29 d’abr. 2011

Textos que em van interessar: "Hessel y los valencianos"


COLUMNA

Hessel y los valencianos

Francesc Michavila, EL PAÍSJUEVES, 28 de abril de 2011

El acontecimiento literario del año en Francia ha sido la aparición de un opúsculo vibrante, como si estuviese escrito con el corazón. El pequeño libro, titulado Indignez-vous (Indignaos), consiste en un alegato de Stéphane Hessel, un viejo y sabio diplomático francés comprometido toda su vida con su país. Hessel tiene 93 años. La edad del autor resalta por el verbo apasionado que emplea, con el que no duda en golpear la conciencia conformista de los jóvenes.

Hessel, en su obra, de la que en tres meses escasos ha vendido más de millón y medio de ejemplares, reclama los valores de la Resistencia, plenos de una vitalidad que contrasta con la indiferencia o la apatía de muchos ciudadanos actuales, ante los atropellos o las injusticias. En el texto, en el que plasma su compromiso vital, afirma su anhelo de "velar todos juntos para que nuestra sociedad siga siendo una sociedad de la que estemos orgullosos".


'Indignaos' llama a la instauración 
de una verdadera democracia económica 
y social


Lo compré en el bulevar Saint Michel de París, enfrente de los Jardines de Luxemburgo. Sentí intensa emoción al hacerlo. No pude resistir la tentación de comprar varias copias y, a modo de regalo, difundir sus ideas. A la salida de la librería pensé en mi tierra valenciana. Pensé en las numerosas razones que tienen los valencianos para indignarse. En mi interior se juntaron sentimientos y un impacto íntimo, una llamada a la conciencia. El motivo de la resistencia, dice el autor, es la indignación. La indignación emana de una voluntad de compromiso. "Os deseo a todos que tengáis vuestro motivo de indignación", proclama con solemnidad.

La llamada que realiza el libro es una reivindicación de los valores eternos. La instauración de una verdadera democracia económica y social. Hessel se indigna porque la distancia entre el poder adquisitivo de los ricos y los pobres jamás ha sido tan grande. "El justo reparto de las riquezas creadas por el mundo del trabajo", dice, debe primar sobre "el poder del dinero". Hessel pasa revista a la disponibilidad de los recursos energéticos, a la garantía que deben tener los ciudadanos de suficientes medios de subsistencia, al derecho a una instrucción más elevada, y concluye que el salario ha de ser la base de los derechos sociales.

Tras su lectura, no es difícil sentir el espíritu imbuido de la idea de que la peor de las actitudes es la indiferencia. Que es necesaria una reivindicación del optimismo, que quizá esta sea la hora de la insurrección pacífica, y quien busca motivos para indignarse los encontrará.

Soy valenciano por los 16 costados, al modo que decía Unamuno en una carta a Cándamo en 1900 sobre su condición de vasco, y siento a mi pueblo a través de todos mis poros. Así ha sido siempre en mi vida, y por eso me pregunto ahora: ¿cómo es posible el silencio resignado de un pueblo del que antes, en la adolescencia y la juventud, presumía ante mis amigos? De su historia me sentía orgulloso, y no había conversación en la que no hallase motivos para destacar mi origen. Ahora, frecuentemente, me callo. ¡La mansedumbre! ¡La docilidad! ¿Por qué esta conformidad ante las tropelías? ¿A qué viene esta resignación, que acepta los males como inevitables? ¿Es ello propio de los "valencianos de alegría", como nos llamaba Miguel Hernández en Vientos del pueblo?

La mala imagen que se percibe fuera de lo que acontece en la sociedad valenciana es constante. Noticias de corrupciones cotidianas. Escándalos que ocurren casi a diario. Personajes oscuros, negocios inconfesables, tramas indecentes de intereses. Ante ello, una gran parte de nuestro pueblo acepta el panorama como si fuese definitivo. Muchos miran hacia otro lado. ¿Tan baja es nuestra autoestima? Parece como si estuviésemos en el paraíso de la ignominia.

¿Por qué? ¿A cambio de qué este silencio? Los datos por los que se mide la situación de la sociedad y el estado de la economía no justifican ningún tipo de complicidad. El paro en la sociedad valenciana es superior a la media española, y la comparación evoluciona a peor. El nivel de formación es inferior. En valores relativos, la renta per cápita de los valencianos empeora. Parece como si fuésemos un pueblo insustancial, sin alma, al que nada le duele y todo le resbala. En pocos lugares, en pocas sociedades, podría tener tanta validez el alegato de Hessel como en nuestra amada tierra valenciana. Es como si estuviese hecho a propósito para los valencianos.

Indignarse es el primer paso que hay que dar para creer en un pueblo como proyecto colectivo, para avanzar por el camino que nos permita llegar a sentirnos orgullosos de cómo somos. Es la hora de la indignación para los valencianos. Indignación, sí; pasividad, no. Acaso sea también la hora de la insurrección pacífica, pues no somos un pueblo derrotado. Cierto es que de tanto conmemorar derrotas nos hemos acostumbrado a tenerlas permanentemente en la retina.

El valenciano es un pueblo con muchas virtudes. Ama la vida, es innovador, el arte y la música le definen. Le gusta viajar, es vitalista. Es festivo. Es laborioso. Es creativo. Por ello, y por otras muchas más razones, ha de ser consciente de sus valores, ufanarse de ellos y reivindicarlos permanentemente. Fuster le dio un proyecto de futuro, su pensamiento lo vertebraba; pero, si no es ese, que sea otro, pero que sea uno. Durante siglos el valenciano fue un pueblo de resistentes. ¿Qué complejo esconde ahora para no seguir siéndolo? Debe levantar ya la voz, y decir basta.

Valencianos: indignaos.

Francesc Michavila es catedrático de Matemática Aplicada y director de la Cátedra Unesco de Gestión y Política Universitaria de la Universidad Politécnica de Madrid.

22 d’abr. 2011

Feliç Diada de Sant Jordi




amo l'aroma d'aquell

brot que es torna fruit

i esclata, roig intens,

parany visual i olorós,

al capvespre d'un dia

coronat pel sol roent

com la rosa que es

desfulla al vent

o les pàgines

del llibre

que es torna

història



17 d’abr. 2011

Autopista literària 2011


SOLUCIÓ AUTOPISTA LITERÀRIA 2011 (VALENCIÀ)






Nom i cognoms de l’autor:




Lluís Antoni Navarro Cucarella



Títol del llibre:




Quina lenta agonia, la dels ametlers perduts



Autopista Literària 2011 (Valencià)

AUTOPISTA LITERÀRIA 2011 (Valencià)

TERCERA PISTA

1) Suposem que ja teniu clar el nom de l’autor, per tant, sabreu reconèixer la seua imatge. Busquem el nom complet i els cognoms, recordeu-ho.




2) Pensem que ja teniu també el títol del llibre, però que voleu confirmar-lo abans de donar-ne la solució. Ací en teniu un fragment de la portada en l'edició de butxaca.



3) I, per si un cas no està clar, vaja hui l’última prova que us permeta aclarir-ho definitivament.

Amb el llibre del qual parlem l'autor va guanyar un prestigiós Premi, lliurat a València, que té nom de mes de tardor.

En el títol, s’esmenta el nom d’uns arbres que solen florir pel gener o febrer, segons el fred que en faça eixe hivern.
El seu fruit, torradet o ben fregit està boníssim d'aperitiu i també, en els pastissos, emprat en forma de farina.

Autopista literària 2011 (valencià)

AUTOPISTA LITERÀRIA 2011 (Valencià)


SEGONA PISTA

Ja en saps el pseudònim amb què signa l’autor? Per si un cas:



Doncs bé, busquem també una pista sobre el llibre i descartem alguns títols:

Amb el llibre del qual parlem, l'autor va guanyar un prestigiós Premi, lliurat a València ciutat i que té nom de mes de l’any.


Ulysses no és cap poeta, ni anava amb el cul fresc mentre es mirava la lluna des de la terra. Tampoc no era cap actor de Hollywood que pretenguera descobrir la identitat de l’home mort a la vora del pont del diable i soterrat sota l’arbre de la casa Escrig.

AUTOPISTA LITERÀRIA 2011

Amb motiu de la Setmana del Llibre, a l'institut acostumem a fer un concurs literari on els alumnes han d'endevinar unes pistes per descobrir l'autor i l'obra de què parlem en castellà, valencià, francés, anglés, grec i llatí. El premi només se l'emporta el primer que encerta tots els títols i autors.
Demà començarà la cursa i acabarà dimecres amb el lliurament del premi, juntament amb els del Concurs de Narrativa Breu que organitza el Seminari de Valencià de l'institut, patrocinat pel l'AMPA del Centre.

Us deixem la primera de les pistes i confiem que no us portarà massa temps resoldre-la. Penseu que també participen alumnes de primer cicle de l'ESO.



AUTOPISTA LITERÀRIA 2011

PRIMERA PISTA

Hui la pista té tres parts perquè endevineu el nom i cognoms, que no el pseudònim,de l'autor.



- La primera, una imatge d’un dels darrers actes que va protagonitzar, divendres 15 d’abril, amb motiu de la presentació del llibre d’Antoni Martínez Revert sobre el músic i cantautor Pep Gimeno Botifarra.

- La segona, un trosset del que va llegir a l’acte i té escrit al seu blog sobre Pep Gimeno:

Durant molt de temps Pep i jo ens hem conegut allò que se’n diu «de vista». I ja sabem que de vista tots en coneixem a molts. I per això anem pel carrer i contínuament saludem uns i altres. Ens reconeixem com a membres d’un mateix col·lectiu humà, concret i proper. Si voleu podríem dir-ne «tribu». Sens dubte ens saludem –un gest a l’aire amb la mà, un exigu moviment de cap, un brusc monosíl·lab: Eu! Au! Ie!– perquè en algun moment de la nostra vida hem coincidit a fer alguna cosa en comú, ni que fóra avorrir-nos en un mateix brincalet o en el rastell d’un mateixa vorera, potser –posem per cas– mentre rascàvem un pinyol d’albercoc contra el ciment raspós per a fer-ne un xiulet. És clar que parle d’un temps en què podíem seure segurs en els rastells perquè no hi havia gaires cotxes que ens ho impediren, de fet encara solcaven els carrers d’aquella Xàtiva llauradora bona cosa d’animals d’ungla que, sols, en rècua o estirant un carro, feien marxa a poc a poc, no per melsuts sinó per fatigats...

- La tercera; que el nom amb què signa els seus llibres és un pseudònim.

Multitudinària manifestació a València i gran Trobada a Silla

Centenars de persones han passat hui la vesprada per Silla i s'han concentrat, després de la Cercavila, al Parc de l'Estació on les diferents escoles i instituts de l'Horta Sud havien preparat tallers i jocs per als assistents. A hores d'ara, alguns d'ells sopen amb el decorat d'una lluna plena magnífica i escolten les cançons de la Romàntica del Saladar.

Les Trobades d'Escoles en Valencià ja s'havien fet a Silla fa quinze anys; aquesta és la segona vegada que el pobleix al carrer per a celebrar la festa de la llengua i rebre els veïns d'altres pobles que compartien l'esdeveniment. Moltes famílies han portat els dills al Parc on hi ha hagut tota mena d'activitats infantils. Aquests veterans encontres, organitzats anualment per Escola Valenciana, van començar l'edició d'enguany el 3 d'abril a Alacant i Sagunt, i, fins al juny, passaran per una vintena de municipis de tot el País Valencià. El 30 d'abril també se'n farà una a Barcelona, dins la Setmana Cultural de l'Espai País Valencià.

L'encontre d'avui s'ha fet coincidir amb la multitudinària manifestació del 25 d'abril que convoca cada any Acció Cultural. Enguany, amb el lema "per TV3, la llengua i la transparència" s'han concentrat unes 80.000 persones, segons Vilaweb, i han actuat Carles Santos i Lluís Llach.

Als dos espais s'ha pogut viure la festa per la llengua amb molt de goig i satisfacció per la participació ciutadana.





11 d’abr. 2011

Cicle de cinema: 'Cataluña, Espanya' de l'Isona Passola


Lloc: Octubre CCC

Hora: 19.30h.

Presentació: a càrrec d'Isona Passola, directora, seguida de la projecció de la pel·lícula "Cataluña, Espanya".


Sinopsi: Cataluña, Espanya és un llargmetratge documental sobre el diàleg en la relació entre Catalunya i Espanya des del punt de vista econòmic, filosòfic, històric, i no tant polític, que és el vessant que més espai ocupa als mitjans de comunicació. S'entrevista a coneguts pensadors de totes les tendències que han abordat aquest tema sempre polèmic des d'una perspectiva teòrica. Aquest documental pretén ser un exemple de reflexió tranquil·la sobre les tensions territorials que existeixen dins de l'Estat espanyol amb la màxima llibertat d'expressió. Els seus autors s'inspiraren en altre documental, La Pelota Vasca, que en el seu moment va remoure consciències en el conflicte entre bascos i espanyols.


--------------------------------------------------------------------------------

Fitxa tècnica

Direcció: Isona Passola
Guió: Isona Passola i Joan Dolç
Producció: Lluís Ferrando
Música: Sergi López i Jaume Riera
Fotografia: Carles Mestres
Muntatge: Joan Dolç
Intervencions: Albert Boadella, Alberto Oliart, Toni Soler, Borja de Riquer, Xavier Rubert de Ventós, Ignacio Sotelo, Toni Mir, Félix Ovejero, Joan López, Lluís Cabrera, Josep Fontana, Elisenda Paulize, Eva Serra, Juan Sisnio Pérez Garzón, Xavier Solano, Ángel de La Fuente, Ramon Tremosa, Luis María Ansón, Iñaki Gabilondo, Joan Rosell
Gènere: Documental
Any: 2009
Durada: 77 min.

1 d’abr. 2011

Concentració a la Plaça de Manises per l'Ensenyament Públic de qualitat










La Plataforma per l’Ensenyament Públic convoca a tota la comunitat educativa a unir-se i reivindicar l’escola pública i de qualitat que tots i totes volem.

És el moment de defensar eixa escola democràtica, participativa, inclusiva, integradora, on cada dia s'ensenya als nostres xiquets i xiquetes el respecte als altres, la igualtat d'oportunitats i la construcció d'un coneixement lliure i responsable.

És el moment d’anunciar i fer saber a tothom que defensem l’escola que abasta tots els racons del País Valencià i que ofereix totes les opcions per a les ciutadanes i ciutadans valencians: opcions lingüístiques, modalitats de batxillerat, cicles formatius, programes de reforç, adaptacions per a les necessitats educatives especials i per a la diversitat i tot allò que la converteix en la garantia d’una oferta educativa universal i de qualitat per al País Valencià.

És el moment de fer costat a la nostra escola, a l’escola que segueix sent, gràcies al treball ben fet i a la implicació de tots vosaltres, la millor opció per als què creiem i creurem sempre en una escola pública i de qualitat.


Aquesta escola nostra necessita del nostre recolzament i empenta perquè malgrat la seua qualitat i eficàcia segueix patint greus atacs: retallades del professorat de compensatòria i desdoblaments, augment de ràtios en totes les aules, els tan coneguts i crònics barracons, la falta de professorat en anglès i valencià, aqueixos programes experimentals que ningú entén, el xinès, l'uniforme… i sobretot l’intent de l’administració de regalar el nostre sòl, el sòl públic, a empreses privades perquè facen negoci amb l’educació de totes i tots.

Per això us convoquem el pròxim dissabte 2 d’abril a la plaça Manises de València a una concentració per la nostra escola pública. Una jornada per a demostrar que som molts els que treballem en l'escola pública i que, malgrat la política educativa del govern valencià que intenta menysprear-la, volem seguir treballant dia darrere dia als nostres centres no solament per mantenir-la sinó també per millorar-la en tot allò que com a ciutadanes i ciutadans desitgem per a la comunitat educativa.

És hora d'eixir de nou al carrer, ja ho hem fet en multitud d'ocasions, en concentracions, en manifestacions, fins i tot parant l'activitat dels centres en una jornada de vaga sense precedents.


Us hi esperem a tots i totes a la concentració del 2 d’abril, un bon moment per a compartir una festa sobre l'escola pública i manifestar-nos per ella.


PER LA DIGNITAT I EL FUTUR,

EL NOSTRE SÒL PER A LA NOSTRA ESCOLA.