12 de des. 2017

Kids Auto Races in Venice (1914) de Charlie Chaplin


La primera vegada que Charles Chaplin va representar el seu personatge de "Rodamón" en una pel·lícula va ser a "The kid Auto Races". És per això que aquest curtmetratge es considera una peça fonamental per conèixer la reacció del primer públic que pogué contemplar el personatge de Chaplin en directe. Cal recordar que la pel·lícula es va filmar durant la segona "Pushmobile Parade", una cursa de cotxes infantils celebrada l'11 de gener de 1914 al districte de Venice de Los Ángeles (Califòrnia) i que la presentació en públic del "Rodamón" es produïa davant d'uns espectadors que havien anat a veure una cursa de cotxes i podien pensar que allò que veien formava part de "la vida real".

El curt va ser produït per la Keystone Film Company i rodat i dirigit per Henry Lehrman. La pel·lícula retrata el personatge com un provocador, un espectador obsessionat en fer gràcies per aparéixer en la filmació que es realitza sota la direcció del propi Lehrman, qui també improvisa mentre intenta captar la cursa de cotxes infantils i traure's de damunt aquell incòmode homenet. El joc entre el director i el vagabund interfereix en la cursa algunes vegades i provoca una gran frustració entre el públic i els participants que no sabien què fer amb aquell graciós: el fan fora però hi torna, insisteix en ser fotografiat, interromp la filmació, complica la cursa... A mesura que la representació de Lehrman i Chaplin continua, alguns espectadors canvien d'actitud, potser perquè intueixen que es tracta d'una representació i que ells són el públic.

És molt interessant el moment en què veiem Chaplin, corrent per la pista de carreres, per situar-se davant de l'objectiu d'una càmera en funcionament i com, Lehrman, amb aquest gest explica millor la broma i mostra el treball del director i del càmera a l'espectador. És el moment també en què tenim consciència que hi ha una segona càmera, la de realització, que filma el que s'editarà més tard. I deduïm que la càmera que apareix en escena forma part de la dramatúrgia del film. Posteriorment, amb el canvi de posició de la càmera en la mateixa corba, aquest efecte es reforça perquè el director la situa en el centre de la pantalla junt als dos protagonistes (Chaplin i Lehrman), mostrant el treball del càmera que para de filmar quan el director bonega Chaplin. Finalment, quan Chaplin fa ganyotes a una càmera i a l'altra, es trenca la quarta paret i se'ns fa conscients del punt de vista (tot és una broma) i de la importància que té també el realitzador vinculat, en aquesta ocasió, a l'espectador de la pel·lícula.



8 de des. 2017

Inicis del cinema documental: alguns rastres al web, 1

Si, a finals del segle XIX, la imatge en moviment es va convertir en tot un esdeveniment primer i, posteriorment, en una indústria d'èxit en tot el món, fou perquè es donaven les condicions apropiades i la càmera i el cinematògraf es convertí, ràpidament, en un instrument més de l'entreteniment que oferien els firaires i els mags i en un complement de la ciència etnogràfica i de la història. 

Els orígens no van ser fàcils (limitacions en el metratge de les pel·lícules, maquinària, lents, temàtica, personatges, projectors apropiats...). Es requerien noves condicions tècniques que alguns enginyers interessats en el mitjà pogueren facilitar; també un llenguatge propi per contar amb imatges el que passava al voltant de les persones, primer, i allò que estava més lluny, després. El llenguatge s'anà construint a poc a poc però, vist des de la perspectiva actual, la difusió i els canvis van ser vertiginosos si ho comparem amb l'evolució d'altres arts i indústries. 

La sort és que la febre per veure imatges en moviment es va produir en tot el món gairebé al mateix temps i que el comerç de les pel·lícules permeté que els descobriments d'uns enriquiren també els productes dels altres. La difusió s'esdevenia ja a través de les mateixes pel·lícules que mostraven algun truc o un enginy per guanyar en claredat o en efectes sorprenents.

Si us interessa conèixer de primera mà algun d'eixos treballs primerencs que permeteren l'evolució del cinema documental cal anar als productes dels propis directors. Ací teniu uns enllaços que hi ha al web, classificats per països i directors, que us permetran veure les pel·lícules. Ara bé, cal anar a poc a poc, algunes són molt breus i altres, per contra, massa llargues; si us resulta molt complicat, seleccioneu fragments que també trobareu a Youtube o mireu-vos només el començament i el final.

Comencem amb França on la imatge en moviment esdevé un espectacle per mostrar en una pantalla la vida tal com s'esdevé en la realitat. Els espectacles de màgia trobaran un gran aliat en el cinema per sorprendre el públic que acudia als teatres, parlem dels germans Lumière i de Georges Méliès.



- Lumière, comença l'aventura (conté 108 pel·lícules de la factoria Lumière remasteritzades).
https://www.youtube.com/watch?v=m83Hucmuc3U
Direcció: Thierry Frémaux

Catàleg de pel·lícules en tres parts:
https://www.youtube.com/watch?v=O_wj58LhApI
https://www.youtube.com/watch?v=mu8d-UDVvbw
https://www.youtube.com/watch?v=oOqeWNK5sDw
Direcció: factoria dels germans Lumière


A Trip to the Moon - Viaje a la Luna - Le Voyage dans la lune 
https://www.youtube.com/watch?v=_FrdVdKlxUk&t=472s
Direcció: Georges Méliès
Sobre la biografia La magie de Méliès
https://www.youtube.com/watch?v=1ThCusVQ4Zw

Mentrestant, als Estat Units lluitaven per allargar els metratges i descobrir noves formes de contar a partir del llenguatge d'algunes novel·les d'èxit; aquest llenguatge literari aportarà idees, però el cinema encara necessitarà buscar altres recursos i les seues pròpies formes, el seu llenguatge narratiu. Els directors D. W. Griffith i Robert J. Flaherty són alguns en intentar-ho.


The Birth of a Nation
https://www.youtube.com/watch?v=oqBkfy5yxXU
DireccióD.W. Griffith



Nanuk, el esquimal (amb els intertítols en castellà)

https://www.youtube.com/watch?v=_f8J9NRchOE
Direcció, guió i fotografia: Robert J. Flaherty

Al mateix temps, des de la Unió Soviètica, la necessitat de contar els canvis que aportà la revolució i de contribuir als ànims dels soldats, s'enceta el cinema com a instrument propagandístic. 


Els plantejaments artístics de les avantguardes europeus seran emprats en el cinema que abandona l'estil narratiu lineal i propugna l'anomenat cinema-ull. Les propostes de muntatge de Dziga Vertov  caminen cap a la definició d'un llenguatge cinematogràfic.

- El hombre de la cámara (cinema-ull)
https://www.youtube.com/watch?v=lLZNeAMNb9s ohttps://www.youtube.com/watch?v=9hG-HA9LMB0
Direcció: Philip Kaufman (pseudònim Dziga Vertov)


A Alemanya, la tecnologia al servei de la propaganda del 3r. Reich seguirà propostes estètiques que permetran definir més aspectes d'eixe llenguatge cinematogràfic. La directora Leni Riefenstahl s'atrevirà amb propostes eixerides que tenen en compte el moviment en cadascun dels plans.


El triumfo de la voluntad
https://www.youtube.com/watch?v=OsaUs-KD8Wc
DireccióLeni Riefenstahl

Sobre la tècnica: https://www.youtube.com/watch?v=HxSacF9o0Xo

Olimpiada (són 2 parts)
https://www.youtube.com/watch?v=qt51j9bmZAU
DireccióLeni Riefenstahl

- Olympia 2
https://www.youtube.com/watch?v=W34McNixF_M
Sobre la biografia de Leni Riefenstahl
https://www.youtube.com/watch?v=xjgYS8uXwFk


- La primera pel·lícula de la directora La luz azul
Sobre l'estètica que il·lustrà el feixisme: https://www.youtube.com/watch?v=edcF38P4mfw
La pel·lícula: https://www.youtube.com/watch?v=xBB4A6lpbbs

4 de des. 2017

Construir un llenguatge propi: la importància del fora de camp

Quan parlem cinematogràficament del camp ens referim al que es veu en la imatge projectada, mostrem imatges; però, quan els elements que queden fora del que ha captat la càmera aporten significat a la comprensió d'una escena, suggerim; és el que anomenem fora de camp; de vegades, fins i tot, és més interessant el que queda suggerit que allò que veiem. Es tracta de l'espai, el so i les accions que succeeixen fora del marc de l'enquadrament però que l'espectador pot deduir.

 
Què veu el protagonista en aquest fotograma de The wrong man? (Alfred Hitchcock, 1956) 

Els límits d'un enquadrament queden tancats pels costats del segments espacials (costats superior, inferior, dret i esquerre) que forma el marc de la imatge; però el fora de camp també inclou allò que se sobreentén encara que no ho capta la càmera perquè està fora de l'objectiu (darrere de la càmera o amagat entre el decorat). És el cas, per exemple, de les salutacions dels fotògrafs en la pel·lícula de Lumière on fan evident el fora camp o espai frontal on  se situa la càmera. (Observeu, especialment, la salutació del darrer fotògraf -Vimeo, minuts 2.48 al 3.28-).


A qui saluda el darrer fotògraf en Le debarquement du cogrés de 
 photographie à Lyon? (Lumière, 1895).

Jugar amb el fora de camp pot ser un bon recurs per crear expectatives i suggerir informació complementària; fins i tot, pot passar que el fora de camp aparega en el camp reflectit a través d'una ombra o d'un espill.


De qui penseu què és l'ombre de la imatge en Crónica para un futuro
(Carlos Alberto Aguilar, 1967)


Qui dispara i a qui en la seqüència dels espills de
The lady from Shanghai? (Orson Welles, 1947) Els espills introdueixen
un joc interessant per augmentar-ne la tensió i generar intriga.

Veiem altres exemples:

1. En l'escena de Ninotchka (Ernst Lubitsch, 1939), al director, li interessà més no mostrar inicialment el que passa dins l'habitació (fora camp) i filmar les accions dels empleats de l'hotel abans d'entrar-hi (camp). Tots dos espais conflueixen en inserir el soroll i les veus de l'interior (fora camp) al temps que es veu l'exterior de la cambra. La finalitat del director potser és la de generar expectatives o crear interrogants en l'espectador; per això, abans que la càmera entre dins l'habitació, l'espectador ja s'ha imaginat el que passa a l'interior: s'ha fet una idea del luxós banquet i de la festa que s'hi han muntat (cambrers ben vestits, viandes especials, xampany en quantitat, venedores de tabac lleugeres de roba). L'espectador genera una hipòtesi possible mitjançant una associació d'imatges (les que apareixen en pantalla) i de veus i sorolls (els que provenen de l'interior de la cambra) que confirmarà en entrar la càmera a l'habitació.




2. El començament de la següent escena de La condemna (Béla Tarr, 1988) manté pràcticament una imatge fixa mentre escoltem el diàleg dels personatges que conversen.





3. En la pel·lícula Nosferatu (Murnau, 1922), les ombres del vampir es projecten sobre la paret i sobre les víctimes, però, inicialment, no veiem el vampir.



EXERCICI

- Què pretén fer aquest personatge pistola en mà?

- Assenyala quin és el camp del següent fotograma corresponent a la pel·lícula The Birth of a Nation (D.W. Griffith, 1915). 
- Fes una hipòtesi de quin serà el fora camp. Tingues en compte que l'escena passa en un teatre i que les tres portes donen a les llotges principals. 
(Si no tens prou elements del context per descriure el fora camp, copia l'adreça de la pel·lícula en Youtube i mira-te-la des del minut 1:27:30 fins al 1:30:00).


28 de nov. 2017

Lumière! L'aventure commence (2016)


En les imatges de "La sortida de la fàbrica a Lió" els espectadors del Salon indien du Gran Café de París, el 28 de desembre del 1895, veren la realitat projectada. Per primera vegada els treballadors d'una fàbrica n'eixien i desapareixien per la part dreta o per l'esquerra del marc d'una panatalla. Tots ells pogueren observar que era possible reproduir el moviment amb imatges, objectiu dels germans Lumière. De la pel·lícula se'n coneixen dos versions més i, en totes elles, podem entendre que l'acció filmada continuava més enllà del marc que limitava la pròpia pantalla.


El 2016, Thierry Frémaux, director de l'Institut Lumière a Lió i delegat general del Festival de Cannes, estrenà el documental 'Lumière! Comença l'aventura', on comenta, selecciona i projecta 108 curts, ara restaurats, de més del miler que filmaren els germans Lumière i que donaren peu al naixement d'una nova indústria, la del cinema.




La importància d'aquest documental, que es projectà també al festival de Sant Sebastià, ha estat destacada per la crítica en general perquè es tracta d'un treball que demostra el coneixement exhaustiu que ja tenien els Lumière sobre el cinema i la seua capacitat creativa. A més, els curts mostren l'afany per contar la vida, des de finals del segle XIX, a través d'aquest nou art que els permeté sintetitzar la quotidianitat en escenes de 50 segons des d'un pla fix.

14 de nov. 2017

Bon treball i premiat per a alumnes de l'IES Lluís Vives de València

Dos equips de segon de Batxillerat d'Arts de l'IES Lluís Vives de València han sigut premiats pels seus curtmetratges sobre migració, diversitat i inclusió social en el concurs internacional PLURAL +Youth Video Festival on Migration, Diversity & Social Inclusion en l'edició de 2017.

Aquest festival l'organitza, cada any, UNOAC (UnitedNations Alliance of Civilizations). El lliurament de premis, que es realitzà a Nova York la setmana passada, comptà amb la presència d'una de les autores, María Muñoz Varó, convidada en representació del seu equip de treball format per Paula Sanchis, Gloria Espert, Sonia Pons, Djihad Mizri, Salvador Moreno, Antonio Chulvi, Steven Borges i Maria Torres.

El curt, SKINS/PELLS, obtingué el premi PLURAL+ 2017 WADADA News for Kids Youth Prize.
Podeu veure'l en dos canals diferents de Youtube, el de PLURAL UNAOC-IOM i el de WADADA.



Així mateix, el grup d'alumnes format per Quique Ferrando Climent, Paula Royo del Moral, Lucía Giménez Giménez, Núria Gómez Vernet i Irene Martos Minguet va ser premiat per PROTOTYPE OF A PERFECT GIRL/ PROTOTIP D'UNA XICA PERFECTA amb el PLURAL+ 2017 CDI Award.




El treball dels dos curts va ser realitzat el curs passat en l'assignatura de Cultura Audiovisual I, sota la direcció de la professora Carmen María Belmonte.

Vaja des d'ací la nostra enhorabona a la professora i a tot l'alumnat premiat i confiem que, aquest, siga un nou al·licient perquè aquest curs continuen indagant sobre les propietats i possibilitats del llenguatge audiovisual.

Només em queda un dubte, enguany ens sorprendreu en valencià? És l'assignatura pendent perquè no es quede el valencià només per al títol.

Moltes felicitats!


9 de nov. 2017

Cinema en valencià: nova campanya de 'Cinema a l’escola'

Els dies 14, 15, 16 i 21 de novembre, en sessions matutines, Escola Valenciana ofereix als centres educatius la possibilitat de visualitzar quatre pel·lícules en valencià al Cinema Albatexas de València. Per a aquesta edició s'han triat: El regal de la Molly Monstre, Dos col·legues al rescat, La vida d’En Carabassó i Covards.

  

Escola Valenciana comença aquesta nova campanya de 'Cinema a l'escola' amb quatre noves pel·lícules en valencià que s'incorporen al seu catàleg. L’objectiu principal és contribuir a la normalització de la nostra llengua en l’àmbit del cinema. És molt important que l’alumnat valencià es trobe amb referents que parlen en la nostra llengua tant a l’escola com al carrer.

El Cinema a l’Escola es projectarà també en altres poblacions (informeu-vos en els Serveis Audiovisuals d’Escola Valenciana al telèfon 96 347 27 83 o al correu: cinema@fev.org). 

Aquesta proposta té també un vessant didàctic; el visionat de les pel·lícules es pot completar amb el treball a l'aula que es realitza tot partint d'una fitxa que s'acompanya per fomentar així el coneixement de diferents aspectes del llenguatge cinematogràfic entre la població escolar.

No desaprofiteu aquesta ocasió! Són molt poques les projeccions en què l'empresa privada s'arrisca a portar la versió en valencià als cinemes dels nostres pobles i ciutats.

3 de nov. 2017

Una imatge val més...

La resposta amb imatges de Dean West a les 9 preguntes de Q&A:




- Per què fotografia?



- Quina és la seua empremta comercial?



- Què us inspira realment?



- Què pensa quan tanca els ulls?


- On està sa casa?



- Quin és el seu estil de vida?



- Què és un bon clic?


- Com veu el món?



- Quina és la lliçó més important que heu aprés?




22 d’oct. 2017

El cinema de Serguéi Eisenstein a l'OctubreCCC

Dos pel·lícules de Serguéi Eisenstein es visionaran dins el Congrés "La Revolució Russa de 1917, cent anys després". Un programa interressant que ens acosta  la història de la Revolució d'Octubre del 2017, un fet força rellevant en la història global. Realitzada durant la Primera Guerra Mundial, aquesta revolta va propiciar el triomf de la primera revolució de caràcter comunista i la possibilitat d'instaurar en una potència planetària, com era en aquell moment l'Imperi Rus, un sistema polític diferent del capitalisme. Aquest fet, com s'ha vist en l'evolució de la història, hi ha estat clau: ha representat un abans i un després en la història de les relacions internacionals.

Com que enguany se celebra el centenari de la Revolució Russa de 1917, el Congrés d’Història dels Premis Octubre 2017 se centra en aquests fets per tal de fer memòria, des d'una òptica reflexiva, de les conseqüències que va tenir aquella revolució al País Valencià.

Actes tots els dies a partir de les 19.00h, a la sala d'actes

Cinema:

- Dimarts, 24 d’octubre 

-20.00h: Projecció de la pel·lícula El cuirassat Potemkin (1925, 77’), de Serguéi Eisenstein.




- Dimecres, 25 d’octubre

-19.40h: Projecció de la pel·lícula Octubre (1928, 111’), de Serguéi Eisenstein.



ENTRADA LLIURE fins completar l'aforament.
Organitzat pels Premis Octubre (Institució Joan Fuster i Edicions 3i4).

15 de set. 2017

Edició i pautes per millorar la fotografia

El món de la fotografia canvia tan de pressa que és complicat estar al dia tecnològicament! Per celebrar el darrer Dia Mundial de la Fotografia, l'equip de COOPH va fer 10 prediccions sobre el futur de la fotografia en el següent vídeo on podeu veure també l'evolució tecnològica que s'ha experimentat en poc més d'un segle. Deixeu córrer la vostra imaginació i, abans de veure el vídeo, atreviu-vos a fer una predicció sobre el futur de la tecnologia aplicada a l'art de la fotografia. 





Però tornem a la realitat de les nostres fotos i com podem millorar-les. En el següent vídeo, l'equip de COOPH ens exposa 7 pautes a seguir abans d'editar les fotografies que volem imprimir o publicar.


Afegiries algun consell més? Saps d'algun bon programa que et permeta millorar les fotos que portes al mòbil? Aconsella els companys i argumenta el teu consell.



COOPH, en aquest tercer vídeo, ens presenta unes quantes pautes o trucs per fotografiar millor amb l'smartphone. Utilitzen un telèfon mòbil Huawei P10 amb uns exemples pràctics per explicar la fotografia de proximitat.



Què, t'animes a fer unes quantes fotografies similars amb el teu mòbil i mostrar-les després a la resta de la classe?


12 de jul. 2017

Dictats per a la redacció 3: transmetre desitjos i sensacions.

EXERCICIS

1. Amb l'ajuda d'algú, comença per escriure al teu quadern el text que et dictarà l'altra persona.

ALUMNE 1

Marina era una xiqueta que tenia un únic desig: estudiar solfeig. S'acostava l'estiu i ella insistia que era un bon moment per començar, però com que a Felanitx, on vivia, no hi havia cap conservatori de música, no l'havia pogut acomplir encara. Un dia, donada la seua insistència, son pare comentà a un xicot xilé, que treballava a l'hotel amb ell, el que tant desitjava la filla. Aquest, després de pensar-s'ho durant un temps, s'oferí a fer-li classe tres dies per setmana fins a la meitat d'agost, data en la qual esperava la visita d'uns familiars i, en les hores lliures, hauria de fer-los de guia per l'illa de Mallorca. D'aquesta manera, Marina convertiria en realitat el seu capritx. 

_____________________________________________________________________

_____________________________________________________________________

_____________________________________________________________________



ALUMNE 2

_____________________________________________________________________

_____________________________________________________________________

_____________________________________________________________________

En tornar a casa, Jesús ho va comentar i la filla es posà boja de contenta. S'emocionà tant que es posà molt nerviosa i no parava de botar i fer preguntes sense parar sobre el futur professor. Va ser aleshores quan sa mare hagué de cridar-la a l'ordre:
- Para ja de botar, Marina. Estàs massa roja i t'estàs posant fins i tot lletja!
- Sí -digué son pare-, tranquil·litat per favor; t'ho explicaré tot a poc a poc. El meu company es diu Luis Fernando; és un jove molt voluntariós, de cabells rulls i mitjana estatura. Per les nits toca el saxòfon en una orquestra per animar els clients de la terrassa. Vingué a Espanya fa uns tres anys amb un germà major...

______________________________________

Cas que no siga possible, llig-te el text anterior i continua amb la proposta de treball

2. Fes un text breu, com el que has escrit al dictat aproximadament, on expliques una anècdota, relacionada amb els teus desigs.

11 de jul. 2017

Dictats per a la redacció 2: contar anècdotes sobre les pors personals.

EXERCICIS

1. Amb l'ajuda d'algú, comença per escriure al teu quadern el text que et dictarà l'altra persona. 

ALUMNE 1

L'altre dia vaig acompanyar el meu amic Josep al Centre de Salut de la Malva-rosa perquè li havien de posar una injecció. Com que Josep és molt hipocondríac i un poc covard per a les agulles, no parava d'agitar braços i cames amb l'objecte d'impedir que el punxaren. Al final l'haguérem de subjectar entre el metge, la infermera i jo. Quin guirigall que va armar!

_____________________________________________________________________

_____________________________________________________________________

_____________________________________________________________________




ALUMNE 2

_____________________________________________________________________

_____________________________________________________________________

_____________________________________________________________________

Quan ja creiem que estava tot controlat, pegà una embranzida i es va partir l'agulla. Més de mitja se li va quedar dins. Com a l'ambulatori no podien traure-li-la, haguérem d'anar a l'hospital amb l'ambulància. Tot un numeret que continuà en arribar a urgències i tornar a veure xeringues. L'hagueren d'anestesiar per tranquil·litzar-lo i poder treballar. Mai més tornaré a acompanyar-lo; que vaja amb els pares!
______________________________________

Cas que no siga possible, llig-te el text anterior i continua amb la proposta de treball

2. Fes un text breu, com el que has escrit al dictat aproximadament, on expliques una anècdota, relacionada amb les pors, que t'haja passat o que t'hagen contat.

Si has comés errors en l'escriptura d'algunes consonants palatals (g/j; tg/tj; tx/x/-g/-ig), repassa la norma i completa les frases següents i el text que hi ha a continuació:

Frases

a. Tenia un despa__ a El__, però estava bo__ per traslladar-se a __est.
b. Els ju__es s’han allo__at en un alber__ a __erusalem.
c. Les pi__ors an__oves, posa-les al mi__ de l'entrepà.
d. Quan el rello__e marca les set, els massa__istes passe__aven per la pla__a.

Text

__úlia diri__ia un alber__ a __enovés per allo__ar estran__ers. Li agrada molt el seu treball però està bo__a per traslladar-se al seu poble, el Pu__, perquè mai no té prou temps per atendre la família; el pi__or  és que va sempre pendent del rello__e. Sort que __ erard, el seu fill ma__or, l'a__uda tant com pot. Hui li ha comprat mi__a quarta de fe__e i quilo i mi__ de taron__es sanguines, que són les que fan un suc tan ro__ com la san__.

__erard estudia a Biolo__ia i té molta consciència ecolò__ica; sempre porta una bossa de tela ro__a per evitar la contaminació per plàstics.

10 de jul. 2017

Dictats per a la redacció 1: 'Recordar una aventura'

Dictats per a la redacció pretén recuperar texts antics de l'autor del blog que, en algunes ocasions, han estat publicats en llibres de text o materials didàctics ja descatalogats. Alguns escrits han sigut modificats per ajustar-los als nivells actuals de Secundària; altres apareixeran tal com es van pensar per als llibres de text.

La finalitat és oferir models per a la redacció, generar una excusa per escriure en valencià. Recordeu que seguim utilitzant l'estratègia del dictat per parelles.



___________________________________________


EXERCICIS

1. Amb l'ajuda d'algú, comença per escriure al teu quadern el text que et dictarà l'altra persona. 

ALUMNE 1

L'estiu passat vaig anar de càmping amb unes amigues. El primer dia va ser terrible, pensava que me'n tornava a casa! Recorde que m'alcí amb dolor d'esquena i notava les pedretes del terra com clavades al cos; vaig patir també molt per si m'entraven bitxos a la tenda; notava un baf estrany que s'adheria a la lona i se m'apegava a la pell al temps que els roncs d'Elena no em deixaven pegar ull... Ai, quina nit!

Al matí següent canviarem de companya de tenda i això ja donà peu a la diversió; ho tiràrem a sorts. Que bé que m'ho vaig passar!

_____________________________________________________________________
_____________________________________________________________________
_____________________________________________________________________

ALUMNE 2

_____________________________________________________________________
_____________________________________________________________________
_____________________________________________________________________

A partir de la segona nit, vaig aprendre a escoltar els sorolls de la nit, dormir davall les estrelles, tocar la guitarra i cantar cançons de moda amb uns amics que hi vam conéixer...! Ai, quin plaer! 

Ara, si us sóc sincera, el millor de tot va ser conéixer millor Paula. Juntes vam passar vesprades increïbles a la muntanya. Com aquella vegada que vam descobrir una xicoteta cova. Ens apropàvem a l'entrada quan, de sobte, una cosa va eixir corrent de dins. Quina por que vam passar! Quan vam veure que era una llebre, ens vam partir de riure.

______________________________________

Cas que no siga possible, llig-te el text anterior i continua amb la proposta de treball

2. Fes un text breu, com el que has escrit al dictat aproximadament, on expliques una aventura que t'haja passat o que t'hagen contat.

9 de jul. 2017

Festival de Cinema Ciutadà Compromés 2017

Bases i inscripcions per a la nova edició del Festival d’ACICOM

ACICOM posa en marxa la seua nova edició del Festival CCC 2017, que tindrà lloc del 27 d’octubre fins al 23 de novembre. El Festival vol permetre tant l’exhibició de productes audiovisuals com la realització de reflexions al voltant del seu contingut, posant a l’abast de la ciutadania audiovisuals compromesos amb l’entorn, proper o llunyà, i amb el temps, històric o contemporani. Es tracta d’un ample ventall de mirades produïdes gràcies a la capacitat d’iniciativa de tot el sector que ha de superar l’absència d’una televisió pública.



Volem fer-te partícip d’aquesta activitat i animar-te a participar de la nova edició, bé presentant alguna producció o bé donant difusió a las bases als vostres coneguts i per les xarxes socials. Les bases les pots trobar a l'enllaç: Bases Festival CCC 2017.

Si vols inscriure una, o varies, produccions al Festival CCC 2017, visita el següent enllaç:
INSCRIPCIONS FINS EL 21 DE JULIOL DE 2017.

8 de jul. 2017

Igualem-nos, instituts que es mouen per la igualtat

Per sort les sensibilitats van canviant i cada vegada són més els projectes que, en justícia, intenten mostrar-nos el treball de les dones al llarg de la història i reclamen la igualtat de drets que encara no tenen.



L'IES de Càrcer, enguany,  ha involucrat els i les alumnes en un projecte que té com a objectiu fer visible el paper de les dones que han fet història.

Hi ha molts projectes interessants que es mereixen veure la llum perquè els recolzem dins i fora de les aules. Aquest n'és un. El resultat, magnífic. Mireu-vos-el i escolteu la cançó: "Te'n podria dir mil".



Te'n podria dir mil



Un dia vaig somiar
que la història hem de canviar,
reconéixer les dones
per a viure en igualtat.

Dones silenciades
amb històries que contar
que pel fet de ser-ho
amagades han estat.

TE'N PODRIA DIR UNA,
TE'N PODRIA DIR MIL,
DONES SILENCIADES
AMB EL VENT DE L'OBLIT.

Des del principi
han tingut complicacions
i això no ha influït
en les seues grans accions.

No importa el gènere
el que importa és el que han dit,
com l'aire que respires
o en un llibre, l'argument.

TE'N PODRIA...

Hem de ser fortes
recuperar la il·lusió.
Equilibrem la balança,
ara és la dona qui s'alça.

TE'N PODRIA...

UN DIA VAIG SOMIAR
QUE LA HISTÒRIA HEM DE CANVIAR.

4 de jul. 2017

Alguns apunts per conéixer l'obra de Fuster a 'La serp blanca'



Fa uns dies es produí al Terrat de l'Octubre CCC una tertúlia per parlar de Joan Fuster amb motiu de la commemoració dels 25 anys de la seua mort. Sobre la taula hi havia alguns dels darrers llibres que s'han publicat recentment sobre l'autor.

Aquest és un bon moment per llegir assaig i conéixer més detalls sobre l'obra i la figura de Joan Fuster; és per això que us recomanem la informació que Enric Iborra escriu a La serp blanca d'algun dels llibres que s'han publicat enguany sobre aquest il·lustre suecà. A saber:



  



El propi autor ens parla del llibre en una entrevista feta durant la darrera Fira del Llibre amb motiu de la seua presentació. I Enric Iborra en fa una ressenya en la seua entrada "El País Valenciano" de Fuster, revisitat.





Així mateix, en l'entrada Fuster en el gran contexthi trobareu també un comentari al llibre publicat per Vincle Editorial: Escrits contra el silenci (A propòsit de l’obra cívica de Joan Fuster), de Toni Mollà. 

Anteriorment, en l'entrada Joan Fuster per a joves, ja ens presentà el volum antologat per Salvador Vendrell, editat per Onada en el número quatre de la seua col·lecció 'Imprescindibles'.

Una bona ocasió per visitar La serp blanca que sempre ens il·lustra sobre literatura de forma ben interessant.

29 de juny 2017

Festival de Curtmetratges de Nules - FES OH! CURT 2017

Bases i inscripcions per a FES OH! CURT





El Teatre Alcàzar de Nules (la Plana Baixa) acollirà el 29 i 30 de setembre, i 1 d’octubre de 2017, la segona edició del Festival de Curtmetratges en valencià Fes Oh! Curt!, organitzat per l'associació cultural La Corretjola, amb la col·laboració de Joves d'Acció.

El festival vol contribuir al foment de l’ús del valencià a través de l’elaboració de curtmetratges; per això, la llengua dels curtmetratges ha de ser el valencià (en qualsevol de les seues variants dialectals), o amb subtítols en aquesta llengua en el cas del “Premi al millor curtmetratge en altres llengües”.


Bases Festival FES OH! CURT 2017 - INSCRIPCIONS

27 de juny 2017

Dictat per parelles: G/J, IX/X, TG/TJ, TX/IG

Entre dues persones podreu completar el text. Alterneu la lectura i l'escriptura de cada frase com si es tractara d'un diàleg entre vosaltres dos.

Abans de començar, recordeu algunes regles:

• Normalment escrivim j davant de a, o i u i g davant de e o i. Exemples: japonés, juliol, jove, rajola, gerani, gipó... Tanmateix, hi ha paraules que no compleixen aquesta norma: jersei, jerarquia, jeroglífic, majestat...
També s'escriuen amb j noms bíblics com: Jesús, Jerusalem, Jeremies... i derivats.
• S'escriuen amb j els grups jecc i ject. Exemples: injecció, objecte, projecció, projecte...
• S'escriu x a començament de paraula, per exemple: xarop, xocolata; després de consonant, per exemple: xarxa, panxa; després de i en alguns mots, per exemple: guixada, mixeta, i després de u quan forma diftong, per exemple: rauxa, disbauxa.
• S'escriu ix després de a, e, o o u. Exemples: faixa, reixa, coix, cruiximent...
• S'escriu ig a final de mot quan alterna amb altres sons. Exemple: lleig, lletja, lletjos, lletges; roig, roja, roigs, roges...
• S'escriu tx a començament de paraula quan existeix una altra paraula homòfona. Exemple: txec (natural de Txèquia) front a xec (pagaré bancari)...
• S'escriu tx a final de mot quan el so no varia. Exemple: esquitx, esquitxar, esquitxada... Altres exemples: capritx, cartutx, despatx, empatx, escabetx, gavatx, matx, sandvitx...


DICTAT 4, alumne 1

- La que em faltava. Ara què et passa?
- ______________________________________________________________
- I jo que tinc a veure amb això? Jo no sóc metgessa!
- ______________________________________________________________
- Jo?
- ______________________________________________________________
- No entenc res! Jo només parlí amb Fina.
- ______________________________________________________________
- Només li vaig fer un comentari-
- ______________________________________________________________
- Literal: "Veges tu, el pobre de Josep està perdent els cabells a destall. Tant que han de cuidar ells la imatge!"
- ______________________________________________________________
- Així? Mal fill! Una mare no es mereix això! Si em punxen no em trauen sang!
- ______________________________________________________________
- Que bé! Per a quan? 
- ______________________________________________________________
- Això ja és demà mateix! I allà és hivern? Hauré de preparar-me jerseis i mitjons grossos i alguna coseta per llegir!

DICTAT 4, alumne 2

- ______________________________________________________________
- Res, el codi deontològic dels metges ens obliga al secret professional.
- ______________________________________________________________
Espuig ha anul·lat el tractament per la poca discreció que has tingut!
- ______________________________________________________________
- Sí, tu!
- ______________________________________________________________
- Amb la perruquera? Ah!
- ______________________________________________________________
- Quin?
- ______________________________________________________________
- Arreplega tots els teus objectes personals i deixa'ls en una bossa al menjador fins que arribe el taxi que et portarà a casa. 
- ______________________________________________________________
- No dramatitzes; tens tres mesos de jornal pagats i un viatge, justament eixe que tant desitjaves a l'Argentina.
______________________________________________________________
- Per al dia tres de maig.
______________________________________________________________

26 de juny 2017

Dictat per parelles: G/J, IX/X, TG/TJ, TX/IG

Entre dues persones podreu completar el text. Alterneu lectura i escriptura.

Abans de començar, recordeu algunes regles:

• Normalment escrivim j davant de a, o i u i g davant de e o i. Exemples: japonés, juliol, jove, rajola, gerani, gipó... Tanmateix, hi ha paraules que no compleixen aquesta norma: jersei, jerarquia, jeroglífic, majestat...
També s'escriuen amb j noms bíblics com: Jesús, Jerusalem, Jeremies... i derivats.
• S'escriuen amb j els grups jecc i ject. Exemples: injecció, objecte, projecció, projecte...
• S'escriu x a començament de paraula, per exemple: xarop, xocolata; després de consonant, per exemple: xarxa, panxa; després de i en alguns mots, per exemple: guixada, mixeta, i després de u quan forma diftong, per exemple: rauxa, disbauxa.
• S'escriu ix després de a, e, o o u. Exemples: faixa, reixa, coix, cruiximent...
• S'escriu ig a final de mot quan alterna amb altres sons. Exemple: lleig, lletja, lletjos, lletges; roig, roja, roigs, roges...
• S'escriu tx a començament de paraula quan existeix una altra paraula homòfona. Exemple: txec (natural de Txèquia) front a xec (pagaré bancari)...
• S'escriu tx a final de mot quan el so no varia. Exemple: esquitx, esquitxar, esquitxada... Altres exemples: capritx, cartutx, despatx, empatx, escabetx, gavatx, matx, sandvitx...


DICTAT 3, alumne 1


Josep Espuig era amic meu fins fa quatre dies. Ell és presentador de televisió i es pot dir que te èxit. Va aparéixer de jove en un programa d'entreteniment i, després de mig any de viatjar amunt i avall, li oferiren presentar l'oratge. Des d'aleshores, deu portar aproximadament dotze anys i escaig, s'ha fet un lloc en la graella televisiva. Fa uns dies vaig parlar amb ell per uns problemes de calvície. Ma mare, que l'adora, té el mal costum d'escoltar algunes converses telefòniques amb els meus pacients i aquella notícia la sobtà. De seguida, va demanar torn a la perruqueria. 
______________________________________________________________________

______________________________________________________________________

______________________________________________________________________

______________________________________________________________________


DICTAT 3, alumne 2


Josep exigia la discreció que jo, inexplicablement, no li vaig poder oferir. Mitja setmana més tard de la nostra conversa, tothom coneixia la notícia. Espuig, com acostumaven a dir-li els amics, em telefonà exasperat i amb queixes molt comprensibles. No em valgueren excusesaixò sí, vaig parlar amb ma mare que tornava histèrica perquè tornava xopada per la pluja i amb els cabells desfets:

- Mare, considera't acomiadada! Buscaré un ajudant més professional i discret.
- Què dius?

- Començarà la pròxima setmana!

______________________________________________________________________

______________________________________________________________________

______________________________________________________________________

______________________________________________________________________


El text es completa amb el del text del dictat 4