Nadal vers a vers: Miquel Martí i Pol

ARA QUE L'ANY S'ACABA

Invoco els dies clars, ara que sé
que me'n desposeeix el temps.
No em vull
subjecte a cap designi que no pugui
sotmetre al ritme encès de les paraules.

A poc a poc, desfaig els rulls del vent.
La font degota lenta i m'acompassa
la mirada i la veu.

Tot se'm revela nou, però l'espera
m'adorm les mans. Només els ulls completen
el cicle tants de cops iniciat
i abandonat.

Propòsits?

Quins propòsits?




ARA QUE L’ANY COMENÇA


No hi ha ningú que ens perpetuï. Totes

les quietuds i les inquietuds

tenen per límits una cambra closa.



Així s’explica el temps, i el fosc embruix

de percaçar-lo pels racons secrets

de nosaltres mateixos.

Més enllà

de temors i recances, s’obren sempre

blaus horitzons.

Res no pot desviar-nos

del curs del riu del viure, però basta

la voluptat d’estimar perquè l’aire

dringui a cada mot i s’allargassi

l’eco que ens fa, si més no, perdurables.


Miquel Martí i Pol

Nadal, vers a vers: Joan Salvat-Papasseit

ARA QUE L’ANY S’ACABA
(Joan Salvat-Papasseit)

Invoco els dies clars, ara que sé
que me’n desposseeix el temps.
No em vull
subjecte a cap designi que no pugui
sotmetre al ritme encès de les paraules.
A poc a poc, desfaig els rulls del vent.
La font degota lenta i m’acompassa
la mirada i la veu.
Tot se’n revela nou, però l’espera
m’adorm les mans. Només els ulls completen
el cicle tants de cops iniciat
i abandonat.
Propòsits?
Quins propòsits?

Apunt publicat en l'antic blog LLIMA (La Comunidad, 31 de desembre de 2010. El país)

- Sobre l'autor:

* LletrA

* Viquipèdia

Nadal, vers a vers: Miquel Martí i Pol

NADALA *
(Miquel Martí i Pol)

A Tomàs Roig i Llop

Hem bastit el pessebre en un angle
del menjador, sobre una taula vella,
el pessebre mateix de cada any
amb la mula i el bou i l’Infant
i els tres Reis i l’estrella.
Hem obert innombrables camins,
tots d’adreça a la cova,
amb correus de vells pelegrins
-tots nosaltres- atents a l’auster caminar de la prova.
I en la nit del misteri hem cantat
les antigues cançons
de la mula i el bou i l’Infant i els tres Reis i l’estrella.
I oferíem la nit amb els ulls i les mans.
I cantàvem molt baix, amb vergonya potser de saber-nos germans
de l’infant i de tots en la nit de la gran meravella.

* Poesia completa, de Miquel Martí i Pol. Barcelona: Labutxaca, 2008. 

Apunt recuperat del blog anterior LLIMA (La Comunidad, 29 de desembre de 2010. El país).

Sobre l'autor:

* Viquipèdia

* LletrA

* La paret de les auques

* Desembre

* Cançons

______________________________

Andreu Valor 'Curiós Nadal'

Nadal, vers a vers: Miquel Martí i Pol

Potser Nadal
(Miquel Martí i Pol)


Potser Nadal és que tothom es digui
a si mateix i en veu molt baixa el nom
de cada cosa, mastegant els mots
amb molta cura, per tal de percebre’n
tot el sabor, tota la consistència.


Potser és reposar els ulls en els objectes
quotidians, per descobrir amb sorpresa
que ni sabem com són de tant mirar-los.
Potser és un sentiment, una tendresa
que s’empara de tot; potser un somriure
inesperat en una cantonada.


I potser és tot això i, a més, la força
per reprendre el camí de cada dia
quan el misteri s’ha esvanit, i tot
torna a ser trist, i llunyà, i difícil.

Apunt recuperat del blog anterior LLIMA (La Comunidad, 28 de desembre de 2010. El país).

Sobre l'autor:

* Viquipèdia

* LletrA

* La paret de les auques

* Desembre

* Cançons

Nadal, vers a vers: Tomàs Garcés

L'ARBRE DE NADAL

(Tomàs Garcés)

La Cova, pedra viva;
desert, el camí ral.
Sota una llum freda,
creix l’arbre de Nadal.
El freguen ales d’àngel,
hi canten els ocells.
Oh tenderol i prada!
oh verda branca al vent!
Les branques d’aquest arbre
la freda Cova han clos.
No deixen que se’n vagi
l’alè calent del bou.
Pengem-hi els nostres somnis,
que així els veurà l’Infant.
Taronges d’or es tornen
a l’arbre de Nadal.

___________________

Antoni Tolmos ha posat música al poema de Tomàs Garcés i Andrea Menal, la veu.

- Sobre l'autor:

* LletrA

Apunt publicat a l'antic blog LLIMA (La Comunidad, 24 de desembre de 2010. El país)

Nadal, vers a vers: Joan Maragall

ELS NÚVOLS DE NADAL
(Joan Maragall)

Els núvols de Nadal no sé què tenen
que són manyacs: no posen
gens de malícia al cel:
pel blau puríssim dolçament s'estenen,
a la llum de la posta suaus s'encenen
i de nit deixen veure algun estel.

És una de les coses més alegres
veure entre núvols els estels brillar.
Tenebres de Nadal, no sou tenebres;
més hi veig en vosaltres
que no en el dia clar.

Ai, nit que vas passant silenciosa;
ai, núvols blancs que pels estels passeu;
ai, llum que no ets enlloc misteriosa;
ai, portal de Betlem, que ets a tot arreu!

Quan me vulgueu donar més alegria
parleu-me dels Nadals ennuvolats,
i veureu com infant que somnia,
que riu a lo que veu amb els ulls aclucats.

Apunt publicat en l'antic blog LLIMA (La Comunidad, 25 de desembre de 2010. El país)

- Sobre l'autor:

* LletrA La literatura catalana a Internet

_______________________________________

Nadal, vers a vers: Miquel Martí i Pol

TORNA NADAL

(Miquel Martí i Pol)

L'arbre desvetlla sons i el vent escriu

ratlles de llum damunt la pell de l'aigua.

Tot és misteri i claredat extrema.

Torna Nadal i torna la pregunta.

¿Proclamarem la pau amb les paraules

mentre amb el gest afavorim la guerra?

Publicat anteriorment al blog LLIMA (La Comunidad, 20 de desembre de 2010. El país)

Més informació sobre l'autor:

* LletrA

* Escriptors

* Viquipèdia

_____________________________

"Una història (real) de Nadal" de Sebastià Almazora és un text carregat de sentiments i bones intencions.

Una història (real) de Nadal

SEBASTIÀ ALZAMORA | Actualitzada l’11/12/2014 18:33

Deu ser veritat que les dates nadalenques convoquen miracles. Fa dos dies aquest servidor de vostès estava treballant al seu estudi i, de cop, cap a les set de la tarda, va sonar el timbre de la porta del carrer. Casa meva és una casa de poble antiga, amb planta baixa i un pis. Al pis és on treballo, de manera que quan sona el timbre surto al balcó per veure qui és. Normalment pot ser el carter, el meu pare, algun amic o un missatger.

Però dimecres cap a les set no va picar el timbre cap d’aquestes persones. En guaitar al balcó, vaig veure que a la porta hi havia una nena petita, un noi adolescent i un gosset. Vaig dir: “Hola?” I la nena em va respondre: “Hola, com que ara ve Nadal vinc a cantar-li una cançó”.

Em vaig quedar de pedra. Vaig baixar, vaig obrir la porta i allà hi havia aquell trio. Feia molt de fred, i el gosset era un llaurador preciós, que em mirava com si em conegués de sempre. Vaig preguntar: “Nins, per què em voleu cantar una cançó?”

La nena, que era bruna, amb uns ulls enormes i duia una gorra, em va respondre: “És que ara que ve Nadal, una amiga meva i jo anem per les cases a cantar nadales. Si ens donen una propina, acumulem diners per a les famílies del poble que són pobres i ho passen malament”.

Vaig dir: “Doncs endavant amb la cançó, nina”. I ella, que fins aquell moment havia parlat en català, va puntualitzar: “ Bueno, es en castellano ”. Li vaig respondre: “Esclar que sí. Només faltaria”. El noi adolescent i el gosset continuaven mirant-me.

I, de sobte, la nena va arrencar amb aquella nadala que fa: “ Navidad, Navidad, dulce Navidad. Te deseamos a ti dulce Navidad ”. Tenia una veueta dolça i fràgil, tremolosa pel fred. Jo la mirava a ella, al noi i al gosset i no m’ho podia creure. Eren tres àngels.

Després els vaig fer un donatiu i la nena em va explicar que es deia Iolanda i tenia 10 anys. Que el seu germà es deia Diego (a en Diego se’l veia molt tímid, i somreia tota l’estona sense dir res) i que el canet es deia Rex. Quan va sentir el seu nom, en Rex se’m va acostar i em va fer afalacs.

Després, la Iolanda em va repetir que els diners serien per a famílies pobres que no poden celebrar les festes. Jo els vaig agrair que haguessin vingut i vaig lamentar no tenir en aquell moment uns caramels o alguna llaminadura per acabar de correspondre a l’actuació preciosa que m’acabaven de regalar.

Se’n varen anar carrer amunt, a continuar cantant de casa en casa. Jo vaig tancar la porta i vaig tornar al pis de dalt, a continuar amb la feina. Havia d’acabar l’article per a l’ARA i l’ARA Balears i, a més, vaig una mica atabalat amb el final d’una novel·la.

Em vaig asseure davant de l’ordinador i vaig posar música a l’Spotify, com tinc per costum. Però no podia escriure. Només podia pensar en el privilegi de què acabava de gaudir. I en la veueta de na Iolanda.

No sóc gaire de plorar, però reconec que em varen caure llàgrimes d’alegria. Que Déu, si existeix, beneeixi totes les Iolandes, els Diegos i els Rexs del món.

Nadal, vers a vers: Salvador Espriu

PREC DE NADAL
(Salvador Espriu)

Mira com vinc per la nit
del meu poble, del món, sense cants
ni ja somnis, ben buides les mans,
et porto sols el meu gran crit.

Infant que dorms, no l’has sentit?

Desperta amb mi, guia’m la por
de caminant, aquest dolor
d’uns ulls de cec dintre la nit.

Recuperat del blog anterior LLIMA (La Comunidad, 26 de desembre de 2010. El país)

Més informació sobre l'autor:

* Viquipèdia

* LletrA

* Any Espriu


_____________________________

Nadal, vers a vers: Joan Salvat-Papasseit

NADAL

Joan Salvat-Papasseit

A Emili Badiella

Sento el fred de la nit
i la simbomba
fosca.
Així com el grup d'homes joves que ara passa cantant.
Sento el carro dels apis
que l'empedrat
recolza
i els altres qui l'avencen, tots d'adreça al mercat.
Els de casa, a la cuina,
prop del braser que
crema,
amb el gas tot encès han enllestit el gall.
Ara esguardo la lluna, que m'apar lluna plena;
i ells recullen les plomes,
i ja enyoren demà.
Demà posats a taula oblidarem els pobres
-i tan pobres com som.
Jesús ja serà nat.
Ens mirarà un moment a l'hora de les postres
i després de mirar-nos arrencarà a plorar.

- Sobre l'autor

Apunt recuperat del blog anterior LLIMA (La Comunidad, 27 de desembre de 2010. El país).

_________________________________________

Nadal, vers a vers: Marc Granell

NADAL DELS REFUGIATS

Camina que caminaràs
a on el camí ens durà. (bis)

Siga on siga on ens duga
que siga lluny de la fam. (bis)

Que siga lluny de les bombes,
que siga lluny de l'espant. (bis)

Camina que caminaràs
a on el camí, el camí ens durà. (bis)

No hi ha però més que portes,
alcen murs al nostre pas. (bis)

Que al cel no queden estrelles,
que òbriguen els cors tancats.(bis)

Camina que caminaràs
a on el camí ens durà. (bis)

"Nadala dels refugiats". Aquest poema de Marc Granell ha estat musicat per Francesc Anyó i, en aquesta ocasió està interpretada per alumnes del col·legi José Maria Oltra de Montcada. El cor està dirigit per Nelo Juste i la xicalla està acompanyada per l'actor Francesc Anyó, el cantautor Andreu Valor i el músics Clara Martínez i Blai A. Vañó.

Nadal, vers a vers: Maria Mercè Marçal

AVUI, VINT-I-U DE DESEMBRE
(Maria Mercè Marçal)

Avui, vint-i-u de desembre,
he sortit al balcó:
sota una pluja que ja amainava
he vist els testos, les olles, els pots
de conserva plantats d’atzavares,
de cintes, begònies, geranis i cactus,
de cabellera de la reina
i d’alegria de la casa.
I el gessamí, que si se’m mor, no se’m mor.
Feia dies que no sortia al balcó
corrent darrera d’amors i d’altres coses...

Sobre l'autora:

- Viquipèdia

- LletrA

____________________

Apunt publicat anteriorment al blog LLIMA (La Comunidad, 21 de desembre de 2011. El país)

Kids Auto Races in Venice (1914) de Charlie Chaplin

La primera vegada que Charles Chaplin va representar el seu personatge de "Rodamón" en una pel·lícula va ser a "The kid Auto Races". És per això que aquest curtmetratge es considera una peça fonamental per conèixer la reacció del primer públic que pogué contemplar el personatge de Chaplin en directe. Cal recordar que la pel·lícula es va filmar durant la segona "Pushmobile Parade", una cursa de cotxes infantils celebrada l'11 de gener de 1914 al districte de Venice de Los Ángeles (Califòrnia) i que la presentació en públic del "Rodamón" es produïa davant d'uns espectadors que havien anat a veure una cursa de cotxes i podien pensar que allò que veien formava part de "la vida real".

El curt va ser produït per la Keystone Film Company i rodat i dirigit per Henry Lehrman. La pel·lícula retrata el personatge com un provocador, un espectador obsessionat en fer gràcies per aparéixer en la filmació que es realitza sota la direcció del propi Lehrman, qui també improvisa mentre intenta captar la cursa de cotxes infantils i traure's de damunt aquell incòmode homenet. El joc entre el director i el vagabund interfereix en la cursa algunes vegades i provoca una gran frustració entre el públic i els participants que no sabien què fer amb aquell graciós: el fan fora però hi torna, insisteix en ser fotografiat, interromp la filmació, complica la cursa... A mesura que la representació de Lehrman i Chaplin continua, alguns espectadors canvien d'actitud, potser perquè intueixen que es tracta d'una representació i que ells són el públic.

És molt interessant el moment en què veiem Chaplin, corrent per la pista de carreres, per situar-se davant de l'objectiu d'una càmera en funcionament i com, Lehrman, amb aquest gest explica millor la broma i mostra el treball del director i del càmera a l'espectador. És el moment també en què tenim consciència que hi ha una segona càmera, la de realització, que filma el que s'editarà més tard. I deduïm que la càmera que apareix en escena forma part de la dramatúrgia del film. Posteriorment, amb el canvi de posició de la càmera en la mateixa corba, aquest efecte es reforça perquè el director la situa en el centre de la pantalla junt als dos protagonistes (Chaplin i Lehrman), mostrant el treball del càmera que para de filmar quan el director bonega Chaplin. Finalment, quan Chaplin fa ganyotes a una càmera i a l'altra, es trenca la quarta paret i se'ns fa conscients del punt de vista (tot és una broma) i de la importància que té també el realitzador vinculat, en aquesta ocasió, a l'espectador de la pel·lícula.

Inicis del cinema documental: alguns rastres al web, 1

Si, a finals del segle XIX, la imatge en moviment es va convertir en tot un esdeveniment primer i, posteriorment, en una indústria d'èxit en tot el món, fou perquè es donaven les condicions apropiades i la càmera i el cinematògraf es convertí, ràpidament, en un instrument més de l'entreteniment que oferien els firaires i els mags i en un complement de la ciència etnogràfica i de la història. 

Els orígens no van ser fàcils (limitacions en el metratge de les pel·lícules, maquinària, lents, temàtica, personatges, projectors apropiats...). Es requerien noves condicions tècniques que alguns enginyers interessats en el mitjà pogueren facilitar; també un llenguatge propi per contar amb imatges el que passava al voltant de les persones, primer, i allò que estava més lluny, després. El llenguatge s'anà construint a poc a poc però, vist des de la perspectiva actual, la difusió i els canvis van ser vertiginosos si ho comparem amb l'evolució d'altres arts i indústries. 

La sort és que la febre per veure imatges en moviment es va produir en tot el món gairebé al mateix temps i que el comerç de les pel·lícules permeté que els descobriments d'uns enriquiren també els productes dels altres. La difusió s'esdevenia ja a través de les mateixes pel·lícules que mostraven algun truc o un enginy per guanyar en claredat o en efectes sorprenents.

Si us interessa conèixer de primera mà algun d'eixos treballs primerencs que permeteren l'evolució del cinema documental cal anar als productes dels propis directors. Ací teniu uns enllaços que hi ha al web, classificats per països i directors, que us permetran veure les pel·lícules. Ara bé, cal anar a poc a poc, algunes són molt breus i altres, per contra, massa llargues; si us resulta molt complicat, seleccioneu fragments que també trobareu a Youtube o mireu-vos només el començament i el final.

Comencem amb França on la imatge en moviment esdevé un espectacle per mostrar en una pantalla la vida tal com s'esdevé en la realitat. Els espectacles de màgia trobaran un gran aliat en el cinema per sorprendre el públic que acudia als teatres, parlem dels germans Lumière i de Georges Méliès.

- Lumière, comença l'aventura (conté 108 pel·lícules de la factoria Lumière remasteritzades).
https://www.youtube.com/watch?v=m83Hucmuc3U
Direcció: Thierry Frémaux

Catàleg de pel·lícules en tres parts:
https://www.youtube.com/watch?v=O_wj58LhApI
https://www.youtube.com/watch?v=mu8d-UDVvbw
https://www.youtube.com/watch?v=oOqeWNK5sDw
Direcció: factoria dels germans Lumière

- A Trip to the Moon - Viaje a la Luna - Le Voyage dans la lune 
https://www.youtube.com/watch?v=_FrdVdKlxUk&t=472s
Direcció: Georges Méliès
Sobre la biografia La magie de Méliès
https://www.youtube.com/watch?v=1ThCusVQ4Zw

Mentrestant, als Estat Units lluitaven per allargar els metratges i descobrir noves formes de contar a partir del llenguatge d'algunes novel·les d'èxit; aquest llenguatge literari aportarà idees, però el cinema encara necessitarà buscar altres recursos i les seues pròpies formes, el seu llenguatge narratiu. Els directors D. W. Griffith i Robert J. Flaherty són alguns en intentar-ho.

The Birth of a Nation
https://www.youtube.com/watch?v=oqBkfy5yxXU
Direcció: D.W. Griffith

- Nanuk, el esquimal (amb els intertítols en castellà)

https://www.youtube.com/watch?v=_f8J9NRchOE
Direcció, guió i fotografia: Robert J. Flaherty

Al mateix temps, des de la Unió Soviètica, la necessitat de contar els canvis que aportà la revolució i de contribuir als ànims dels soldats, s'enceta el cinema com a instrument propagandístic. 

Els plantejaments artístics de les avantguardes europeus seran emprats en el cinema que abandona l'estil narratiu lineal i propugna l'anomenat cinema-ull. Les propostes de muntatge de Dziga Vertov  caminen cap a la definició d'un llenguatge cinematogràfic.

- El hombre de la cámara (cinema-ull)
https://www.youtube.com/watch?v=lLZNeAMNb9s ohttps://www.youtube.com/watch?v=9hG-HA9LMB0
Direcció: Philip Kaufman (pseudònim Dziga Vertov)

A Alemanya, la tecnologia al servei de la propaganda del 3r. Reich seguirà propostes estètiques que permetran definir més aspectes d'eixe llenguatge cinematogràfic. La directora Leni Riefenstahl s'atrevirà amb propostes eixerides que tenen en compte el moviment en cadascun dels plans.

El triumfo de la voluntad
https://www.youtube.com/watch?v=OsaUs-KD8Wc
Direcció: Leni Riefenstahl

Sobre la tècnica: https://www.youtube.com/watch?v=HxSacF9o0Xo

- Olimpiada (són 2 parts)
https://www.youtube.com/watch?v=qt51j9bmZAU
Direcció: Leni Riefenstahl

- Olympia 2
https://www.youtube.com/watch?v=W34McNixF_M
Sobre la biografia de Leni Riefenstahl
https://www.youtube.com/watch?v=xjgYS8uXwFk


- La primera pel·lícula de la directora La luz azul
Sobre l'estètica que il·lustrà el feixisme: https://www.youtube.com/watch?v=edcF38P4mfw
La pel·lícula: https://www.youtube.com/watch?v=xBB4A6lpbbs

Construir un llenguatge propi: la importància del fora de camp

Quan parlem cinematogràficament del camp ens referim al que es veu en la imatge projectada, mostrem imatges; però, quan els elements que queden fora del que ha captat la càmera aporten significat a la comprensió d'una escena, suggerim; és el que anomenem fora de camp; de vegades, fins i tot, és més interessant el que queda suggerit que allò que veiem. Es tracta de l'espai, el so i les accions que succeeixen fora del marc de l'enquadrament però que l'espectador pot deduir.

 

Què veu el protagonista en aquest fotograma de The wrong man? (Alfred Hitchcock, 1956) 

Els límits d'un enquadrament queden tancats pels costats del segments espacials (costats superior, inferior, dret i esquerre) que forma el marc de la imatge; però el fora de camp també inclou allò que se sobreentén encara que no ho capta la càmera perquè està fora de l'objectiu (darrere de la càmera o amagat entre el decorat). És el cas, per exemple, de les salutacions dels fotògrafs en la pel·lícula de Lumière on fan evident el fora camp o espai frontal on  se situa la càmera. (Observeu, especialment, la salutació del darrer fotògraf -Vimeo, minuts 2.48 al 3.28-).

A qui saluda el darrer fotògraf en Le debarquement du cogrés de 

 photographie à Lyon? (Lumière, 1895).

Jugar amb el fora de camp pot ser un bon recurs per crear expectatives i suggerir informació complementària; fins i tot, pot passar que el fora de camp aparega en el camp reflectit a través d'una ombra o d'un espill.

De qui penseu què és l'ombre de la imatge en Crónica para un futuro? 

(Carlos Alberto Aguilar, 1967)

Qui dispara i a qui en la seqüència dels espills de

The lady from Shanghai? (Orson Welles, 1947) Els espills introdueixen

un joc interessant per augmentar-ne la tensió i generar intriga.

Veiem altres exemples:

1. En l'escena de Ninotchka (Ernst Lubitsch, 1939), al director, li interessà més no mostrar inicialment el que passa dins l'habitació (fora camp) i filmar les accions dels empleats de l'hotel abans d'entrar-hi (camp). Tots dos espais conflueixen en inserir el soroll i les veus de l'interior (fora camp) al temps que es veu l'exterior de la cambra. La finalitat del director potser és la de generar expectatives o crear interrogants en l'espectador; per això, abans que la càmera entre dins l'habitació, l'espectador ja s'ha imaginat el que passa a l'interior: s'ha fet una idea del luxós banquet i de la festa que s'hi han muntat (cambrers ben vestits, viandes especials, xampany en quantitat, venedores de tabac lleugeres de roba). L'espectador genera una hipòtesi possible mitjançant una associació d'imatges (les que apareixen en pantalla) i de veus i sorolls (els que provenen de l'interior de la cambra) que confirmarà en entrar la càmera a l'habitació.




2. El començament de la següent escena de La condemna (Béla Tarr, 1988) manté pràcticament una imatge fixa mentre escoltem el diàleg dels personatges que conversen.

3. En la pel·lícula Nosferatu (Murnau, 1922), les ombres del vampir es projecten sobre la paret i sobre les víctimes, però, inicialment, no veiem el vampir.

EXERCICI

- Què pretén fer aquest personatge pistola en mà?

- Assenyala quin és el camp del següent fotograma corresponent a la pel·lícula The Birth of a Nation (D.W. Griffith, 1915). 

- Fes una hipòtesi de quin serà el fora camp. Tingues en compte que l'escena passa en un teatre i que les tres portes donen a les llotges principals. 

(Si no tens prou elements del context per descriure el fora camp, copia l'adreça de la pel·lícula en Youtube i mira-te-la des del minut 1:27:30 fins al 1:30:00).