31 d’oct. 2011

Canvi d'hora davant les eleccions?

Hui s'ha fet de nit més prompte que mai; sembla que he entrat en el túnel del temps de nou i la tardor s'ha apoderat, després de la pluja, de l'armari rober: canvi de roba definitiu; el tendur i el llum de peu han fet acte de presència just en acabar la sesta i m'han convidat a llegir, en record dels pares, uns poemes tristos al raconet de la llar. Lluny quedava aquella altra hora divertida del migdia quan les criatures corredores demanaven a crits una partida de cartes i hem hagut de traure-li la pols als vells "Juegos reunidos" després de l'habitual passejada pel parc on alguns adults espavilats s'han fet l’aperitiu dels diumenges.

Els firaires enguany no han fet acte de presència per convidar-nos a comprar noves andròmines, la pluja intensa els amenaçava; però les floristeries i les cereries han obert per fer el seu agost per Tots Sants. Camí de casa hem passat per la pastisseria, que ens convidava a quedar-nos com a mosques apegades a la mel contemplant els panellets que lluïen temptadors en aquells aparadors que feien olor a ametlla i rovell d’ou ensucrat; sort que, com abans, no disposàvem més que de dos quinzets (els altres se'ls havíem gastat al vermut) i calia guardar-los per si les mosques. La mare, en un abús d'imaginació, haguera dit una mentida pietosa: "ja tenim coca a casa; au"; però nosaltres volíem caure en aquell parany, acostar-nos al taulell i demanar-li, a la fornera, tres panellets o quatre pastissets, "un per a cadascun dels xiquets", diríem com disculpant-nos, "Són tan llépols!".

Trobar-se de nou a casa, al poble, em duu records d’aquells temps de la picor on amb quatre pessetes s'havia de passar família: "Què hi ha per sopar?", era la pregunta de cada dia; i la resposta, amb un somriure, sempre era ben imaginativa: "un botifarró fregit i oliet perquè el pa faça bon gustet; ja voràs...". I efectivament, un n’hi havia per a repartir entre tots. Eixa era la iaia i quan era diumenge podia caure’t algun ou fregit dels que havien post les gallines durant la setmana o unes creïlles. Tot un premi!

No sé per què, vist amb el pas del temps, aquella tristor d’antany em porta del bracet la nostàlgia i el record dels jocs de carrer amb quatre pinyols, dos gometes de la llimonada o els quatre cantons, els amics de veritat i la roba del diumenge, que no et podies tacar, i la de cada dia, que no es podia esgarrar, i l'escola pública... L’escola d'antany que, malgrat tot, havia estat una taula de salvació poderosa...

Quan veig que vénen mal donats els temps i que falta la faena, m’entra molt de desfici perquè nosaltres teníem una altra cotna, semblava que estàvem preparats per a suportar aquells temps de què us parle: sabíem que calia lluitar si volíem triar i guanyar-nos millor la vida. Quan veig que tornen mals temps i que falta la faena, m’entra molta ràbia perquè no sé si ens ha pillat preparats els fills i alguns polítics es comporten com xerraires de paradeta que venen fum. Quan veig que de la crisi alguns en fan guany i que paguen els de sempre, em bull la sang perquè pense que la generació més preparada de la nostra història ha de tornar a cridar als carrers i a les places perquè tot canvie sense que canvie res.

Anem alerta amb el vot, potser és l'única cosa que els fa mal a alguns i podria canviar de veritat el nostre futur més immediat. Tinguem mides de futur i revisem el que s'ha fet en la història més recent de la nostra Democràcia. No és el mateix votar un partit que un altre: hi ha qui defensa, perquè s'ho creu, la plena autonomia on la cultura i la llengua pròpies tinguen el seu espai preferent i altres que lliguen els gossos amb llonganisses i només ho diuen amb la boqueta ben menuda per si dóna vots; com quan oferixen llocs de treball que no tenen.

La nostàlgia pot ser bona per a un dia, per a uns dies a l'any si m'apureu, però no ho serà mai per tots els dies que formen els quatre anys que dura tota una legislatura.

27 d’oct. 2011

L'escola la volem pública i de qualitat

Perquè no entrebanquen més el creixement natural d'una escola que camina i ho fa bé; una escola que mira endavant amb entusiasme i il•lusió; una escola que intenta traure el màxim partit a un pressupost de vegades esquifit i que defensa la pluralitat d'idees i de creences; una escola que vol ser lliure i educar ciutadans per a la llibertat de pensament i d’opinió; una escola crítica que raona el que s'aprèn i com s'aprèn.

Per una ESCOLA PÚBLICA de QUALITAT!


23 d’oct. 2011

SECCIÓ D’ENSENYAMENT D’ACPV. I JORNADA: «Manifest i intencions»

Manifest i intencions




Secció d’Ensenyament d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV)

Dissabte 29 d’octubre a les 10:30 hores a l'Octubre Centre de Cultura Contemporània.

PROGRAMA

1. Salutació: Toni Gisbert, coordinador d’ACPV.
2. Explicació: Tomàs Llopis, professor i membre de la Junta Directiva d’ACPV.
3. Taula redona: El futur de l’ensenyament, cap a un aprenentatge col·laboratiu.

Introducció, Carles Monclús, professor.
Canvi del paper del professorat de transmissor a guia.
Ensenyar a seleccionar, a cercar, a qüestionar, a integrar els coneixements
.

Canvis en les dinàmiques d’aprenentatge. Importància del treball en equip, de la col·laboració.

Internet i les TIC com a eines imprescindibles.

Importància del català a la xarxa.

Experiències:

L’ús dels blogs a l’aula. Anna Gascón, professora IES Federica Montseny de Burjassot.

Les wikis com a eportfolis de l’alumnat. Toni de la Torre, professor IES Joanot Martorel de València.

Moodle com a espai virtual col·laboratiu. Carles Monclús IES Jordi de Sant Jordi de València

4. Pausa.
5. Conferència i diàleg: «Seducció lingüística». Ferran Suay, professor, sociolingüista, escriptor i membre de la Junta Directiva d’ACPV.
6. Cloenda

7. DINAR [15€]: Cal confirmar la reserva del dinar abans del dimecres 26 d’octubre. Per e-mail (teatre@acpv.cat) o per telèfon (a Pepa Alòs: 96 315 77 99, ext. 222)

Programa PDF - Fitxa d'inscripció

9 d’oct. 2011

Premis Octubre

Enguany els "Premis Octubre" ens tornen a convocar a un seguit d'actes formatius entre els quals us en destaque dos:

Spectra 4. Quart Simposi Mundial sobre Teories de la Conspiració:

http://www.octubre.cat/activ_fitxa.php?id_activitat=1489

Jornades sobre mitjans de comunicació:

http://www.octubre.cat/activ_fitxa.php?id_activitat=1490



Ja sabeu que el lliurament de premis no es farà en un sopar, com ha sigut costum en anys anteriors, i també coneixeu els motius, més que sobrats, que han portat l'Octubre a estalviar per poder pagar les multes generades per haver-nos permés veure TV3 al País Valencià tants anys.

8 d’oct. 2011

Manifestació del 9 dOctubre


9 d’Octubre Diada del País Valencià

"E con la dita ciutat hac presa, poblà-la tota de catalans, e així mateix Oriola e Elx, e Alacant e Guardamar, Cartagènia e en los altres llocs, sí que siats certs que tots aquells qui en la dita ciutat de Múrcia e en los davant dits llocs són, són vers catalans e parlen de bell catalanesc del món; e són tots bons d’armes e de tots fets. E pot hom bé dir que aquell és dels gracioses regnes del món, que en veritat vos dic que entre tot lo món, jo ne altre no pot saber que dues províncies sien mellors ne pus gracioses de totes coses com són lo regne de València e el regne de Múrcia.”
(Crònica de Ramón Muntaner, 1.325-1.332)


El dia 9 d’octubre celebrem al País Valencià l’entrada de Jaume I a la ciutat de València (1.238), com a data simbòlica del naixement del poble valencià. El primer centenari de la Conquesta, el Consell de la ciutat va disposar una processó commemorativa el dia de Sant Donís (9 d’Octubre) pregant per les males collites, la pesta... Tanmateix, amb el temps i com a reacció als diversos esdeveniments sociopolítics posteriors (Decret de nova planta i absolutisme borbònic, abolició dels Furs...) la celebració va evolucionar fins al caire patriòtic d’avui en dia. Aquest últim tret és el que avui reivindiquem tots i totes, celebrant la unió, la germanor, del País Valencià com a poble de costums, llengua i cultura genuïns.

'Som País Valencià' serà el lema de la manifestació d'aquest 9 d'Octubre, que començarà a les 18.00 h des de la Plaça de Sant Agustí.

És així que aprofitem l’avinentesa per felicitar-vos el dia i, alhora, retre homenatge a un dels nostres escriptors més cèlebres en el centenari del seu naixement: Enric Valor (Castalla 1.911-València 2.000), amant orgullós de la seua terra, pintor de textos a qui hem d’agrair-li la seua tasca de recuperació i conservació de la llengua i la cultura pròpies.

“En el cor de l’home hi havia una enyor antiga per una llibertat radical, una ànsia inextingible de retorn a un contacte més íntim amb la natura, a la simplicitat d’una vida primitiva que no podria resistir la complicació i el deliri del progrés inevitable, que jo també estimava, de les societats modernes.[...] Cavar, llaurar, sembrar, collir; rebre cada dia, cada hora, el bes del vent i del sol, o de la boira o la pluja o la neu; contemplar la màquina de les estacions, que, com a simfonia eterna, fan els seus suavíssimos, els seus trémolos, els seus fortes...Tot allà dalt, més pur, més autèntic, fins i tot l’amor –Adam i Eva en un paradís pagà-. (Temps de batuda, Enric Valor 1.982)


Font: Secretaria de Comunicació CCOO