Aquests dies, el Museu Valencià d'Etnografia ha tornat a muntar l'exposició 'Espanta la por' per recuperar els personatges d'algunes llegendes i rondalles valencianes i també els "monstres" de les històries populars sobre la por que es contaven a la porta del carrer a l'estiu i al caliu de la llar en hivern.
Al País Valencià l'1 de novembre se celebra tradicionalment la festa dels difunts o Dia de Tots Sants. En la nit de l'1 al 2 de novembre (Dia d'Ànimes), per motius sentimentals o religiosos, es posava una llumeneta (mineta o animeta en dèiem) per cada familiar mort; el motiu (ens deien) era orientar cap a la llum les seues ànimes que ens venien a visitar com havíem fet els vius el dia anterior en anar al cementeri. A mi, de menut, sempre em causava molt de respecte aquella resplendor nocturna i em costava dormir-me molt més que els altres dies.
Fa un parell de cursos, els alumnes de l'IES Lluís Vives de València van elaborar el Projecte Monstruari centrat en aquest mateix tema. El resum del treball es pot contemplar en un web on trobareu històries i il·lustracions dels mostres fetes pels propis alumnes. També podeu contemplar la pel·lícula d'animació que es va elaborar com a resum final.
El cantautor Dani Miquel també va editar, poc abans, un disc amb cançons com La Maria no té por o Jo no tinc por dedicades al tema dels monstres valencians per desmitificar el tema de la por entre els més menuts.
A les xarxes socials també es va fer una campanya amb el hastag #PerTotsSantsMonstresValencians per difondre els Espantacriatures valencians en un intent més de recuperar l'imaginari col·lectiu valencià de la por i amb ell les paraules de la nostra llengua.
No han estat els únics que han inclòs en les seues creacions els personatges de l'imaginari valencià sobre la por. L’any 2010, a la facultat de BBAA Sant Carles de la Universitat Politècnica de València, es va estrenar aquest curtmetratge d’animació realitzat per a l’assignatura de Projectes 2 (dibuix-animació).
I per anar acabant, ací teniu també la cançó de 'L'home del sac', lletra i música de Lluïsa Vandellós i Adrià Buscarons que pot servir-vos en una unitat didàctica per presentar el tema dels Espantacriatures a classe.
D'aquest personatge, el Diccionari de l'AVL (Acadèmia Valenciana de la Llengua) en fa la següent definició:
cuiro [kújɾo]
| 1. |
m. ZOOL. Pell grossa i pràcticament desproveïda de pèls que cobrix la carn de certs animals.
|
| 2. |
m. PELL Pell del bou i d'altres animals adobada i preparada per a diferents usos industrials.Un abric de cuiro. Sabates de cuiro.
|
| 3. |
m. Objecte fet de pell adobada. Cuiro de vi.
|
| 4. |
m. [col·loq.] Persona molt donada a l'embriaguesa.
|
| 5. |
m. [col·loq.] Persona grossa, molt voluminosa, però amb la carn fluixa.
|
| 6. |
cuiro artificial m. PELL Matèria obtinguda per conglomeració dins d'una substància plàstica de fibres mòltes de pell.
|
| 7. |
cuiro cabellut m. ANAT. Pell del crani on naix el cabell.
|
| 8. |
cuiro cru m. PELL Cuiro més o menys translúcid fet amb pells bovines, sense pèl ni carn, i de secatge en estat gelatinós.
|
| 9. |
entre pell i cuiro V. pell 9 i 10.
|
| 10. |
exposar el cuiro loc. verb. Exposar la vida.
|
| 11. |
tant unflen el cuiro que al final rebenta loc. orac. S'usa per a indicar que quan s'acumulen massa dificultats és impossible resistir-les.toix -a [tójʃ]
|
