31 de des. 2011


Si aquest és el començament de tot, en paraules de la vice-presidenta, caldrà armar-se de paciència o de valor per plantar cara al que vindrà darrere?

Us desitge un bon any amb la força i la valentia necessàries per plantar cara a la vida i a la guerra que han encetat els mercats. Que 2012 siga un any per reflexionar i no deixar que ningú decidisca per nosaltres.

Salut i seny!

28 de des. 2011

Primer pas de Bauzà perquè el català deixe de ser requisit a les Illes

Llegim a Vilaweb una notícia que lamentem perquè confirma un nou atac contra el català, aquesta vegada per part del govern mallorquí. En aquest cas afecta el canvi de legislació: "Bauzà Presenta l'avantprojecte de llei perquè el català passi a ser únicament un mèrit". El PSM-IV-ExM avisa que contravé l'estatut, però la normativa ja està en marxa.

La notícia comença així:

"Primer pas perquè el català deixi de ser requisit a les Illes Balears. Avui s'ha sotmès a exposició pública l'avantprojecte (pdf) de llei que modifica la llei 3/2007 (pdf), la qual exigia als treballadors públics a acreditar el coneixement de la llengua catalana. Amb les modificacions, el català deixarà de ser un requisit per passar a ser només un mèrit. El govern balear ha explicat per a l'elaboració del text s'ha tingut compte la jurisprudència relacionada amb aquest tema a partir de diverses sentències emeses pel Tribunal Constitucional, com la de l'estatut de Catalunya.

En contradicció amb altres lleis"

Continua ací.

21 de des. 2011

Nadal, vers a vers: Maria Mercè Marçal

AVUI, VINT-I-U DE DESEMBRE


Avui, vint-i-u de desembre,
he sortit al balcó:
sota una pluja que ja amainava
he vist els testos, les olles, els pots
de conserva plantats d’atzavares,
de cintes, begònies, geranis i cactus,
de cabellera de la reina
i d’alegria de la casa.
I el gessamí, que si se’m mor, no se’m mor.
Feia dies que no sortia al balcó
corrent darrera d’amors i d’altres coses...

___________________________

Informació sobre Maria Mercè Marçal:

- Viquipèdia

- LletrA



Apunt publicat anteriorment al blog LLIMA (La Comunidad de El país) 21 de desembre de 2011.



4 de des. 2011

Homenatge al mestre i amic Josep Lluís Cases (i II)




Parodiant Vicent Andrés Estellés


Has assumit la veu
d’un poble,
la del teu poble,
i has sigut sempre poble,
a Silla, a Montserrat
i en qualsevol altre lloc
on t’has trobat.

De vegades has patit la intransigència
dels qui ens governaven malament
però has sabut esperar
i has caminat entre la pols
que s’acumulava als papers
en l’Administració,
i has tingut la sort,
que t’havies guanyat abans.
La sort que et seguira
la polseguera que alçava la teua gent:
els bons companys,
les mares i els pares,
els teus alumnes...
els amics.

I has tingut
fam i set de cultura,
i de justícia també,
i ho has escrit als teus poemes,
que han estat callats durant la nit.
Potser ara ha arribat l’hora
que ens els mostres.

Has vetllat en la nit
per la família, per l’escola, pels amics.
Mentre altres dormien,
tu estaves despert per tots.

Has estat la paraula viva a l’aula,
la paraula viva i honesta
a l’ajuntament o al sindicat,
la paraula dita en el moment just
amb voluntat de despertar
la consciència crítica
dels qui t’escoltaven sempre.

Has rebutjat el silenci
i has donat la cara;
has deixat de comptar les síl•labes,
de fer-te el nus de les sabates
per ser poble;
un entre tants,
un home més caminant
entre la gent del seu poble,
un mestre més,
alçant una gran polseguera,
des d’un poble
menut en dimensions
i ben gran per la gent
que el conforma.

Has fet de la vida
una enaltida condició
I t’has deixat de banda les banalitats
i has estat la consciència
de no ser res si no s’és poble.

Tu, com Estellés,
ja havies escollit caminar
decididament
després d’aquell silenci estricte
i lluitar per una vida millor,
més justa
i més solidària.


____________________________________


Estos, entre molts altres, han estat tels teus mèrits i per això hui ens reunim ací per desitjar-te una jubilació plena de projectes i amb les il·lusions ben complides.

En nom de tots els amics:

Moltes felicitats Lluís!

Montserrat, 3 de desembre de 2011

La notícia a Levante-EMV i a El Punt

3 de des. 2011

Una nit d'homenatge, una estona de festa (I)




Amic Lluís, és per a mi un honor poder representar una part dels amics ací presents. Molts veníem de família humil, de classe obrera, però teníem clar que el nostre futur no el volíem sempre a la fàbrica, que aquell treball que fèiem era el mitjà per arribar un poc més lluny. Volíem canviar el rumb de les nostres expectatives laborals i ni aquell parèntesi mariner ens pararia els peus.

L’orinal, a més, ja tenia boqueta i volia parlar clar, millorar la societat. Per això lluitava contra la intransigència, contra les formes del desgovern, contra els qui ens volien ben callats i adormits sempre. I ho va fer al carrer, a les places i, més tard, també a l’escola. Tu, a la de Montserrat molt especialment.

L’escola, la teua vocació i la d’alguns amics que hui estem ací reunits, l’escola que ens van inculcar els bons educadors, hui representats per exemple pel benvolgut Josep Lluís Pitarch, era el mitjà per canviar moltes coses. L’escola pública per aconseguir la igualtat; l’escola de la imaginació i el respecte pel coneixement dels nostres avantpassats, per les tradicions populars; l’escola de la creació i la de les noves tecnologies; l’escola de la justícia perquè mai més foren castigats aquells mestres que pensaven diferent, aquells professors que ens mostraven dia a dia que un altre ensenyament era possible, sense paletes ni pors, amb una gran finestra oberta a la realitat, amb un gran espai de comunicació obert a la llibertat.

L’escola de les alegries i també, per què no dir-ho, de les penes, de la ràbia, la mateixa que ens ha donat l’alé, de vegades, per continuar endavant cada dia, per no deixar de ser poble, per no deixar de caminar decididament i amb força.

Recorda Súnion, ara ja no cal que l’evoques de lluny com feia el poeta, ara pots visitar-lo de nou i fer teues aquelles coses que tant t’agraden i que no havies pogut acabar.

Aprofita la jubilació i sigues més feliç encara perquè ara ja és un bon temps per fer el vell camí d’Itaca.