Expectants amb 'L'oroneta' de la CTM

Dins d'un mes, torna la Companyia de Teatre Micalet amb L'oroneta,

avancem-nos a comprar l'entrada, caldrà estar ben a prop; la història i el treball de la CTM són una garantia important. 

Des del 16 d'octubre fins al 10 de novembre.

Mireu quin tast hem recuperat de les xarxes socials de la pròpia Companyia de Teatre Micalet.

Fitxa tècnica 

L'Oroneta 

Autor: Guillem Clua 

Direcció Joan Peris

Repartiment: Pilar Almeria i Bruno Tamarit

Assessor de direcció: Santiago Carreguí

Ajudant de direcció: Cristina García

Becari de direcció: Juan Gómez de Membrillera

Espai escènic: Sievers S&C

Disseny d'il·luminació: Jordi Carcelén

Disseny de vestuari i utilleria: Isabel Requena

Construcció d'escenografia: Eva Fernández

Assessorament vocal: Carla Almeria

Música original de 'L'oroneta': Bruno Tamarit

Arranjaments musicals: Josep Francesc Almeria

Comunicació: Julia Costa

Disseny gràfic i publicitat: Amparo Moreno

Tècnic: Lucia González

Producció executiva: Margarida Mateos

Taquilla: Maria Garrigues

Producció: Companyia Teatre Micalet

L'oroneta és una obra que ha estat traduïda a diverses llengües i ha estat estrenada internacionalment en més de 25 produccions. L'oroneta s'ha convertit en el major èxit de Guillem Clua i això que, amb Smiley, calgué fer, fins i tot, una segona part per l'acceptació del públic. 

CTM d𝐞𝐥 16 𝐝'octubre 𝐚𝐥 𝟏0 de novembre 

Horaris: dimecres, dijous i divendres a les 20:00 h / dissabte i diumenge a les 19:00 h 

𝑳’𝑶𝒓𝒐𝒏𝒆𝒕𝒂’, del premiat dramaturg Guillem Clua, és una emotiva història que ens convida a reflexionar i a qüestionar-nos què és el que ens fa humans. 

𝑩𝒓𝒖𝒏𝒐 𝑻𝒂𝒎𝒂𝒓𝒊𝒕 interpreta a Ramón, un jove que desitja millorar la seua tècnica vocal. 

'𝑳'𝑶𝒓𝒐𝒏𝒆𝒕𝒂' és una obra amb dos personatges entranyables que, a poc a poc, aniran descobrint que hi ha un fet que va marcar un abans i un després per als dos. 

"Què és el que ens fa humans? De tot allò que som i fem, què creus que realment defineix la nostra humanitat?" 

Per a Amèlia, una mare ferida en el més profund de la seua ànima, 'El que realment ens fa humans és la capacitat de sentir com a propi el dolor dels altres. Això és el que ens diferencia de les bèsties'. 

Eixe és el fil que recorre “L'Oroneta”, un text inspirat en l'atac terrorista del bar gai Prema d'Orlando el juny de 2016 en el qual van morir 49 persones i una de les peces amb major recorregut internacional de l'autor. 

Amb la direcció de Joan Peris i la interpretació de Pilar Almeria i Bruno Tamarit, els dos personatges recorren un viatge que canviarà les seues ànimes per sempre i, potser, també les vostres....

Hamlet canalla, un text excel·lent, una posada en escena minimalista i cuidada, una interpretació magistral

Com passa amb les obres literàries de qualitat, els protagonistes creixen amb el relat i cobren vida per al lector. Si parlem de teatre, a més a més, la materialització del personatge, per part d'un actor o actriu, li proporciona un cos, un físic, una energia que, quan es fa bé, el fan créixer encara més als ulls de l'espectador; sembla com si l'ànima, que ja havíem descobert al text, prenguera força per enganxar al públic amb l'art de la paraula, amb la vitalitat del relat, amb la vilesa o gentilesa del personatge.

De tant en tant, algun d'aquests personatges traspassa la barrera de la quarta paret i la del text per esdevenir un arquetip independent de l'obra a la qual pertany. Hamlet és un d'aquests personatges que, més enllà de la creació de William Shakespeare, ha esdevingut un mite. I aquest és el punt de partida, amb un text formidable, de l'obra de Manolo Molins que ens aporta l'essencial del Hamlet de Shakespeare i fa que el seu personatge transcendisca la barrera del temps per criticar allò que troba indecent del seu món i de l'actual (la corrupció del poder, el masclisme, les formes del teatre, el mal govern). Hamlet lluita, des de les pròpies contradiccions i a la seua particular manera, contra les injustícies del nostre temps i ens va mostrant els clarobscurs del personatge, les múltiples arestes que el conformen.

La direcció de Joan Peris i les aportacions escenogràfiques de Pilar Almeria parteixen de la simplicitat d'una escenografia rectangular, nua i disposada a la manera del teatre renaixentista isabel·lí (on l'escenari se situava en el centre de la sala i el espectadors al seu voltant). Aquesta idea reforça al valor mitològic del personatge i destaca la força de la paraula i la mesura amb què els actors defensen un text difícil on els canvis de personatge i registre són importants. A més a més, en disposar l'espai inferior de l'entaulat com a magatzem, l'espectador és conscient en tot moment del contrast entre el temps de la representació dramàtica pròpiament i el de la preparació de l'actor que representarà, en cadascuna de les escenes en què es divideix l'obra, els diferents personatges que també formen part de l'obra original de Shakespeare (l'espectre del pare; Ofèlia; Gertrudis, la mare; i Horaci).

Contribueixen igualment al seu aspecte minimalista, però molt efectista, el treball de vestuari d'Isabel Requena i la il·luminació de Toni Sancho.

El Hamlet canalla que s'ha estrenat avui al teatre Micalet de València ha comptat, a més, amb l'aportació de dos grans actors valencians, Josep Manuel Casany i Ximo Solano, que li han proporcionat l'ànima al mite. Malgrat les dificultats que comporta no disposar del teatre a la italiana: auditives (parlar d'esquena a una part dels espectadors) i representatives (haver de donar la cara als espectadors que estan situats pels quatre costats de l'escenari), el treball dels actors és excepcional i contribueix a donar transcendència a una obra que, esperem, puga ser vista en molts més teatres perquè el text, la direcció, el muntatge i el seu treball s'ho mereixen i l'espectador en gaudirà molt i intel·lectualment.

Si voleu riure, 'Emprenyada' i Mariua fins al diumenge 25

Ahir s'estrenà al Teatre Micalet de València l'espectacle Emprenayada, una comèdia de Rafa Ferrero on Maria Juan estableix un diàleg amb l'espectador sobre les alteracions fisiològiques, hormonals i neuronals que ocasiona l'embaràs. La principal preocupació és, presa la decisió de ser mare, com està la sanitat a l'hora de parir, com criar econòmicament la criatura o com hauria de ser la seua educació en una València tan particular pel que fa, per exemple, a la política, tema que esdevindrà aparentment tabú al llarg de la representació.

Mariua, el personatge que interpreta Maria, és com una Mafalda valenciana del segle XXI que, de la manera més natural, s'ho replanteja tot, molt histriònicament això sí, des de la ironia, la quotidianitat i el sentit de l'humor que també lluïa l'actriu en els seus monòlegs a l'estil dels del Club de la Comèdia.

Amb una forta càrrega irònica i en ocasions grollera (tan pròpia també de Xavi Castillo, l'altre crack de l'humor que estrenarà la setmana vinent), es va construint un espectacle delirant que podria durar hores perquè l'energia i la capacitat de reacció de Maria és tan gran que li permet incorporar qualsevol comentari, s'escaiga o no, amb el tema que es tracta en aquell moment a l'escenari. El tall és com un entremès o parèntesi al més pur estil del café teatre.

Si aneu, no us penedireu i acabareu rient a llàgrima viva o pixant-vos de riure; això sí, deixeu enrere beateries i pensaments anacrònics. I a ben segur que, després, us en recordeu d'algun moment de tendresa que ens regala la pròpia Mariua.

Teniu de temps només fins diumenge.

El Teatre Micalet arranca temporada amb 2 cracs de l'humor

El Teatre Micalet enceta la nova temporada amb Emprenyada, un espectacle de Rafa Ferrero, interpretat per Maria Juan, que arriba del 22 al 25 de setembre després del seu èxit a la sala Villarroel de Barcelona aprofitant l'embaràs de l'actriu valenciana. Empre ara Maria ja no està prenyada però sí EMPRENYADA per a parlar-nos en clau de comèdia sobre els aspectes més negatius de la maternitat com ara les pors, els dubtes, la baixa laboral, la conciliació familiar, l'educació, la sanitat o els problemes de parella, així com d'altres com l'IVA cultural, l'església, la corrupció o els desnonaments. Una comèdia amb els seus punts de tendresa i reflexió per a riure!

Per a la funció de l'estrena, el 22 de setembre, Maria Juan comptarà amb la col·laboració especial de Xavi Castillo. I després de l'humor de Maria Juan amb Emprenyada arriba, del 28 de setembre fins al 2 d'octubre, la sàtira de Xavi en solitari i el seu espectacle Xavi Castillo, news!!. Un muntatge definit per l’actualitat des de la mirada crítica i satírica de Xavi Castillo qui ens explicarà sobre l'escenari les seues reflexions al voltant de les últimes notícies. Un espectacle canviant i amb gran dosi d'improvisació per tal de riure del que ens conten els diaris dia a dia. 

No us els perdeu!!

L'embruixat de Valle Inclán per l'EMT de Silla

L'Escola Municipal de Teatre de Silla (EMT) i el seu director, Ramon Moreno, es caracteritzen per uns muntatges estètics i perfeccionistes. Un teatre valent que treballa amb texts d'autors significatius del teatre espanyol del segle XX i amb actors que s'estimen el teatre però no n'han fet d'ell la seua professió, encara que ho facen "de cine".

Enguany l'EMT de Silla celebra més de 30 anys en  la producció d'espectacles i ho ha volgut fer amb L'embruixat, una obra de Valle Inclán traduïda al valencià per Esther Coronil.

 

L'estrena de l'espectacle es va produir la setmana passada al teatre de Silla i, des d'avui dijous i fins diumenge 26 de juny, es presenta al Teatre Micalet de València.

25 persones, sobre un escenari minimalista en què només hi destaca una lona, van construint aquest relat de Valle-Inclán des de la foscor que genera la boira. A poc a poc, la boira escampa i els personatges ens mostren les raons d'un conflicte, un tema recurrent en el teatre de l'autor on la misèria humana es mostra, de vegades, de la manera més crua. Amb uns moviments mesurats i estètics, els personatges van construint cadascuna de les cares d'un mateix prisma polièdric: la maternitat, l'avarícia, l'herència i la sang, la misèria... I cadascuna d'eixes cares s'enriquirà  amb la història d'un cacic gallec que, amb les seues actuacions davant la possibilitat de criar un nét, el fill d'un fill mort el mateix dia del seu casament, ens mostrarà les pròpies misèries morals, les mateixes que acabaran per ofegar-lo malgrat totes les seues riqueses.

A poc a poc, com eixa boira que s'esvaeix, l'espectador anirà aclarint el tema d'aquesta obra, inicialment boirós perquè així ho vol l'autor. Els propis actors, en eixir del seu grup de confort, ens descobriran els oficis que els ajuden a malviure i relacionar-se amb Pedro Bolaño, el cacic esmentat. A poc a poc la lona que cobreix l'escenari esdevindrà llençol, xarxa de pescadors, llar o infern, el propi paisatge rural on transcorren les seues vides. Unes vegades uns, altres voltes els altres, els actors esdevindran animals carronyers, corbs, gavines o gossos que, mitjançant una de tantes danses gestuals i estètiques ens recordaran alguns dels quadres de Bruegel, El Bosco, Nonell o del propi Goya.

En ocasions, els pecats capitals dominaran l'acció d'homes i dones, les seues pròpies misèries: enveja, orgull, ira, avarícia o luxúria i, per això mateix, esdevindran monstres, es transformaran en animals, en assassins si cal, per traure de les pròpies entranyes el més roí que porten dins seu.

Sé que no sóc del tot imparcial (com alguns sabeu vaig formar part d'aquesta escola), però aquesta és una obra que cal contemplar, una ocasió important per acostar-se al teatre de Valle-Inclán; una ocasió magnífica per conéixer millor el teatre de Ramon Moreno i Amparo Pedregal, que comparteixen la dramatúrgia i direcció d'aquest espectacle.

Se'ns està quedant cos de postguerra

Amb aquest títol que ens remet a una imatge impactant per als qui visqueren la postguerra, s'estrenà ahir al Teatre Micalet l'obra de Guadalupe Sáez, representada per Lupa Companyia de Teatre. Amb una interpretació aconseguida de Mertxe Aguilar, Sandra Sasera i Pau Gregori, l'obra és fruit de la veritat, de les vivències compartides i conegudes, de la reflexió assumida entre el que està prop i allò que està lluny. Se'ns està quedant cos de postguerra bascula entre el que cada persona sent en el seu interior i allò que li rebota, entre allò que és fruit de la seua personalitat i vivències i allò que li queda lluny, entre el que hom vol veure i allò que, sembla, no existeix per als seus ulls.

En la vida real tot sembla ser relatiu i, per això, el text va construint-se a partir d'imatges que juguen a fer evident allò que és invisible per a molts, fins i tot per als qui són més a prop d'una realitat que no agrada, d'una realitat que hom vol amagar o estigmatitzar. I l'obra es va construint sobre la suma de fotografies que genera una viatgera, una turista en la seua pròpia ciutat, la de València, mentre construeix un àlbum fotogràfic que arreplega també una altra realitat. La major part de les vegades, hom fotografia només allò que sorprèn, allò que agrada, però l'obra posa el punt sobre el clarobscur i, fent ús del flaix de la càmera, produeix la llum necessària durant un instant per poder presentar-nos detalls que s'amagaven rere les ombres:
- els sentiments personals que afloren quan les persones prenen consciència que la geografia d'una ciutat és quelcom més complex del que figura a les guies,
- la posició que cada habitant pren en la vida, com qui se situa en un primer o segon pla d'una fotografia,
- el rol que cada persona vol jugar en la societat,
- la importància de la paraula sincera, la que és capaç de generar bellesa d'on abans res s'hi veia.

No us vull desvetllar els detalls de l'obra però sí dir-vos que, crec, parle d'una obra imprescindible que no us deixarà indiferents, que us obligarà a mirar, fins i tot quan entre la foscor hi ha un llum tènue que et desvetlla allò de què no eres completament conscient. Una obra que arriba al jo i distingeix entre la perifèria de la vida i el centre vital de la persona; entre la cartografia de la ciutat i l'anonimat dels seus ciutadans més deixats de la mà de les administracions, aquells als que se'ls ha quedat 'cos de postguerra'.

Una obra feta també amb humor per superar les distàncies entre el que està prop i el que trobem lluny, al més pur estil del Coco de Barrio Sésamo.

Una obra que canvia les distàncies, els espais, i que com Anna Gascon resumia en un dels seus tuits, és veritat i màgia alhora: "Quan el #teatre és veritat, sorgeix la màgia".

'Penev', o el teatre del futbol al Teatre Micalet de València

Demà dijous s'estrena PENEV al Teatre Micalet de València. Són quatre úniques funcions, entre el 26 i el 29 de maig, que caldrà aprofitar per veure l'obra perquè arriba precedida de l'èxit en ser un dels espectacles finalistes als premis Max d'enguany.


La crítica va dir:

- “Una xicoteta obra mestra d’incalculable bellesa” (Nel Diago a la cartellera Túria)
- “Amargura i lucidesa” (Josep Llluís Sirera a la revista Saó)
- “Derroche interpretativo” (R. Rodríguez a la revista Verlanga)
- “Tendre i explosiu” (R. Lisart a l'Episkènion)
- “Un gol que traspassa el cor” (Gabi Ochoa i Maribel Bayona a El punto G)

Aquesta producció de La Teta Calva està basada en un text de Xavo Giménez i compta amb direcció Toni Agustí i Xavo Giménez.

"Carles Sanjaime i Xavo Giménez parlen de futbol i de teatre i dediquen un serè crit a la afició i un nou alé a l’angoixada platea. Un càntic desesperat a l’espectador perquè alce els ànims d’un equip plagat de frustracions, d’un món coix".

'La cantant calba al McDonal's' de la Companyia Hongaresa de Teatre

La Companyia Hongaresa de Teatre celebra els seus 20 anys amb la creació d’un nou muntatge. Es tracta d'una obra de Lluïsa Cunillé, una comèdia boja, lúcida i vibrant a partir dels personatges de La Cantant Calba de Ionesco. L'espectacle s'estrenarà el dijous 12 de maig al Teatre Micalet amb Pep Ricart, Lola López, Mafalda Bellido i Marcos Sproston.

L'obra, dirigida per Paco Zarzoso, està plena d'humor absurd, acudits, jocs i situacions divertides. Els mítics personatges de l'obra més emblemàtica del teatre de l'absurd viatgen al nostre temps: dos trists adúlters, el Sr. Martin i la Sra. Smith, entren en un McDonald's de Londres perquè fora no para de ploura; allà mateix coincidiran amb cantants d'òpera italiana exiliades, clients cantant l'aniversari feliç, antigues criades que fan de cambreres, caps de bombers... Entre tots ens contaran anècdotes i mostraran el calidoscopi d'una societat, la nostra, cada vegada més embogida.

Estarem ben atents a l'estrena.

Pep Cortés i Neus Agulló són 'Jordi i Lola' al Micalet

Al Teatre Micalet s'ha estrenat Jordi i Lola, el relat d'una parella que està a punt de celebrar les noces d'or: 50 anys junts, pràcticament tota una vida. La celebració els serveix per fer una mirada enrere a través dels records i per afrontar alguns detalls antics i problemes més recents que encara estan sense resoldre.

Quan dues persones es coneixen tant perquè han passat molts anys juntes, han criat tres fills i han superat les dificultats que els han sobrevingut al llarg de la vida, les diferències se suavitzen. Però la confiança també permet que, quan tornen a aparéixer els problemes, la sinceritat permeta l'anàlisi més reposada i crua feta des dels veritables sentiments. És aleshores quan els personatges es despullen i mostren al públic allò que creien important en les seues vides i que el temps els ha demostrat que potser no ho era tant: el reconeixement social, els triomfs esportius, el treball, la casa, l'educació dels fills, la doble moral, la ideologia... Aquests temes i altres reflexions agredolces centraran les històries quotidianes presentades amb humor i tendresa per una parella de magnífics actors, el Pep Cortés i la Neus Agulló.

Entre els dos personatges s'estableix un diàleg assossegat pel temps però intens per la temàtica; un diàleg que acabarà esquitxant el públic perquè tothom coneix bé els temes tractats, uns temes que també preocupen l'espectador. És ací on està el principal cara a cara que, entre somriures i reflexions, no deixa indiferent ningú dels presents; és ací on veiem com dos grans actors són capaços de fer de la quotidianitat un element transcendent i atractiu dalt d'un escenari. Neus i Pep compten amb un text ben construït, obra de Ximo Llorens,  i la direcció encertada de Juanjo Prats. És a partir de la seua proposta que Lola i Jordi van construint el sentit de tota una vida mitjançant uns diàlegs que, com ja hem dit, obliguen l'espectador a prendre part en la reflexió d'uns temes tan transcendentals per a la societat actual: la família, la crisi econòmica, la importància dels valors i la hipocresia. 

No us perdeu l'obra; són 75 minuts de bon entreteniment que podeu triar fins al 24 d'abril. Ací en teniu un tast.

'Spaña', una sàtira sobre la quotidianitat

El grup Purna Teatre reestrenà ahir el seu espectacle Spaña al Teatre Micalet de València. Després de Yes We Camps i Star Farts (La Guerra de les fal·làcies), reprenen aquest espectacle en homenatge al ciutadà complaent i satisfet que dóna l'esquena a la realitat i pensa que com a 'Spaña' no es menja, ni es viu, ni es roba com en cap altre lloc.

Potser s'ha cansat Purna Teatre de lluitar contra les adversitats i ha abandonat l’humor feridor i el teatre protesta que caracteritzava el grup? Res més lluny, amb una aparença d'amabilitat i l'ús de la més pura teràpia teatral, aquesta parella de còmics han dissenyat l'spa Ña perquè l'spanyol no pense, es relaxe i en gaudisca mentre dura l'espectacle. Però la veritable teràpia comença quan acaba l'obra i els tractaments fan efecte al públic, quan el gag deixa pas a la reflexió i la quantitat de situacions que es deixen caure amb les cançons i amb un text divertit i crític et recorden l'altra cara de l'espill, el de la quotidianitat i el dia a dia amb polítics corruptes, amb una església panxacontenta i amb uns ciutadans més hedonistes que crítics.

Xavo Giménez i Pau Blanco, al seu racó de pau, fan fluir el benestar entre les rialles d'un públic entregat. El seu humor variat, àcid, bròfec de vegades, i sempre ben fet, ens recorda de vegades els diàlegs de besucs dels mítics Tip i Coll o la paròdia del tòpic quotidià, el tipical hispanis (o el valencià meninfot en el nostre cas) dels Martes y Trece. Amb cançons, paròdies, ironia i sarcasme van enllaçant un esquetx darrere d'un altre per retratar-nos una societat panxacontenta que només busca la felicitat i se sorprén, positivament o negativa, davant qualsevol esdeveniment a bou passat: "Xe, mira". 

Amb un decorat minimalista al que trauen el màxim partit van construint escenes, que recorden l'España cañí o la València de les noves glòries on lligaven els gossos amb llonganisses, i repassen l'actualitat política valenciana de passada sense perdre el ritme d'un espectacle ben entretingut. 

Aprofiteu el cap de setmana per passar una estona divertida. Ací en teniu un tast.

Propostes teatrals per al cap de setmana

Dues noves propostes teatrals al Teatre Micalet. Dues obres que ens permeten allargar la celebració de la Diada Internacional de la Dona amb espectacles admirables.

En el primer lloc, l'actriu argentina Flor Saraví es posa en la pell de Federico García Lorca, fet que podreu contemplar aquest divendres.

En segon lloc, cinc valorades actrius valencianes prenen la veu de l'escriptora Mercè Rodoreda i ens l'acosten en directe aquest dissabte i diumenge. Si us agrada la lectura, si en sou amant de la literatura i no heu assistit encara a l'espectacle, és una ocasió que no us podeu perdre. Si ja heu vist l'obra, estic segur que no us importarà repetir!

Recordeu:

- El divendres 11 de març

LOS CAMINOS DE FEDERICO

Basada en textos de Federico García Lorca, amb dramatúrgia de Lluís Pasqual i direcció de Samuel Blanco.

De l'espectacle, Elena Clemente ens Cultura en Guada ens diu: "És Federico quan parla, quan es clava en la pell de cada estrofa creant postals visuals i sonores, arribant a emocionar-se fins plorar…Molts aplaudiments, bravos i espectadors en peu.” 


- El dissabte 12 i el diumenge 13 de març

CINC ACTRIUS LLIGEN RODOREDA 

Un suggestiu itinerari a través de la figura i l'obra de Mercè Rodoreda.

Aquest muntatge forma part del cicle MICALET DE DONES, dedicat a les dones pel 8 de març.

L'espectacle és un recorregut a través de la figura i l'obra de Mercè Rodoreda de la mà de Pilar Almeria, Cristina Garcia, Pepa Juan, Irene Klein, Rosana Pastor (Rosana Espinós) i Amparo Vayà, 5 grans actrius valencianes que recreen la visió de la infantesa, de l'amor, de la literatura, del pas del temps i de la mort per evocar el món de l'escriptora Mercè Rodoreda.

L'espectacle es va estrenar l'octubre passat al Teatre Micalet i ara està de gira pel País Valencià.

Magnífica temporada teatral al Micalet

Obra: Un cel de plom, adaptació teatral de la novel·la de Carme Martí sobre la vida de Neus Català.
Direcció: Rafel Duran
Dramatúrgia: Josep Mª Miró
Actriu: Mercè Aránega
Horari de les funcions: dimecres, dijous i divendres a les 20,30h, dissabte 19h i diumenge a les 18h.
Dates: del 24 al 28 de febrer.
Lloc: Teatre Micalet de València.
Coproducció: Grec 2015 Festival de Barcelona i la Sala Muntaner.
Durada: 70 minuts
Preu taquilla: 17 € i 15€
Preu online: 13 € i 11€. *

Els valencians hem d'estar molt agraïts al Teatre Micalet i als seus programadors per la temporada teatral tan variada i interessant que ens estan oferint enguany.

Des d'ahir i fins diumenge es representa "Un cel de plom". Es tracta d'una obra de contingut dramàtic pel que fa al que ens conta i al drama que ens recorda. Una obra necessària per refrescar la memòria adormida que encara adquireix més valor gràcies a la sensibilitat de l'actriu Mercè Aránega, imprescindible. La modulació de la veu i el to van lligats a l'encert de la dramatúrgia de Josep Mª Miró en un muntatge aparentment senzill, sense artificis. És la paraula, el testimoni, el que pren rellevància dalt de l'escenari.

No és d’estranyar que una actuació sublim, que comporta el domini del personatge sense que es note, la impostació de la veu adient i el control de l’espai i de les emocions, una representació extraordinària com la de Mercè Aránega, dic, haja obtingut el reconeixement de la professió i el del públic i que Mercè siga una de les candidates d’enguany al PREMIO MAX 2016 en la categoria de Millor Actriu per aquesta obra. Anit, aquesta versàtil actriu demostrà al Teatre Micalet de València el domini necessari de les taules per defensar un paper tan necessari com complicat.

Aquest viatge a través de la memòria és un testimoni en primera persona d’uns fets que no per repetits són menys esgarrifosos. Un homenatge al sacrifici i a la lluita d’una dona compromesa amb la justícia, les llibertats democràtiques i la defensa dels drets humans. La reflexió d’una dona, la Neus Català, que va nàixer el 1915 en el si d’una família pagesa i que volgué ser útil en la vida comprometent-se amb la societat del seu temps: la tria i formació d’un ofici, el compromís polític, l’exili, els camps de concentració...

Una història que, lamentablement, es repeteix massa vegades al llarg de la geografia del món des de fa massa segles; el relat intens d’una refugiada, d’una represaliada, d'una presonera del camp d'extermini de Ravensbrück. La veu de tantes dones callades, anul·lades, mortes...

El crit de la consciència que mou a l'espectador a guardar silenci i aplaudir a reventar en peu en una estrena que convida a no perdre's l'obra.

Recordeu, només fins al diumenge! 

______________________________________

* Beneficia’t d’aquest descompte especial. Podeu presentar aquesta promoció amb el vostre mòbil, imprimint-la o enviant un correu electrònic a reserves@teatremicalet.org amb el vostre nom i cognoms. Per a reserves de grups telefoneu al 96/3921482 de dilluns a divendres de 10 a 14h o per e-mail a comunicacio@teatremicalet.org

I si sou soci socis d'ACPV o d’Escola Valenciana teniu una promoció del 25% de descompte.

Bon teatre i en valencià

No sempre tenim ocasió de gaudir del teatre en valencià i mira que se'n fa d'interessant!

Reconec que aquesta recomanació l'hauria d'haver fet molt abans, el dia posterior a l'estrena al teatre Micalet de Two Ladies or not Two Ladies on vaig gaudir moltíssim de l'obra, però per falta de temps no ho havia fet. Les persones que llegiu aquestes línies, si no ho heu fet ja, encara teniu uns dies per veure l'obra. Si ara teniu altres plans, procureu que no se us passe en els últims dies de representació al Teatre Micalet o quan l'estrenen en algun altre lloc.

Cal dir que el Micalet ens ha programat una temporada espectacular amb obres tan interessants com Paraules majors de Roberto Garcia, amb les actuacions magnífiques d'Alfed Picó i d'Hèctor Fuster. I de regal, durant les festes, hem tingut la sort de veure l'espectacle musical del que us parlava, un espectacle al més pur estil del cabaret de Bertol Brecht on dos personatges despullen les seues emocions i ens van mostrant les entranyes mentre ens van oferint el seu repertori musical ajustat al tema de l'obra.

Sí, sí; es tracta de Two Ladies or Not Two Ladies, un espectacle de Noèlia Pérez i Josep Zapater, dos actors en estat pur amb unes veus prodigioses, que no us podeu perdre.

'El fandango de Marx' al Teatre Micalet de València

El títol de l'obra que aquests dies es representa al Teatre Micalet, arreplega el concepte de 'fandango' i la idea crítica dels Marx. Quin de tots? El còmic i irònic Groucho Marx o el filòsof i revolucionari Karl Marx? Tant se val; les idees de l'espectacle ens remeten al polític i el gènere i la sàtira, a l'actor; tots dos inspiren part d'aquest espectacle que mereix la pena veure perquè no us l'hagen de contar.

Patrícia Pardo parteix de la idea de 'rebombori' i de 'gènere musical' o 'ball' que conté la paraula fandango per divertir-nos durant més d'una hora d'espectacle amb El fandango de Marx, una barreja ben interessant.

En l'obra se succeeixen els números de pallassos, equilibristes i malabars amb el ball i les cançons. En clau de comèdia circense i sota l'òptica del gènere clowns, la Pardo, malgrat la seua aparença desastrada, es comporta com la gran pallassa que és i controla cada gest amb la vitalitat que desprenen els seus ulls i la gestualitat plàstica d'una cara que enganxa l'espectador.

En aquesta ocasió s'acompanya amb Begoña Tena, Roge P. Magdaleno i Joel Maldonado; cadascun d'ells, a més de la pròpia representació, té el seu moment de lluïment durant la representació en funció de l'especialitat amb què contribueix a la varietat del propi espectacle: el cant, els equilibris, la música...

Com sol ser habitual en les seues propostes dramàtiques, Patrícia empra el mim i el món del circ i barreja les situacions amb la música i el ball tradicionals valencians per reproduir un fandango ben particular en què els quatre personatges van deixant caure píndoles carregades d'humor i de verí cada vegada que es retrotrauen a contar-nos part del que ha estat la seua agredolça infantesa com a fills d'obrers que han sobreviscut a totes les vicissituds del joc en l'extra-radi de les ciutats, el despertar sexual i l'aprenentatge particular, i positiu, a l'escola pública. I tot des de la clau d'adults que juguen a ser xiquets o d'adults que aspiren a ser crítics, però en ocasions només es queden a l'altura de comentaristes de pati de veïns.

Els personatges reprenen el record i, de vegades, el tòpic perquè l'espectador prenga consciència del que diuen o es diu sobre, per exemple, l'emigració. La singular infantesa i les complicacions d'una vida de 'felicitat particular', la pobresa per la qual han passat els personatges acaba barrejant-se amb altres situacions on uns altres pobres de hui en dia, els emigrants, sobreviuen o no a situacions terriblement dramàtiques ocasionades per la necessitat de trobar una vida digna per a ells i per a les seues famílies.

 

Acosteu-vos al Teatre Micalet per veure aquest singular espectacle. Encara teniu tres dies de representacions. Si ho feu amb el cor d'un xiquet i el trellat d'un adult, estic segur que, malgrat algun número de circ que se us pot fer llarg, l'obra no us decebrà.

Historietes medievals de Pot de Plom: 'El drac de tres caps'

Per a l'última classe del curs, donat que el treball de fi de curs ha consistit en la representació d'obres per a titelles, fetes pels alumnes de primer d'ESO, ens ve que ni pintat aquest vídeo d'una altra de les Historietes medievals de la companyia de teatre Pot de Plom. En aquesta ocasió es tracta de la representació del conte "El drac de tres caps", una producció de la Televisió Valenciana.



Com ja apuntàvem en apunts anteriors, els alumnes de primer d'ESO han preparat la representació de les obres per a titelles i teatre que ells mateixos havien escrit a partir de la transformació d'algun conte tradicional. La feina ha comportat la creació dels decorats i titelles per a la representació de les obres, el disseny del teatret i la interpretació musical. L'activitat s'ha fet amb la col·laboració dels departaments de Plàstica, Tecnologia, Música i Valencià.

Si voleu conéixer algunes de les obres que han escrit els alumnes podeu clicar sobre cadascun dels títols:

- Caputxeta fosca

- The pig brothers

- Caputxeta bona

- Una vida desestructurada

Si voleu ampliar el tema de l'amor i les taronges, recordeu que:

- Enric Valor publicà una rondalla titulada L'amor de les tres taronges. La podeu trobar, per exemple, al volum VI de les Rondalles valencianes publicat l'any 2001 per Edicions del Bullent. Escolteu l'adaptació feta per uns companys de 3r d'ESO de l'IES Arabista Ribera clicant ací.

- Gabriel Janer Manila i Luis Delgado, van publicar un poema que porta per títol també: "L'amor de les tres taronges", canta per Maria del Mar Bonet, i que diu:

Això era i no era.
Que faci bon viatge la cadernera!

Conten que un príncep, bell i galant,
que no reposa ni un sol instant,
tresca la terra com per encant.

-L'amor de les tres taronges,
no sabríeu per on cau?
-Set gegants diuen que el guarden
ben tancat amb pany i clau.
De nit, quan la fosca entrava,
veu un llumeneret blau;
com més va, més lluny el veia...
-Hi arribaré, si a Déu plau.

Ai, ai! El gegant remuga:
-Sent olor de carn humana.
La geganta l'ha amagat,
que el gegant té tanta gana
que se'l voldria menjar
dins la mateixa setmana.
La nit és fosca, el gegant
ronca com la tramuntana.

Pel sementer de formigues
escampa tres sacs de blat.
per aconhortar les feres
ha comprat tot un ramat.
La serp de set caps alçava
set boques de fil puat
i al punt la llet de set gerres
els set caps ha doblegat.

Ja és de nit quan arribava
a la porta, el jovencell.
Tot d'una endevina l'arbre:
n'és el taronger més bell.
Tres taronges hi flamegen,
totes tres fan un ramell.
Al cap cimal d'aquell arbre
ha fruitat l'amor per a ell.

Els gegants dormen tranquils,
-dormen amb un ull obert-.
Collí l'amor en Bernadet
i, abans, que fos descobert,
reprèn el camí del vent,
peus falaguers, cor despert.
Cada cabell li tremola.
Ai, que la nit l'ha encobert!

Ai, ai! que tot set l'encalcen.
La terra crida: endavant!
Els llança cintes de seda,
flocs de colors que, a l'instant,
omplen aquells camps d'espines,
de ganivets i d'espant,
de foc, que al punt ja no resta
ni l'ombra d'un sol gegant.

De la primera taronja
una al·lota ben garrida
n'ha sortit, tan bella i blanca,
que potser el sol l'ha ferida.
Ai, ai, que de la segona
surt una jove esmortida!
Ambdues han mort de set,
tan prest han colat la vida.

No l'obrissis, la tercera,
Bernadet, car ni amb diner
no compraries la vida
que ha brostat del taronger.
Arran del brocal d'un pou,
-n'és aquest el fruit darrer-
en obrir l'altra taronja
floreix l'amor venturer.

Apunt publicat anteriorment al blog LLIMA (La Comunidad, 30 d'abril de 2014. El país)

Algunes qüestions sobre característiques teatrals

QÜESTIONARI 

(4t ESO)

1. En els inicis del teatre, quins dos gèneres trobem clarament diferenciats?

2. Esmenta altres tres gèneres.

3. En quines unitats majors està dividida una peça teatral?

4. Quina és l'estructura clàssica d'una peça teatral?

5. En quines unitats pot estar dividit un acte?

6. Què és una acotació?

7. Quantes classes d'acotacions coneixes?

8. En què consisteix un apart?

9. Qui és l'emissor en una representació teatral?

10. Quin és el codi en una representació teatral?

11. Escriu tres autors del teatre clàssic grec.

12. Digues dos teatres importants en la Grècia clàssica. 

13. Assenyala les quatre parts assenyalades a l'esquema de teatre grec.

______________________

14. On tenien lloc, en principi, les representacions teatrals en època medieval?

15. En relació al teatre medieval, quina obra mariana es representa encara hui a Elx?

16. Esmenta algun dels artefactes aeris que s'hi empren durant la representació.

______________________

17. Del Corpus de València, com s'anomenen els carros amb figures que van davant de la processó?

18. Com s'anomena el personatge que representa la Virtud en una de les danses que es ballen al Corpus de València?

______________________

19. En què consisteix un teatre a la italiana?

20. I un corral de comèdies?

21. Quins sistemes es poden emprar en un teatre per a elevar el teló?

22. Sabries dir el nom de tres grups teatrals dels anys '80 i '90?

23. I el de tres grups actuals?