29 de juny 2017

Festival de Curtmetratges de Nules - FES OH! CURT 2017

Bases i inscripcions per a FES OH! CURT





El Teatre Alcàzar de Nules (la Plana Baixa) acollirà el 29 i 30 de setembre, i 1 d’octubre de 2017, la segona edició del Festival de Curtmetratges en valencià Fes Oh! Curt!, organitzat per l'associació cultural La Corretjola, amb la col·laboració de Joves d'Acció.

El festival vol contribuir al foment de l’ús del valencià a través de l’elaboració de curtmetratges; per això, la llengua dels curtmetratges ha de ser el valencià (en qualsevol de les seues variants dialectals), o amb subtítols en aquesta llengua en el cas del “Premi al millor curtmetratge en altres llengües”.


Bases Festival FES OH! CURT 2017 - INSCRIPCIONS

27 de juny 2017

Dictat per parelles: G/J, IX/X, TG/TJ, TX/IG

Entre dues persones podreu completar el text. Alterneu la lectura i l'escriptura de cada frase com si es tractara d'un diàleg entre vosaltres dos.

Abans de començar, recordeu algunes regles:

• Normalment escrivim j davant de a, o i u i g davant de e o i. Exemples: japonés, juliol, jove, rajola, gerani, gipó... Tanmateix, hi ha paraules que no compleixen aquesta norma: jersei, jerarquia, jeroglífic, majestat...
També s'escriuen amb j noms bíblics com: Jesús, Jerusalem, Jeremies... i derivats.
• S'escriuen amb j els grups jecc i ject. Exemples: injecció, objecte, projecció, projecte...
• S'escriu x a començament de paraula, per exemple: xarop, xocolata; després de consonant, per exemple: xarxa, panxa; després de i en alguns mots, per exemple: guixada, mixeta, i després de u quan forma diftong, per exemple: rauxa, disbauxa.
• S'escriu ix després de a, e, o o u. Exemples: faixa, reixa, coix, cruiximent...
• S'escriu ig a final de mot quan alterna amb altres sons. Exemple: lleig, lletja, lletjos, lletges; roig, roja, roigs, roges...
• S'escriu tx a començament de paraula quan existeix una altra paraula homòfona. Exemple: txec (natural de Txèquia) front a xec (pagaré bancari)...
• S'escriu tx a final de mot quan el so no varia. Exemple: esquitx, esquitxar, esquitxada... Altres exemples: capritx, cartutx, despatx, empatx, escabetx, gavatx, matx, sandvitx...


DICTAT 4, alumne 1

- La que em faltava. Ara què et passa?
- ______________________________________________________________
- I jo que tinc a veure amb això? Jo no sóc metgessa!
- ______________________________________________________________
- Jo?
- ______________________________________________________________
- No entenc res! Jo només parlí amb Fina.
- ______________________________________________________________
- Només li vaig fer un comentari-
- ______________________________________________________________
- Literal: "Veges tu, el pobre de Josep està perdent els cabells a destall. Tant que han de cuidar ells la imatge!"
- ______________________________________________________________
- Així? Mal fill! Una mare no es mereix això! Si em punxen no em trauen sang!
- ______________________________________________________________
- Que bé! Per a quan? 
- ______________________________________________________________
- Això ja és demà mateix! I allà és hivern? Hauré de preparar-me jerseis i mitjons grossos i alguna coseta per llegir!

DICTAT 4, alumne 2

- ______________________________________________________________
- Res, el codi deontològic dels metges ens obliga al secret professional.
- ______________________________________________________________
Espuig ha anul·lat el tractament per la poca discreció que has tingut!
- ______________________________________________________________
- Sí, tu!
- ______________________________________________________________
- Amb la perruquera? Ah!
- ______________________________________________________________
- Quin?
- ______________________________________________________________
- Arreplega tots els teus objectes personals i deixa'ls en una bossa al menjador fins que arribe el taxi que et portarà a casa. 
- ______________________________________________________________
- No dramatitzes; tens tres mesos de jornal pagats i un viatge, justament eixe que tant desitjaves a l'Argentina.
______________________________________________________________
- Per al dia tres de maig.
______________________________________________________________

26 de juny 2017

Dictat per parelles: G/J, IX/X, TG/TJ, TX/IG

Entre dues persones podreu completar el text. Alterneu lectura i escriptura.

Abans de començar, recordeu algunes regles:

• Normalment escrivim j davant de a, o i u i g davant de e o i. Exemples: japonés, juliol, jove, rajola, gerani, gipó... Tanmateix, hi ha paraules que no compleixen aquesta norma: jersei, jerarquia, jeroglífic, majestat...
També s'escriuen amb j noms bíblics com: Jesús, Jerusalem, Jeremies... i derivats.
• S'escriuen amb j els grups jecc i ject. Exemples: injecció, objecte, projecció, projecte...
• S'escriu x a començament de paraula, per exemple: xarop, xocolata; després de consonant, per exemple: xarxa, panxa; després de i en alguns mots, per exemple: guixada, mixeta, i després de u quan forma diftong, per exemple: rauxa, disbauxa.
• S'escriu ix després de a, e, o o u. Exemples: faixa, reixa, coix, cruiximent...
• S'escriu ig a final de mot quan alterna amb altres sons. Exemple: lleig, lletja, lletjos, lletges; roig, roja, roigs, roges...
• S'escriu tx a començament de paraula quan existeix una altra paraula homòfona. Exemple: txec (natural de Txèquia) front a xec (pagaré bancari)...
• S'escriu tx a final de mot quan el so no varia. Exemple: esquitx, esquitxar, esquitxada... Altres exemples: capritx, cartutx, despatx, empatx, escabetx, gavatx, matx, sandvitx...


DICTAT 3, alumne 1


Josep Espuig era amic meu fins fa quatre dies. Ell és presentador de televisió i es pot dir que te èxit. Va aparéixer de jove en un programa d'entreteniment i, després de mig any de viatjar amunt i avall, li oferiren presentar l'oratge. Des d'aleshores, deu portar aproximadament dotze anys i escaig, s'ha fet un lloc en la graella televisiva. Fa uns dies vaig parlar amb ell per uns problemes de calvície. Ma mare, que l'adora, té el mal costum d'escoltar algunes converses telefòniques amb els meus pacients i aquella notícia la sobtà. De seguida, va demanar torn a la perruqueria. 
______________________________________________________________________

______________________________________________________________________

______________________________________________________________________

______________________________________________________________________


DICTAT 3, alumne 2


Josep exigia la discreció que jo, inexplicablement, no li vaig poder oferir. Mitja setmana més tard de la nostra conversa, tothom coneixia la notícia. Espuig, com acostumaven a dir-li els amics, em telefonà exasperat i amb queixes molt comprensibles. No em valgueren excusesaixò sí, vaig parlar amb ma mare que tornava histèrica perquè tornava xopada per la pluja i amb els cabells desfets:

- Mare, considera't acomiadada! Buscaré un ajudant més professional i discret.
- Què dius?

- Començarà la pròxima setmana!

______________________________________________________________________

______________________________________________________________________

______________________________________________________________________

______________________________________________________________________


El text es completa amb el del text del dictat 4

25 de juny 2017

Dictat per parelles: G/J, IX/X, TG/TJ, TX/IG

Entre dues persones podreu completar el text. Alterneu lectura i escriptura.

Abans de començar, recordeu algunes regles:

• Normalment escrivim j davant de a, o i u i g davant de e o i. Exemples: japonés, juliol, jove, rajola, gerani, gipó... Tanmateix, hi ha paraules que no compleixen aquesta norma: jersei, jerarquia, jeroglífic, majestat...
També s'escriuen amb j noms bíblics com: Jesús, Jerusalem, Jeremies... i derivats.
• S'escriuen amb j els grups jecc i ject. Exemples: injecció, objecte, projecció, projecte...
• S'escriu x a començament de paraula, per exemple: xarop, xocolata; després de consonant, per exemple: xarxa, panxa; després de i en alguns mots, per exemple: guixada, mixeta, i després de u quan forma diftong, per exemple: rauxa, disbauxa.
• S'escriu ix després de a, e, o o u. Exemples: faixa, reixa, coix, cruiximent...
• S'escriu ig a final de mot quan alterna amb altres sons. Exemple: lleig, lletja, lletjos, lletges; roig, roja, roigs, roges...
• S'escriu tx a començament de paraula quan existeix una altra paraula homòfona. Exemple: txec (natural de Txèquia) front a xec (pagaré bancari)...
• S'escriu tx a final de mot quan el so no varia. Exemple: esquitx, esquitxar, esquitxada... Altres exemples: capritx, cartutx, despatx, empatx, escabetx, gavatx, matx, sandvitx...


DICTAT 2, alumne 1

Al carrer Jaume I hi ha dos despatxos d'advocats i una botiga de xocolata. Hi ha tres basars xinesos i una tenda de mobles on treballa una noia txeca. Hi ha també quatre restaurants: un d'argentí, dos d'algerians i un de mexicà. La botiga de joguines fa paret amb una peixateria on, cada vesprada, tenen peix de platja ben fresc. Al mes de juliol inauguraré, a mitges amb ma germana, un negoci.

_______________________________________________________________________

_______________________________________________________________________

_______________________________________________________________________

_______________________________________________________________________


DICTAT 2, alumne 2

Com no tenia prou café, vaig anar a la botiga de la planta baixa a comprar-ne, però només tenien xicòria. Vaig fer una cafetera i, en omplir les tasses, m'esquitxí el jupetí; vaig netejar les taques amb lleixiu sense èxit perquè es quedaren de color taronja i amb un rogle blanc al voltant. Ara el que necessitava era una til·la, que tranquil·litza la gent. Aquella armilla feia joc amb la jaqueta!

_______________________________________________________________________

_______________________________________________________________________

_______________________________________________________________________

_______________________________________________________________________

24 de juny 2017

Dictat per parelles: G/J, IX/X, TG/TJ, TX/IG

Entre dues persones podreu completar el text. Alterneu lectura i escriptura.

Abans de començar, recordeu algunes regles:

• Normalment escrivim j davant de a, o i u i g davant de e o i. Exemples: japonés, juliol, jove, rajola, gerani, gipó... Tanmateix, hi ha paraules que no compleixen aquesta norma: jersei, jerarquia, jeroglífic, majestat...
També s'escriuen amb j noms bíblics com: Jesús, Jerusalem, Jeremies... i derivats.
• S'escriuen amb j els grups jecc i ject. Exemples: injecció, objecte, projecció, projecte...
• S'escriu x a començament de paraula, per exemple: xarop, xocolata; després de consonant, per exemple: xarxa, panxa; després de i en alguns mots, per exemple: guixada, mixeta, i després de u quan forma diftong, per exemple: rauxa, disbauxa.
• S'escriu ix després de a, e, o o u. Exemples: faixa, reixa, coix, cruiximent...
• S'escriu ig a final de mot quan alterna amb altres sons. Exemple: lleig, lletja, lletjos, lletges; roig, roja, roigs, roges...
• S'escriu tx a començament de paraula quan existeix una altra paraula homòfona. Exemple: txec (natural de Txèquia) front a xec (pagaré bancari)...
• S'escriu tx a final de mot quan el so no varia. Exemple: esquitx, esquitxar, esquitxada... Altres exemples: capritx, cartutx, despatx, empatx, escabetx, gavatx, matx, sandvitx...


DICTAT 1, alumne 1

1. Jesús té un despatx menut a la platja de Xàbia però vol traslladar-se al de Xeraco encara que siga més lleig.

_______________________________________________________________________

3. El jove metge ha dit a la xica que no ha de menjar gens de xocolate perquè té el fetge un poc inflamat.

_________________________________________________________________

5. Jeroni tenia la caixa forta amagada just darrere del quadre de la pintora japonesa que signava com a Júlia.

_______________________________________________________________________

7. Diu Jeremies que tragues el xampany del congelador perquè ja deu estar ben gelat.

_______________________________________________________________________

9. Jo no vull punxades; vull que el metge em recepte aquell xarop que té gust de xiclet de maduixa.

_______________________________________________________________________

11. Xavier es va girar ahir un peu i encara va un poc coix. Millor agafa tu el cotxe!

_______________________________________________________________________

13. Li vaig gastar una broma al teu gendre i el vaig esquitxar amb la mànega del jardí. Després anava tot xop.

_______________________________________________________________________



DICTAT 1, alumne 2

2. Al frigorífic hi ha xulles, companatge assortit i un bon formatge curat.

_______________________________________________________________________

4. Joana té un cotxe esportiu de color roig amb una ratlla taronja en l'aleró de darrere.

_______________________________________________________________________

6. A Josep li agrada molt el peix fregit, però el metge li ha recomanat que en menge més de blau en escabetx.

_______________________________________________________________________

8. El rei Artur ordenà l'execució de la reina Ginebra per netejar el seu honor, però Lancelot arribà just a temps d'impedir-ho.

_______________________________________________________________________

10. El ginecòleg confirmà a Àngels que, per l'ecografia, podia endevinar el sexe d'un xiquet que naixeria per maig.
_______________________________________________________________________

12. A Xixona sempre ens serveix el dinar un cambrer xinès.

_______________________________________________________________________

14. Ja t'ha avisat Agnés que l'aixeta del safareig, quan raja, esquitxa? No l'òbrigues del tot.

_______________________________________________________________________

23 de juny 2017

Dictats per parelles: les grafies dels sons /s/ i /z/

Entre dues persones podreu completar el text. Alterneu lectura i escriptura.


Abans de començar, recordeu algunes regles:

La esse sorda /s/ la representen les grafies s, ss (entre vocals), c (davant e, i) i ç (davant a, o, u; o final de síl·laba). La esse sonora /z/, la representen la s entre vocals i la z sempre.

• S'escriu s en qualsevol posició. Exemples: sol, amics, ansa, pesta...
• S'escriu s (sonora) o ss (sorda) en posició intervocàlica. Exemples: rosa, casa, cosa, oasi, posar... però cassola, massa, passar, passejar, Suïssa...
• S'escriu z en posició inicial, per exemple: zero, zona, zoològic, o després de consonant, per exemple: benzina, setze, esmorzar, pinzell, excepte en el cas dels derivats de fons, dins i transExemples: enfonsar, endinsar, transició...
• En el cas del prefix trans la no es duplica, excepte en alguns mots, com transsexual.
• S'escriu ç davant ao i u; i també a final de síl·laba. Exemples: balança, braç, convençut, caça, capaç, eriçó, feliçment...
• S'escriu c davant e o iExemples: celestial, cera, cacera, cirera, cilindre...



DICTAT 4, alumne 1

Amb aquelles pintes, Lluís anava fent riure: havia canviat les camises a ratlles per altres virolades o amb estampats de flors extravagants amb colors groguencs, rosa o verdosos. Amb cinquanta anys complits, deia que se sentia el rei de la pista de ball, un Toni Manero de discoteca dels huitanta.

tot va començar després del divorci. Des d'aleshores que li entrà la dèria de modernitzar-se i es deixà aconsellar pel sastre més coent de tota la província.

Si abans portava colors clars i discrets i no pensava en arreglar-se en excés (portava quaranta-cinc anys sense cuidar-se), de sobte va sentir la necessitat [...]

_______________________________________________________________________

_______________________________________________________________________

_______________________________________________________________________

_______________________________________________________________________


DICTAT 4, alumne 2

[...] de presumir i notar que les altres persones es fixaven en ell; pensava que lloaven la seua aparença: el cabell lluent com una espasa, sense pèls al cos gràcies a la depilació làser, i lluint modelets més propis del Carib que de la platja de la Malva-rosa.

S'havia aficionat a les colònies cares i deia que les altres aromes olien a estable. Potser es pensava que per portar productes cars ja pertanyia a la classe alta!

Una altra estridència va ser començar a lluir samarretes ajustades amb rètols fosforescents. Havia llegit en una revista que eren l'última moda i es va comprar unes quantes camisetes entallades amb què lluïa la panxa cervesera. Aquell casat discret s'havia convertit en un cromo de persona!

_______________________________________________________________________

_______________________________________________________________________

_______________________________________________________________________

_______________________________________________________________________

22 de juny 2017

Dictat per parelles: les grafies dels sons /s/ i la /z/

Entre dues persones podreu completar el text. Alterneu lectura i escriptura.


Abans de començar, recordeu algunes regles:

La esse sorda /s/ la representen les grafies s, ss (entre vocals), c (davant e, i) i ç (davant a, o, u; o final de síl·laba). La esse sonora /z/, la representen la s entre vocals i la z sempre.

• S'escriu s en qualsevol posició. Exemples: sol, amics, ansa, pesta...
• S'escriu s (sonora) o ss (sorda) en posició intervocàlica. Exemples: rosa, casa, cosa, oasi, posar... però cassola, massa, passar, passejar, Suïssa...
• S'escriu z en posició inicial, per exemple: zero, zona, zoològic, o després de consonant, per exemple: benzina, setze, esmorzar, pinzell, excepte en el cas dels derivats de fons, dins i transExemples: enfonsar, endinsar, transició...
• En el cas del prefix trans la no es duplica, excepte en alguns mots, com transsexual.
• S'escriu ç davant ao i u; i també a final de síl·laba. Exemples: balança, braç, convençut, caça, capaç, eriçó, feliçment...
• S'escriu c davant e o iExemples: celestial, cera, cacera, cirera, cilindre...





DICTAT 3, alumne 1

Aquell assassinat havia ocorregut feia onze anys a la ciutat de Saragossa. El cas s'havia arxivat per falta de proves, però els veïns del barri del Tubo continuaven parlant d'aquell crim que no s'havia resolt mai. Tres policies el van investigar durant més de quatre anys però van ser incapaços de trobar un culpable. Al principi es va pensar que el mòbil era el robatori i interrogaren diversos sospitosos, però tots acabaren presentant una bona quartada. Després sospitaren de veïns i familiars.

_______________________________________________________________________

_______________________________________________________________________

_______________________________________________________________________

_______________________________________________________________________



DICTAT 3, alumne 2

Quan l'inspector en cap estava a punt de tirar la tovallola, un nou cas, de característiques idèntiques, el va obligar a reforçar la investigació. Va assignar el cas a un altre company que tenia molta experiència amb crims passionals. En el sumari feren constar que tots s'havien esforçat en descobrir per què aquells dos hòmens, que vivien a la mateixa illa de cases, portaven camisa blava i sabates negres, havien sigut apunyalats i portaven ambdós asos de la baralla, un d'espases i l'altre d'or, als pantalons.

_______________________________________________________________________

_______________________________________________________________________

_______________________________________________________________________

_______________________________________________________________________


Ara, acabeu de llegir la història.

En l'escrit hi havia altres coincidències: les víctimes havien aparegut al carrer Desengany; les vídues cobraren uns diners gràcies a una assegurança de vida que tenien els marits; l'autòpsia, en ambdós casos, confirmà que la mort s'havia produït a les dotze de la nit d'un vint-i-cinc de desembre; les dones estaven a casa amb els fills quan es va produir el decés...

Passat el primer colp, després de rebre la notícia, les dones van ser les primeres en ser interrogades perquè, en conéixer el beneficiari de l'assegurança, se sospità d'elles. Els indicis eren evidents: mala relació i, fins i tot, alguna amenaça entre els conjugues... Però la coartada havia resultat ser massa sòlida i el cas quedà arxivat durant anys.

Anit, vint-i-cinc de desembre, al carrer Desengany, aparegué una dona apunyalada. Vestia brusa blava i sabates negres. A la bossa de mà portava dos asos de la baralla. A l'espera del que diga l'autòpsia sobre l'hora de la mort, tot fa pensar que es tracta d'un assassí en sèrie.

I, per acabar, subratlleu i classifiqueu les paraules que contenen el so de la esse.

Porten esse sorda /s/:


Porten esse sonora /z/:

21 de juny 2017

Dictats per parelles: les grafies dels sons /s/ i /z/

Entre dues persones podreu completar el text. Alterneu lectura i escriptura.


Abans de començar, recordeu algunes regles:

La esse sorda /s/ la representen les grafies s, ss (entre vocals), c (davant e, i) i ç (davant a, o, u; o final de síl·laba). La esse sonora /z/, la representen la s entre vocals i la z sempre.

• S'escriu s en qualsevol posició. Exemples: sol, amics, ansa, pesta...
• S'escriu s (sonora) o ss (sorda) en posició intervocàlica. Exemples: rosa, casa, cosa, oasi, posar... però cassola, massa, passar, passejar, Suïssa...
• S'escriu z en posició inicial, per exemple: zero, zona, zoològic, o després de consonant, per exemple: benzina, setze, esmorzar, pinzell, excepte en el cas dels derivats de fons, dins i transExemples: enfonsar, endinsar, transició...
• En el cas del prefix trans la no es duplica, excepte en alguns mots, com transsexual.
• S'escriu ç davant ao i u; i també a final de síl·laba. Exemples: balança, braç, convençut, caça, capaç, eriçó, feliçment...
• S'escriu c davant e o iExemples: celestial, cera, cacera, cirera, cilindre...




DICTAT 2, alumne 1

Portem uns quants dies sense llum a les habitacions de matrimoni i la de convidats; ens boten els ploms des de dissabte passat. Dimecres vindrà per casa un electricista per veure què passa; els ciris ja deixen massa fum i una olor intensa que molesta.

___________________________________________________________________

___________________________________________________________________

___________________________________________________________________

I, si amb això no en tinguérem prou, fa quatre dies que esperem el llanterner; marxà a per una peça, que necessitava per desembussar un lavabo que no engolia bé l'aigua, i encara no ha tornat.

___________________________________________________________________

___________________________________________________________________

___________________________________________________________________

i, si les coses continuen així, potser ens hauríem de quedar a la península.





DICTAT 2, alumne 2

___________________________________________________________________

___________________________________________________________________

___________________________________________________________________

Hem preguntat als veïns si els passava el mateix i ningú de l'edifici té problemes amb la instal·lació elèctrica; som nosaltres els únics que tenim sorpreses i ja ens fa por, fins i tot d'encendre els ciris per si es pega foc.
___________________________________________________________________

___________________________________________________________________

___________________________________________________________________

La veritat és que passen els dies i ens creixen els desordres casolans. Hui, a més, se'ns ha trencat la rentadora. Estem prou nerviosos perquè la setmana vinent hem d'anar a Eivissa a visitar la meua cosina,

___________________________________________________________________

___________________________________________________________________

20 de juny 2017

Dictats per parelles: les grafies dels sons /s/ i /z/

Entre dues persones podreu completar el text. Alterneu lectura i escriptura.


Abans de començar, recordeu algunes regles:

La esse sorda /s/ la representen les grafies s, ss (entre vocals), c (davant e, i) i ç (davant a, o, u; o final de síl·laba). La esse sonora /z/, la representen la s entre vocals i la z sempre.

• S'escriu s en qualsevol posició. Exemples: sol, amics, ansa, pesta...
• S'escriu s (sonora) o ss (sorda) en posició intervocàlica. Exemples: rosa, casa, cosa, oasi, posar... però cassola, massa, passar, passejar, Suïssa...
• S'escriu z en posició inicial, per exemple: zero, zona, zoològic, o després de consonant, per exemple: benzina, setze, esmorzar, pinzell, excepte en el cas dels derivats de fons, dins i transExemples: enfonsar, endinsar, transició...
• En el cas del prefix trans la no es duplica, excepte en alguns mots, com transsexual.
• S'escriu ç davant ao i u; i també a final de síl·laba. Exemples: balança, braç, convençut, caça, capaç, eriçó, feliçment...
• S'escriu c davant e o iExemples: celestial, cera, cacera, cirera, cilindre...





DICTAT 1, ALUMNE 1

1. A la plaça d'Alzira hi ha catorze finques de pisos i tres cases de planta baixa.

2.

3. L'Ignasi i la seua esposa pensen passar les vacances a França.

4.

5. En aquesta església es diu missa a les onze i a les dotze de migdia.

6.

7. Lluïsa va deixar la cigarreta encesa al cendrer taronja.

8.

9. La flor del cirerer és una atracció a la Vall de Gallinera. En madurar els fruits, la seua dolçor és boníssima.

10.

DICTAT 1, ALUMNE 2

1.

2. Cada dissabte fem arròs al forn en cassola de fang, encara que a mi m'agrada més l'arròs melós amb fesols i trossos d'ànec.

3.

4. És una pansa molt dolça, no poses massa sucre al pastís.

5.

6. La ceba, la carabasseta, l'encisam i l'escarola són hortalisses dolces.

7.

8. Consol i Mercè em van donar la seua adreça de València i la de Niça.

9.

10. Si has planxat les camises, deixa-les a l'armari ben posades al prestatge.




17 de juny 2017

Dictat per parelles: apòstrofs i contraccions

Entre dues persones podreu completar el text. Alterneu la lectura i l'escriptura de cada frase com si es tractara d'un diàleg entre vosaltres dos.

Abans de començar, recordeu algunes regles:

• Els articles el i la s'apostrofen davant de vocal o h. Exemples: l'amic, l'aniversari, l'home, l'hotel, l'amiga, l'illa, l'oliva, l'única...

• L'article la no s'apostrofa davant dels noms femenins començats per i o u, àtones. Exemples: la idea, la informació, la humanitat, la universitat, la història, la humitat...

• La preposició de s'apostrofa davant d'un mot començat amb vocal o h. Exemples: carrers d'Alacant, eixida d'hospital, sopar d'amics, informació d'interès, professora d'humanitats...

• Les preposicions a, de i per es contrauen amb els articles el i els. Exemples: truquen al timbre, va dins del cabàs, van al cinema, en venen pels carrers... La contracció no es produeix si la paraula següent comença per vocal o h. Exemples: va a l'hort, torna per l'avinguda, un regal per l'aniversari, estic a l'estació...

• També es contrau ca (casa de) amb el, els i en. Exemples: vaig a cal metge, vaig a cals Llopis, és de can Pastor...


DICTAT 1, alumne 1

Mira, saps qui és aquell? L'Oriol, el fill de l'antic porter del València! Sa mare és molt amiga meua, l'Elisa Raga. No la recordes? La cantant del grup Utòpiques. 
S'assembla molt a l'Èric, son pare. És clavat a d'ell en el nas i pels cabells rossos i llargs. Ara bé, els ulls són verds com els del iaio matern. A la família de l'Elisa la conec des de l'institut; però som amigues des de la universitat. Després es va casar i, des d'aleshores, deixàrem d'eixir juntes perquè el marit fitxà pel Betis quatre temporades.

_____________________________________________________________________

_____________________________________________________________________

_____________________________________________________________________

_____________________________________________________________________

DICTAT 1, alumne 2

Son pare, el tio Voro, tocava amb la banda d'ací d'Alaquàs i també amb l'orquestra de cambra del conservatori. Te'n recordes?
Sí, han tornat a València. Pel que sembla s'han comprat un pis davant de l'Estació del Nord. L'Elisa ens ha convidat a veure'l dijous al migdia. L'Èric no s'ha recuperat bé d'una lesió i estarà a l'hospital rehabilitant. Al començament estarem un poc tallades, ja ho sé, però després d'uns quants minuts parlarem pels colzes. No t'ho creuràs però estic nerviosa i tot!

_____________________________________________________________________

_____________________________________________________________________

_____________________________________________________________________

_____________________________________________________________________

16 de juny 2017

Dictat per parelles: apòstrofs i contraccions

Entre dues persones podreu completar el text. Alterneu la lectura i l'escriptura de cada frase com si es tractara d'un diàleg entre vosaltres dos.

Abans de començar, recordeu algunes regles:

• Els articles el i la s'apostrofen davant de vocal o h. Exemples: l'amic, l'aniversari, l'home, l'hotel, l'amiga, l'illa, l'oliva, l'única...

• L'article la no s'apostrofa davant dels noms femenins començats per i o u, àtones. Exemples: la idea, la informació, la humanitat, la universitat, la història, la humitat...

• La preposició de s'apostrofa davant d'un mot començat amb vocal o h. Exemples: carrers d'Alacant, eixida d'hospital, sopar d'amics, informació d'interès, professora d'humanitats...

• Les preposicions a, de i per es contrauen amb els articles el i els. Exemples: truquen al timbre, va dins del cabàs, van al cinema, en venen pels carrers... La contracció no es produeix si la paraula següent comença per vocal o h. Exemples: va a l'hort, torna per l'avinguda, un regal per l'aniversari, estic a l'estació...

• També es contrau ca (casa de) amb el, els i en. Exemples: vaig a cal metge, vaig a cals Llopis, és de can Pastor...


DICTAT 1, alumne 1

1. L'encisam que ens hem menjat és de l'hort de la iaia.
2. __________________________________________
3. Els joguets dels menuts han d'estar ben provats per evitar els accidents.
4. __________________________________________
5. L'abric de la Irene i l'anorac del germà d'Isidre són d'astracan.
6. __________________________________________
7. Torna per l'antic hospital o ves a cal metge de l'oïda.
8. __________________________________________
9. L'amic del teu germà és d'Aragó i l'esposa d'Alcoi.
10. __________________________________________

DICTAT 1, alumne 2

1. __________________________________________
2. A partir del mes d'abril ja hi ha tanta gent a la platja com si fora l'estiu.
3. __________________________________________
4. El fill d'Ernest treballa a l'escola d'adults.
5. __________________________________________
6. L'aigua de l'aixeta del safareig para amarga.
7. __________________________________________
8. has de comprar-li un regal a l'Alba pel seu aniversari.
9. __________________________________________
10. L'1 de gener, l'Antoni i l'Anna participaran a l'orquestra del Palau.

15 de juny 2017

'Una lluna d'aigua' de Txarango

ESCOLTA LA CANÇÓ DE TXARANGO I COMPLETA LA LLETRA



Artista: Txarango
Àlbum: El cor de la terra
Any de publicació: 2017

Lletra: Una lluna a l'aigua de Txarango

Vine'm a buscar, vine a robar-me l’aire.
Vine aquí, balla amb mi, balla com una lluna a l’aigua.

Busco el __________ de la terra,
de la teva ________ amb la meva,
la _______ que passa a través nostre.
Busco dins teu els ________ enfonsats dels dies.

_____________ la clau del teu regne amb les cançons.
_____________ descobrir-te amb tot el cos.
Arribar-te a la boca, ____________-te l'aire
i ___________ tots dos com una lluna a l’aigua.

No vull veure't, _____________ mirar-te.
No vull __________-te, vull sentir-te.
Vull compartir tot això que ___________.
No vull __________-te a tu: vull, amb tu, tenir el temps.

Vine'm a buscar, vine a robar-me l’aire.
Vine aquí, balla amb mi, balla com una lluna a l’aigua.

M'agrada perquè ______ rebel,
perquè balles, perquè ___________.
M'_________ els teus ulls cansats
d’haver-se _________ la nit entre llibres.

Jo vull llegir-te amb els dits.
Vull sentir-te la pell encesa.
Vine i arranca'm aquest plor del pit.
Vine a treure'm la roba de la tristesa.

No vull ___________'t, vull mirar-te.
No vull ___________-te, vull sentir-te.
Vull compartir tot això que __________.
No vull _______-te a tu: vull, amb tu, tenir el temps.

Vine'm a buscar, vine a robar-me l’aire.
Vine aquí, balla amb mi, balla com una lluna a l’aigua.

______________ Barcelona i la lluna ens mira
amb la nit __________ la ciutat.

Puja la música. La sala __________.
________ una bala a la deriva, tenim foc a la sang.
Puja la música. ___________ la vida.
____________'m a buscar.


I, si t'ha agradat i vols escoltar les altres cançons del darrer disc, El cor de la terra, del grup Txarango, ací en tens l'enllaç a Youtube.

14 de juny 2017

32 Cinema Jove

32 Cinema Jove




Dissabte 24 i diumenge 25 de juny a la Sala d'actes de l'Octubre CCC

La nova etapa de Cinema Jove vol tornar al caràcter jove del festival de totes les persones que ho formen: professionals, públic i cineastes.

El festival té lloc del 23 de juny a l'1 de juliol a diverses seus de la ciutat de València (Filmoteca, Teatre Principal, Centre del Carme, etc.) i enguany se suma també l'Octubre CCC que acollirà els dies 24 i 25 de juny la secció de Websèries.

Més informació i programació

7 de juny 2017

Anna Roig i L'Ombre De Ton Chien amb "Bigoti Vermell"



Anna Roig i L'Ombre De Ton Chien

Bigoti Vermell

Et pintaré un bigoti amb boli vermell
en aquella foto que ens vam fer a París.
Et pintaré un bigoti amb boli vermell
en aquella foto que no puc sofrir.
I a mi em pintaré cabells arrissats, ben llargs
per transformar en divertits aquells moments que no van ser-ho.

Et pintaré un bigoti amb boli vermell
en aquella foto que ens vam fer a París.
Et pintaré un bigoti amb boli vermell
en aquella foto que no puc sofrir.
Ja que no te'l puc pintar de veritat, ben llarg
per veure't un pèl divertit, tu que no ho ets ni mai vas ser-ho.

Et pintaré un bigoti amb boli vermell
en aquella foto que ens vam fer a París.
Et pintaré un bigoti amb boli vermell
en aquella foto que no puc sofrir.
I imaginaré que el viatge tampoc no va ser, tan llarg,
i imaginaré que de tan bonic fins i tot tornaria a fer-lo.

Et pintaré un bigoti amb boli vermell
en aquella foto que ens vam fer a París.
Et pintaré un bigoti amb boli vermell
en aquella foto que no puc sofrir
i et pintaré una berruga i un moc que et cau, ben llarg,
per transformar en divertit tot allò que no va ser-ho.

Per transformar en divertit allò que recordo llarg i trist,
tan llarg, tan trist...
Però que de fet... tant no va ser-ho.





Activitats

SOBRE EL LÈXIC

1. Consulta el diccionari i digues un sinònim de les següents paraules.
     vermell ___________________ bigoti ____________________
     sofrir ____________________  arrissats __________________
     un pèl ____________________ berruga ___________________

2. L'apòcope és un fenomen fonètic que consisteix en l'elisió de fonemes a final de paraula. Per exemple: insti d'institut, mates de matemàtiques, Montse per Montserrat. A la cançó, busca algun exemple més?

SOBRE EL TEMA

1. Per què la protagonista vol transformar les fotos del viatge a París?

2. Per què recorda el viatge a París com a llarg i trist?

3. Per què, al final de la cançó, diu "Però que de fet, tant no va ser-ho"?


PARLEM DE LES NOSTRES FOTOS

1. Després d'escoltar la cançó 'Bigoti vermell' d'Anna Roig i L'Ombre de ton chien, fes un llistat de coses que faries sobre una fotografia que, passat el temps, no hauries volgut fer-te mai:
      a) perquè no has eixit bé.
      b) perquè no vols recordar aquell viatge perquè vas passar mals moments.
      c) perquè has trencat amb algú dels qui ixen en la fotografia i ja no et cau bé.

2. Pensa la resposta a les següents preguntes:
     - T'agrada fer comentaris en les xarxes socials?
     - I publicar fotografies o vídeos?
     - Ets conscient d'haver cedit la propietat dels arxius que has penjat en la xarxa?

Si és així, revisa les fotografies que hi has publicat últimament i pensa quines fotografies o vídeos t'agradaria eliminar i tenir la seguretat que no podrà penjar ningú que s'haja copiat l'arxiu.
     - Saps per què algú que tinguera la foto al seu ordinador podria fer-ho de nou?

3. Quins motius et portarien a retirar de la xarxa una determinada fotografia? Fes un llistat; per exemple:      - Persones en banyador?
     - Algú està menjant, plorant?
     - No has eixit bé en la fotografia?
     - Alguna altra persona no ha eixit bé?

4. A partir del que has respost/pensat abans, creus que cal emprar algun tipus de filtres abans de penjar una foto, teua o d'altres, en les xarxes socials.

5. Amb totes les dades acumulades, a classe, podeu encetar un debat sobre el tema.

NOTA: Entrada publicada anteriorment (23 de maig de 2012); ara, revisada.