies la veia en aquella cadira amb la pinta a la mà.
Un dia va tornar amb un mocador rosa al cap.
Només em va dir que era un nou estil.


ELLA

Tots miraven bocabadats la competició de motos.
Sols podia haver un guanyador.
Aleshores es va llevar el casc.
Ella...


RESPIRA AQUESTA NIT

Es va despertar a l'hospital.
En veure les noticies,
a la fi va respirar.

Carla Rios 3r ESO B

__________________

LES GRÀCIES

20 anys treballant en una fàbrica i encara ningú m'havia donat les gràcies fins ara.
Quan menys m'ho esperava, la meua companya de treball, amb un ram de flors i un gran somriure, s'acostà a mi i digué "gràcies".


EL CRÍTIC

Tots els dies li ensenyava els meus projectes. Sempre estaven malament.
Un dia vaig deixar de preguntar-li i, aleshores, tot em va començar a eixir bé.


UNA PRINCESA SENSE CORONA

Hui et contaré un conte:
"Açò és una dona que treballava molt, cuidava dels seus fills i feia la feina a casa tots els dies. Un dia, quan ningú se la mirava, pensà si mereixia la pena tant de sacrifici. Mirà als ulls el marit i els fills i el menut li somrigué. Aquella era la seua recompensa; a la seua manera tota aquella gent la volia.

Cristina Martínez de Madrid 3r ESO B

_____________________

CONSIGNES

La xiqueta es quedà mirant sorpresa aquella gentada que passava amb mocadors violeta al coll. Portaven pancartes i es parà a llegir-les:
Voleu la dona i la maltracteu?
Ella et cuida i t'ajuda en tot. I tu, què fas?
Treballaries el mateix per menys jornal?

Josep Iborra 3r ESO B
_________________________


PENA

I la vida s'emportà allò que jo més volia...


TELEFONADA

I, de sobte, aquella telefonada canvià la vida de la xiqueta per complet.


EL FINAL

Sandra té 16 anys i viu a l'últim pis d'una finca molt alta, quasi un gratacel. Ella sent molta curiositat per saber què hi ha en cada habitatge de la planta inferior. Un dia se li presentà l'ocasió d'entrar en la casa d'un veí que estava oberta. Eixí i començà a córrer sense parar...

Jennifer Martín 3r ESO B

____________________


ARGUMENTS

1r. Les relacions laborals al nostre país encara han de millorar, puix en alguns treballs hi ha igualtat salarial i en altres no.
Què pot passar si pagues el mateix a un home que a una dona?
Puix que sorgeixen qüestions com: “És que ella no pot fer el mateix esforç físic que jo”.
I respostes com: “Pense que sí. Avui en dia, en la major part dels treballs, són les màquines les que s’ocupen de la faena i la maquinària la pot dominar igual una dona que un home. Per tant, per què no pagues en funció del treball i no del sexe?

2n. Si estem a casa els dos i treballem els dos fora de casa, de qui és la feina de cuidar dels xiquets i de la casa?

3r. Estic a casa, faig les feines domèstiques, duc els xiquets a escola, vaig a comprar, faig el dinar, torne a pels xiquets, els done de dinar, els torne a classe i els arreplegue després, els ajude amb els deures, isc amb ells al parc, faig el sopar, pare i despare taula i escure. Es giten tots i li pegue l'últim repàs a la casa, em quede un ratet sola a veure la televisió i em relaxe.

Crec que també és el dia de la Dona Treballadora; el meu dia!

Alexia Francés 3r. ESO B
______________________


DESAPARICIÓ

La nit cada vegada era més fosca, s’apagaren els llums i tot es va fer fosc. Només hi havia una claror blanca que s’allunyava. Al dia següent tot el carrer estava ple de fotos. Eren d'una xiqueta que només tenia 10 anys.


EL PASTÍS

Ella plorava perquè se sentia impotent: 82 anys! Amb qui podria celebrar-ho? Recordava que algú havia estat l’any anterior però no sabia qui. L'assistenta entrà, trobà el llit fet i, damunt d'ell, una corda i un pastís d'aniversari on faltaven dos trossos.


CERIMÒNIA

Ell buscava la sort en la vida; no li convenia tenir família però és el que volia. Des d'aleshores no podia llevar-se-la del cap.
365 dies després es va adonar que la seua vida era diferent a quan estava ella, la xica que pensava igual que ell. Va sonar el timbre; obrí i era ella lluint un vestit blanc. Ell vestia de negre.


Laura Luján 3r ESO B

_________________________

- Se sentien sirenes d'ambulància; als cinc minuts cridaren una dona. Es ficà a plorar, se li caigué el mòbil i se n'anà corrent.

- Una dona a punt de casar-se estava esperant la germana... El dia següent va ser el dia més trist de la seua vida.

- Una dona sense els fills a casa per Nadal rep una cridada: "Sí... Quina alegria! Com estàs?" I plora d'alegria.

Felipe Gutiérrez 3r ESO B

_________________________

TREBALL...

Aleshores va sonar el despertador, eren les set de la matinada. Ell ja no estava al seu costat. Aleshores va veure una xicoteta caixa de bombons amb una noteta que deia: "Per a la dóna més especial del món, que tingues un bon dia" De sobte la dona parà de llegir i se li va caure una tènue llàgrima.


EL PAS DEL TEMPS

Era un dia solejat amb una càlida temperatura. Allí hi era ella, en la cerimònia. Feia 50 anys en l'empresa i es jubilava. De sobte, quan anaven a donar-li el rellotge d'or, va passar alguna cosa en la sala que va deixar muts a tots els assistents.


L'APOCALIPSI

Eren dues flors, una rosa i altra blava. Eren les úniques flors que hi havia en mig d’aquel desert i la blava sempre volia ser més admirada que la rosa. Fins que un dia la flor rosa es va igualar amb la blava per la intensitat del seu color. Aquell dia les dos varen ser molt felices, però ja era tard.

Cristian Pérez Fernández 3r ESO B

_________________________


LA DONA

Un dia i un altre i un altre, i res no canviava. La dona ja estava molt cansada...


ACCIDENTS

Des del poble, en la llunyania, es veia com una xicoteta fàbrica on treballaven dones. Era el Molí de les xiques, una fàbrica que també servia de refugi d’alguns soldats. Un mal dia, se sentiren crits de pànic: “Al refugi. Totes al ref...”


LA VIDA

Era dimarts, un nou 8 de març, un dia molt important per a les dones i, especialment, per a d'ella perquè complia anys. S'alça amb molt pocs ànims, com qualsevol altre dia. El marit, també i li va dir:

-Me’n vaig a treballar.

Ella no sabia que el marit s’havia demanat el dia lliure per ella quan li contestà molt apagada: "D'acord, que et vaja bé en el treball".

Ell eixí de casa i, una estona més tard, va trucar a la porta. La dona estava fent la faena de casa i, en obrir, veié el seu marit amb una caixa de bombons i un ram de roses. Li canvià la cara per aquella sorpresa i plorant li contestà:

-Et vull! No creia que t'anaves a recordar.

Des d'eixe dia buscà la manera de dir-li ell també “et vull” moltes més vegades per fer-la més feliç.

I conte contat ja s'ha acabat!

Maria Trujillo 3r ESO B

_________________________

Apunt publicat anteriorment el dia 1 de març de 2016 amb motiu de la Diada de la Dona.

Relats breus per celebrar el Dia de la dona treballadora


Poema de Maria Mercè Marçal
Idea original d'Ovidi3
Interpretació de Mireia Vives i Gemma Humet
Realització de Lorena Perales i Manuela Alandes
Música de Borja Penalba

________________________________


La Casa de la Dona (formada pel Col.lectiu de Dones, Dones progressistes de Silla i Dones en Bloc) ens convida a llegir-los els relats curts que hem preparat a la classe de valencià durant la setmana d'activitats que organitzen al voltant del Dia de la dona. N'hem triat uns quants; són treballs col·lectius que hem elaborat en grup.




El sistema de treball ha sigut dur: "sempre era un esborrany!". Treballàvem amb una pluja d'idees a partir de paraules i frases boniques o famoses que havien aparegut en un paquet de caramels i en els sobres de sucre que posen en la cafeteria de l'institut. Comentàvem el significat de la paraula o la frase, miràvem de fer un conte on apareguera la paraula o la frase i, corregíem una dos i fins a tres vegades cada escrit dels companys abans que el professor ens donara idees noves  per acabar de transformar l'escrit i fer-lo més poètic.

Allà va la primera fornada, mentre alguns companys acaben de revisar els seus i us els mostren també des d'aquest blog del professor.

1. reINTERPRETACIÓ: "La mujer la pata quebrada i en casa"

- No hi ha res pitjor que una taula que trontolla -li va dir.

- I tant que sí -li va contestar- un garrot sense consciència!

Aquell lluïa ple de sang al costat d'un cartell que cridava:

PROU!


2. FRAGILITAT

Plovia, el plugim plorava gota a gota sobre la pantalla esmicolada del mòbil que jeia al terra. Tremolava l'ànima amarga d'aquell últim bes. L'aire plorava com la sirena d'una ambulància.


3. "SENYOR JUTGE"

De sobte una veu trencà aquell estrany silenci que s'apoderava de la casa.
- Ja estic aciiiiií!
                          Bona niiiiiiiiit!
                                              Està el sopaaaaar?
     Però l'entusiasme de Carles durà poc; es va gelar en veure aquelles dues paraules escrites en un sobre que lluïa damunt la paella com un bistec.


4. L'ENVEJA

Vista per darrere, Mar lluïa unes corbes espectaculars que em feien rebentar d'enveja; el pantaló vaquer ajustat a la cintura, la camisa lligada mostrant el melic i una llarga cabellera com de publicitat de xampú. Canviaria les seues 90-60-90 per la meua carrera.
Ella, en canvi, només pensava en el títol que jo lluïa a la meua consulta: 'Doctora Alòs, oncòloga'.


5. CORATGE I

    Ell mai no pensava que allò anava de veres, però era la darrera vegada que m'humiliava. Estava farta d’escoltar ‘no ho faré mai més’.
    En tornar d'escola amb les criatures, tirí les velles claus al fem.
    Poc després, el manyà me'n donava unes de noves; havia canviat el pany, la penúltima cosa que faria per ell. Finalment, vaig fer la maleta i li la deixí a la porta.
    Aquella mai més no seria sa casa!


6. RAM DE FLORS

‘La felicitat és una flor que perd el seu perfum si la culls’. Ho havia llegit en el paper dels terrossets de sucre i s’ho va creure fins que aquella persona li regalà unes violetes que li perfumaren el cor.


7. CORATGE II

     Mai no havia vist la realitat davant l’espill, la bàscula li mentia, l'ordinador li llençava missatges esquius i les paraules que olien a forn de llenya li feien fàstic.
     Un dia, un ocell negre li picà l’ànima i va sentir un dolor intens. No era la primera vegada, ni l'única nit complicada que passava; es faria molt de nit moltes vegades més.
     Però, a falta d’un raig de sol màgic que li curara l’ànima, decidí recuperar l'alè i lluitar per la vida.


8. ANIVERSARI

    Ella estrenava roba; esperava que li proposara sopar fora de casa. Ell ni se'n va adonar. Després d'un llarg silenci, ella li digué:
- Vida?
- Què?
- Eres feliç?

    I ell, sense apartar la vista del paper, li va respondre com si res:
- Sí, "la teua llum mai no m'abandona i crema en la meua ànima".

   Ella es quedà gelada; no sabia què respondre-li; se'l mirà, posà cara de pomes agres en veure que ni l'havia mirada i li digué:
- On has aprés eixa frase?
- Què?
- On has aprés eixa frase?
- Ah - mostrant-li el diari- la frase! Ho diu ací. Què et passa?
- Res. Encara que no t'ho cregues les sabates i el vestit són nous i tinc els talons desfets. Me'n vaig al llit.

   I ell continuà llegint la premsa esportiva com si res.


9. UN FUTUR AL PARADÍS

Ella se'l mirava atrevida; ell, observador.
Ell, en un rampell de vergonya, es va enrogir intensament; ella va somriure divertida.
Ella descobrí com li agradava aquella sensació de domini; ell tragué forces i s'alçà. L'havia captivat aquell somriure.
Ell es va dirigir a d'ella: "Balles?". Ella se'l mirà de prop i es va quedar atrapada en aquells ulls de mirada intensa i tímida. "Sabràs ballar, no?"
Ella va notar com li rodava el cap al ritme de la música; ell li xiuxiuejà a l'oïda: "Voldria conéixer-te millor".
Ella notà que els peus se li entortolligaven al temps que li deia: "I jo!". Ell la va agafar fort i quasi cauen a terra els dos.

Rigueren a l'hora i amb aquell somriure segellaren el seu futur...


10. PROJECTE

Després d'una nit intensa i especial començaren a traçar les seues vides en comú. Estaven plens de vida i carregats de bones intencions. Ara només tocava carregar-se de bones actituds; per això deixaren enrere el conte de la lletera i feren comptes on se saberen segurs que no dependrien de ningú més per ser feliços.


11. REVISIÓ

Ara mire enrere i veig que la nostra lluita no ha sigut de bades; les dones hem caminat tot el segle XX a destall. Tot tenia un perquè i perseguia una fi. Necessitat, esperança, desig traçaren el nostre camí durant molts anys. Amistat, companyonia, camaraderia, formació suportaven la casa de les idees, ampliaven els capítols del llibre de la memòria.
Si et sóc sincera, només tinc un retret a fer-me: no haver-te dit abans quant et volia. Sort que no vaig fer tard del tot i encara he pogut viure el veritable somni d'estimar-te de cor!

Alumnes 2n Batxillerat


Apunt publicat anteriorment amb motiu de la celebració del Dia de la Dona Treballadora, el 2 de març de 2016

18 de nov. 2016

(Tot) el que encara no saps sobre les marques, de Pilar Alfonso



Després de Les marques ONGD, Pilar Alfonso ens sorprén amb un nou i suggerent títol: (Tot) el que encara no saps sobre les marques. el llibre és una de les darreres novetats que trobareu al catàleg de l'Onada edicions

Del llibre, Natxo Moral en destaca al web 400 colps les seues principals qualitats. Segur que mereix la pena la lectura i que els alumnes puguen fer altre tipus de reflexions al voltant de la publicitat que no siguen només les estètiques.