Al Teatre Micalet s'ha estrenat Jordi i Lola, el relat d'una parella que està a punt de celebrar les noces d'or: 50 anys junts, pràcticament tota una vida. La celebració els serveix per fer una mirada enrere a través dels records i per afrontar alguns detalls antics i problemes més recents que encara estan sense resoldre.
Quan dues persones es coneixen tant perquè han passat molts anys juntes, han criat tres fills i han superat les dificultats que els han sobrevingut al llarg de la vida, les diferències se suavitzen. Però la confiança també permet que, quan tornen a aparéixer els problemes, la sinceritat permeta l'anàlisi més reposada i crua feta des dels veritables sentiments. És aleshores quan els personatges es despullen i mostren al públic allò que creien important en les seues vides i que el temps els ha demostrat que potser no ho era tant: el reconeixement social, els triomfs esportius, el treball, la casa, l'educació dels fills, la doble moral, la ideologia... Aquests temes i altres reflexions agredolces centraran les històries quotidianes presentades amb humor i tendresa per una parella de magnífics actors, el Pep Cortés i la Neus Agulló.
Entre els dos personatges s'estableix un diàleg assossegat pel temps però intens per la temàtica; un diàleg que acabarà esquitxant el públic perquè tothom coneix bé els temes tractats, uns temes que també preocupen l'espectador. És ací on està el principal cara a cara que, entre somriures i reflexions, no deixa indiferent ningú dels presents; és ací on veiem com dos grans actors són capaços de fer de la quotidianitat un element transcendent i atractiu dalt d'un escenari. Neus i Pep compten amb un text ben construït, obra de Ximo Llorens, i la direcció encertada de Juanjo Prats. És a partir de la seua proposta que Lola i Jordi van construint el sentit de tota una vida mitjançant uns diàlegs que, com ja hem dit, obliguen l'espectador a prendre part en la reflexió d'uns temes tan transcendentals per a la societat actual: la família, la crisi econòmica, la importància dels valors i la hipocresia.
Entre els dos personatges s'estableix un diàleg assossegat pel temps però intens per la temàtica; un diàleg que acabarà esquitxant el públic perquè tothom coneix bé els temes tractats, uns temes que també preocupen l'espectador. És ací on està el principal cara a cara que, entre somriures i reflexions, no deixa indiferent ningú dels presents; és ací on veiem com dos grans actors són capaços de fer de la quotidianitat un element transcendent i atractiu dalt d'un escenari. Neus i Pep compten amb un text ben construït, obra de Ximo Llorens, i la direcció encertada de Juanjo Prats. És a partir de la seua proposta que Lola i Jordi van construint el sentit de tota una vida mitjançant uns diàlegs que, com ja hem dit, obliguen l'espectador a prendre part en la reflexió d'uns temes tan transcendentals per a la societat actual: la família, la crisi econòmica, la importància dels valors i la hipocresia.
No us perdeu l'obra; són 75 minuts de bon entreteniment que podeu triar fins al 24 d'abril. Ací en teniu un tast.
