El proper dissabte, 14 de maig de 10 a 14h., 1entretants participarà en la festa de l'educació que és la Primavera Educativa. L'associació presentarà als assistents dos dels tallers que s'han realitzat enguany per al professorat interessat, la Valencianada i Els mons de la ràdio, un taller de ràdio escolar.
Si us animeu, estarem a la CARPA de l'explanada del MUSEU de les CIÈNCIES al TALLER 1
Tasca: Fes una foto de l’església de Sant Joan amb el Mercat Central de fons.
Envia-la per Instagram amb la llegenda “Eixien veus dels bars, l’olor d’oli fregit. VAE”.
Edifici/lloc: Sant Joan del Mercat (València).
Pistes:
- El nom d’aquest poeta nascut a Burjassot es forma amb:
El prefix llatí que significa 'en lloc de', i que indica un càrrec immediatament inferior al del titular.
+
Terminació de gerundi.
- Aquest periodista, que treballà molt de temps al diari Las Provincias, també va “fer estelles” més d’un tronc de llenya per a fer pa.
- Amic de Joan Fuster, Manuel Sanchis Guarner i Vicent Ventura, quan parlava de pàtria, deia versos com:
“ASSUMIRÀS la veu d’un poble”
Preguntes a respondre:
1. De quin poeta es tracta?
2. Consulta la Viquipèdia i completa el nom d’algunes de les seus obres: Recomane __________, Llibre de _____________, Coral _________ i Les pedres de l’____________.
3. Esmenta tres dels cantants que han posat música i cantat els poemes d'aquest poeta valencià, el més important del segle XX. Per exemple, Miquel Gil i la cançó de 'La rosa de paper'. ____________________, _______________________, ________________________.
4. Amb quin número de tarja es correspon la tasca?
____________________________________________
Feta ja l'activitat, ara us facilitem les solucions:
10.2. El nom d’algunes de les seus obres: Recomane tenebres, Llibre de meravelles, Coral romput i Les pedres de l’àmfora.
10.3. La Viquipèdiadiu: "Estellés és un dels poetes més musicats en la llengua catalana, i Ovidi Montllor qui més l'ha dit i cantat: seues són les adaptacions d'El vi, Prediccions i conformitats, Els amants, Una escala qualsevol, El ball, M'aclame a tu i el Coral romput sencer.
Altres cantants, cantautors o grups que l'han musicat són Paco Muñoz, Celdoni Fonoll, Maria del Mar Bonet (Les illes), Remigi Palmero (Plens de sol de bon matí), Dropo (La veu d'un poble), Vicent Torrent, Lluís Miquel, Els Pavesos, Lluís el Sifoner, Raimon, Obrint Pas, Esteve Ferre (El meu ofici és l'alegria), Entre Soques i Rebrotins (cançó de bressol), Carles Barranco (Jorns de festeig), Pau Alabajos, Bertomeu (el llibre-disc "7 d'Estellés") i Borja Penalba (per a l'espectacle Estellés: de mà en mà, amb Francesc Anyó), entre altres".
Lectura i filmació d'un vídeo: 'No escric èglogues' i el fragment següent en off d'entradeta del vídeo.
La Llotja, Sant Joan del Mercat i el Mercat Central
La plaça del Mercat és un punt de referència per a la vida quotidiana dels valencians des del segle XV, i abans fins i tot, ja que el rei Jaume I donà llicència a la ciutat perquè s’hi celebrara un mercat setmanal cada dijous i una fira anual durant la primera quinzena d’agost. Això explica el seu nom i el fet que s’hi construïren tres edificis emblemàtics, com són l’església de Sant Joan del Mercat (segle XIV, reconstruïda en el XVII), la Llotja de Mercaders (segle XV) i el Mercat Central (segle XX). Situats en aquest punt podem visualitzar el poema 'No escric èglogues', que ens parla de la quotidianitat de la gent, els seus oficis i les seues converses, tot envoltat de les veus dels bars, l'olor d'oli fregit, les parelles d'amants o els hòmens carregant camions, i sempre amb la imatge de les llargues cames «plenes de dignitat» de la seua estimada Isabel.
La València de Vicent Andrés Estellés. Mirada d'un poeta. (pdf)
Tasca: Fes una foto del bar on hi ha l’entrada al trinquet del carrer Pelayo.
Envia-la per Instagram amb la llegenda “De la catedral de la pilota valenciana ens parla (nom de l'autor)”. Edifici/lloc
Trinquet de Pelayo (València).
Pistes
- El cognom d'aquest professor de grec, nascut a València el 3 de desembre de 1939, és com la tercera persona del present d'indicatiu d'un verb que significa "fixar la vista en un lloc, persona o cosa".
- Entre les seues obres, en destaca la publicada l'any 2000 amb el subtítol "família i mite", dedicada a una família de papes valencians.
- En el El tramvia groc (2013, editorial Proa), apareixen experiències de la seua infantesa a la pedania de La Torre. Abans havia publicat la traducció d'obres tan importants per a la literatura universal com la Divina comèdia (2009, Proa), els Evangelis (2004, Proa) o l'Odissea (2011, Proa). Preguntes
1. De qui és la novel·la El professor d’història ?
2. Què s’hi diu en la lectura sobre el Trinquet de Pelayo?
3. Esmenta les tres obres de l’autor que es nomenen en un dels primers paràgrafs de l'entrada de la Viquipèdia?
4. Amb quin número de tarja es correspon la tasca?
____________________________________________
Solucionsa les tasques de la fitxa.
La fotografia.
La llegenda
“De la catedral de la pilota valenciana ens parla Joan Francesc Mira”
2. Que el protagonista va al bar del Trinquet per desdejunar un café amb llet i un croissant.
3. Només començar l'entrada de la Viquipèdia se'ns diu de l'obra de Joan Francesc Mira: "Al voltant de la temàtica valencianista i històrica cal destacar les seues obres Crítica de la nació pura (1985), que discuteix el concepte de nació, Sobre la nació dels valencians (1997) i Els Borja: família i mite (2000)".
4. El Trinquet de Pelayo és la tarja número 62. Lectura
Pocs dies abans, un matí de diumenge de finals de gener, caminava amb un diari sota el braç sentint que era un d’aquells dies d’hivern de València d’aire fresc i diàfan de llum neta claríssima que pareix que penetra la roba i la pell dels vianants i endureix més la pedra o el ciment de les cases, que fixa i aplana els colors de les façanes i converteix els arbres en escultures de metall vegetal, caminava sense pressa pel jardinet entre el Museu de la Il•lustració i la biblioteca, quin nom ridícul i presumptuós Museu de la Il•lustració, ell no havia volgut mai visitar- lo ni comprovar la frívola buidor inevitable, en direcció al carrer del Torn de l’Hospital, el torn, pensà, com un torn de convent de clausura on cinquanta anys abans dipositaven encara de matinada o de negra nit infants no desitjats, nadons expòsits. Havia deixat la dona al llit, fatigada com ja feia mesos que n’estava cada volta més, havia baixat a fer-se un café amb llet i un croissant al bar del Trinquet de Pelayo, on se sentien els colps i els crits dels entrenaments matinals dels pilotaris, perquè ja feia mesos que a Irene li molestava l’olor del café escampant-se des de la cuina per la casa, li feien nosa tantes coses que mai abans no l’havien incomodat o que no havien tingut mai cap importància, pobra estimada malalta ara obligada a queixar-se o a demanar assistència, però encara que estiguera bona i forta aquell matí no el podria acompanyar, era una reunió només d’homes. Havia fullejat sense gens d'interés el diari passant pàgines sobre el taulell del bar mentre desdejunava, titulars amb les misèries quotidianes de polítics locals tan mediocres que porten a la cara la pròpia inanitat, pensà mirant fotos d'algun acte oficial, ni un bri d'intel·ligència als ulls ni en les paraules que els ixen per la boca, tan obtusos i espesos tan buits i al mateix temps tan plens de vanitat que quan parlen busquen només guanyar el favor d'un públic ja acostumat a la porqueria i amb el cap ple d'espantoses lectures, d'immundícies falsament històriques i de notícies horribles de morts i d'escàndols que esmussen cada dia i apaguen la poca sensibilitat que ens va quedant i de programes a la televisió que amb cabals públics o privats inexhauribles atordeixen els sentits i els esperits i el resultat és que allò que té encara una miqueta d'art o una mica de gràcia s'ho engoleix ara la violència d'aquest bàrbar instant, qui havia escrit això: «la violència d'aquest bàrbar instant»?, ho degué dir algun autor famós que ara mateix no recordava, Goethe potser, i si era així, si el seu instant o temps era violent i bàrbar, què hauríem de dir del nostre.
Fitxa 8 Tasca
Fes una foto de la Finca Roja des de la meitat del carrer Martínez Aloy de València.
Envia-la per Instagram amb la llegenda “ Prop de la Finca Roja visqué (nom de l'escriptor)”.
Edifici/lloc
Finca Roja (des de la galta de cases del carrer Jesús podeu creuar el jardí d'enfront i dirigir-vos al carrer Martínez Aloy, que teniu enfront). Pistes
- En la proximitat de la Finca Roja, al carrer Martínez Aloy, hi ha el piset on visqué amb la seua esposa, Mercedes Hernández, l’escriptor conegut entre la xicalla per les seues Rondalles. Del seu nom et puc dir que "si em ric, no te'l dic".
- Alguns instituts porten el seu nom; entre d’altres els de Castalla, Castelló de Rugat, El Campello, Pego, Picanya o Silla.
- El Diccionari Normatiu Valencià diu del seu cognom: "Coratge per a mamprendre activitats, per a afrontar perills, dificultats o riscos ." Preguntes a respondre
8.1. De quin autor es tracta?
8.2. En l'apartat d'entrevistes del web de l'AELC explica com, abans de la guerra, ja havia guanyat diversos premis i tenia escrita la primera novel·la. Però l'envià a publicar a Barcelona justament el 18 juliol del 36 i es perdé l'original. Ell sempre contava que va intentar reescriure-la després de la guerra però, havia viscut massa coses i ja no era el mateix'. Sabries dir el títol de la novel·la perduda?
8.3. Segons la Viquipèdia, quines tres novel·les formen part de la trilogia que porta per títol Cicle de Cassana?
8.4. Amb quin número de tarja es correspon la tasca?
__________________________________________
Solucions a les tasques de la fitxa. La fotografia
Prop de la Finca Roja visqué Enric Valor
La llegenda
Prop de la Finca Roja visqué Enric Valor.
El corb habitava a les serres i boscos dels voltants de Castalla. Un matí de primavera va decidir anar a Mallorca a comprar un menjar extraordinari per a la festa del Corpus. Va creuar les comarques alacantines fins als caps de la Marina i va sobrevolar la mar fins a Mallorca. Al primer poblet de l’illa, en una botiga dels afores va comprar un bocí de formatge per portar a la corba i els corbatons.
En tornar a la serra de Castalla es va trobar amb la rabosa, que somrient li va preguntar «D’on vens tan enjorn?». El corb va obrir la boca i en contestar «De Mallooorca!» li va caure el bocí de formatge de la boca. La rabosa va empomar-lo i va fugir com un llamp.
Unes setmanes més tard estava el corb volant al voltant de l'Altet Redonet quan va distingir la rabosa que portava un tros de carn entre les dents. El corb li va preguntar «D’on vens?» «De Sardenya!» va contestar la rabosa, que continuà corrent sense que li caigués la carn.
El corb va preparar la seua venjança i, un dia, només eixir del seu cingle, va convidar la rabosa a anar amb ell a una boda en què podria degustar tota mena de menges delitoses. La rabosa va caure en la trampa i, per tal de fer el viatge, va muntar damunt l'esquena del corb i es va agafar a les seues plomes. Una vegada enlairats i després de travessar uns núvols ben negres, el corb li demanà a la rabosa que es dessoltara
una mica del seu coll per tal de poder alenar com cal. Aleshores la rabosa va caure per l'immens i desemparat espai. Mentre queia, la rabosa s'encomanà a Déu nostre Senyor demanant perdó per totes les malifetes realitzades mentre deia «Si d'esta escape i no morc no aniré a més bodes amb corbs!».
Finalment, la rabosa va caure entre el tarquim de la marjal d'Onil, sota la mirada d'un pare i el seu fill. Va salvar la vida, però des d’aquell dia no va enganyar cap altre corb ni ningú més en tota sa vida.
Tasca
Fes una foto de la figura central que ocupa el claustre de la NAU (Universitat literària).
Envia-la per Instagram amb la llegenda “ La figura de (nom de l'escriptor) destaca en el claustre de la NAU”. Edifici/lloc
La NAU, Universitat de València. Pistes
- Nascut a València el 6 de març de 1493 en una família de jueus conversos, va ser un dels més destacats humanistes i filòsofs del Renaixement.
- Moltes organitzacions o institucions públiques (col•legis, instituts, biblioteques...) porten en senyal d'honor el seu nom; és el cas de la Biblioteca Virtual de la Universitat o la Xarxa d'Universitats dels territoris de parla catalana. L'institut que hi ha davant de l’Estació del Nord és també un clar exemple; el primer institut públic que tingué la ciutat de València porta el seu nom.
- El segon cognom és igual al d'un il·lustre poeta valencià del segle XV, aquell que va escriure ‘Veles e vents...’; el primer, “vius” en una altra llengua. Preguntes a respondre
7.1. De quin autor es tracta?
7.2. Saps per què la família, i ell mateix també, van ser perseguits pel Tribunal de la Inquisició?
7.3. Segons la Viquipèdiava ser professor d’una universitat estrangera. De quina universitat parlem i en quin dels tres països europeus on va viure algun temps hi estava?
7.4. Amb quin número de tarja es correspon la tasca?
__________________________________________
Solucionsa les tasques de la fitxa. La fotografia
La llegenda
La figura de Joan Lluís Vives i March destaca en el claustre de la NAU. Respostes a les preguntes
8.1. Joan Lluís Vives i March
8.2. Perquè practicaven una altra religió, eren jueus, perseguida aleshores pel Tribunal de la Inquisició de l'església catòlica. La seua conversió va ser forçada i la vigilància sobre ells molt intensa. Finalment, els sorprengueren en una sinagoga que tenien amagada en sa casa.
8.3. La Viquipèdia diu que “Va haver d'emigrar a Europa, residint a França, els Països Baixos i Anglaterra, país on va ser professor a la Universitat d'Oxford”.
8.4. La NAU és la tarja número 34. Lectura
Fragment traduït del llatí del capítol 'Arribada a París. La Universitat. Prestigi d’Erasme...' Audicions
'Cos mortal' de Vicent Andrés Estellés
Tasca
Fes una foto del quadre que hi ha al Portal de Valldigna.
Envia-la per Instagram amb la llegenda “El rei (nom de rei) mostra les terres del monestir de Valldigna”. Edifici/lloc
Portal de Valldigna (València). Pistes
- El quadre és una reproducció del retaule original que allí va existir, dedicat a la Mare de Déu i que fou col·locat l'any 1589. El retaule representa al rei en l'acte de fundació del monestir de la Valldigna, que va atorgar a l'abat de Santes Creus, amb una inscripció que acompanya a la imatge i que diu "Aquesta vall per a la vostra causa".
- El seu nét, Jaume II d'Aragó, manà traduir al llatí el llibre del seu avi, anomenat Llibre dels Fets. En ell s'explica la crònica del primer rei cristià de les terres valencianes.
- Sobre el seu engendrament s'ha dit que son pare, Pere el Catòlic, rebutjava sa mare, Maria de Montpeller, i l'absència d'un hereu legítim preocupava la Cort. És per això que s'ordí una trama per a enganyar el rei Pere. Als primers de maig del 1207, aprofitant que el rei era a Montpeller li digueren que una dama montpellerina que desitjava tenir per amistançada l'esperava en un palau de la ciutat. Però en lloc de la dama fou Maria de Montpeller qui passà la nit amb el rei, mentre a les fosques aquest pensava que jeia amb la dama que desitjava. A fi de donar fe de l'engendrament, Maria de Montpeller havia estat acompanyada per 24 prohoms i 2 notaris, abats i priors, l'oficial del bisbe i diversos religiosos, dotze dames i altres tantes donzelles. Quan arribà el matí, entraren tots a la cambra i Maria de Montpeller revelà la seva identitat, explicant-li al rei el que havia succeït. Preguntes
6.1. De quin rei es tracta?
6.2. Amb quin altre títol coneixem el Llibre dels fets?
6.3. Quines sis característiques principals destaca la Viquipèdia d'aquesta Crònica ?
6.4. Amb quin número de tarja es correspon la tasca?
La llegenda
El rei Jaume I mostra les terres del monestir de Valldigna.
Les respostes a les preguntes
6.1. Del rei Jaume I.
6.2. Amb el títol de Crònica de Jaume I.
6.3. La Viquipèdiadestaca els trets principals següents: “Els trets humans, el sentiment religiós, l'amor del rei als seus regnes, participació directa en allò narrat, esperit militar i heroic i llenguatge popular i improvisat.”
6.4. El Portal de Valldigna és la tarja número 46. Lectura L'auca de Jaume I, el Conqueridor (1208-1276) de Joan Vilamala i Joan Ruiz (pdf)
Audició
'L'oroneta i el rei', basat en el llibre de Josep Franco, editat per Bromera.
Tasca
Fes una foto, des de la barana del riu del Passeig de l’Albereda, amb el Pont del Real al fons.
Envia-la per Instagram amb la llegenda “Les baranes del riu van inspirar (cognom de l’escriptor)”. Edifici/lloc
Pont del Real (València). Pistes
- Poeta valencià que en vida rebé molts premis i al qui, des de fa uns anys, cada 4 de setembre se li dedica una festa literària i gastronòmica en molts pobles valencians. El seu nom, en forma de jeroglífic, podria ser:
6 + C
- Nascut a Burjassot, és el poeta valencià més representatiu del segle XX. Va escriure poemes com “No escric èglogues” del Llibre de meravelles i versos com:
NO hi havia a València dos cames com les teues.
Dolçament les recorde, amb els ulls plens de llàgrimes,
amb una teranyina de llàgrimes als ulls.
On ets? On són les teues cames tan adorables?
Recórrec l'Albereda, aquells llocs familiars.
Creue les nits. Evoque les baranes del riu.
- De família de forners, degué entrar molta pinassa al forn i “fer estelles” més d'un tronc de llenya. Quan parlava d'amor, el poeta també s'encenia i deia coses com:
No hi havia a València dos amants com nosaltres.
Feroçment ens amàvem del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molt anys; han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l'amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
Preguntes a respondre
5.1. De quin poeta es tracta?
5.2. Segons el peu de foto que hi ha sota la imatge que il·lustra l'entrada de la Viquipèdia, de què està feta l'escultura que ens el recorda a la plaça Emilio Castelar de Burjassot?
5.3. Quins són els temes centrals de la seua obra segons la Viquipèdia?
5.4. Amb quin número de tarja es correspon la tasca?
Les respostes a les preguntes
5.1. Vicent Andrés Estellés.
5.2. L'escultura és de bronze.
5.3. La Viquipèdia diu: “Els temes centrals de la seua obra són la mort, el sexe i la pàtria, sempre des d'un prisma popular, quotidià, senzill, directe i, fins i tot, vulgar.”
5.4. El Pont del Real és la tarja número 11.
Fotografia: Torres de Serrans, una de les mostres amb què ens han obsequiat els alumnes.
La premsa parla de la Valencianada, activitat de la qual ja us parlàvem en una notícia anterior. Es tracta d’un projecte en què també han participat els alumnes de primer de batxillerat de l'institut Manuel Sanchis Guarnerde Silla.
L'activitat ha tingut un gran ressò a la premsa, tant digital com en paper. Us copiem una recopilació del que s'ha publicat:
- I, especialment, Levante-EMV, que envià un equip de televisió per gravar un reportatge del qual es pot veure en l'enllaç de la mateixa notícia de Rafel Montaner: 'Descubrir Valencia móvil en mano'.
En dies anteriors i eixe mateix matí també aparegueren notícies sobre l'organització de l'esdeveniment com les aparegudes en La Veu en diferents enllaços:
Durant l’activitat, els alumnes ho passaren bé mentre aprenien, es feien fotos per demostrar que havien estat en el lloc que els tocava visitar i responien qüestionaris per demostrar que havien descobert els enigmes literaris (fitxa 1, fitxa 2, fitxa 3, fitxa 4 i fitxa 5) culturals o científics que se’ls havia proposat aleatòriament. També van passar-ho malament perquè els professors no els acompanyaven (però els vigilaven per la posició del seu mòbil i amb comunicacions directes o a través de missatges de whatsapp) i hagueren de superar les possibles pors a perdre’s, volien acabar dels primers per poder arribar a hora de la mascletà i perquè, els qui no van fer ús del transport públic com se’ls havia recomanat prèviament, hagueren de “patejar-se” la ciutat i caminar molt i seguit és una cosa a la qual sembla que no estan tots acostumats. Una experiència que no oblidaran en algun temps i que els professors estem disposats a repetir perquè l’objectiu s’ha acomplert sobradament; ara, els alumnes que han participat en la Valencianada saben de segur que, amb les aplicacions pertinents, els seus telèfons mòbils tenen moltes possibilitats per informar-se bé i aprendre a moure’s en el dia a dia d’una ciutat, ni que siga completament desconeguda per a ells com els alumnes de l’institut Honori Garcia de la Vall d’Uixó que visitaven la ciutat per primera vegada.
Fotografia: Alumnes de l'institut de Silla que ja havien acabat l’activitat.
Tasca
Fes una foto de la casa on probablement visqué un il·lustre autor valencià del segle XV.
Envia-la per Instagram amb la llegenda “Casa de (nom de l’escriptor)”. Edifici/lloc
En la cantonada dels carrers de Cordellats i de les Danses hi hagué la casa d’aquest escriptor. Pistes
- La cantonada està al costat mateix de la Llotja de València, per la part de darrere que dóna al pati.
- D’ofici metge, té el mateix nom que un rei cristià, conegut també com el Conqueridor perquè conquistà la ciutat de València el 1238. El cognom de l’escriptor és un sinònim de ‘vermell’.
- És autor de l’obra L’espill. L’editorial Bullent prepara una representació teatral de l’obra que s’estrenarà enguany a la Fira del Llibre de València. Preguntes a respondre
4.1. De quin autor es tracta?
4.2. Si no aconsegueixes desxifrar l’enigma següent:
Is + Abel (primer home mort)
peix + llisser
amb què l’escriptor amagà el nom de l’esposa, busca’l en la Viquipèdia i anota quin és.
4.3. Per cert, a la Viquipèdiatambé et diu si aquesta dona ja estava morta quan el marit publicà L’espill. Què en diu?
4.4. Amb quin número de tarja es correspon la tasca?
Solucions a les tasques de la fitxa. La fotografia
El PaísLa casa de Jaume Roig, al costat de la Llotja de València, en la cantonada dels carrers de Cordellats i de les Danses. / JESUS CÍSCAR La llegenda
Casa de Jaume Roig
Respostes a les preguntes
4.1. De Jaume Roig.
4.2. Isabel Pellicer.
4.3. “La seva esposa va morir el 1459, i a l'Espill s'hi refereix com a difunta”.
4.4. La Llotja de la Seda és la tarja número 16. Lectura Espill(fragment)
Tasca
Fes una fotografia de la tomba del poeta del segle XV que està soterrat a la catedral de València.
Envia-la per Instagram amb el lema "Ací està la tomba on descansa (nom del poeta)". Edifici/lloc
La catedral, tot entrant per la porta romànica de la Seu (València). Pistes
- La tomba d'aquest il·lustre poeta es troba situada entrant per la porta de l'Almoina o del Palau de la catedral, al peu de l'altar de mà esquerra.
- El 1950, la ciutat de València li reté un homenatge significatiu.
- Poetes com Víctor Balaguer, Teodor Llorente, Vicent Andrés Estellés o Gerard Vergés li dedicaren algun dels seus poemes. Preguntes a respondre
3.1. De quin autor es tracta?
3.2. En quantes parts divideix la Viquipèdiaels Cants d'amor, la seua obra amorosa?
3.3. Què diu la inscripció de la tomba, que hi figura escrita al voltant de la imatge del poeta?
3.4. Amb quin número de tarja es correspon la tasca?
3.2. La Viquipèdia diu que en cinc parts: “Plena de seny”, “Llir entre cards”, “Amor, amor”, “Mon darrer bé”, “Oh foll amor”.
3.3. Inscripció: Jo sóc aquest que en la mort delit prenc,
Puix que no tolc la causa per què em ve...
3.4. La catedral és la tarja número 27.
Fitxa 2 Tasca: Fes una fotografia del jardí de tarongers bords que hi ha junt al Palau de la Generalitat.
Envia-la per Instagram amb la llegenda “Al Convent de la Sala de la Ciutat pogué residir (nom de l’escriptor)”. Edifici/lloc
Palau de la Generalitat. Pistes
- Aquest il·lustre escriptor i predicador, de nom Joan, tenia una bona biblioteca per a l'època.
- El cognom d'aquest intel·lectual rima amb corbella i sabem que no és de Morella perquè alguns llibres diuen que és "probablement nascut a Gandia".
- La Viquipèdia diu que “De molt jove, pels volts de la vintena d'anys, entre 1453 i 1456, s'inicià en l'exercici de l'escriptura. Una mostra interessant d'aquesta pràctica seria, entre d'altres, el debat epistolar amb el príncep Carles de Viana, qui elogiava la destresa del jove escriptor en les arts amatòries i literàries”. Preguntes a respondre
2.1. De quin autor es tracta?
2.2. En quantes parts divideix l’entrada de la Viquipèdia la seua obra en prosa?
2.3. Segons la mateixa entrada de la Viquipèdia, quants llibres va donar la germana, trets de la biblioteca personal de l’autor, al convent de Sant Francesc?
2.4. Amb quin número de tarja es correspon la tasca?
__________________________________
Solucions a les tasques de la fitxa. Lafotografia i la llegenda
“Al Convent de la Sala de la Ciutat pogué residir Joan Roís de Corella”.
Respostes a les preguntes
2.1. Joan Roís de Corella.
2.2. Tres: prosa autobiogràfica, prosa epistolar, prosa de circumstàncies.
2.3. El 30 d'agost de 1478, mossèn Joan Roís de Corella féu testament a favor de la seva germana Dalfina. Entre els objectes que hi havia, estava la biblioteca de l'escriptor. Un total de 780 volums foren donats a la seua mort als frares del convent de Sant Francesc de València.
2.4. El Palau de la Generalitat és la tarja número 31.
Abans de començar aquesta sèrie de deu fitxes, volem aclarir que van ser preparades per als alumnes de quart d'ESO i primer de Batxillerat que participaren en la Valencianada 2015. La finalitat no era altra que completar les activitats de geolocalització (69 possibles destins dins la ciutat de València).
En el cas dels alumnes de l'IES Manuel Sanchis Guarner de Silla, cada grup de 4 alumnes rebé 5 destins diferents; en tres d'ells només havien de fer-se una fotografia per demostrar que hi havien estat, en altres dos, amb realitat augmentada, se'ls demanava que contestaren una pregunta, que estava oculta en un dels espais de l'edifici virtual, per a la qual cosa se'ls donava una pista inicial que els permetia descobrir el lloc on estava amagada la pregunta.
Aclarim que la majoria de les referències de la xarxa ho són a la viquipèdia perquè els alumnes, per a fer l'exercici de geolocalització, ja tenien, en cadascuna de les targes, un codi QR que podien desplegar amb una aplicació de mòbil per ampliar informació o consultar dubtes en els webs oficials de la institució que ocupava l'edifici a visitar (ajuntament, museu, hospital...) o en les pàgines de la viquipèdia que es referien al lloc a visitar. No obstant això, en les fitxes literàries no disposaven dels enllaços als autors i obres que ací trobareu activats; els alumnes havien de buscar-los quan deduïen de quin autor parlàvem.
Un dels cinc destins que els havien tocat en sort, a més, contenia una de les fitxes que en formen aquesta sèrie sobre la ruta literària. Altres companyes, que a ben segur compartiran també amb nosaltres la seua tasca, prepararen altres propostes literàries interessants.
Comencem amb la primera de les fitxes d'aquesta breu ruta literària per la ciutat de València (Ajuntament, Generalitat, Llotja, Seu, Pont de Real, Pont de la Mar, Portal de Valldigna, església de Sant Joan del Mercat, Trinquet de Pelayo i Torres de Serrans).
Fitxa 1
Tasca
Fes una fotografia de la balconada de l'Ajuntament de València prop d'on visqué un temps l'escriptor que busquem.
Quan acabes la tasca de la fitxa, completa la llegenda “A l'antic convent de (nom del convent) pogué residir (nom de l'escriptor)” i envia-la per Instagram. Edifici/lloc
Ajuntament de València. Pistes
- Aquest il·lustre escriptor i predicador, nascut probablement a Gandia en una família de la noblesa, morí el 6 d'octubre de 1497. De nom Joan, va ser amic de Berenguer Mercader i d'Ausiàs March i diuen que tingué una intensa vida amorosa.
- No sabem si l'autor de La tragèdia de Caldesa estaria tocat d’orella o no, però sí que era un home culte.
- Inspirat en obres d’Ovidi i Sèneca, va escriure la Història de Jason i Medea. La Viquipèdia diu d'aquest autor: “De molt jove, pels volts de la vintena d'anys, entre 1453 i 1456, s'inicià en l'exercici de l'escriptura. Una mostra interessant d'aquesta pràctica seria, entre d'altres, el debat epistolar amb el príncep Carles de Viana, qui elogiava la destresa del jove escriptor en les arts amatòries i literàries”. Preguntes a respondre
1.1. De quin autor es tracta?
1.2. L'actual plaça de l'Ajuntament tingué molt abans per nom “Baixada de Sant Francesc”; allà hi havia hagut un antic convent, que va ser demolit el 1891 després de la desamortització de 1835. Diuen que en ell pogué viure l'autor cap a la maduresa de la seua vida, quan abraçà l'estament eclesiàstic. De quin convent parlem?
1.3. Quants germans tingué l’autor segons l’entrada de la Viquipèdia?
1.4. Amb quin número de tarja es correspon la tasca?
__________________________________
Solucionsa les tasques de la fitxa.
La fotografia i la llegenda
“A l’antic convent de Sant Francesc pogué residir Joan Roís de Corella”
En alguns llocs de l'itinerari, es demanava als alumnes que llegiren o recitaren un text, normalment vinculat a l'autor de l'enigma. En aquest cas, el text era de Joan Roís de Corella.
Així mateix, sempre que era possible, hom suggeria un accés a la xarxa de vídeos Youtube perquè escoltaren el text dit o cantant per algun personatge significatiu per a la nostra literatura. En aquest cas és l'escriptor Màrius Serra qui en posa la veu i el significat al poema.
Cal dir que, a classe, com a tasca posterior al dia 4 de març, data en què es va fer la Valencianada, s'amplià la informaciósobre els autors objecte de la ruta literària. Les dues propostes per a conéixer millor Joan Roís de Corella van ser:
L'any passat ja us contàvem en què consistia i què preteníem. Enguany, gràcies a la col·laboració de l'Ajuntament de València, s'ha millorat el disseny i s'han ampliat els possibles llocs a visitar. 22 centres participaran en l'activitat i vora a 1500 alumnes de Batxillerat, cicles i ESO.
Recuperem l'apunt publicat el febrer de 2015.
Els alumnes de primer de batxillerat de l'institut Manuel Sanchis Guarner de Silla participaran en la VALENCIANADA o la #VLCda15 (hastag que s'utilitzarà per difondre l'activitat en les xarxes socials). Els alumnes del nostre institut comptaran amb la col·laboració de l’AMPA del centre.
Els instituts de València no seran els únics en participar en aquest exercici de geolocalització i coneixement de la seua capital. També es farà l'activitat, el mateix dia 4 de març, a Zaragoza, Alcoi, Manresa i Barcelona. Totes cinc ciutats formaran part del #WMCP15.
L’activitat ha comportat una tasca de preparació de fitxes, localització d'entrades de Viquipèdia, informació sobre els edificis i la ciutat i també sobre algunes aplicacions de mòbil amb les quals s'ajudaran els alumnes mentre visiten els monuments de la ciutat. Es tracta d’un esdeveniment sociocultural i educatiu en el qual no sempre tenim ocasió de participar els instituts de l’escola pública: per les dimensions del treball, per la interdisciplinarietat de la proposta i per l’esforç que també han de fer els alumnes. La geolocalització d'edificis i referents culturals de la ciutat de València se celebrarà el pròxim 4 de març i aplegarà quasi 700 alumnes de 16 instituts de la província de València.
El professorat de l'associació “1entretants” fa temps que es reuneix per a preparar l'esdeveniment cultural i han deixat constància del seu treball en una mena de quadern de bitàcola en la seua xarxa social.
Per la nostra banda, els alumnes de Valencià: llengua i imatge i Informàtica de l'institut han preparat un material de treball previ sobre els espais que es podran visitar per a presentar als altres alumnes del centre que no hi participaran directament en l'activitat.
Els objectius generals de la proposta, a més de la divulgació del patrimoni cultural valencià, consisteixen a establir ponts entre l'ensenyament formal i el no formal, difonent també l’ús de dispositius mòbils per a l'aprenentatge en contexts reals. Els detalls de l’activitat són els següents:
Data: 4 de març del 2015. Eixirem de Silla cap al MuVIM on ens retrobarem amb la resta d'estudiants dels altres instituts que hi participen a les 9 del matí. L'activitat es realitzarà fins a les 13,30h. Objectius: Millorar el coneixement de la ciutat de València, aprendre a desplaçar-se per la ciutat mitjançant el transport públic amb l'ajuda dels dispositius mòbils i utilitzar el mòbil amb interés social i educatiu. Característiques: Els alumnes, en grups de 4, buscaran 5 punts concrets de la ciutat. L’activitat els ha de permetre localitzar qualsevol punt de la ciutat tot combinant els mitjans clàssics amb l’ús de les darreres tecnologies (Internet Mobile, geolocalització, xarxes socials, codis QR, realitat augmentada…). El professorat coneixerà en tot moment on es troben els alumnes mitjançant les eines de geolocalització. Els llocs que visitaran els alumnes es faran públics amb les fotografies i vídeos que es penjaran en la xarxa social Instagram amb els hastags #vlcda15#wmcp15 i #VLCsilla en algunes ocasions i només quan estiguen davant dels elements patrimonials pertinents podran accedir a informació que els permetrà resoldre algun enigma literari, arquitectònic o històric (se n'adjudicarà un de diferent a cada equip); el grup es farà un selfie per demostrar que hi ha estat i que han acabat el treball amb eixa targeta i respondrà l'enquesta amb les respostes apreses de forma diferent a com ho fan habitualment a l'aula.
Organització: Es tracta d’una experiència interdisciplinar, organitzada amb la col·laboració de la Xarxa Cooperativa d’Ensenyament en Valencià 1entretants (http://1entretants.ning.com), basada en la Barcelonada 2.0 (http://barcelonada.cat/) desenvolupada per la xarxa LaceNet (http://www.lacenet.org/joomla/) del Bages (Catalunya).
Els llocs: Ajuntament de València, Palau de la Generalitat, la Seu (catedral), la Llotja de la Seda, Pont del Real, Portal de Valldigna, La NAU (universitat), la Finca Roja, Trinquet de Pelai, Sant Joan del Mercat.
Textos i autors: 'Cobla de dos senys' (Joan Roís de Corella), 'Balada de la garsa i l'esmerla' (Joan Roís de Corella), 'Si com la taur' (Ausiàs March), 'Espill' (Jaume Roig) 'No escric èglogues' (Vicent Andrés Estellés), 'L'oroneta i el rei' (Jaume I), 'Erasme' (Joan Lluís Vives), 'La rabosa i el corb' (Enric Valor), 'Les sirenes' de l'Odissea (en traducció de Joan Francesc Mira).
Canta o recita: Màrius Sèrra, Raimon, Josep Tero, Paco Muñoz, Juli Mira, alumnes del CEIP Pintor Estruch de Manuel, Lluís Miquel, Dani Miquel i Tomàs Llopis.
