25 de febr. 2011

Mor l'escriptor Josep Iborra


Josep Iborra (Benissa, 1929 - València 2011) ha mort aquest matí; era un home senzill, bondadós i treballador incansable que exercia el seu treball des de la més absoluta discreció i professionalitat. L'escriptor, a part de donar a conéixer de forma intensa la figura i l'obra de Joan Fuster amb el seu assaig Fuster portàtil (1982), ens ha deixat un llegat extraordinari a tots els qui ens estimem la cultura i la literatura del nostre país.

Amant de les tertúlies literàries, conferenciant metòdic, prologista lúcid, narrador reflexiu (Paràboles i prou - 1955) i assagista intel•ligent (Conflències i Trinxera literària -1995-, Inflexions -2005- i Diari d'un bizantí -2007), va ser co-director de l'Institut de Ciències de l'Educació i membre del Servei de Normalització Lingüística de la Universitat de València UV. Des d'aquest lloc de responsabilitat en un moment imprescindible per al País Valencià (el final de la dècada dels setanta i, especialment, els inicis dels huitanta), ens va deixar una gran herència a tots els qui treballàrem en els cursos de Lingüística Valenciana i la seua didàctica: el seu saber fer des de la formació, la responsabilitat i la seguretat ens donava la tranquil•litat necessària per a exercir com a docents i preparar alguns dels qui serien la primera fornada de professors de valencià dels instituts de batxillerat i de formació professional després de la Llei d'Ús. Des del coneixement i la ciència, amb la didàctica apropiada, es podia arribar a tothom.

Durant anys l'he admirat tant com al mestre Valor, tots dos veïns del barri, valents, persones accessibles i molt capacitades i lúcides per a transmetre l'estima per un país, per una cultura pròpia i per la nostra llengua; persones imprescindibles per entendre l'evolució experimentada literàriament i lingüística del nostre país; persones facilitadores del procés de normalització lingüística que encara anem fent. Seguirem valorant-lo en rellegir els seus escrits, n'estic ben convençut.

El seu cos serà incinerat al voltant de les quatre de la vesprada en el Cementeri General de València, però la seua tasca intel•lectual i professional queda en cadascun dels qui ens considerem els seus deixebles.

Ens deixa l’obra i un bon record. DEP


Nota.- Crec que és un bon moment per a rellegir les entrades dedicades a "Confluències" (1995) i al "Diari d'un bizantí" (2007) que el seu fill, l'Enric Iborra, li dedicava al bloc La serp blanca


_______________________________________________

Afegit el 25-02-2011

Podeu ampliar la informació:

- A l'apunt del company Josep Alandete al blog Cruïlla.

- A Valencià llengua i literatura on, a més de la informació d'aquest apunt, trobareu un afegit amb enllaços dels articles apareguts en premsa.

22 de febr. 2011

#sensesenyal. Volem qualitat, volem TV3



Foto: Queti Baixauli
Quasi cinc mil persones s'han acostat a la plaça de la Mare de Déu de València aquesta vesprada per reclamar TV3: "Més cultura i menys dictadura!". La decisió del president Camps de seguir endavant amb les multes milionàries per l'emissió del senyal de televisió li ha fet guanyar-se, una vegada més, l'antipatia d'un sector de la societat valenciana i, especialment, la dels concentrats que recordaven el cas de corrupció en el qual podria estar més que implicat el propi president Camps. Les pancartes així ho expressaven: "Gurtel NO, TV3 SÍ".

Si no volem que ens prenguen la llibertat novament, caldrà estar atents a les properes convocatòries de concentracions; perquè en aquest cas parlem de la possibilitat de triar el canal i el programa de televisió, un fet que ha de ser decisió personal, d'un mateix, i no voluntat del govern; cas contrari seria pura imposició i això esdevindria pur feixisme.

Hom podria pensar que no és cap imposició sinó el compliment d'una llei; però hi ha moltes formes d'imposar un fet dins la legalitat: la norma que uns quants volen que compartim tots. Una de les formes més clàssiques és fent lleis a la mida de les necessitats particulars (en aquests cas, dels seus particulars interessos) per entrebancar la difusió de la cultura audiovisual mitjançant una continuada i insistent persecució sobre Acció Cultural perquè tanquen els repetidors que permeten difondre el senyal de TV3. L'altra és fent-ne bon ús de l'aparell de propaganda mediàtica. Evitem la manipulació informativa de Canal 9, que empra sovint la desinformació d'aquells temes que no els interessa airejar, i lluitem per la llibertat d'elecció. Si els preocupa la competència que els puga fer TV3 que comencen per millorar la seua programació i actuar de forma més democràtica.

Hui parlem de TV3, però també podríem haver parlat, entre d'altres temes, de l'autodi que afecta el nostre govern, de l'aplicació poc coherent de la Llei d'Ús, de la desfeta sistemàtica de l'escola pública i en valencià o, per no allargar-nos més, de la destrucció del patrimoni popular i paisatgístic com a conseqüència de l'abús d'obres faraòniques que endeuten i arruïnen la major part dels valencians.

Que no és suficient per eixir al carrer i dir PROU!

Fotos: http://ves.cat/awng

Més informació: http://www.vilaweb.cat/

19 de febr. 2011

Sense senyal. Sí, a TV3



La declaració pública d'Acció Cultural

Vilaweb

http://www.vilaweb.cat/noticia/3850355/20110218/xarxa-encapcala-protestes.html

http://hortaestant.blogspot.com/2011/02/totalitaris-votats.html

http://lacreudeterme.blogspot.com/2011/02/qui-decideix-que-puc-veure-i-que-no.html


14 de febr. 2011

Papers grocs: Occità i ortografies raonables

Papers grocs: Pobra llengua

Papers grocs: Max Aub i el nom de la llengua




En el següent text, publicat al diari Avui el 24 de febrer de 2003, se cita la transcripció d'unes paraules de Max Aub al repecte del nom de la llengua. Tenen importància perquè aquest autor valencià, nascut a París de pare alemany, es va haver d'exiliar a Mèxic com a conseqüència de la Guerra Civil.