4 de set. 2010

Un home planer i carregat de raons


Coneguí Vicent Andrés Estellés a la biblioteca de Silla a finals de l'any 1979 en una xerrada que organitzàrem amb motiu d'unes jornades culturals. Més tard vindrien nous encontres: una entrevista per a un treball a la universitat (guarde les cintes amb la seua veu com un tresor) i alguns encontres posteriors a València... Sempre es presentava planer, amable i humil.

La coneixença del gendre, Vicent Anyó, vindria amb motiu de les classes a l'ICE de la Universitat Literària i del seu treball de tècnic lingüíctic a l'Ajuntament de València. L'amistat comuna amb Alfons Guirao ens va permetre raonar en diverses ocasions. Per Vicent coneguí Carmina, la filla del poeta, i els néts (Isabel participava fa uns mesos en l'obra "Poseu-me les ulleres", estrenada al Teatre El Micalet). I més tard, el 1993, Isabel, ja vídua. Totes aquestes coneixences no feren sinó confirmar les meues sensacions: aquell home humil, menut i d'ulls vius, malgrat les ulleres, era un home d'una gran talla intel·lectual i humana. Mireu sinó l'anècdota que les casualitats de la vida posaren a les meues mans:

Un dia del 1983, el primer any que impartia classes al Sant Vicent Ferrer de València, una de les alumnes a les que havia recomanat la lectura del Llibre de meravelles em va regalar un tresor: els versos que Vicent li havia dedicat a la seua àvia; escrits a màquina, formaven un manollet de només 7 fulls on es cantaven les virtuts de l'amiga amb motiu d'una festa de la qual en va ser regina. Tornà a sorprendre'm el que ja, aleshores, havia observat en les converses i en l'obra: com era de després per a la seua obra. A més, novament, la facilitat de paraula i de versificació, la capacitat descriptiva, quasi retratista, i la bonhomia de no sentir-se menystingut per dedicar uns versos seus a una veïna. Una còpia del manuscrit li la passí a Vicent A. E., que no havia guardat cap còpia, i l'original el torní a l'alumna fent-li veure la importància que algun dia tindrien aquells papers si s'estimava tant la literatura com ja apuntava.
Us conte això no per la gran importància que tingué per a mi la seua coneixença sinó perquè us adoneu com era de pròxim aquest home de poble i del poble a qui hui dediquem la festa.

Si llegiu la seua obra, l'herència més gran que ens ha deixat, una de les coses que més sorprén és la proximitat de la vida que ens relata (parleu amb els iaios i veureu com l'entenen), la capacitat de superar les dificultats i compartir les alegries que proporcionava tot allò que l'envoltava i que celebrava com una litúrgia: poder menjar i alenar per defensar els seus versos, les seues idees, el seu poble. Ell ho diu molt clar en el poema "Assumiràs la veu d'un poble" que vaig transcriure en l'apunt anterior:

________________________________________

"no t'han parit per a dormir"
________________________________________

... tampoc a nosaltres no ens han parit per a dormir i per això i perquè ens estimem la llengua i l'obra de Vicent Andrés Estellés, hui celebrem la seua festa.

Per molts anys!

Festa Vicent Andrés Estellés







A partir de la carta següent, que ens envià l'amic i escriptor Josep Lozano quina se n'ha armat de més bona! Demà la festa serà un goig en moltes localitats i seus. Crec que és una bona ocasió per a consolidar un acte cultural, lúdic, festiu... i poder confirmar, de forma ben positiva, les arrels del nostre poble i l'estima per la nostra cultura i llengua.

Disposeu d'altres informacions. En el nostre bloc podeu trobar altres propostes i també a la xarxa 1entretants.

Endavant; no us perdeu la festa! Segur que a prop de casa teniu alguna proposta interessant.

http://lacomunidad.elpais.com/cinecine/2010/9/3/poble-pais-patria-els-versos-vicent-andres-estelles
http://lacomunidad.elpais.com/cinecine/2010/9/2/el-menjar-l-obra-vicent-andres-estelles-dos-exemples
http://lacomunidad.elpais.com/cinecine/2010/9/1/ovidi-interpreta-els-amants-vicent-andres-estelles
http://lacomunidad.elpais.com/cinecine/2010/8/31/festa-vicent-andres-estelles-alboraia
http://lacomunidad.elpais.com/cinecine/2010/8/30/el-dia-4-festa-vicent-andres-estelles


La carta de Lozano ens demostra una vegada més que les noves tecnologies ens permeten compartir la informació de forma més ràpida i eficaç i que, quan es tracta d'un fet interessant, com ho és aquest, sempre hi ha persones disposades a secundar-lo. Consolidem la festa!

Lozano en la seua proposta ens deia:

Festa Estellés: Carta-convit de Josep Lozano

Estimada amiga o amic:

Crec que som conscients que la nostra cultura passa per moments difícils, fins al punt que pot perillar la seua mateixa existència en un futur més menys proper, sobretot al País Valencià. Davant d’aqueixa situació hi ha tota una gamma d’actituds a adoptar, que podríem agrupar en Negatives o derrotistes –i a lamentar-se sempre estem a temps– o Positives o encoratjadores, amb què crear i imaginar recursos que es reforcen i ens donen cohesió en defensa d’allò que és consubstancial amb nosaltres, allò que estimem: la nostra cultura, la nostra llengua, el nostre país.
Altrament, fa temps vaig veure un documental sobre la festa que fan els escocesos el 25 de gener de cada any, que ha arrelat fermament com a celebració identitària –la fan ja dos segles i escaig– el “Burn’s souper”, per celebrar el naixement Robert Burns (1759-1796), un popular poeta en llengua escocesa. On després d’un àpat amb haggis, un embotit escocés, es beu i es canta l’Auld Lang Syne, i després es reciten i canten cançons del poeta i d’altres poetes.
La meua proposta és la següent:
Celebrar el naixement d’un dels nostres grans poetes: Vicent Andrés Estellés, el 4 de setembre o en la primera quinzena d’aquest mes, atés que el poeta de Burjassot va nàixer el 4 de setembre de 1922. I perquè el poeta de Burjassot? perquè és el més pròxim i d’una obra més accessible i receptiva en amplis estrats populars. És a dir, fer una festa amb la intenció que tinga continuïtat en anys futurs, i establir-la com una tradició nostra.
Crec que l’organització pot ser ben fàcil, pel seu mateix motiu: fer un dinar o sopar popular, amb el seu toc literari poètic, que pot reunir a famílies, amics o col•lectius més o menys nombrosos, amb tres coses comunes:

a) Cuinar un plat del nostre país o països, amb la seu beguda corresponent.
b) Sopar o dinar ben dinats o sopats.
c) Llegir un poema d’Estellés, el que més us agrade; si no us semblen bé les Propietat de la pena o Els amants, que ja us envie amb aquest correu.
d) Fer llegir o cantar altres poemes d’Estellés o d’altres poetes nostres, en una festa que hauria de ser lúdica i popular.

Si la idea us sembla bona i penseu organitzar la Festa Estellés, sopar o dinar, tan se val, m’agradaria que m’ho diguéreu, perquè l’exemple vostre també podria encoratjar altres grups o col•lectius.
De moment pensem celebrar-la el dia 3 de setembre a Alginet, als locals del Bloc, i a Benimodo, el dia 4, on va passar bona part els seus últims anys el poeta.
I, també, si teniu algun suggeriment a fer-me, sobre aquesta celebració, que puga millor-la, que me la feu.
Atentament,

Josep Lozano