La Bíblia, font d'inspiració de pintors: Salomé

A partir del relat del Nou Testament (Marc 6, 21-28 i Mateu 14, 6-12) ens interessem per la figura de Salomé, una jove que encarna la sensualitat en aquest passatge i la crueltat, aconsellada per la pròpia mare.

Salomé va ser una princesa idumea (actual Palestina), filla d'Herodes Filip I i Heròdies. El matrimoni es va trencar i ella es va casar amb Herodes Antipes quan el marit encara vivia, fet que anava contra la llei jueva. És per això que Joan el Baptista el va qualificar d'adúlter.

Els evangelis de Marcos i de Mateu no esmenten el nom de la jove però si es diu que era filla d'Heròdies, la dona d'Herodes, i que aquesta volia venjar-se de Joan perquè aquest rebutjava el seu matrimoni (la llei prohibeix tenir a l'esposa d'un germà) i el qualificava d'adúlter.

Sembla que Herodes no pretenia castigar Joan d'aquella manera, però la sensual Salomé va ballar en un banquet per a d'ell i els seus invitats i en acabar la dansa, Herodes li va dir que podia demanar-li el que volguera. Assessorada per sa mare, Salomé li va demanar que li regalara el cap del Baptista en una safata de plata.

La primera representació de l'escena de què tenim constància apareix en el Còdex Sinopensis (s. VI) on els convidats a la festa, asseguts a la manera de les bacanals romanes, contemplen com Salomé arreplega el seu trofeu.

 

 

- Salomé, de Lucas Cranach El Viejo (1472-1553). Museu d'Història de l'Art de Viena.
- Salomé, oli de Bernardino Luini (1485-1531). Museu del Louvre de París.
- Salomé (1630-35), de Guido Reni.
- Salomé (1607), de Caravaccio.

Posteriorment, podem contemplar la figura de Salomé representada pels pintors mentre llueix la safata amb el cap de Joan el Baptista o espera el lliurament del regal.

 

- Salomé, de Bonozzo Gozzoli (1461-1462)
- Vitrall de Saint-leu-Saint-Gilles (París)
- Vitrall de la Sainte-Chapelle (s. XIII) 

La jove, representada generalment com una adolescent bonica i sensual, apareix en diversos materials mentre executa la dansa que va captivar el seu padastre, el clímax d'un succés que canviarà el destí de Joan el Baptista.

  

  

- Salomé, de Lajos Markos (1917-1993).
- Salomé, d'Ella Ferris Pell (1875-1879).
- Salomé (1910), de Julio Borrell Pla.
- Salomé (1870), de Henry-Alexandre Georges Regnault.
- Salomé portant el cap de Joan el Baptista, de Mariano Fortuny (1871-1949).

També el teatre (Salomé, d'Òscar Wilde) i l'òpera (Salomé, Richard Strauss) es van fer ressò d'aquesta lluita entre Eros i Tanatos: un fet sensual (la jove que balla la dansa dels set vels) acabarà en un fet luctuós (la capriciosa jove demanarà la mort del ser humà que havia expressat en públic la crítica a la seua progenitora). L'actriu Núria Espert va representar als escenaris espanyols el personatge amb gran èxit de públic i la RTVE va emetre una versió abreujada de l'obra. Victòria Vera també representà el personatge amb vestuari del valencià Francis Montesinos.

Al cinema, també ha estat interpretada en diverses ocasions la història de la jove Salomé i de Joan el Baptista; des de la dirigida per William Dieterle (1953) fins a la versió de Carlos Saura (2002), dins de la seua sèrie de pel·lícules dedicades a la dansa. Però, potser, la producció més recent i costosa de Salomé (2013), basada en Wilde Salomé (2011) i inspirada en l'obra d'Òscar Wilde, és la dirigida i interpretada per Al Pacino, representada per una sensual Jessica Chastain. 

__________________________________

Treball recuperat (3 de novembre del 2015).

Alumne: Josep Arnau Vila. 1r de Batxillerat Humanístic. 

Assignatura: Literatura universal.

Què sabem de les persones que fan literatura?

Enguany, per tancar el curs de Literatura universal, he proposat als i a les alumnes que la cursaven que em digueren alguns llibres que els havien interessat i/o llegit durant el darrer any. A continuació, els demaní que em digueren com havien arribat als llibres llegits. Les respostes han sigut molt variades: la recomanació d'una altra persona, el seguiment de l'obra d'un autor, la visió de la pel·lícula basada en un llibre...

La intenció no era altra que demanar-los que foren ells els qui escriviren el darrer relat que comentaríem a classe després de conèixer les seues preferències. El que pretenia era que s'adonaren que quan escrivien imitaven, directa o indirectament, allò que havien llegit i els havia agradat; allò que havien fet seu. Volia que establiren alguna mena de relació entre el que hom llig i el que és capaç de generar quan escriu.

La segona proposta vingué tot seguit. Qui s'atrevia a posar-se en contacte amb la persona que havia escrit un dels llibres esmentats per fer una entrada al blog?

Una de les alumnes de 1r de Batxillerat recordava un llibre que havia llegit quan vivia a Costa Rica; li agradà de manera especial. Li demaní que s'informara sobre la biografia de l'autor i que buscara, mitjançant algun dels coneguts del seu país o de l'editorial, si podia establir contacte amb ell. La biografia i les dades que apareixien a internet eren interessants i ens obrien un bon camí; el Facebook, curiosament, va ser la pista que li permeté arribar a bon destí. Després d'alguns missatges privats, negociaren una entrevista.

En formular les preguntes, les revisàrem i li les envià. Dimarts passat rebé resposta; Cecília estava molt contenta. Ací teniu la seua entrada al blog.

Biografia de l'autor

Erudició

Rafael Ángel Herra fou catedràtic de filosofia de la Universitat de Costa Rica i és membre de l’Acadèmia de la Llengua de Costa Rica. Ha exercit de professor convidat a les universitats de Bamberg i Giessen (Alemanya) i des de l'any 1973 dirigí i edità la Revista de Filosofía de la Universidad de Costa Rica. Es doctorà a la Universitat Johannes Gutenberg de Magúncia en filologia clàssica, literatura comparada i filologia romàntica i a la Universitat de Costa Rica va fer la llicenciatura en filosofia i el batxillerat d’estudis clàssics.

Gràcies al seu reconegut prestigi, ha estat convidat en nombroses ocasions a col·loquis i conferències tant en el seu país com a l’estranger. 

 

Creativitat

Rafael Ángel Herra té publicats llibres de ficció, d’assaig i articles periodístics. La producció literària  de l'autor inclou dues col·leccions de contes, tres novel·les, un obra teatral per a la ràdio i uns quants poemes. La producció assagística comprén quatre llibres sobre temes filosòfics. Els treballs periodístics són molt variats però, generalment, tracten de critica cultural, sobre fets de la vida quotidiana i de teatre, tema pel qual s'interessa especialment i que el portà a guanyar un concurs centreamericà i del Carib de teatre artístic per a ràdio convocat per la Westdeutscher Rundfunk de Colònia i l’institut Goethe de San José. 

L'entrevista pròpiament

- ¿A qué edad empezó a tomar en serio su incursión en el mundo de las letras?

Empecé joven. En el colegio hice mi primer experimento literario. A la profesora no le gustó que jugara con la lengua y reprobé el examen. Después de muchos borradores, manuscritos olvidados, y ensayos académicos, empecé a escribir textos de ficción en forma después del doctorado.

- En el Viaje al Reino de los Deseos, ¿Incide la musicalidad de algún modo en la estructura del texto?

Sí, escribo siempre pensando en el ritmo, en la armonía del texto, en la belleza expresiva de la lengua. También en las metáforas.

 

- ¿En qué tipo de lectores pensaba cuando lo escribía?

Pensé sobre todo en lectores adolescentes, sin excluir a los adultos.

- ¿Hay algún elemento basado en sus propias vivencias?

Sí, hay algunos recursos, temas y episodios que provienen de hechos vividos. Recuerdo ahora la compra y venta y al hombre curioso que la atendía, en el Mercado central de Alajuela (ciudad que en el libro se llama Alaj). También recuerdo algunos nombres: Mimbo, Taba Catú…

- ¿Qué lo inspiró a crear un personaje tan particular en una especie de trama de ciencia ficción?

Me inspiré en una mezcla de varios elementos: la tradición de los cuentos populares en los cuales se realiza un deseo; el lugar común del robot, tan importante en la ciencia ficción actual; y, en fin, me inspiré tanto en la novela de caballería como en los relatos de héroes errantes.

- A parte de la producción propiamente literaria, en su bibliografía vemos numerosos libros de carácter filosófico, ¿en qué producción se encuentra más cómodo, en el ensayo o en la narrativa?

Me gusta la narrativa mucho más que los otros géneros. También he escrito poesía.

- Ha traducido algunos de sus libros al francés y trabajado y participado en incontables actividades en el extranjero, ¿hasta qué punto esa actividad forma parte de la difusión de su obra o de una actividad de carácter periodística?

Hay traducciones al francés, al alemán, al portugués y al italiano. En el extranjero he participado en congresos de literatura y de filosofía. Esto ha servido un poco para difundir mis textos.

- ¿Tiene algún consejo para la juventud lectora que empieza ahora a escribir?

Mi primer consejo es leer, leer y leer. Y escribir buscando el propio estilo.

- ¿Qué obra suya nos aconseja de forma especial y por qué ese título frente a los otros?

Es difícil sugerir, pues he escrito obras muy diferentes. Al que se inclina por el realismo, le aconsejo D. Juan de los manjares (en donde me mofo un poco del estilo realista). Al que prefiere la ficción no realista, le sugiero tanto Viaje al reino de los deseos como El ingenio maligno. El que gusta del humor puede leer La divina chusma o bien Artefactos, que sale impreso en estos días. Al que opta por un trago fuerte de literatura pura le interesará La guerra prodigiosa.

- Desde España nos gustaría saber ¿en qué consiste su labor como académico y qué visión tiene de la obra de Miguel de Cervantes, El ingenioso hidalgo don Quijote de la Mancha, que fue el tema de su conferencia de ingreso en la Academia Costarricense de la Lengua?

Se comprenderá mi fascinación si cuento aquí que, además de leer a Cervantes, he escuchado el audiolibro del Quijote catorce veces. Esta obra contiene casi todas las innovaciones de la literatura posterior. En mí sigue siendo fuente de inspiración.

La raó per la qual vaig escollir a Rafael Ángel Herra com a autor per a l’entrevista va ser perquè volia fer-li-la a un autor modern de la pàtria on em vaig criar. Instantàniament vaig pensar en ell perquè de més jove havia llegit el seu llibre: Viaje al Reino de los Deseos i m’havia agradat pel tema i per la complexitat aparent.

Quan el professor va suggerir que podíem fer aquesta tasca em vingué a la memòria el llibre i, a partir d'ací, vaig intentar contactar amb l'autor. La meua sorpresa va ser que, des del Facebook, ell accedira a respondre'm. Agraesc especialment la seua col·laboració i espere que servisca perquè altres companys de l'institut coneguen la novel·la que vaig llegir i s'interessen per la resta de l'obra.

Apunt elaborat per Cecília Calero

1r Batxillerat Humasnític

Homer: L'Odissea al Teatre Micalet

Novament donem les gràcies des del blog al Teatre Micalet per la seua programació variada, selecta i en valencià.

Hui, uns pocs espectadors hem tingut la sort de gaudir d'una selecció de L'Odissea, un llibre d'Homer en l'extraordinària traducció de Joan Francesc Mira. Es tracta d'un espectacle senzill, però d'una qualitat exquisida en la interpretació dels poemes i en l'acompanyament musical. A més, la representació inclou un audiovisual que anima els interessants dibuixos de Joan Castejón.

La interpretació en directe sempre guanya respecte al disc enregistrat i, hui, músics i rapsoda han aconseguit traslladar al públic l'energia que desprén el text original i el seu propi muntatge.

 

Davant d'això, he de dir que és una pena que, una vegada més, un magnífic treball (amb música original de Miquel Pérez Perelló i selecció i recitat de Tomàs Llopis) no tinga la difusió i repercussió que es mereix. Una pena que les autoritats que han de promoure la cultura no s'hagen fixat encara en aquest espectacle (enregistrat en DVD i disc al març de 2014) i el promocionen com caldria des de les institucions perquè està pensat per a un públic molt divers. Una pena, dic, que en l'era de les pantalles no s'aprofiten, suficientment, treballs audiovisuals fets amb gust com aquest per difondre la bona literatura entre l'alumnat dels instituts perquè la paraula i la imatge són una bona incitació a la lectura que no podem desaprofitar des de les aules (l'espectacle, a més, compta amb una guia per al treball escolar).

I dit això, tornem a la representació d'avui on Tomàs Llopis ha recitat amb veu clara i de forma senzilla, sense engolaments ni falsos lluïments. En l'espectacle, posa la veu al servei d'un text planer i la projecta perquè la comprensió per part de l'espectador siga completa. En alguns moments he pensat si no seria així com llegirien els bons oradors de l'Edat Mitjana, quan l'accés a la cultura tenia un gran component de transmissió oral perquè els llibres no estaven a l'abast de tothom i encara no existia la impremta. Aquells rapsodes també s'acompanyaven de música i, en ocasions, d'il·lustracions perquè l'auditori retinguera millor la idea.

Per tant, només puc recomanar-vos que busqueu el CD i DVD Homer: L'Odissea de Melodemodomies; és un material imprescindible per a qualsevol persona que s'estime la música i la bona literatura. I, si teniu ocasió d'assistir en directe a la representació, no us la perdeu. Els dos aspectes d'aquest treball, com he dit abans, són molt interessants i permeten l'explotació didàctica des de les aules.

Fitxa tècnica

Homer: L'Odissea
Música original: Miquel Pérez Perelló.
Dibuixos: Joan Castejón.
Rapsode: Tomàs Llopis.
Traducció: Joan Francesc Mira.
Interpretació musical: Grup Melodemodomies.
     - Clarinet, veu i ocean drum: Maria Jesús Moreno
     - Violí: Sandra Alfonso
     - Piano: Francisco Pérez
     - Guitarra: Miquel Pérez

La Bíblia, font d'inspiració de pintors: la casta Susanna

En aquest capítol, Susanna, la dona de Joaquim, és violentada per dos jutges ancians que freqüentaven la casa. L'escena ens recorda el paper d'aquells altres personatges que adulen el senyor i desitgen la dama. Gelosos com eren, els lausengiers de la poesia trobadoresca, també actuen de vegades amb enganys i pretenen aconseguir tallada. Un cas semblant,  sempre de dos vells el trobem a la novel·la Curial e Güelfa: La vídua "Güelfa, turmentada per la manca d’interès del seu germà a cercar-li un nou marit, decideix concedir el seu amor a algun jove en secret. L’escollit és Curial, que accepta la seua protecció per tal de millorar la seua situació social i poder arribar a ser un gran cavaller. Un dia dos vells maliciosos descobreixen el seu secret i de seguida van a explicar-ho al marquès. El marquès crida Curial i el vol fer marxar de la cort per haver besat la seua germana. Curial, per mantenir el seu secret, diu que això és mentida i que combatrà contra qui mantinga el contrari. El marquès el creu i el deixa estar-se a la cort, però Curial ha de defugir trobar-se amb Güelfa.".

El relat el trobem a l'Antic Testament, al Llibre de Daniel

"Vivia a Babilònia un home anomenat Joaquim. Havia pres per muller Susanna, filla d'Helcies, molt bonica i fidel a la doctrina de Déu, perquè els seus pares, que eren jueus, l'havien educat en la Llei de Moisès. Era Joaquim molt ric i tenia al costat de casa un jardí” (Llibre de Daniel 13, 1-4).

"Aquell any havien sigut designats jutges dos ancians, dels quals digué el Senyor: la falta de justícia ha aparegut a Babilònia. Dos ancians constituïts en jutges, que semblaven governar el poble, freqüentaven la casa de Joaquim, i, allí, se'ls adreçaven els qui tenien algun plet. Cap al migdia, quan el poble s'havia retirat, entrava i passejava Susanna pel jardí del seu marit, i, veient-la cada dia els dos ancians entrar i passejar-se, sentiren passió per ella. I, pervertit el seu judici, desviaren els ulls per no mirar al cel ni recordar-se de seus justs judicis” (13, 5-9).

“Les portes estan tancades, ningú no ens veu, i nosaltres sentim passió per tu; consent, doncs, i lliurat a nosaltres; contràriament, donarem testimoni contra tu i direm que estaves amb un jove i per això havies acomiadat les donzelles” (13, 20-21)

“Trencà a plorar Susanna i digué: 'doblement em sent angoixada, perquè, si faig el que proposeu, caurà sobre mi la mort i, si no ho faig, no escaparé de les vostres mans. Però preferisc semblar culpable per les vostres paraules que pecar davant del Senyor” (13, 22-23).

“Com anava coberta, aquells malvats ordenaren que es descobrira per contemplar tota la seua bellesa” (13, 32).

“Alçà aleshores la veu Susanna i digué: “Déu etern, coneixedor de tot el que està ocult, que veieu totes les coses abans inclús que passen! Tu saps que han declarat falsament contra mi. Tu saps que moriré sense haver fet res del que han dit i inventat en contra meu” (13, 42-43).

“Jo sóc innocent d'esta sang. I tot el poble es tornà contra ell, dient-li: Què signifiquen estes paraules que has proferit? I ell, posat al mig, digué: Tan insensats sou, fills d'Israel, que, sense posar en clar la veritat, condemneu a esta filla d'Israel? Torneu al tribunal, perquè estos han testificat falsament contra ella” (13, 46-49).

Nombrosos pintors i artistes s'han fixat en el relat de la Casta Susanna i l'han il·lustrat de diferents maneres.

En pintura:

'Susanna en el bany' de Tintoretto (1565)

'Susanna en el bany' de Lovis Corinth (1890)

 'La casta Susanna' de J.  B. Flaugier (1800)

 'Susanna i els vells' de Gentileschi Artemisa (1622)

" Susanna i els vells" de Guido Reni (s. XVII)

"Susanna i els vells" de Peter Paul Rubens (1610)

En cinema:

- La casta Susana (1944) de Benito Perojo

- La casta Susana (1963) de Luis césar Amadori

En literatura:

- Curial e Güelfa

Rafael PZ (1r Batxillerat)

Pel record de l'Umberto Eco

RAYMA

Es desfullava la rosa, cremava fulla a fulla, pètal a pètal del seu nom, mentre l'aire s'impregnava d'una certa olor dels bons records de la saviesa que girava al voltant de qualsevol illa perduda en el temps mentre el famós pèndol de Foucault registrava el moviment personal, i l'aroma de l'Eco, i el ressò de les paraules intenses de l'Umberto que donaven més sentit a l'humor, als sentiments i a la llengua.

Ha mort un savi que cercava el misteri del número zero i un home de literatura intensa i popular alhora.

_______________

Música de James Horner per a la pel·lícula El nom de la rosa de Jean Jacques Annaud, basada en la novel·la d'Umberto Eco.

Animació lectora: 'Èdip rei' de Sòfocles

Amplieu informació

La Bíblia, font d'inspiració de pintors: Dalila

El relat bíblic

Samsó i les portes de Gaza

     Extret de Jutges, 16

Una vegada, Samsó se'n va anar a Gaza. Allí veié una prostituta i entrà a sa casa. Aquesta notícia va córrer entre la gent de Gaza:
     - Samsó està a la ciutat!
Van rodejar la casa de la dona i esperaren tota la nit a la porta de la ciutat, sense fer res. Es deien: «Esperem que es faça de dia i llavors el matarem.» Però Samsó només es va quedar fins a mitjanit. Aleshores s'alçà, agafà les dues fulles que formaven la porta de la ciutat, les arrencà amb forrellat i tot, se les va carregar a l'esquena i les va pujar al cim del turó que hi havia al davant d'Hebron.

     Dalila traeix Samsó

Temps després, Samsó es va enamorar d'una dona de la vall de Sorec que es deia Dalila. Els magistrats filisteus que s'assabentaren, van anar a trobar-la i li digueren:
     - Afalaga'l per saber d'on li ve tanta força i com podríem lligar-lo per poder-lo dominar. Et donarem cada un mil cent monedes de plata.
Llavors Dalila demanà a Samsó:
     - Samsó, d'on et ve tanta força? En alguna ocasió, podrien lligar-te i dominar-te?
Aleshores Samsó li va contestar:
     - Si em lligaren amb set cordes de nervis de bou encara flexibles, que no s'hagueren ressecat, jo perdria la força i seria com un home qualsevol.
Els magistrats filisteus van portar a Dalila set cordes de nervi de bou que encara no s'havien ressecat, i ella va lligar Samsó.  Hi havia gent amagada a l'habitació. La dona, de sobte, cridà:
      - Samsó, els filisteus han vingut!
Samsó va trencar les cordes com qui trenca un fil d'estopa socarrimat. No havien descobert el secret de la seva força. Dalila digué a Samsó:
     - T'has burlat de mi dient-me una mentida. Digues-me, per favor, com et podrien lligar.

_______________________

José Echenagusia Errazquin

_________________________

Samsó li respongué:
     - Si em lligaren amb cordes noves encara per estrenar, jo perdria la força i seria com un home qualsevol.
Dalila va agafar unes cordes noves i va lligar Samsó. I després cridà:
     - Samsó, els filisteus han vingut!
Hi havia gent amagada a l'habitació. Però Samsó va trencar les cordes que li lligaven els braços com qui trenca un fil. Dalila es va queixar a Samsó:
     - Només t'has burlat de mi dient-me mentides. Siem vols, digues com et podria lligar.
Samsó li respongué:
     - Si uneixes les meues set trenes en una de sola i les prems cap al bastidor, jo perdria la força i seria com un home qualsevol.
Dalila va fer que Samsó s'adormira, va teixir les set trenes, les pitjà cap al bastidor i cridà:
     - Samsó, els filisteus han vingut!
Ell es despertà i va arrencar el bastidor, el teler i l'ordit. Dalila li digué:
     - Com pots dir que m'estimes si no em confies el teu gran secret? És la tercera vegada que et burles de mi i no em vols explicar d'on et ve tanta força.
Dalila es va fer tan pesada insistint un dia i un altre amb les seues preguntes, que Samsó, esgotat, li va obrir el cor dient:
     - No m'he tallat mai els cabells, perquè estic consagrat a Déu des d'abans del meu naixement. Si em tallaren els cabells, em traurien la força i em tornaria dèbil. Seria com els altres hòmens.
Llavors Dalila va comprendre que Samsó li havia confiat el seu secret i va cridar els magistrats filisteus:
     - Pugeu, que ja m'ha revelat tot el seu secret.
Ells hi anaren amb els diners a la mà. Dalila va fer que Samsó s'adormira sobre els seus genolls i cridà un home perquè li tallara les set trenes. Samsó començà a afeblir-se i va perdre la seua gran força.

_______________________

Josep de Ribera "El Españoleto"

_______________________

Després Dalila cridà:
      - Samsó, els filisteus han vingut!
Ell es despertà, pensant que ho resoldria com les altres vegades, però no sabia que el Senyor s'havia allunyat d'ell.

______________________

Anton van Dyck

________________________

Llavors els filisteus el van agafar i li buidaren els ulls. Després el baixaren a Gaza, el van lligar amb dues cadenes de bronze i li feren moldre gra a la presó. Quan els cabells de Samsó cresqueren tant com abans de rapar-lo...

     Última gesta i mort de Samsó

Els magistrats filisteus es van reunir per oferir un gran sacrifici al seu déu Dagon i celebrar una festa. Cantaven:
     - El nostre déu ens ha lliurat del nostre enemic. Samsó ja no és ningú.
Quan el poble va veure l'estàtua del seu déu, el lloava cantant:
     - El nostre déu ens ha lliurat del nostre enemic, que ens arrasava el país i en matava tants dels nostres.
Duts per l'alegria, la gent va cridar:
     - Porteu Samsó i que balle davant nostre!
El tragueren de la presó i el feren ballar davant de tothom. Després el van deixar entre les columnes del temple. Samsó va demanar al jove que el guiava:
     - Acompanya'm i fes-me tocar les columnes que aguanten el temple, perquè em puga repenjar.
El temple era ple d'hòmens i dones. També hi havia tots els magistrats filisteus. A la terrassa hi havia uns tres mil homes i dones que havien vist els balls de Samsó. Llavors ell va invocar el Senyor:
     - Senyor, Déu sobirà, recorda-te'n de mi, t'ho demane! Retorna'm la força per una sola vegada, Déu meu, perquè puga venjar-me dels filisteus per la pèrdua dels meus dos ulls.
Samsó va palpar les dues columnes centrals que aguantaven el temple i va posar la mà dreta sobre l'una i l'esquerra sobre l'altra. Llavors, mentre pressionava, va cridar:
     - Vull morir amb tots els filisteus!
Va fer tanta força que el temple es va ensorrar damunt els magistrats i tota la gent que hi havia dins. En aquell acte, Samsó va matar més filisteus que quan vivia.
Els seus germans i tota la seva família baixaren per endur-se el seu cos i el soterraren entre Sorà i Eixtaol, a la tomba de son pare Manóah.
Samsó havia sigut jutge d'Israel durant vint anys.

La influència en l'art

Moltes són les representacions pictòriques que il·lustren aquest passatge de la Bíblia; en la mateixa capella Sixtina podeu trobar la representació d'aquest relat en una de les petxines dels angles de la volta, així com les històries de Judith i Holofernes, el càstig d'Aman i la Serp de bronze.

A l'hora de triar imatges que il·lustren el relat ens hem fixat en un detall: alguns pintors representen Dalila tallant els cabells directament a Samsó; altres, és un home qui talla els cabells del guerrer mentre Dalila li sosté el cap.

Lucas Cranach el Vell

 

Gerard van Honthorst

 

Peter Paul Rubens

La història de Samsó i Dalila ha donat lloc també a pel·lícules com la del productor i director americà Cecil B. DeMille (1949) i a versions animades com la dirigida per Glen Patterson (1998) o la produïda per la factoria Hanna-Barbera. Ha sigut també font d'inspiració de l'òpera del compositor Camille Saint-Saëns basada en el llibret de Ferdinad Lamaire (llegiu els comentaris que tingueren lloc amb motiu de la representació de l'obra a València pdf) o de l'obra de teatre de la coneguda companyia teatral La Fura dels baus.

Josep Benaches (1r H)

La Bíblia, font d'inspiració de pintors: Asenet

Asenet és una dona gentil, filla de Pentefres, sacerdot de Ra que oficiava en On, centre de l'adoració egípcia al Sol (Gènesi, 41-45). Encara que estava destinada a casar-se amb el faraó Horemheb, aquest la casa amb Josep després de nomenar-lo visir. Tenen dos fills, Manasés i Efraïm. En tenir el primer, Asenat diu: "Déu m'ha fet oblidar tot el meu treball i la casa de mon pare". Quan tingué el segon, comentà: "Déu m'ha fet fructificar en el país de la meua aflicció" (Gènesi, 50-52). Josep va preveure el que s'acostava: "Hi haurà set anys d'abundància i set anys de fam". I per superar la crisi i gestionar-la: "feu allò que ell us diga", digué el faraó, (Gènesi, 53-55) i Josep ordenà que reservaren tot el blat que pogueren als magatzems d'Egipte.

Weight: 'El faraó lliura Asenet per esposa a Josep'.

'El casament de Josep i Asenet', de Cristóbal de Villalpando.

JSR 1r. Bat.

Contrastem informació: la lectura d'Èdip Rei

ACTIVITAT

A continuació trobareu enllaços a blogs que inclouen alguna entrada dedicada al contingut i a la lectura de la tragèdia Èdip rei de Sòfocles. Organitzeu-vos per parelles i trieu quatre dels apunts de blog que nomenem més endavant per:

a) Llegir la informació i assenyalar els elements que no es repeteixen.

b) Comprovar si coincideix la resta de la informació amb els resums de la vostra lectura.

c) Indicar quin dels enllaços us ha agradat més i per què?

Els enllaços són:

- L'entrada 'Èdip rei' de la Viquipèdia.

- 'Èdip rei, llegit i comentat a classe' al blog La serp blanca.

- 'Incendies i Edipo Re. Dos films sobre Èdip Rei' en Imatgies.

- 'Èdip rei de Sòfocles' en Literatura grega a escena.

- 'La tragèdia grega. Èdip rei, de Sòfocles' en L'illa dels pensaments.

- 'Èdip i el casal de Tebes' en XTEC.

- 'Èdip rei, la força del destí' en La finestra digital.

d) Si heu llegit l'article del blog Imatgies, no us ha entrat curiositat per veure les pel·lícules Edipo Re i Incendies per poder comparar els arguments amb l'obra de teatre que heu llegit?

La Bíblia, font d'inspiració de pintors: Débora

Per Jenny Ruiz Català

de 2n de Batxillerat humanístic

'Débora, el dia de l'alçament'

"Dévora va replicar: T'acompanyaré, però la glòria d'aquesta campanya no serà teua, ja que el Senyor posarà Sisserà en mans d'una dona. Dèbora es posà en camí amb Barac cap a Quèdeix." (Llibre dels Jutges 4:9)

“Els camps, ningú no els treballava; ningú no els treballava a Israel,fins que em vaig alçar jo, Dèbora, fins que em vaig alçar com a mare d’Israel.
El poble es triava nous déus, i, tot seguit, de les ciutats vingué la guerra....”. De l'Antic Testament (Llibre dels Jutges 5:7-8)

 

Deborah (1874) de Gustave Doré

  

'Débora, el dia de l'alliberament'

Débora significa en hebreu ‘abella’; és una dona que, en la Bíblia, jugarà un paper important com a líder del seu poble igual com ho fa l'abella reina en el seu rusc. És considerada la mare del poble d'Israel, la guia dels israelians cap a la llibertat. Va ser profetessa i l'única dona jutgessa de l'Israel premonàrquic de l’Antic Testament. El fet de ser l'única dóna jutgessa entre els hòmens fa que Débora tinga especial importància en la història de la Bíblia, perquè en aquells temps la dona tenia altres menesters assignats molt menys representatius socialment parlant. La seua història es conta dues vegades en els capítols IV i V del Llibre dels Jutges. El primer relat és en prosa, on es narra la victòria de las forces israelians dirigides pel general Barac, a qui Débora manà cridar però profetitzà que no aconseguiria la victòria final sobre el general cananeu Sisserà ja que seria Jael, esposa del fabricant de tendes Heber, qui mataria Sisserà clavant-li una estaca de les de la tenda al cap quan ell dormia.

'Barak i Débora' per Francesco Solimena

Aquesta valenta dona Visqué cap a l'any 1125 aC entre Ramà i Betel, lloc on el poble d’Israel hi anava per consultar-li els seus problemes familiars i també els conflictes amb altres pobles o veïns. Débora tenia una excel·lent reputació com a profetessa per tot el que havia pronosticat sobre el futur del poble d'Israel. També com a jutgessa havia manifestat una sensibilitat particular quan feia de mitjancera de problemes aportant el seu punt de vista femení.

La seua història és important perquè és un dels passatges més antics en què es mostra a dones la fe de les quals supera la dels hòmens. Tot i que el missatge que Déu li manà profetitzar era que el poble israelià no aconseguiria la victòria, va ser valenta i afrontà el destí del seu poble encara que sabia que aquest se sentiria trist per la notícia. No obstant això, el seu valor i les seues profecies donaren peu, al final, a la victòria quan Jael, com ja hem indicat abans, assassinà el general cananeu.