23 de des. 2016

Nadal vers a vers: Joana Raspall

NADAL

—Mare, què vol dir, Nadal?
(A la boca, ni una engruna...)
—Mare, que vol dir, la pau?
(A l'entorn, tot foc i runa...)
—Mare, on són els homes bons?
(Es barallen com les feres...)
—Mare, per què no respons?
(Prou paraules mentideres!)

I la mare mira al cel
(bombarders en lloc d'Estel)
tot cercant la llum més alta.
Li fa un bes a cada galta
i, voltats de tant de mal,
fill i mare són Nadal.

_______________________

GENER

En la nit, tres mudats 
cavallers fan sa via. 
Són tres reis d'Orient
que han sortit d'un país
sense nom. 

Si teniu en el cor fantasia, 
inventeu-ne un de bell 
per al món més feliç. 


Joana Raspall, Degotall de poemes. La Galera (Barcelona, 1987)


_______________________



PODRIES


Si haguessis nascut 
     en una altra terra, 
podries ser blanc, 
     podries ser negre... 
Un altre país 
     fóra casa teva, 
i diries "sí" 
     en un altra llengua. 
T'hauries criat 
     d'una altra manera 
més bona, potser; 
     potser, més dolenta. 
Tindries més sort 
     o potser més pega... 
Tindries amics  
     i jocs d'una altra mena; 
duries vestits  
     de sac o de seda, 
sabates de pell 
     o tosca espardenya, 
o aniries nu 
     perdut per la selva. 
Podries llegir 
     contes i poemes, 
o no tenir llibres 
     ni saber de lletra. 
Podries menjar 
     coses llamineres 
o només crostons 
     eixuts de pa negre. 
Podries ....podries... 
     Per tot això pensa 
que importa tenir 
     LES MANS BEN OBERTES 
i ajudar qui ve 
     fugint de la guerra, 
fugint del dolor 
     i de la pobresa. 
Si tu fossis nat  
     a la seva terra,  
la tristesa d'ell  
     podria ser teva.


Joana Raspall, Degotall de poemes. La Galera (Barcelona, 1987)

_______________________


Versions: 
       - visual

       - Roba estesa




 

12 de des. 2016

La fotografia dels mestres

Tasca: Fes una breu biografia d'un dels fotògrafs destacats al principi. Indica també les exposicions realitzades que més hagen marcat la seua trajectòria professional.

Després, selecciona una imatge diferent a la que jo he seleccionat (aquella que cregues més representativa del seu treball), justifica la tria i indica les característiques que hi predominen, colors, formes, gènere...

Jaume de Laiguana

Imatges Google 

Retrospective



Dorothea Lange


La fotògrafa del poble

Imatges Google




Ouka Lele

Imatges Google




Chema Madoz

Imatges Google




Manuel Pérez Barriopedro 

Imatges Google

23-F Congrés dels Diputats

Cada día un fotógrafo



Eugenio Recuenco

Imatges Google





Warhol

Fundació

Imatges Google







______________________________________________________________________

Relació de fotògrafs que apareixen en el temari de primer curs:

1. Ansel Adams
2. Cecil Beaton
3. Kevin Carter
4. Jaume de Laiguana
5. Joan Fontcuberta
6. Cristina García Rodero
7. Ernst Haas
8. Dorothea Lange
9. Ouka Lele
10. Chema Madoz
11. Irvin Penn
12. Manuel Pérez Barriopedro
13. Eugenio Recuenco
14. Howard Schatz
15. Sebastiao Salgado
16. Mario Testino
17. Andy Warhol
18. Mario Testino

9 de des. 2016

Destino (2003), un curt de Walt Disney i Salvador Dalí



En els anys quaranta del passat segle, dos artistes llegendaris van encetar una col·laboració per fer un curtmetratge; es tractava del pintor Salvador Dalí i del productor Walt Disney. Dalí preparà el guió i elaborà alguns dels dibuixos, però el treball no es va acabar fins el 2003, any en què s'estrenà Destino. Havia passat més de mig segle i, gràcies al treball d'un altre equip, la creació pactada entre Salvador Dalí i W. Disney es va poder finalitzar.

En el curt notareu un estil cinematogràfic propi d'eixa època, l'animació àgil i colorista de la factoria Disney's i les formes i transformacions surrealistes de Dalí. El treball de Destino es completa amb la música del mexicà Armando Domínguez i la cançó interpretada per Dora Luz.

Aquest tipus d'experimentació cinematogràfica sense diàleg es va donar de la mà d'alguns surrealistes que intentaren fer un cinema més descriptiu i menys narratiu. La música i la imatge, la dansa de les figures i la partitura musical s'empasten a la perfecció com en el cas del seu antecedent més directe dins la factoria Disney's: la pel·lícula Fantasia (1940). L'objectiu fonamental era il·lustrar o acompanyar amb l'animació alguns temes de la música clàssica o popular que formaven part de l'ideari de l'època; en aquest cas també, mostrar l'obra del pintor català.


EXERCICI

- Després de contemplar el curt, identifiqueu tres quadres del pintor català i altres tres elements apareguts en quadres de Salvador Dalí. Per exemple elements apareguts en el quadre "La persistència del temps".


- Amplieu la imatge del quadre de Salvador Salí 'El gran masturbador' i observeu els detalls. Has trobat formigues?

- Anem al detall; en el minut 3:50 unes formigues ixen de dins la mà d'una de les figures i es transformen finalment en ciclistes. Digues en què es converteix el dibuix entre la primera figura i l'última?

- Seguim amb l'animació. Ara observeu altres transformacions d'uns objectes en altres i anoteu dues de les sèries que més us hagen cridat l'atenció.

- Presteu atenció a la música i mireu si el moviment de les figures, el ball, s'ajusta al ritme de la cançó. Poseu un exemple.

Apunt publicat al blog anteriorment el 12 de març de 2014

7 de des. 2016

Què aportà Dalí al cartell?

Comencem curs amb una pregunta que inclou, al seu temps, una proposta de joc.

És la imatge allò que aparenta?

A la pregunta cadascú podrà donar-li una resposta distinta i, si volguérem, molt probablement hom podria justificar adequadament qualsevol resposta donada.

Però el joc de hui no acaba en la pregunta anterior; porta trampa en l'exemple que es presenta: el cartell de la pel·lícula El silenci dels anyells (The Silence of the Lambs-1991)


Us heu fixa't bé en el dibuix que llueix la papallona que hi ha sobre la imatge de Jodie Foster, l'actriu protagonista?


Sabeu què es representa i com va aconseguir Salvador Dalí realitzar la imatge IN VOLUPTAS MORS (1951)?

Per a immortalitzar el seu treball, Salvador Dalí comptà amb l'ajuda del fotògraf Philippe Halsman.
Podeu ampliar la informació si observeu les fotografies de Philippe Halsman sobre el treball de Salvador Dalí. Cliqueu, per exemple, a Taringa.






______

Publicat anteriorment el 16 de setembre de 2013.

5 de des. 2016

La fotografia, un suport imprescindible per al desenvolupament de la ciència?


Com haureu vist en el programa Quèquicom de TV3, la ciència ha treballat des de fa segles amb les il·lustracions obtingudes a partir de l'observació directa o mitjançant un microscopi o un telescopi.



Hui en dia, la fotografia ens permet complementar eixe treball d'observació i reproducció científica. No es tracta de substituir herbaris o dibuixos fets a mà (en ocasions imprecisos és cert) per col·leccions de fotografies, sinó més bé tenir un segon element de contrast. La imatge fotogràfica o del vídeo, ens aquest sentit, ha aportat alguns elements més aproximats a la realitat (dimensions, color, forma...) i ha ajudat els naturalistes, els botànics, els biòlegs, els químics... en el seu treball com a notaris de la pròpia observació científica.

Amb l'aparició de les càmeres digitals ultra sensibles (càmera lenta o ràpida) es poden observar detalls espectaculars que, d'altra manera, passarien desapercebuts per a l'ull humà. Tot i amb això, el treball de síntesi i esquematització que requereix una il·lustració encara el proporciona millor el dibuix a mà que és fruit de la reflexió.





Si abans el científic havia de passar un temps dibuixant, a peu d'obra diríem, els diferents detalls que observava, ara amb algunes fotografies es pot obtenir la mateixa informació, i altra de nova, fotografiant, per exemple, diferents moments d'un mateix procés. Però, en la contemplació pel científic de l'instant fotografiat, on quedaria la reflexió de la pròpia observació? I l'instrument que suposa haver d'observar amb major atenció per confirmar cada detall quan es passa al dibuix?

Tot i que la fotografia ha evolucionat molt i és més precisa, cal emprar-la com a complement imprescindible també en alguns processos. El dibuix i la pintura, no obstant, no podran ser desplaçats per la fotografia en camps com el de la predicció o formalització d'hipòtesis quan es tracta d'il·lustrar, per exemple, texts amb figures (animals, plantes...) que ja no existeixen perquè s'han extingit.




Per tant, el dibuix en ciència continua sent un bon mètode de treball, un bon sistema d'observació atenta que permet sintetitzar molt bé la informació i, amb l'ajut del càlcul numèric, preveure fins i tot el comportament de la matèria.

Apunt anterior: publicat el 24 de novembre de 2014 en aquest mateix blog.

2 de des. 2016

Ellen Kooi: fotografia onírica

Què us recorda la següent fotografia? Potser altra creació artística anterior? En qui cregueu que es va inspirar la fotògrafa a l'hora de preparar el decorat i la composició?


Encara que no és fàcil trobar el motiu que inspirà la idea a l'autora; potser va ser alguna de les interpretacions del mite d'Ofèlia, la jove estimada per Hamlet, fill del rei de Dinamarca, que es veié envaïda per una gran tristesa com a conseqüència de la mort del pare a mans del seu estimat. Alguns pintors prerafaelistes es van inspirar en l'obra de Shakespeare i pintaren aquesta mort. L'obra més reconeguda, potser, l'Ophelia (1851-1852) de John Everett Millais es conserva a la Tate Gallery de Londres.



No és l'única. Hi podeu trobar altres versions com per exemple les d'Eugène Delacroix, o d'Alexandre Cabanel, entre d'altres; ara bé, en elles no hi figura el cos inert, flotant sobre aigües tranquil·les, com és el cas següent.


_____________________________

L'enigmàtica fotografia de l'artista Ellen Kooi forma part d'una sèrie de fotografies on la mirada humana i la seua presència en la natura agrest resulta molt enigmàtica. La fotògrafa holandesa ens ofereix un treball inquietant on la figura humana s'enfronta al paisatge amb molta força i espectacularitat. El conjunt, ben organitzat, s'assembla al d'un decorat teatral on els personatges ens suggereixen, ja siga amb la mirada o amb el gest, algun detall enigmàtic. Es tracta d'un producte, generalment oníric i surrealista, on la fotògrafa converteix el paisatge holandès en un escenari per als seus jocs de fantasia.



Proposta d'activitat

1) Els alumnes triaran una foto i, escrites en una fitxa, faran preguntes o donaran explicacions sobre allò què els suggereix o els sorprèn més.

2) Totes les preguntes sobre la mateixa foto es posaran sobre la taula en el mateix munt.

3) Els alumnes agafaran, per ordre, una de les fitxes i intentaran contestar les preguntes escrites.

Es tracta de fer que els alumnes es plantegen quin és l'enigma, el fet sorprenent, que està present en cada posada en escena, en cada fotografia. L'activitat pretén treballar l'expressió oral amb preguntes, senzilles o no, que han elaborat els seus companys i que, segurament, no tenen una única resposta. 

4) L'autor de la pregunta podrà establir un diàleg si creu que la resposta no és l'encertada.

Des del punt de vista de l'anàlisi de la imatge, preguntes i respostes, ens donaran a entendre en part quina ha estat la mirada, el punt de vista, de la fotògrafa Ellen Kooi.

Preguntes com a exemple:

- Per què pugen als arbres? Què volen veure? 



- A qui mira? On van?


A què té por? Quina direcció porta el vent?


Per què es camufla?


Com s'aguanta l'escala? Què mira? 



En la següent informació complementària trobareu altres fotografies igual d'interessants.

- En la xarxa
- Web

Apunt recuperat: publicat anteriorment el 10 d'octubre de 2014.


_____________________________

Altres propostes que et poden interessar si t'agrada la fotografia psicològica i d'emocions: 
- Ginebra Siddal, pseudònim d'una fotògrafa granadina.

- Philippe Halsman, el fotògraf de les celebritats americanes que aconseguí que els seus models botaren al ritme que ell marcava.

1 de des. 2016

Rafael Sanz Lobato

Rafael Sanz Lobato, naix a Sevilla el 1932 i el 1941 es trasllada a Madrid amb els seus pares. El 1956 compra la seua primera càmera fotogràfica i el 1961 ingressa a la Real Sociedad Fotográfica. Allí crea junt a Carlos Miguel Martínez, Donato de Blas, Nieto Canedo, Serapio Carreño, Mordí Landa, Carlos H.Corcho Botella i José Blanco Pernía, el grup “La Colmena” en un intent d'equilibrar posicions a la R.S.F. en eixe moment dominada pel grup “La Palangana”.

En desaparèixer “La Colmena”, forma junt a Vila Massip, Sanchís Soler, Sáez López i Carlos H. Corcho, “El Grupo 5″.

El 1971 trenca vincles amb la R.S.F de Madrid pel transfons polític existent i diferències amb Gerardo Vielba.

Posteriorment es passa al terreny professional i s'especialitza en cotxes, bodegons, retrats i art. Compagina el treball professional amb la seua producció creativa en blanc i negre. Des del 1970 fins a la seua mort el 2015, el seu treball ha estat exposat en nombroses exposicions individuals i col·lectives i publicat tant en revistes nacionals com internacionals.


El fotògraf sevillà Rafael Sanz Lobato el 2013 /RAÚL CARO




Aproximació a la notícia de la mort (EL PAÍSi detalls de l'obra de Rafael Sanz Lobato

Ahir llegíem a la premsa que el 22 d'abril havia mort el fotògraf sevillà Rafael Sanz Lobato, un dels més importants de la fotografia en blanc i negre del segle XX. Entre els diferents premis que rebé per la seua obra, destaca potser el Nacional de Fotografia del 2011. En vida, legà la major part de la  seua obra basada en bodegons i retrats sobre els ritus religiosos i socials de l'època que li va tocar viure. Una obra interessant que podeu contemplar en part a Google.


1. Retrats de festes religioses




2. Bodegons

  


3. Retrats de caràcter social


 


Mireu més fotos

Publicat anteriorment en aquest mateix blog el dia 24 d'abril de 2015

30 de nov. 2016

'Iniciación a la fotografía' de Nico Aguerre

La fotografia no és fàcil, requereix un cert control de l'enfocament i de la llum; i una mínima sensibilitat en seleccionar el tema que cal fotografiar, l'enquadrament...

I si no us ho creieu, mireu-vos el curt de Nico Aguerre que alguna cosa us aclarirà. O no!





A partir d'aquest curt i de la broma hi plantejada, us proposem revisitar alguns fotògrafs i altres obres pictòriques. Ho anirem fent, a poc a poc, en diferents apunts que recuperarem dels publicats en el blog o afegirem segons les necessitats.

Publicat anteriorment en aquest mateix blog l'1 d'abril de 2014.

25 de nov. 2016

Relats breus per a commemorar el 'Dia de la Dona' II

Amb motiu de la Diada Internacional de la Dona, l'alumnat de tercer d'ESO de l'institut Manuel Sanchis Guarner, a proposta de la Casa de la Dona de Silla, ha preparat uns relats breus, escrits a partir de la necessitat de reflexionar sobre la igualtat entre hòmens i dones.



- La fragilitat de les seues cames no amoïna la valentia del seu cor.

- La dona, ni és més, ni és menys. Lluita per la igualtat de gènere.

- Cada colp a les costelles és com si amb foc prengueren el meus pulmons. Des del sòl vaig contemplar la mirada tenyida d'odi que va ser capaç de fer-me creure que cada insult era un “et vull”.

Natàlia Alfonso 3r ESO C

__________________

Atenció: INDIFERÈNCIA

La dona volia dir a tots que no tenia veu, però ningú no la va escoltar.

Bobby Stoyanov 3r ESO C

__________________

FILLA, MARE, IAIA

Ella va nàixer un any abans que començara la Guerra Civil. La seua infància va transcórrer durant la postguerra: fam, misèria... No calia que anara a l'escola, total era una nena. Però ella volia aprendre i va aprendre a llegir, a contar i una mica de geografia. Amb això ja n'hi havia prou, total era una nena. Millor si aprenia a apedaçar roba, a rentar-la i planxar-la, a fer pa... Però ella volia aprendre més.

Era bona estudiant i, amb esforç i ajuda, va poder realitzar el seu somni: estudiar Infermeria. Es va convertir en una dona independent, que quan es va casar hagué d'enfrontar-se a la sogra, a qui no li agradava que ella guanyara més que el seu marit. I es va enfrontar a unes lleis masclistes que al casar-se no li permetien tenir un compte al banc al seu nom, anava a nom del seu marit que per això s'havia casat.

Ella, la meua iaia, té ara 81 anys. Gràcies a ella i a dones com ella s'ha aconseguit que hui en dia qualsevol dona, casada o soltera, siga propietària de la seua vida.

MALTRACTES

Ell li pegava; ella callava perquè l'home la tenia controlada. Ella no tenía valor per a dir prou.
Tingues valor. Tingues força!

DISCURS

El polític de torn, des de la tribuna, articulava el seu discurs: "Un gerro, una granera, una paella... una dona? De què parlem?

Una dona, per a què serveix? Per a tindre fills? Per a fer el menjar? Per arreglar la casa? Per a lluir-la?

No. Les dones són persones, sers intel·ligents, fortes, amb més virtuts i valors que qualsevol objecte decoratiu o que un aparell de cuina o de neteja.

I no, tampoc no és cap robot. Té unes dimensions que li permeten..."
Havia ordenat bé les idees però no acabava de calar en els qui l'escoltaven, li faltava força, decisió... Creure-s'ho un poc més.


Sheila Meneses 3r ESO B


__________________

365 DIES

Com cada dia de l'any, aquella dona s'alçava a les sis del matí, portava als seus fills a l'escola, anava a pressa per agafar el tren; desprès, l'autobús; arribava al treball, treballava i tornava a casa, anava a comprar i feia el menjar, tornava a pels seus fills al col·legi, feia les tasques de casa, portava els fills a natació, feia el sopar i els llegia un conte per a dormir. I així sense adonar-se'n va passar un altre dia de la seua rutinària vida. I un altre. I un altre més. I un dia, de sobte, s’adonà que els fills ja havien marxat de casa i que es trobava com buida.

CONTROL

Es van conèixer; tot era perfecte, besos, abraçades, regals... Fins que van aparèixer els cels. Aquella xica tan alegre ja no pareixia ella; el seu home li controlava el mòbil, li prohibia parlar amb altres hòmens i la cridava a tota hora per saber on estava. Al principi, ella no li va donar importància. Però un dia hi era plena de ferides greus i asseguda a la comissaria enfront d’un polìcia i dient-li: “Això ha de finalitzar”.


PARE

Hi era a la cadira de l'hospital quan va rebre la pitjor notícia de la seua vida: “No s´ha pogut salvar”.
Va plorar i, quan va anar a contar-li-ho a les seues filles menudes, es va quedar sorpresa perquè la seua filla li va respondre: “No passa res mare, jo sé que el pare ens cuida des del cel i confie en què tu podràs fer de mare i de pare perquè ets molt forta i lluitadora.


Paula Pérez Rodríguez 3r ESO C


__________________

DICCIONARI

1. No sé què diu el diccionari però si observes cada dia al teu voltant veuràs que 'Dona' és sinònim de força, de poder traure la família endavant en moments de crisi, de treballar més que ningú i d'estar preparada per al futur.

QUANT COSTA I QUE BÉ ET SENTS!

2. Gràcies, per estar al nostre costat en tot moment, per estimar-nos, per protegir-nos, per renyar-nos i per abraçar-nos quan més ho necessitàvem. Gràcies per fer-nos riure i escoltar-nos, per curar les nostres ferides... Gràcies per existir, simplement, gràcies.
Has pensat que fàcil és dir-ho. Per què ens ho callem tantes voltes.

CONSIGNA

3. No tens amo, no ets propietat de ningú! Pren les teues decisions, demana ajuda sempre que et calga...
    Viu lliure perquè ets lliure. Estem amb tu!

Celia de la Torre Quevedo 3 ESO C


__________________


DIA DE LA DONA

1. Les dones amb força i valentia s'alcen i demanen igualtat. Una dona sola no té la suficient força per a superar una religió o un govern, però totes juntes són capaces de molt.

2. La dona amb valor.
La dona amb tot el valor del món.
La dona que aconsegueix el control
per superar o igualar l'home.
La lluita amb el temps,
no serà només d'un dia, serà de 365 dies.

2. Les dones que són felices.
Les dones, que en major número i en més països, lluiten per la igualtat.
Les dones que es mereixen un millor tracte.
La iaia, la dona que donà la vida a ta mare.
Ta mare, la dona que et donà la vida.
La sogra, la dona que donà la vida al teu amor.
El teu amor, la dona que ha donat la vida als teus fills.
La teua filla, la dona que donarà la vida als teus néts.

David Meneses, 3r ESO C

__________________


Les dones a l'igual que els homes...

El coratge és tant dels homes com de les dones.

Dona és sinònim d'esforç i de superació.


Pablo Romaguera 3r ESO C

__________________


Aquella dona era invisible, però ningú no es va adonar d'allò.


Wei Luo 3r ESO C

__________________
_________________________
____________________________________


LA DONA

Mare. Soltera. Filla. Amiga.
Comprensible. Entregada. Intel·ligent.
Senzilla. Atenta. Treballadora. Persona.
La dona? La dona.

Candela Sevilla 3r ESO A


__________________
_________________________
____________________________________


A LA MEUA MARE

Tots els dies la veia en aquella cadira amb la pinta a la mà.
Un dia va tornar amb un mocador rosa al cap.
Només em va dir que era un nou estil.


ELLA

Tots miraven bocabadats la competició de motos.
Sols podia haver un guanyador.
Aleshores es va llevar el casc.
Ella...


RESPIRA AQUESTA NIT

Es va despertar a l'hospital.
En veure les noticies,
a la fi va respirar.

Carla Rios 3r ESO B

__________________

LES GRÀCIES

20 anys treballant en una fàbrica i encara ningú m'havia donat les gràcies fins ara.
Quan menys m'ho esperava, la meua companya de treball, amb un ram de flors i un gran somriure, s'acostà a mi i digué "gràcies".


EL CRÍTIC

Tots els dies li ensenyava els meus projectes. Sempre estaven malament.
Un dia vaig deixar de preguntar-li i, aleshores, tot em va començar a eixir bé.


UNA PRINCESA SENSE CORONA

Hui et contaré un conte:
"Açò és una dona que treballava molt, cuidava dels seus fills i feia la feina a casa tots els dies. Un dia, quan ningú se la mirava, pensà si mereixia la pena tant de sacrifici. Mirà als ulls el marit i els fills i el menut li somrigué. Aquella era la seua recompensa; a la seua manera tota aquella gent la volia.

Cristina Martínez de Madrid 3r ESO B

_____________________

CONSIGNES

La xiqueta es quedà mirant sorpresa aquella gentada que passava amb mocadors violeta al coll. Portaven pancartes i es parà a llegir-les:
Voleu la dona i la maltracteu?
Ella et cuida i t'ajuda en tot. I tu, què fas?
Treballaries el mateix per menys jornal?

Josep Iborra 3r ESO B
_________________________


PENA

I la vida s'emportà allò que jo més volia...


TELEFONADA

I, de sobte, aquella telefonada canvià la vida de la xiqueta per complet.


EL FINAL

Sandra té 16 anys i viu a l'últim pis d'una finca molt alta, quasi un gratacel. Ella sent molta curiositat per saber què hi ha en cada habitatge de la planta inferior. Un dia se li presentà l'ocasió d'entrar en la casa d'un veí que estava oberta. Eixí i començà a córrer sense parar...

Jennifer Martín 3r ESO B

____________________


ARGUMENTS

1r. Les relacions laborals al nostre país encara han de millorar, puix en alguns treballs hi ha igualtat salarial i en altres no.
Què pot passar si pagues el mateix a un home que a una dona?
Puix que sorgeixen qüestions com: “És que ella no pot fer el mateix esforç físic que jo”.
I respostes com: “Pense que sí. Avui en dia, en la major part dels treballs, són les màquines les que s’ocupen de la faena i la maquinària la pot dominar igual una dona que un home. Per tant, per què no pagues en funció del treball i no del sexe?

2n. Si estem a casa els dos i treballem els dos fora de casa, de qui és la feina de cuidar dels xiquets i de la casa?

3r. Estic a casa, faig les feines domèstiques, duc els xiquets a escola, vaig a comprar, faig el dinar, torne a pels xiquets, els done de dinar, els torne a classe i els arreplegue després, els ajude amb els deures, isc amb ells al parc, faig el sopar, pare i despare taula i escure. Es giten tots i li pegue l'últim repàs a la casa, em quede un ratet sola a veure la televisió i em relaxe.

Crec que també és el dia de la Dona Treballadora; el meu dia!

Alexia Francés 3r. ESO B
______________________


DESAPARICIÓ

La nit cada vegada era més fosca, s’apagaren els llums i tot es va fer fosc. Només hi havia una claror blanca que s’allunyava. Al dia següent tot el carrer estava ple de fotos. Eren d'una xiqueta que només tenia 10 anys.


EL PASTÍS

Ella plorava perquè se sentia impotent: 82 anys! Amb qui podria celebrar-ho? Recordava que algú havia estat l’any anterior però no sabia qui. L'assistenta entrà, trobà el llit fet i, damunt d'ell, una corda i un pastís d'aniversari on faltaven dos trossos.


CERIMÒNIA

Ell buscava la sort en la vida; no li convenia tenir família però és el que volia. Des d'aleshores no podia llevar-se-la del cap.
365 dies després es va adonar que la seua vida era diferent a quan estava ella, la xica que pensava igual que ell. Va sonar el timbre; obrí i era ella lluint un vestit blanc. Ell vestia de negre.


Laura Luján 3r ESO B

_________________________

- Se sentien sirenes d'ambulància; als cinc minuts cridaren una dona. Es ficà a plorar, se li caigué el mòbil i se n'anà corrent.

- Una dona a punt de casar-se estava esperant la germana... El dia següent va ser el dia més trist de la seua vida.

- Una dona sense els fills a casa per Nadal rep una cridada: "Sí... Quina alegria! Com estàs?" I plora d'alegria.

Felipe Gutiérrez 3r ESO B

_________________________

TREBALL...

Aleshores va sonar el despertador, eren les set de la matinada. Ell ja no estava al seu costat. Aleshores va veure una xicoteta caixa de bombons amb una noteta que deia: "Per a la dóna més especial del món, que tingues un bon dia" De sobte la dona parà de llegir i se li va caure una tènue llàgrima.


EL PAS DEL TEMPS

Era un dia solejat amb una càlida temperatura. Allí hi era ella, en la cerimònia. Feia 50 anys en l'empresa i es jubilava. De sobte, quan anaven a donar-li el rellotge d'or, va passar alguna cosa en la sala que va deixar muts a tots els assistents.


L'APOCALIPSI

Eren dues flors, una rosa i altra blava. Eren les úniques flors que hi havia en mig d’aquel desert i la blava sempre volia ser més admirada que la rosa. Fins que un dia la flor rosa es va igualar amb la blava per la intensitat del seu color. Aquell dia les dos varen ser molt felices, però ja era tard.

Cristian Pérez Fernández 3r ESO B

_________________________


LA DONA

Un dia i un altre i un altre, i res no canviava. La dona ja estava molt cansada...


ACCIDENTS

Des del poble, en la llunyania, es veia com una xicoteta fàbrica on treballaven dones. Era el Molí de les xiques, una fàbrica que també servia de refugi d’alguns soldats. Un mal dia, se sentiren crits de pànic: “Al refugi. Totes al ref...”


LA VIDA

Era dimarts, un nou 8 de març, un dia molt important per a les dones i, especialment, per a d'ella perquè complia anys. S'alça amb molt pocs ànims, com qualsevol altre dia. El marit, també i li va dir:

-Me’n vaig a treballar.

Ella no sabia que el marit s’havia demanat el dia lliure per ella quan li contestà molt apagada: "D'acord, que et vaja bé en el treball".

Ell eixí de casa i, una estona més tard, va trucar a la porta. La dona estava fent la faena de casa i, en obrir, veié el seu marit amb una caixa de bombons i un ram de roses. Li canvià la cara per aquella sorpresa i plorant li contestà:

-Et vull! No creia que t'anaves a recordar.

Des d'eixe dia buscà la manera de dir-li ell també “et vull” moltes més vegades per fer-la més feliç.

I conte contat ja s'ha acabat!

Maria Trujillo 3r ESO B

_________________________

Apunt publicat anteriorment el dia 1 de març de 2016 amb motiu de la Diada de la Dona.

Relats breus per celebrar el Dia de la dona treballadora


Poema de Maria Mercè Marçal
Idea original d'Ovidi3
Interpretació de Mireia Vives i Gemma Humet
Realització de Lorena Perales i Manuela Alandes
Música de Borja Penalba

________________________________


La Casa de la Dona (formada pel Col.lectiu de Dones, Dones progressistes de Silla i Dones en Bloc) ens convida a llegir-los els relats curts que hem preparat a la classe de valencià durant la setmana d'activitats que organitzen al voltant del Dia de la dona. N'hem triat uns quants; són treballs col·lectius que hem elaborat en grup.




El sistema de treball ha sigut dur: "sempre era un esborrany!". Treballàvem amb una pluja d'idees a partir de paraules i frases boniques o famoses que havien aparegut en un paquet de caramels i en els sobres de sucre que posen en la cafeteria de l'institut. Comentàvem el significat de la paraula o la frase, miràvem de fer un conte on apareguera la paraula o la frase i, corregíem una dos i fins a tres vegades cada escrit dels companys abans que el professor ens donara idees noves  per acabar de transformar l'escrit i fer-lo més poètic.

Allà va la primera fornada, mentre alguns companys acaben de revisar els seus i us els mostren també des d'aquest blog del professor.

1. reINTERPRETACIÓ: "La mujer la pata quebrada i en casa"

- No hi ha res pitjor que una taula que trontolla -li va dir.

- I tant que sí -li va contestar- un garrot sense consciència!

Aquell lluïa ple de sang al costat d'un cartell que cridava:

PROU!


2. FRAGILITAT

Plovia, el plugim plorava gota a gota sobre la pantalla esmicolada del mòbil que jeia al terra. Tremolava l'ànima amarga d'aquell últim bes. L'aire plorava com la sirena d'una ambulància.


3. "SENYOR JUTGE"

De sobte una veu trencà aquell estrany silenci que s'apoderava de la casa.
- Ja estic aciiiiií!
                          Bona niiiiiiiiit!
                                              Està el sopaaaaar?
     Però l'entusiasme de Carles durà poc; es va gelar en veure aquelles dues paraules escrites en un sobre que lluïa damunt la paella com un bistec.


4. L'ENVEJA

Vista per darrere, Mar lluïa unes corbes espectaculars que em feien rebentar d'enveja; el pantaló vaquer ajustat a la cintura, la camisa lligada mostrant el melic i una llarga cabellera com de publicitat de xampú. Canviaria les seues 90-60-90 per la meua carrera.
Ella, en canvi, només pensava en el títol que jo lluïa a la meua consulta: 'Doctora Alòs, oncòloga'.


5. CORATGE I

    Ell mai no pensava que allò anava de veres, però era la darrera vegada que m'humiliava. Estava farta d’escoltar ‘no ho faré mai més’.
    En tornar d'escola amb les criatures, tirí les velles claus al fem.
    Poc després, el manyà me'n donava unes de noves; havia canviat el pany, la penúltima cosa que faria per ell. Finalment, vaig fer la maleta i li la deixí a la porta.
    Aquella mai més no seria sa casa!


6. RAM DE FLORS

‘La felicitat és una flor que perd el seu perfum si la culls’. Ho havia llegit en el paper dels terrossets de sucre i s’ho va creure fins que aquella persona li regalà unes violetes que li perfumaren el cor.


7. CORATGE II

     Mai no havia vist la realitat davant l’espill, la bàscula li mentia, l'ordinador li llençava missatges esquius i les paraules que olien a forn de llenya li feien fàstic.
     Un dia, un ocell negre li picà l’ànima i va sentir un dolor intens. No era la primera vegada, ni l'única nit complicada que passava; es faria molt de nit moltes vegades més.
     Però, a falta d’un raig de sol màgic que li curara l’ànima, decidí recuperar l'alè i lluitar per la vida.


8. ANIVERSARI

    Ella estrenava roba; esperava que li proposara sopar fora de casa. Ell ni se'n va adonar. Després d'un llarg silenci, ella li digué:
- Vida?
- Què?
- Eres feliç?

    I ell, sense apartar la vista del paper, li va respondre com si res:
- Sí, "la teua llum mai no m'abandona i crema en la meua ànima".

   Ella es quedà gelada; no sabia què respondre-li; se'l mirà, posà cara de pomes agres en veure que ni l'havia mirada i li digué:
- On has aprés eixa frase?
- Què?
- On has aprés eixa frase?
- Ah - mostrant-li el diari- la frase! Ho diu ací. Què et passa?
- Res. Encara que no t'ho cregues les sabates i el vestit són nous i tinc els talons desfets. Me'n vaig al llit.

   I ell continuà llegint la premsa esportiva com si res.


9. UN FUTUR AL PARADÍS

Ella se'l mirava atrevida; ell, observador.
Ell, en un rampell de vergonya, es va enrogir intensament; ella va somriure divertida.
Ella descobrí com li agradava aquella sensació de domini; ell tragué forces i s'alçà. L'havia captivat aquell somriure.
Ell es va dirigir a d'ella: "Balles?". Ella se'l mirà de prop i es va quedar atrapada en aquells ulls de mirada intensa i tímida. "Sabràs ballar, no?"
Ella va notar com li rodava el cap al ritme de la música; ell li xiuxiuejà a l'oïda: "Voldria conéixer-te millor".
Ella notà que els peus se li entortolligaven al temps que li deia: "I jo!". Ell la va agafar fort i quasi cauen a terra els dos.

Rigueren a l'hora i amb aquell somriure segellaren el seu futur...


10. PROJECTE

Després d'una nit intensa i especial començaren a traçar les seues vides en comú. Estaven plens de vida i carregats de bones intencions. Ara només tocava carregar-se de bones actituds; per això deixaren enrere el conte de la lletera i feren comptes on se saberen segurs que no dependrien de ningú més per ser feliços.


11. REVISIÓ

Ara mire enrere i veig que la nostra lluita no ha sigut de bades; les dones hem caminat tot el segle XX a destall. Tot tenia un perquè i perseguia una fi. Necessitat, esperança, desig traçaren el nostre camí durant molts anys. Amistat, companyonia, camaraderia, formació suportaven la casa de les idees, ampliaven els capítols del llibre de la memòria.
Si et sóc sincera, només tinc un retret a fer-me: no haver-te dit abans quant et volia. Sort que no vaig fer tard del tot i encara he pogut viure el veritable somni d'estimar-te de cor!

Alumnes 2n Batxillerat


Apunt publicat anteriorment amb motiu de la celebració del Dia de la Dona Treballadora, el 2 de març de 2016

18 de nov. 2016

(Tot) el que encara no saps sobre les marques, de Pilar Alfonso



Després de Les marques ONGD, Pilar Alfonso ens sorprén amb un nou i suggerent títol: (Tot) el que encara no saps sobre les marques. el llibre és una de les darreres novetats que trobareu al catàleg de l'Onada edicions

Del llibre, Natxo Moral en destaca al web 400 colps les seues principals qualitats. Segur que mereix la pena la lectura i que els alumnes puguen fer altre tipus de reflexions al voltant de la publicitat que no siguen només les estètiques.



21 d’oct. 2016

El comerç valencià de proximitat i la publicitat en valencià

Endavant! Entra i descobrix els maridatges Túria.

Amb un eslògan que et convida a passar "Endavant", a comprar en les botigues de proximitat, que podem trobar al voltant del Mercat Central de València, es presenta la "primera edició d'Ultramarins Túria".

La campanya es presenta com un homenatge al comerç tradicional valencià i es defensa en la sinceritat dels comerciants i en la qualitat gastronòmica dels seus productes. 

Una idea destacada que es reforça amb la història que hi ha darrere de cada comerç tradicional: uns negocis de qualitat, de caràcter familiar i que ofereixen un tracte de proximitat al client. Aquests elements, indirectament, es converteixen en els atributs de la cervesa Túria, que apareix sovint entre els productes seleccionats, sobre un taulell, al mostrador o als prestatges dels productes artesans. Fixeu-vos que, a diferència dels altres aliments, la marca de la cervesa està present: Túria, a través del logo, de l'escriptura i de la veu. Observeu que la resta d'ingredients alimentaris només han estat presentats, mostrats a càmera. 

Però, com ja hem anotat abans, l'eslògan inclou la idea del maridatge entre la marca i els venedors tradicionals. I és amb aquesta metonímia, basada en la idea d'unió, que les qualitats del comerç i dels seus comerciants passen a ser els atributs positius de la cervesa valenciana.




Una campanya senzilla i descriptiva on el protagonista és, aparentment, el comerç valencià de proximitat. Un comerç en què destaca la qualitat dels productes que ofereixen als seus clients. És ací on té sentit per a la marca oferir un altre producte valencià, la cervesa Túria, entre la resta de productes de qualitat que es mostren durant l'anunci.

Al marge de la descripció del propi anunci, vull esmentar un elements que m'ha cridat l'atenció. En cap dels rètols i cartells que apareixen durant l'espot publicitari està present la nostra llengua, que sí que ho està a través de la veu en off i de la impressió final: "Ultramarins TURIA Marzën Del 18 d'octubre al 30 de novembre..."  Mireu-vos l'edició en castellà i digueu si haguera costat tant canviar els rètols en la versió valenciana de l'anunci.


14 d’oct. 2016

Hamlet canalla, un text excel·lent, una posada en escena minimalista i cuidada, una interpretació magistral

Com passa amb les obres literàries de qualitat, els protagonistes creixen amb el relat i cobren vida per al lector. Si parlem de teatre, a més a més, la materialització del personatge, per part d'un actor o actriu, li proporciona un cos, un físic, una energia que, quan es fa bé, el fan créixer encara més als ulls de l'espectador; sembla com si l'ànima, que ja havíem descobert al text, prenguera força per enganxar al públic amb l'art de la paraula, amb la vitalitat del relat, amb la vilesa o gentilesa del personatge.



De tant en tant, algun d'aquests personatges traspassa la barrera de la quarta paret i la del text per esdevenir un arquetip independent de l'obra a la qual pertany. Hamlet és un d'aquests personatges que, més enllà de la creació de William Shakespeare, ha esdevingut un mite. I aquest és el punt de partida, amb un text formidable, de l'obra de Manolo Molins que ens aporta l'essencial del Hamlet de Shakespeare i fa que el seu personatge transcendisca la barrera del temps per criticar allò que troba indecent del seu món i de l'actual (la corrupció del poder, el masclisme, les formes del teatre, el mal govern). Hamlet lluita, des de les pròpies contradiccions i a la seua particular manera, contra les injustícies del nostre temps i ens va mostrant els clarobscurs del personatge, les múltiples arestes que el conformen.

La direcció de Joan Peris i les aportacions escenogràfiques de Pilar Almeria parteixen de la simplicitat d'una escenografia rectangular, nua i disposada a la manera del teatre renaixentista isabel·lí (on l'escenari se situava en el centre de la sala i el espectadors al seu voltant). Aquesta idea reforça al valor mitològic del personatge i destaca la força de la paraula i la mesura amb què els actors defensen un text difícil on els canvis de personatge i registre són importants. A més a més, en disposar l'espai inferior de l'entaulat com a magatzem, l'espectador és conscient en tot moment del contrast entre el temps de la representació dramàtica pròpiament i el de la preparació de l'actor que representarà, en cadascuna de les escenes en què es divideix l'obra, els diferents personatges que també formen part de l'obra original de Shakespeare (l'espectre del pare; Ofèlia; Gertrudis, la mare; i Horaci).

Contribueixen igualment al seu aspecte minimalista, però molt efectista, el treball de vestuari d'Isabel Requena i la il·luminació de Toni Sancho.




El Hamlet canalla que s'ha estrenat avui al teatre Micalet de València ha comptat, a més, amb l'aportació de dos grans actors valencians, Josep Manuel Casany i Ximo Solano, que li han proporcionat l'ànima al mite. Malgrat les dificultats que comporta no disposar del teatre a la italiana: auditives (parlar d'esquena a una part dels espectadors) i representatives (haver de donar la cara als espectadors que estan situats pels quatre costats de l'escenari), el treball dels actors és excepcional i contribueix a donar transcendència a una obra que, esperem, puga ser vista en molts més teatres perquè el text, la direcció, el muntatge i el seu treball s'ho mereixen i l'espectador en gaudirà molt i intel·lectualment.

6 d’oct. 2016

Publicitat i retòrica

La retòrica publicitària és l'art de parlar bé per convèncer; una tècnica de persuasió usada, generalment, mitjançant l'ús de la paraula.



L'objectiu del text retòric és comunicar adequadament un contingut amb finalitat didàctica o persuasiva per contribuir a la claredat del missatge elaborat.



Les fases a tenir en compte en l'elaboració d'un anunci són tres: la producció, moment de la selecció de les idees i els arguments més rellevants. La disposició o organització dels arguments de manera que el missatge arribe al públic. La comunicació, oral o escrita, fase en què es decideixen els mecanismes lingüístics apropiats: claredat, correcció lingüística, elegància de l'estil i l'elaboració artística del llenguatge. Aquest procés lingüístic es complementa amb l'ús de la imatge que reforça els arguments i mostra imatges poètiques que destaquen la bellesa d'un producte i contribueixen a la fixació de la marca també a través del logo.



Cal recordar que el llenguatge audiovisual és un llenguatge artificial basat en la transmissió de missatges icònics, amb el suport eventual de la imatge i de la paraula. Durant la seua elaboració, la creativitat ha d'anar lligada a la recreació o al simbolisme per seduir el receptor.

És per això que el treball d'anàlisi d'un anunci consisteix en descobrir els mecanismes que s'han emprat per exercir eixa seducció de què parlem i els codis audiovisuals utilitzats (codi icònic i codi simbòlic o poètic) per fer possible que el missatge comunique bé.

En el missatge publicitari, especialment l'audiovisual (televisió, internet o cinema), els codis es barregen sovint i l'anàlisi d'un anunci ha de comprendre l'explicació sobre els diferents elements icònics (descripció, narració, argumentació) que pot emprar el publicista per centrar l'atenció i convéncer el receptor de l'anunci, la finalitat del discurs (formativa, informativa, crítica, persuasiva, lúdica o d'entreteniment...) i els elements simbòlics o poètics (idees i emocions).

El codi icònic permet la relació de semblança entre les imatges i el referent real, o bé una relació de contigüitat en l'espai i en el temps entre les imatges d'un mateix missatge.
Els elements descriptius que apareixen en una imatge (una fotografia, un còmic, la publicitat publicada en premsa gràfica, tanques o cartells) ens aporten informació versemblant o figurativa sobre el context.
El grau de narrativitat del discurs audiovisual  (còmic, cinema, telesèries, espots publicitaris) és fruit de les històries que es relaten amb una contigüitat en l'espai i el temps argumental.

ACTIVITAT

En els dos anuncis següents, analitzeu les referències al codi icònic i digueu com es presenta el discurs (veu, text i imatge) en el seu conjunt.




PREGUNTES

- Segons l'anunci, quines actuacions porten a l'èxit?
- L'aparició de dues persones fracassades en l'anunci anterior, reforcen alguna altra idea?



PREGUNTES

- De quina manera s'encadenen les imatges en l'anunci anterior?
- Quina relació creus que mantenen els personatges de la cadena? Per què?





Mitjançant el codi simbòlic o poètic s'estableix una relació purament arbitrària entre les imatges i el seu referent real. En aquest cas l'anàlisi no és sobre l'argument sinó sobre el plantejament i les idees. Generalment, analitzem les idees més o menys abstractes (subcodi cognitiu) que recorren a la intel·ligència del receptor per a ser reinterpretades, tot afegint un nou significat. És en aquest apartat on també analitzarem com s'apel·la a les emocions (subcodi afectiu) i les referències sensorials al plaer,  al gaudi, al patiment...

ACTIVITAT

Analitza els dos anuncis següents des de la perspectiva simbòlica o poètica.




PREGUNTES

- Quina és la idea que predomina en aquest anunci?
- Quina semblança hi ha entre el dibuix de les claus i el logo de la marca?



PREGUNTES

- Què desitja la veu del narrador al destinatari de l'anunci?
- Quina història li havia explicat sobre el temps?
- Quina idea s'associa a la marca?


ACTIVITAT

Per acabar, mireu-vos el següent vídeo sobre les paraules pronunciades per una vídua en el funeral del seu marit i com s'apel·la a les emocions (subcodi afectiu) a través del record i les referències sensorials que comportaven plaer, gaudi o patiment durant la malaltia del finat...




FIGURES RETÒRIQUES

La publicitat pot ser objecte d'anàlisi a través de la xarxa retòrica: procediments discursius, disposició de les parts, i recursos argumentatius i elocutius. Algunes figures retòriques emprades per la publicitat les podem classificar segons estiguen basades en supressions, afegits o repeticions, substitucions, permutacions o conclusions. Si voleu ampliar aquesta informació també podeu consultar el Portal de Comunicación, o llegir-ne l'anàlisi que se'n fa en la Revista Electrónica de Estudios Filológicos de diversos eslògans emprats en les campanyes antidroga, o mirar els exemples que apareixen en El aroma de mi hogar, un títol que remet a la publicitat del sabó Heno de Právia.

Podem centrar l'anàlisi en la localització de la realitat simbòlica expressada dins el complex sistema cultural de relacions socials, l'estudi de les parts emotives del discurs (exordi i conclusió) i del recurs a la versemblança o entimema. La identificació amb un determinat grup social (cotxes de luxe, productes cars) o un model de vida concret (aliments baixos en calories), l'acceptació i identificació d'uns valors compartits (aliments naturals, defensa de l'ecologia...) solen funcionar bé com a estratègia publicitària.

Les figures retòriques (el·lipsi, metàfora, al·literació, zeugma, asíndeton, hipèrbole...) a analitzar són pràcticament les mateixes que estudiem en la literatura, especialment per a la poesia, que és també un llenguatge retòric pensat i elaborat amb la intenció d'agradar, despertar sentiments...

ACTIVITAT

Digues quines figures retòriques són emprades en els anuncis següents i explica el seu sentit.














ACTIVITAT

En qualsevol dels manuals de literatura o retòrica o en els webs d'internet que hem enllaçat en aquest apunt us podeu trobar la definició i exemples de figures retòriques. Localitzeu diferents anuncis per a premsa, ràdio i televisió, digueu les figures que s'hi empren i expliqueu la funció que fan en cada exemple que aporteu.

___________________________

Referències bibliogràfiques: Miquel Francés i Gonçal García, Comunicació audiovisual (2000) Ed. Castellnou