28 d’abr. 2009

'Un fullet de la campanya' de Josep Maria Espinàs

A LA VORA DE...

Un fullet de la campanya

En escoltar que aquella emissora només transmetia marxes militars, vam comprendre que les coses anaven a mal borràs; buscàvem informació a tort i a dret, i la indiferència de la televisió ens feia sortir de polleguera. Les fonts oficials fugien d'estudi, i alguns amics que tenien por d'haver de pagar els plats trencats eren partidaris del cames ajudeu-me.

Hi havia un desconcert de ca l'ample, i les botigues de queviures i les gasolineres s'omplien de gom a gom. Els qui sabien el pa que s'hi dóna quan no tot són flors i violes pensaven en la democràcia i deien: ja li pots anar al darrera amb un flabiol sonant. Demanar que això durés era demanar la lluna en un cove. Us pensàveu que era bufar i fer ampolles? Hi ha gent dura de la clepsa, que ha rebut com a herència l'art de tallar el bacallà, i per moltes il·lusions que ens fem els testos s'assemblen a les olles.

Escoltant els rumors i les notícies, una freda i una calenta, trèiem foc pels queixals. Davant dels precedents, havia estat un error fer els ulls grossos i fugir d'estudi. Per quins set sous els responsables no s'havien volgut posar cap pedra al fetge? Per què fer la gara-gara als qui fan la guitza? Prou que avisàvem, però sempre ens sortien amb un ciri trencat, oblidant que hi ha qui té la mà trencada en la pràctica del bon vent i barca nova.
Ara sabem que la solució ha arribat gairebé a misses dites, i que de moment l'única esperança és continuar fent la viu-viu, però sempre amb la por de perdre bous i esquelles. Els qui remenen les cireres, ens ho explicaran algun dia amb tots els ets i uts? Sabem que la democràcia no ha de tenir pa a l'ull, perquè el més calent és a l'aigüera i no hi ha més cera que la que crema. Si fem figa ja hem begut oli.

Avís al lector: m'he limitat a enfilar l'una darrera l'altra i improvisadament a la màquina d'escriure, les expressions que recull un parell de pàgines “Apunts de català pràctic”, publicació de la Campanya AVUI 2000 patrocinada per la Fundació Enciclopèdia Catalana.

27 d’abr. 2009

Textos i contextos: Josep Maria Espinàs

Al fil de l’apunt d'ahir, "La llengua com a expressió del comportament col·lectiu", i donat que els alumnes de segon de batxillerat heu de fer comentaris tots els dies fins a la prova de selectiu, he regirat velles carpetes per recuperar alguns textos que parlen sobre l’ús de les paraules, les frases fetes i la traducció.



El text que us transcriuré hui és de Josep Maria Espinàs (Barcelona, 1927), un autor polifacètic que compta amb molts lectors. La seua creació literària, amb una vuitantena de llibres publicats, abasta des de la novel·la, la crònica de viatges, passant per les obres d’interés cívic, els llibres reportatge, els volums de memòries i el articles periodístics publicats durant més de 20 anys als diaris Avui i El Periódico.

     

Però, millor llegiu el que publicava al diari Avui el propi Espinàs. Sobre la seua vida i l'obra teniu moltes pàgines al web que podeu consultar si busqueu 'Espinàs' amb el buscador Google.

__________________________________________

A LA VORA DE...

Cada mot és un món

En una carta a la Bústia, el senyor J. M. Piniés al·ludeix a un article que vaig publicar, i diu: "Quan Josep Maria Espinàs es refereix al mot "patum" diu que no té un equivalent vàlid en castellà, quan és evident que sí que el té, i és figurón, com vaig pensar de seguida, i ho confirmen els diccionaris catalans i castellans consultats". Celebro la publicació d'aquesta carta, perquè em permet de tocar –encara que sigui per sobre, d'acord amb les limitacions d'aquest espai- un tema d'expressió lingüística que sempre m'ha apassionat: el canvi de matís d'allò que diem quan canviem de mot, tant si la nova paraula que fem servir pertany al nostre idioma com a un altre. Jo també “vaig pensar de seguida” que els diccionaris proposarien ”figurón” com a alternativa castellana a “patum”, i ho vaig comprovar abans d'escriure aquell paràgraf. Per això vaig precisar, conscientment, que “patum no tenia un equivalent vàlid”. Naturalment, tan sols és una opinió, però per a mi “patum” i “figurón” no diuen el mateix. (Curiosament, el substantiu que segueix a patum en el diccionari, “patxoca”, és presentat en castellà com a “trapío”, i tampoc no em sembla una equivalència exacta).

Per a afirmar que patum i figurón no eren equivalents no em vaig limitar a consultar un diccionari, sinó que vaig comprovar les definicions d'aquests mots. Comparem-les. Patum és dit d'una persona que “frueix de consideracions més pel lloc que ocupa, per la seva fama, etc. que no pas pels seus mèrits”. Figurón és una persona “ostentosa y entonada, que gusta de darse importancia”. Un cop vaig haver llegit això, vaig creure que no m'equivocava pas en dir que patum no tenia equivalent vàlid, si l'equivalència que m'oferien era figurón.

És clar que, segons el diccionari, una patum és una persona que es defineix perquè té una consideració superior als seus mèrits.

És clar que, segons el diccionari, un figurón és una persona que es defineix per la seua ostentació i les ganes de donar-se importància.

No són equivalents, doncs. La consideració excessiva que una comunitat atorga a una persona no comporta que aquesta persona hagi de ser ostentosa; una patum molt pot ben ser un individu retret i que no es dedica a donar-se importància: són els altres els qui li'n donen. En canvi, “un figurón”, caracteritzat per l'ostentació, ho és amb independència dels seus mèrits, que poden ser molts. Es tracta de dos mots, doncs, no superposables perquè tenen dos nuclis essencials diferents: en l'un domina l'excés de fama pública, i en l'altre l'excés de jactància personal. (En el diccionari Casares el mot “figurón” s'inclou en l'apartat ideològic de “jactància” juntament amb “farolero”, “rimbombante”, “petulante”, “vanidoso”, “fatuo”, etc., mentre que en un diccionari ideològic català “patum” no podria incloure's correctament en “jactància”).

Tot això té un gran interès per als qui ens preocupem del llenguatge, i així podem dir que els diccionaris ens donen equivalències, però no sempre indiscutiblement vàlides, sinó simplement aproximades. En català –i en qualsevol idioma- hi ha alguna cos que no és traspassable, per via de diccionari, a una altra llengua. Si el vocabulari d'un idioma es pogués traduir íntegrament sense pèrdua de matisos, voldria dir que una llengua no és la creació pròpia d'un poble que expressa les seves creences, els seus sentiments, les seves formes de vida els seus judicis de valor sobre l'home i el món.

Josep M. Espinàs

21 d’abr. 2009

AUTOPISTA LITERÀRIA (F 2009 3)

 

Seminari de francés

Autopista literària 2009 (3)

Escrit per: Pilar Sanz

Troisième piste:

Son livre fut édité à New York en 1943,
maintenant il est traduit en plus de 100 langues.
Sa plus belle citation serait la suivante:
"On ne voit bien qu´avec le coeur.
L´essentiel est invisible pour les yeux".


Traducció:

El seu llibre es va publicar a Nova York el 1943, ara ha estat traduït a més de 100 idiomes. La seua millor citació seria: "Només es veu clarament amb el cor. El que és essencial és invisible als ulls".


MÉS PISTES:







AUTOPISTA LITERÀRIA (F 2009 2)

Seminari de francés

Autopista literària 2009 (2)

Escrit per: Pilar Sanz

Deuxième piste:

Son livre n´est pas tout à fait autobiographique,
mais c´est un conte poétique et philosophique.


Traducció:

El seu llibre no és del tot autobiogràfic, però és un conte poètic i filosòfic


MÉS PISTES:






AUTOPISTA LITERÀRIA (F 2009 1)

Seminari de francés

Autopista literària 2009 (1)

Escrit per: Pilar Sanz

Première piste:




Sur les murs du Panthéon de Paris,
une inscription honore sa mémoire.


Traducció:

Als murs del Panteó de París, una inscripció honra la seua memòria.


MÉS PISTES:






Autopista literària (F 2009 4)


Seminari de francés

Autopista literària 2009 (4)

Escrit per: Pilar Sanz

Quatrième piste:

La Banque de France avait fait des billets de 50 Francs en mémoire de cet écrivain et de son livre.


Traducció:

El Banc de França va fer uns bitllets de 50 francs en memòria de l'escriptor i del seu llibre.

En la còpia que us adjuntem s'han suprimit alguns elements


AUTOPISTA LITERÀRIA (F 2009 solució)

 

Seminari de francés

Autopista literària 2009 (solució)

Escrit per: Pilar Sanz

Solució




Traducció:

Antoine de Saint-Exupéry i El petit príncep


LES PISTES:






Autopista literària 2009

Pista número 1

Dues cases veïnes. En una d’elles va viure el nostre personatge i el seu nom, “El Senyal vell”, és una referència a Demian de Hermann Hesse. De l’altra, una immobiliària deia just abans de la crisi:

En venda:

ROMANYÀ DE LA SELVA -CASA DE POBLE
Preu: 473.500,00 €


 

CASA AL POBLE DE ROMANYÀ, on visqué una persona important per al món de les lletres catalanes. Un entorn ideal per al descans, la concentració i el treball creatiu que desprén tota la inspiració dels verds i de les paraules sentides.
Des d’allí es pot contemplar la vall i passejar pel seu magnífic terreny.

Si us interessa, potser ara li hauran baixat ja el preu.

_____________________________________________

Pista número 2

El 2008 es compliren els 25 anys de la seua mort. A més, us podem dir que és una persona nascuda a Barcelona el 1908.

L’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro, amb la col·laboració de la Universitat de Girona (Càtedra M. Àngels Anglada), organitzà una lectura pública d’una selecció de textos de les seues obres per commemorar aquest dia. L’acte es va fer a Romanyà de la Selva, població on va passar els últims anys de la seua vida i on està soterrada”.

Al llarg de l'acte no faltaren les referències a les flors, a les plantes i als animals, com fa tantes vegades l'autora en la seua obra narrativa on també crea personatges com la Serafina o Zerafina, una jove papissota que se'n va del poble per anar a servir a la ciutat.


_____________________________________________


Pista número 3



Sense ser colombaire, aquesta autora dedicà un temps important a la vida dels coloms. El més estimat de tots era una femella i, encara que no arribà a guanyar cap primer premi, volà tan alt que, fins i tot, la tragueren al cinema i per televisió.


Manuel Boix - Coloms (Quadern) - Aiguafort a una tinta i aquarel·la - Any 1987


_____________________________________________

Pista número 4


Un retrat de l’autora jove es troba en la novel·la d'Anna Murià Aquest serà el principi (1986), subtil novel·la sobre l'exili entès com a final d'una època i com a principi de tot, no ja d'una altra època sinó de tot allò que la generació d'aquestes dues escriptores podrà arribar a fer, tant vitalment com creativament. És una generació que tenia molt per fer quan va començar la guerra o, com el nostre personatge va dir sempre, quan va començar la revolució. A aquesta generació pertanyien també, i el llibre de Murià els hi incorpora, Agustí Bartra i Pere Calders. L'autora, en la novel·la es diu Berta i fa de periodista.

Però no us parlem de la novel·la anterior. El títol que heu d'endevinar està relacionat amb aquesta altra imatge.


_____________________________________________

Solució

Autora: Mercè Rodoreda

Llibre: Mirall trencat