19 de juny 2011

Monolingüisme per decret

-Article d’Alfons Esteve (publicat en El Temps, núm. 1409, de 14 de juny de 2011.)

Diguem-ho clar: la proposta de decret del Govern Valencià del PP no és promoure el plurilingüisme. La finalitat és just la contrària: el monolingüisme castellà per defecte. Això sí, disfressat de modernitat, amb molt de bombo per a l’anglès. L’embolcall és fashion; el contingut, enverinat. Vegem per què.

En primer lloc, l’única llengua en què s’ha difós la proposta de decret ja dóna una pista de com aniran la resta de coses: només en castellà. No he vist enlloc la versió en català, ni tampoc en anglès. Però el contingut encara és molt pitjor. En el preàmbul s’afirma literalment que “els programes d’educació bilingüe [...] han permès donar una empenta a l’ensenyament del valencià [...] però les circumstàncies socials, polítiques i econòmiques [...] obliguen a superar un model actual que no sempre garanteix la presència equilibrada de les llengües oficials”. És a dir, com que s’ha avançat massa en l’ensenyament del català ara toca redreçar l’anomalia i recuperar la supremacia del castellà.

Una altra novetat és la introducció de l’exempció de l’assignatura de valencià al territori de predomini lingüístic valencià. Fins ara qualsevol pare o mare la podia demanar en el territori de predomini lingüístic castellà. Ara també ho podrà fer en el de predomini valencià. I compte que no parlem de l’ensenyament en valencià sinó de valencià. Com s’explica, doncs, que un decret que pretén assegurar el plurilingüisme permeta eximir d’una assignatura i precisament de llengua? I per què sols d’una i no del castellà i l’anglès?

L’article 2.6 recull una altra de les regulacions més perilloses: “la llengua materna predominant entre l’alumnat en què es vehicularan els àmbits d’actuació en l’educació infantil la determinarà la Conselleria [...] després que en cada centre docent es faça una consulta de caràcter orientatiu i no vinculant a tots els pares, mares o tutors”. És a dir, que la Conselleria s’atorga el dret a decidir la llengua en què s’ha d’impartir la docència en cada centre, això sí, en funció de la “llengua materna” i no del territori.

Aquestes previsions tenen uns resultats ben clars si les combinem, per exemple, amb les de l’article 7, on es regula que “el professorat emprarà en l’aula la llengua materna predominant entre l’alumnat [...] si bé haurà de tenir en compte la llengua de l’entorn social”. Notem que en aquest cas, com en l’article 2.6, ja no parla de predomini lingüístic sinó de “llengua de l’entorn social”, un concepte nou que fins ara no s’havia fet servir en cap norma legal. L’aplicació d’aquests preceptes a València, Alacant, Elx i les seues conurbacions poden significar l’eliminació del valencià en qualsevol dels seus col•legis.

I, per rematar-ho, mai més ben dit, cal parar esment al pervers sistema de distribució de la llengua vehicular en les matèries. Les socials, la història i la natura, en valencià. Les matemàtiques, les tecnologies, la física i la química, en castellà. La resta de matèries les determinarà el Consell Escolar mitjançant un projecte lingüístic de centre, però serà la Conselleria qui finalment l’ha d’”autoritzar o aprovar”.

I on queda la introducció de l’anglès en les matèries del suposat subject matter del decret? S’hi preveuen dos programes: el plurilingüe inicial i l’avançat. Doncs bé, en l’inicial l’única assignatura en anglès és la d’anglès i en l’avançat, on es puga: les matèries que no s’han d’impartir obligatòriament en castellà o en valencià.

Clar i català: el Govern valencià pretén vendre l’embolcall cool i fashion del plurilingüisme equilibrat valencià-castellà-anglès al 33%. Però, de plurilingüisme, ni mitja paraula. L’anglès fa de cirereta plurilingüe: justifica el rètol però ni hi té presència clara ni sobretot mitjans per a impartir-lo. La resta del “plurilingüisme equilibrat” es resol així: eximir de l’estudi del valencià (sols del valencià) amb la simple petició dels pares; substituir el concepte de predomini lingüístic territorial pel nou de “llengua de l’entorn social”; control decisori i directe de la Conselleria centre a centre i una curiosa fixació dirigista en les matèries que indica cap a on ens vol portar: les considerades socialment més rellevants, en castellà; i la resta, si l’entorn social i la Conselleria ho permeten, es podran fer en valencià. I, si no, també en castellà. Tres llengües en equilibri plurilingüe? ¡Una, grande y libre!

Font: El Temps

Flaixos d'actualitat, 74

Ja podeu consultar la revista Flaixos d'actualitat; en el número 74. El Butlletí de la Direcció General de Política Lingüística, de 16 de juny de 2011, conté, per exemple, informació interessant al voltant de la sensibilitazió lingüística.

"Tria el teu rol. No juguis sol", taller de sensibilització lingüística

14 de juny 2011

Per un ensenyament valencià de qualitat: MANIFESTACIÓ


La Plataforma en Defensa de l'Ensenyament Públic convoca una MANIFESTACIÓ per un ensenyament públic de qualitat, contra les retallades i en defensa de l'ensenyament en valencià.

Tots i totes som conscients de les últimes agressions a l'escola pública. Totes i tots sabem que cal plantar cara a aquesta Conselleria entestada a devaluar l’educació valenciana.

Tots i totes rebutgem la cessió de sòl públic per a empreses privades.

Totes i tots volem que l'alumnat valencià estudie en unes condicions dignes, amb les instal•lacions adequades, amb el professorat necessari i sense increments de ràtios.

I, a més, després de les últimes ocurrències de Font de Mora, amb l'anunci de l’inici del seu pla de fals plurilingüisme –un pla que suposa un atac al gran consens que suposà el disseny de les línies en valencià, que ens vol enganyar amb l’ensenyament en anglés però sense la formació necessària per al professorat i que suposarà una reducció en el nombre d’aules- la Plataforma en Defensa de l’Ensenyament Públic ha decidit convocar una manifestació el dissabte 18 de juny.

Sabem que les retallades en professorat afectaran directament la qualitat de l'ensenyament, ja que tenim constància que es fusionaran grups de valencià amb grups de castellà, s’incrementaran les ràtios en totes les etapes, continuaran desapareixent els professors de compensatòria i els de suport, tot açò unit a la falta de places escolars en molts centres, cosa que obligarà, una vegada més, a crear unitats en espais comuns o a instal•lar algun barracó al pati (si és que encara hi cap) i crearà greus problemes organitzatius en els centres.

Per tots aquestos motius i perquè no renunciem a la consecució d’una escola pública, valenciana i de qualitat:

Per un ensenyament públic de qualitat
No a les retallades, sí al valencià!


US ESPEREM el DISSABTE 18 DE JUNY
a les 18 h. a la P. SANT AGUSTÍ (València)

10 de juny 2011

ACPV paga 100.000 € de les multes de TV3 (i ja són 300.000 €)




Acció Cultural del País Valencià (ACPV) ha fet avui efectiu un pagament de 100.000 euros a la Conselleria d’Economia, Hisenda i Ocupació de la Generalitat Valenciana en concepte de tercer pagament de les dues multes imposades a l’entitat per les emissions de TV3. Hem de recordar que ACPV ja va fer un primer pagament de 130.000 € el passat 28 d’abril, i un segon de 70.000 € el 13 de maig. Per tant, amb aquest tercer pagament s’ha fet ja efectiu un total de 300.000 euros, que corresponen a una de les dues multes pendents. Faltaria per tant per pagar la segona multa –d’altres 300.000 euros- més els interessos corresponents.
ACPV vol agrair públicament l’esforç dels milers de ciutadans que estan fent donacions econòmiques solidàries per a fer front col·lectivament a la multa. Que en un context de crisi s’haja recollit ja una xifra tan important és tota una expressió de l’extraordinari suport social que ACPV està recollint, i una continuació de la mobilització que ens va portar a aconseguir que 651.650 persones signaren la ILP “Televisió sense Fronteres” i prop de 100.000 participaren en la multitudinària manifestació del 16 d’abril, després de prop de 70 concentracions i manifestacions durant dos mesos per tota la geografia valenciana.


Més informació









_____________________________________________




8 de juny 2011

Un escrit ineressant

FRANCESC GISBERT *

http://www.radioalcoy.com/noticia_opinion.aspx?id=2b54bc5e-0aa1-453a-9eaf-897ed4dbbb5c

06/06/2011
Fa uns quants anys, quan tot el món aspirava a ser ric, i podia comprar-se un cotxe o una casa a força d'hipotecar-se tota la vida, hi havia persones que parlaven de la crisi del sistema educatiu. Els professionals alertaven que l'estudi no tenia prestigi social, que faltaven docents, que molts estudiants abandonaven els instituts sense titular per posar-se a treballar d'obrers i cambrers, que calia renovar els continguts i la metodologia, que no invertir en educació destruïa el futur de la joventut… Els nostres governants, en plena bonança, estaven massa ocupats creant parcs temàtics insostenibles, polititzant la direcció tan encertada dels nostres bancs i caixes, organitzant circuits de fórmula 1 i competicions de velers per situar València en el mapa del món.

Però tots els desgavells anteriors poden dissimular-se a la perfecció, si convertim l'educació dels nostres fills en un cavall de batalla. Com? Seguint uns consells ben senzills, el decàleg del conseller ideal:
En primer lloc, és imprescindible col·locar al capdavant de la Conselleria d'Educació algú amb mà dura, segur de si mateix i de fermes conviccions. Per aconseguir-ho, has de ser una persona sense la menor capacitat de diàleg, de formes dictatorials, enemic declarat del sector públic: expedienta directors per posar fotografies teues cap per avall; instrumentalitza els inspectors com una espècie de Gestapo i policia política; nega't a acceptar ordinadors portàtils perquè provoquen miopia; exigeix que l'assignatura d'Educació per a la Ciutadania s'impartisca en anglés (si els alumnes no entenen les explicacions, que s'aguanten); no dimitisques mai de la vida, ni quan el Tribunal Superior de Justícia declara il·legal aquesta decisió; ah, i el més important, desmunta el sistema públic, a poc a poc però sense pausa, per fomentar la matriculació en centres concertats. Allí, en l'empresa privada, si algun professor es queixa, l'amenacen d'enviar-lo al carrer i llestos.
En segon lloc, un bon conseller ha d'esforçar-se perquè cada vegada siga més difícil ensenyar. Augmenta el màxim d'alumnes per aula a 35, tant en pública com en concertada. Que no caben a l'aula? Per a què estan les finestres? S'obrin i que traguen els caps i les cames. A menys grups, menys professors. A menys professors, menys inversió. A menys inversió, pitjor qualitat de l'ensenyant, més massificació, més fracàs escolar.

En tercer lloc, un bon conseller no ha d'oblidar perseguir allò que funciona bé o té prestigi. Mentre que totes les estadístiques i proves externes situen la nostra autonomia a la cua en nivell educatiu, demostren amb xifres, enquestes i amb el dia a dia, que els grups d'ensenyament en valencià han obtingut, any rere any, resultats acadèmics molt superiors a la resta. La prova és que la demanda de les famílies per matricular els seus fills en valencià ha anat creixent, ininterrompudament. Una cosa que funciona, en educació, alerta roja! Un bon conseller, hi ha de posar remei. A la disminució de grups i a la massificació habitual, sumaràs l'eliminació de l'actual sistema educatiu de línies, en què els centres ofereixen als pares la possibilitat de triar entre programes d'ensenyament en valencià i en castellà (incorporació progressiva). Diràs que és car, i com que hi ha crisi, tot el món ho creurà. Un dret recollit per la Llei d'Ús i Ensenyament de l'any 1983, aprovada pel consens de tots els grups polítics, i que ara es derogarà i modificarà per voluntat d'un sol partit (tan votat com vulguen, però un sol partit).

En quart lloc, un bon conseller ha de dissimular les seues autèntiques intencions. És políticament incorrecte dir que vols carregar-te l'educació i retallar el pressupost al màxim. Dissimula amb una alternativa que sone “moderna”. Quina? Un programa trilingüe experimental, inventat a Galícia, aplicat des de fa només un any, en què les assignatures s'impartiran (teòricament) en castellà, valencià i anglés al 33%.

I si només un 5% del professorat té la titulació i els coneixements necessaris per impartir la seua assignatura (història, naturals, filosofia…) en anglés? No seria millor introduir l'anglés des de primària, a poc a poc, respectant l'actual sistema de línies, amb assignatures en llengua estrangera? Els nostres fills arribarien a secundària tenint un nivell acceptable d'anglés, que els permetria entendre les explicacions d'assignatures més complexes. No, fuig! Això seria millorar. I un bon conseller, el que ha de fer, és que el seu departament vaja cada curs, un poc, un molt pitjor.

I si la comunitat educativa es queixa, es manifesta i protesta, com ja ha anunciat? No et preocupes. El poble pensa que els mestres són uns malfaeners, que cobren sense fer res, i es posarà de part teua. A més, no heu guanyat les eleccions per golejada? La democràcia i la llibertat són cares, a primera vista. Com també és cara una educació, una sanitat i uns serveis bàsics de qualitat. Ja sé que en plena crisi, i amb els problemes que tenim, a molta gent açò li pareixerà un tema menor. Formar els nostres joves, perquè la majoria puga treballar en alguna cosa més que de peó d'obra o de cambrer (si té sort), és responsabilitat nostra.

* Professor i escriptor, guanyador, entre d'altres, del Premi Enric Valor.

5 de juny 2011



NECESSITEM LA TEUA IMPLICACIÓ I AJUDA. T'ESPEREM DIJOUS DIA 9 A LES 19 H. A LA PLAÇA LA VERGE (VALÈNCIA).

A tots els qui esteu per una escola de qualitat en valencià.

Escola Valenciana, Federació d'Associacions per la Llengua ens recorda que:


Són molts anys de treball, de dedicació, de rigor pedagògic. Molts anys comptant amb tu. Ara ens toca defensar junts el model d'escola de qualitat en valencià. Des d'Escola Valenciana us animem a participar en les mobilitzacions que la comunitat educativa i la societat en general preparem pels propers dies amb motiu del nou decret anunciat pel govern valencià que posa punt i final als programes d'ensenyament en valencià i immersió lingüística. A més, us convidem a fer-nos arribar les vostres propostes de mobilització als centres. De moment vos plantegem les següents accions:

- Assistència massiva a les Trobades d'Escoles en Valencià que se celebren dissabte a Ibi (l'Alcoià) i Relleu (la Marina Baixa)

- Lectura i adhesió al manifest de consens als centres educatius el proper dimarts 7 i dimecres 8 de juny. Enllaç ací

- Adhesió al document: "L'escola valenciana, un model per una educació plurilingüe", elaborat per la Unitat per l'Educació Multilingüe de la Universitat d'Alacant.
http://www.escolavalenciana.org/sialvalencia/sialvalencia.htm

- Assistència a les concentracions convocades amb el lema "Sí al valencià" del proper dijous 9 de juny a València, Alacant i Castelló (adjuntem cartell per imprimir i fer difusió. Color i Blanc i negre)

- Fes-te voluntari de les mobilitzacions ací

Espai web Sí al valencià amb tota la informació disponible:

http://www.escolavalenciana.org/sialvalencia/

Moltes gràcies a tots i totes: Sí al valencià!












__________________________________________________________

2 de juny 2011

Als acadèmics de la llengua (i 2)

Senyors i senyores acadèmics,

Vull manifestar el meu malestar respecte a les propostes de canvi assenyalades pel senyor Conseller d’Educació en funcions, Alejandro Font de Mora, per al sistema educatiu valencià perquè suposa l’eliminació de les línies d’ensenyament en valencià. L’alternativa que ens proposa es carrega el desenvolupament de la Llei d’ús i ensenyament del valencià i els programes PIL i PEV, que, fins ara, eren els únics que garantien mínimament l’aprenentatge de les dues llengües oficials en les condicions que exigeix la llei quan es refereix als alumnes de l’ensenyament obligatori:

«al final dels cicles en què es declara obligatòria la incorporació del valencià a l’ensenyament, i qualsevol que haja estat la llengua habitual en iniciar els estudis, els alumnes han d’estar capacitats per a utilitzar, oralment i per escrit, el valencià en igualtat amb el castellà» (Llei d'Ús i Ensenyament, art. 19.2)

S’ha fet alguna avaluació dels coneixements orals dels alumnes valencians en les llengües oficials del nostre territori? Quin ha estat el resultat? Coneixem els resultats respecte als coneixements escrits? Quins alumnes han obtingut millors resultats en les proves? Si no vaig errat, en general, els qui millors resultats han obtingut sempre en les proves d’avaluació externa dels centres escolars del Sistema Educatiu Valencià han estat els alumnes dels programes PIL i PEV, que ara el Conseller posa en perill.

Per tant, si són certes les dades oficials que s’han fet públiques al llarg dels darrers anys per part de la mateixa Conselleria d’Educació, si als professionals que treballem en l’educació no se’ns ha consultat sobre l’assumpte, si no s’ha fet una avaluació com cal abans de proposar un canvi tan profund en el plantejament pedagògic general dels centres docents, la societat i les institucions hem d’alçar la veu més enèrgica en CONTRA de la proposta del Conseller i vostés, com a experts que en són i coneixedors de les dades i les estadístiques, haurien de ser-ne els primers.

Mentre la proposta del Sr. conseller sembla demostrar una sensibilitat clara cap a la promoció de l’anglés i el reforç del castellà, no demostra, en cap moment, la mateixa sensibilitat davant del valencià i converteix els valencianoparlants, amb la desaparició dels programes PEV i PIL i l’adjudicació d’exempcions de l’assignatura de valencià a ciutadans que viuen en la nostra Comunitat, en ciutadans de segona i a la llengua dels valencians en una llengua d'anar per casa. Els polítics (i vostés estan també per opinar, assessorar i controlar l'ús i la norma quan aquesta no es compleix) han de defensar els drets del valencià i complir la Llei perquè la nostra llengua és part del nostre patrimoni cultural i la principal senya d’identitat dels valencians, per això ha de ser objecte d’especial atenció i protecció.

Si una part dels polítics valencians, que ens haurien de representar, defugen l’ús social i públic del valencià, com s’ha de produir la sensibilització social necessària perquè els parlants no canvien de llengua ni eviten el seu ús? Quins passos preveu al respecte el projecte del Sr. conseller perquè aquest fet canvie i caminem cap a la normalització? Hauran de passar de les generalitats de la declaració de principis del dia 28 de gener a la concreció que es fa necessària en aquests moments. A Mallorca, l'Obra Cultural Balear ja s’ha pronunciat al respecte amb motiu dels 25 anys de la seua Llei d'Ús. Què espera l’Acadèmia per concretar més la seua postura respecte al projecte del Sr. conseller?

Actuen AMB DIGNITAT si volen que els qui hem confiat en la seua tasca (professors i professores de valencià, alumnes, pares i mares que han confiat en l’escola en valencià. etc.) continuem confiant en ella i en la institució que ens hem dotat per garantir la cura i la promoció del valencià. Altrament, els valencianoparlants estarem, una vegada més, en la més gran INDEFENSIÓ i vostés ho hauran consentit.

I també:

Que es pronuncie l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i rectifique el Sr. conseller