30 de gen. 2015

Crida per l'Escola que volem



Com voleu que siga la vostra escola? 
(Alguns suggeriments):

- Valenciana en llengua i continguts
- Una escola plurilingüe i intercultural
- Única, pública, gratuïta i laica
- Inclusiva
- Coeducadora
- Democràtica
- Oberta i participativa
- Crítica, creativa i innovadora
- Compromesa amb l’entorn local i global
- Humana


Llig l'entrevista a Vicent Moreno, president d'Escola Valenciana

___________________________________________

Si creus en un model d'escola igual o paregut...


COMPTEM AMB TU PER EIXIR AL CARRER I FER UNA CRIDA LÚDICA I REIVINDICATIVA





CRIDA PER L'ESCOLA QUE VOLEM

    Les Trobades d’Escoles en Valencià 2015 estan en girar la cantonada. Les festes d’estima per la llengua dels centres educatius valencians d’arreu de les nostres comarques s’iniciaran l’últim cap de setmana de març i ­finalitzaran al mes de juny.



    El lema de les Trobades 2015 és L’escola que volem i té signi­cats ben contundents: l’escola que volem en referència a l’escola que ens estimem. L’escola que volem referida al model d’escola en valencià que la nostra entitat presentarà a principis de febrer. L’escola que volem com a sinònim de desig de canvi, allò al que cal que estiguen atents els partits polítics de cara a les eleccions de maig de 2015.

   En aquest context, des d’Escola Valenciana creiem molt important visualitzar el teixit social i cívic que conformeu les comunitats educatives d’arreu del País Valencià, les persones que treballeu de valent per intentar garantir la millor educació possible a l’alumnat valencià. El vostre suport al model de l’escola que volem és la millor garantia perquè el pròxim govern de la Generalitat Valenciana prenga bona nota de les necessitats educatives que tenim.

   És per això que cal que la teua veu, la nostra veu, s’escolte. És per això que amb tu, amb vosaltres, comptem per eixir al carrer i participar en aquesta crida lúdica i reivindicativa que obrirà les portes a les Trobades 2015. El 21 de febrer farem el primer pas. Serà a València, on és important que es veja que arreu de les comarques valencianes hi ha molt a dir sobre el model educatiu que necessitem, un model sinònim de qualitat i en valencià.

Dia: 21 de febrer
Hora: 18:00h
Punt de trobada: Plaça de Sant Agustí (València)



29 de gen. 2015

Pràctica de comentari: el contingut del títol

- Creus que els curts What the fly!? o The God  il·lustren el que s'entén per una 'mosca collonera'?

- Si tens clar el concepte, llig l'article "Una mosca collonera a la punta d'un míssil" de Bru Rovira (Ara.cat, 07/04/2013) i justifica el títol.

- Hi ha algun moment en què, al text, aparega alguna referència a la 'mosca' del títol? Inclou el títol el tema central del text, la tesi de l'autor? Per què?

- Quina figura literària ha emprat Bru Rovira al títol? Creus que es tracta d'un títol objectiu o està modalitzat? Creus que el títol és remàtic? Justifica les teues respostes.

- Inventa un títol temàtic que hi incloga objectivament la tesi de l'autor.

____________________________________________

I si voleu fer una pràctica de redacció i fer exercicis gramaticals i de semàntica, ací teniu un model de comentari de les proves d'accés a Majors de 25 i 45 anys i la seua proposta de correcció.

28 de gen. 2015

What the fly!? (2014)

ACTIVITATS ESO

1. Una mosca ben particular, una mosca collonera, s'enfronta a tota una orquestra i, en especial, al seu director. Mira't el curt i completa la sinopsi sobre l'argument.

2. Recordes algun altre curt on un insecte semblant siga el motiu de l'animació d'una estàtua oriental? Quina diferència hi ha entre ambdós curts? Quines semblances?



Fitxa tècnica

Títol original: What the fly!?
Realitzadors / Directors: Joris Chapelin, Julien Ferritto, Rémy Hérissé, Rim Khayat, Matthieu Maillet, Pascaline De Santis
Músics: Hugo Gonzalez-Pioli
So: José Vicente – Studio des aviateurs
Sinopsi: Un peculiar director d'orquestra simfònica escolta un soroll peculiar que li farà canviar la interpretació de la partitura musical...

Curt d'animació realitzat a la càtedra de formació del cinema d'animació 3D de l'escola ESMA (promoció de 2014).

© ESMA - Escola Superior d'Oficis Artístics

27 de gen. 2015

L'oració composta

Objectius

1. Entendre el concepte d’oració composta.

2. Identificar les classes d’oració composta.

3. Diferenciar entre coordinació, juxtaposició i subordinació.

4. Reconéixer els diferents tipus d’oracions coordinades i els nexes coordinants.

5. Entendre els diferents tipus de subordinades adjectives.

6. Identificar els diferents tipus de subordinades substantives.

7. Entendre la diferència entre els tipus de proposicions subordinades adverbials.

8. Entendre la diferència entre els diferents tipus de proposicions subordinades de relació lògica.

9. Reconéixer les diferents proposicions subordinades en una oració composta i les funcions que poden fer en la proposició principal.

10. Construir oracions gramaticalment correctes.

11. Eradicar les interferències sintàctiques del castellà.

Informació teòrica: Unitat 7 del llibre de text de Teresa Canós i Montserrat Ferrer (2009), Nou vents. Valencià llengua i literatura 2, editorial Castellnou

Continguts

1. L’oració complexa i l’oració composta

2. L’oració complexa

3. Proposicions inserides substantives

4. Proposicions substantives introduïdes per la conjunció completiva que

5. Proposicions substantives interrogatives

6. Proposicions substantives d’infinitiu

7. Proposicions substantives de relatiu

8. Proposicions inserides adjectives

9. Proposicions inserides adverbials

10. Proposicions circumstancials

11. Proposicions quantitatives

12. L’oració composta

13. Proposicions coordinades

14. Proposicions copulatives

15. Proposicions disjuntives

16. Proposicions adversatives

17. Proposicions distributives

18. Proposicions explicatives

19. Proposicions continuatives

20. Proposicions subordinades

21. Proposicions causals

22. Proposicions consecutives il·latives

23. Proposicions condicionals

24. Proposicions concessives

25. Proposicions finals

RECORDEM ALGUNS ELEMENTS QUE JA S’HAN VIST ANTERIORMENT

CONJUNCIONS

Les conjuncions enllacen diversos elements d’un enunciat. Exemple: Quan obre la boca ensenya una dentadura quasi perfecta, però quan comença a parlar totes les dents li ballen i et fa patir.

DE COORDINACIÓ

copulatives (uneixen elements),disjuntives (indiquen opció obligada), adversatives (indiquen contrarietat o oposició), continuatives (indiquen successió), il·latives (infereixen un fet d’un altre)

DE SUBORDINACIÓ

temporals (quan, ara que, tan prompte com...), de lloc (on), de manera (així com, tal com...), comparatives (tant com, tal com...), consecutives (de manera que, així doncs...), causals (perquè, car, ja que...), condicionals (si, mentre, només que...), concessives (encara que, per més que...).

Reviseu i amplieu aquesta informació en la unitat 1 del llibre de text.

LA UTILITAT DELS ENLLAÇOS EN LA REDACCIÓ

Enllaços amb què podem concloure el text

Hi ha indicadors textuals que serveixen d’ajuda i d’orientació en la lectura. Els enllaços següents ens ajuden a saber que el text és a punt d’acabar:

per tant, en conclusió, fins al punt que, de manera que, en conseqüència, així que, així, llavors...

- Enllaços amb què podem alentir el ritme de la lectura

Alguns mots d’enllaç ens marquen una certa disminució en la velocitat de lectura perquè introdueixen una idea que precisa d’alguna informació relacionada amb les que han aparegut anteriorment.

ara bé, però, així i tot, quan, fora que, a pesar de, malgrat, si, encara que, així i tot, encara que, sempre que, mentre que, comptant que, tant és així que, sinó que, només que, sempre que, a condició que, en canvi, d'altra banda...

- Enllaços que mantenen l'atenció en el text

Per a la redacció, és important conéixer la utilitat d’alguns mots d’enllaç que relacionen i ajunten les idees que apareixen en un text. Per mantenir l’atenció de la lectura podem emprar paraules com:

també, així mateix, és a dir, segons, perquè, vist que, com que, a causa de, atés que, així com, quant a, a més, perquè, més, encara més, igualment...

CONSULTEM BIBLIOGRAFIA

En acabar els exercicis del llibre de text podeu ampliar informació. Recordeu que teniu manuals de consulta en xarxa i que, en la major part dels casos, us podeu baixar el pdf corresponent per a la vostra consulta particular.

Gramàtica zero, publicada per Servei de Política Lingüística (SPL) de la Universitat de València.

La Gramàtica zero és un treball de l’Àrea de Terminologia i Llenguatge Científic del SPL que resol de manera pràctica i simple els problemes sintàctics més freqüents i, tal com declara el seu subtítol (El millor ús amb la mínima gramàtica), pretén guiar en el millor ús de la llengua amb la mínima gramàtica. Aborda els dubtes lingüístics més importants i recurrents en la construcció de les frases i mira de solucionar-los amb tan poca terminologia tècnica com és possible. Ben al contrari, ofereix explicacions accessibles a tothom i aporta el suport d’una notable gamma d’exemples, amb una presentació gràfica que permet visualitzar d’un colp d’ull les solucions.

Gramàtica normativa valenciana, publicada per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.

- Botó d’ajuda del SALT. El SALT és el traductor i corrector del departament de Política Lingüística de la Conselleria d’Educació. En l’apartat d’ajuda, disposa d’informació lingüística per a resoldre dubtes d’expressió, tant orals com escrits, a l’hora d’expressar-se en valencià.

I per al català oriental, també podeu consultar:

- La Gramàtica catalana de Pompeu Fabra en format pdf i la web de la Gramàtica de la llengua catalana, publicades per l'IEC.


AMPLIEM ELS EXERCICIS

Pràctiques sobre l'oració

- Classificació de les oracions: pàgines 182-183 del llibre de text.
- Correcció errades gramaticals: pàgines 185-186 del llibre de text.
- Anàlisi d'oracions inserides: pàgines 187-190 i 191 del llibre de text.
- L'oració composta i els nexes (conjuncions): pàgina 193.
- L'oració subordinada i els nexes (tipus d'oracions, les conjuncions i correcció errades gramaticals): pàgines 195-203

Si voleu practicar un poc més i realitzar més exercicis, en trobareu en diferents webs:

* De repàs i ampliació

-Tipus d’oracions amb la teoria corresponent i el solucionari en pdf.

Segon de bat.

- En l’apartat d’activitats, especialment M2 i M3, columna de l’esquerra del blog de M. Àngels Bosch.

- Galí: aprenentatge en línia, morfosintaxi, aprofundiment, obligació i probabilitat.

- Recursos de llengua. Amb exercicis de comprovació sobre el tipus d’oració, exercicis d’aparellar, exercicis de resposta múltiple...

- Un tramvia anomenat text. 1 exercici d’identificació d’oracions subordinades amb les solucions.

- Blog d’Arnau Torra.

Apunt anteriorment al blog LLIMA (La Comunidad, 4 de març de 2014. El país)

26 de gen. 2015

'La por' (2013) de Jordi Cadena



Cicle de cinema social: La por, de Jordi Cadena
Data: dimecres, 28 de gener
Hora: 19.00h
Lloc: sala d'actes de l'Octubre CCC

Fitxa tècnica

Sinopsi: Manel, un jove que té setze anys, és un bon estudiant i un bon company. El seu millor amic és el Xavi, i la Laura, la noia amb qui surt. Els dos van a classe amb ell. Compta amb l’estima dels professors i amb l’amistat de l’entrenador de l’equip de bàsquet. Tanmateix no és capaç d’explicar a ningú el que passa a sa casa. Només pensa en poder començar a treballar ben aviat per traure sa mare i sa germana de l'infern en que viuen.

Direcció: Jordi Cadena (2013)
Durada: 73'
Producció: Oberon Cinematogràfica, amb la col·laboració de l’ICEC , TVC, MEDIA i ICF.
Guió: Jordi Cadena i Núria Villazán sobre una novel·la de Lolita Bosch
Intèrprets: Igor Szpakowski, Ramón Madaula, Roser Camí, Alícia Falcó



Entrada lliure

Organitzat amb la col·laboració d'El Cine Social
Coordinació del cicle: Antonio Lloréns

______________________________________________

No és l'única oferta cinematogràfica de la setmana que us recomanem. Si teniu lliure la vesprada de dimarts 27 de gener, a les sis de la vesprada, a la Federació de CCOO PV (Pl. Nàpols i Sicília de València) hi ha la projecció de sis curts, "Cortos narrados con humor", dins el cicle "El cine social". En finalitzar la projecció hi haurà un debat sobre "igualtat" amb Paqui Mendez i Lluci la Torre.




25 de gen. 2015

Alguns texts per al comentari

Recuperem alguns dels apunts que es van publicar amb anterioritat en el blog LLIMA (La Comunidad. El país). Us els proposem perquè els texts encara mantenen tot l'interés i us permetran treballar els diferents aspectes del comentari.


- "Conseqüències de les noves tecnologies de la informació" d'Àngels Gallardo. (Apunt del 18 de juny de 2009). També el podeu trobar en els següents enllaços: enllaç 1 i enllaç 2.

Us recomanem que, abans de fer-ne la conclusió, us llegiu els textos de Jordi Solé Blanch, "La institució escolar davant del discurs de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació", i el d'Enric Sòria, "Tecnologia".

- "Requisit lingüístic castellà" de Ferran Suay. (Apunt de l'1 de juny de 2009).

- "Un assassí al meu hort" de Joan Francesc Mira. (Apunt del 25 de juny de 2009).

- "Suïssa, per exemple" de Joan Francesc Mira. (Apunt del 26 de juny de 2009).

- "Sobre les llengües del món" de Joan Francesc Mira. (Apunt del 27 de juny de 2009). També es va publicar a la revista Mètode de la Universitat de València.

- "Xenofòbia", dins Diccionari per a ociosos de Joan Fuster. (Apunt del 28 de maig de 2009). També el podeu trobar en el següent enllaç.

- "La llarga vida del bolígraf" de Josep Maria Espinàs. Va ser publicat en El periódico.cat el dia 28 de març de 2008. (Apunt del 14 de desembre de 2008).

- "Un fullet de la campanya" i "Cada mot és un món" de Josep Maria Espinàs.  (Apunt del 27 i 28 d'abril de 2008).

24 de gen. 2015

L'estereotip de la dona en la publicitat

    

L'estereotip va, generalment, lligat a determinats productes audiovisuals com la publicitat. És una manera de simplificar el missatge entre emissor i receptor. Però, de vegades, un excés de simplificació pot acabar en usos discriminatoris o sexistes. És el cas que s'observa, generalment, en l'aparició de la dona en els primers anuncis dels anys cinquanta als Estats Units i també en els de productes de neteja o electrodomèstics de la llar emesos en televisió espanyola, des dels anys cinquanta fins als noranta especialmenton la dona representa, principalment, el paper de dona objecte o de mestressa, fins i tot quan és una actriu famosa que representava el paper de farmacèutica en la sèrie que la va popularitzar.

Per a l'anàlisi de la publicitat més recent, llegiu l'article 'Contraprogramació' de l'Observatori de les dones en els mitjans de comunicació on es fa una anàlisi dels rols que segueix representant la dona en la publicitat.


      


Perquè la publicitat actual segueix usant i abusant de l'estereotip, especialment quan pretén vendre cosmètics i perfums. Així observem alguns anuncis de desodorants per a homes que insisteixen en la possessió mitjançant la rendició. L'home segur front a la dona objecte; l'aventureresportista i fort (encara que no estiga present físicament -fora camp- ho està mitjançant la seua descripció), davant la dona que necessita protecció.



El cànon d’erotisme també passa per l'exhibició d'un cos distint: el femení, fràgil i amb mirada ingènua o picaresca de la dona; el masculí, que compara la musculatura de l'home amb una màquina perfecta.

Però, quan l'home assumeix un rol semblant al de la dona en la publicitat d'alguns perfums, el seu cos també passa a ser objecte d'exhibició i desig, en el mateix sentit que ho ha sigut tradicionalment el cos de la dona. Aquest fet té poc a veure amb la igualtat pròpiament dita; no està relacionat amb el canvi de rols socials que s'ha esdevingut en els darrers anys, ni amb el repartiment de tasques dins de la parella. S'ha produït més aviat perquè els compradors ja no són només les dones, que adquirien productes per als pares, fills o marits, sinó els propis hòmens i, potser, ha estat la condició sexual d'alguns col·lectius amb major poder adquisitiu el que ha tingut més a veure amb aquest canvi de tendència.





Si la igualtat ha d'arribar només en aquest aspecte, encara estem lluny d'evitar la discriminació que pesa socialment sobre l'estereotip de la dona, un element massa arrelat en la nostra societat.

23 de gen. 2015

Visitem webs: Una ciutadania crítica

Una ciutadania crítica és l'apunt que ens ensenya a mirar la imatge d'una altra manera, amb unes unitats didàctiques per a l'anàlisi crítica dels mitjans de comunicació.

En aquest web trobareu la informació apropiada per seguir treballant de manera crítica els aspectes de la publicitat que ens interessan. Així per exemple, la unitat 8 i la 9 ens acosten al tema que hem encetat en el darrer apunt. Llegiu Sexisme encara?

La visita a uns altres blogs recomanats sempre té molt d'interés -com us hem comentat en alguna ocasió a classe i també en l'anterior blog LLIMA (La Comunidad. El país) on els teníem enllaçats.

AulaMèdia

Bloc d'AulaMèdia

- Bloc de campanya 'Una ciutadania crítica'

- Dóna'm la teva mirada

- Fonaments del llenguatge audiovisual

22 de gen. 2015

La dona i la publicitat

Comencem aquest apunt amb les definicions de publicitat que en fa la UDLA (Universidad de Las Américas).




La informació sobre la publicitat que heu pogut escoltar és molt tècnica i no té en compte un aspecte important, els elements amb què juga el publicista per atraure el comprador, l'anàlisi dels seus missatges, el valor social dels seus productes. És políticament correcte el publicista quan llança espots com els que podeu contemplar en el vídeo següent?



Per què ho fa aleshores? Per què no són tractades de la mateixa manera les persones d'ambdós sexes?

Quin rol ha jugat la dona en la publicitat dels últims anys? Segueix jugant encara el paper de persona supeditada a l'home: la criada, l'esclava, l'amant...?

Com heu vist (encara que estiga manipulat pel que fa  a l'estètica -cossos i edats dels models, per exemple) l'home en el final del vídeo anterior? Creieu que ha passat la prova, que ha quedat lliure del ridícul de passar per les mateixes humiliacions que s'ha fet passar a la dona en alguns anuncis durant anys?

21 de gen. 2015

La llengua com a expressió del comportament col·lectiu

1. És curiós com internet ens ha posat a l'abast, de nou, la creació popular i anònima. El joglar o l'orador ja no reciten a la plaça sinó que ho fan, de forma virtual, viatjant de pantalla en pantalla. Es fa difícil saber qui n'ha estat l'autor d'un correu que ja ha passat per les teues pantalles d'ordinador en múltiples ocasions i cada vegada amb un remitent diferent. Qui va ser la primera o el primer que va posar en marxa aquell missatge? Qui en tingué l'ocurrència? Quantes vegades ha canviat, significativament o no? El fet és que el missatge segueix actiu i cadascú de nosaltres ens l'apropiem i el fem nostre si ens agrada el que es diu.

Com a exemple us transcriuré el correu que m'envià la meua amiga Empar. És l'última persona que me l'ha fet arribar, però ja he tingut ocasió de llegir-lo més d'una vegada anteriorment; fa anys que roda pel 'ciberespai'.

    

"Vaig a mostrar-vos algunes diferències entre el castellà i el valencià, perquè aquestes van més enllà de les pròpies traduccions de paraules.

En castellà diuen “perro viejo” allà on nosaltres diem “gat vell”. La sort màxima de la rifa és un masculí “el gordo”, allà; i un femení, “la grossa”, ací. De la dona de Sant Josep ells destaquen que siga “ Virgen” i nosaltres que siga “Mare de Déu”. Els castellans paguen “impuestos”, que ve d’“imponer”, i nosaltres “contribucions” que ve de “contribuir”. Quan ho són, ells són molt desvergonyits; ho són del tot, no tenen gens ni mica de vergonya, ja que són uns “sinvergüenzas”. El corresponent terme valencià és “pocavergonya”, com veieu la quantitat no fa la qualitat. A Castella celebren cada any les “Navidades” mentre que ací amb un sol “Nadal” anual ja en tenim prou; com en tenim prou també amb un “bon dia” i una “bona nit” cada vint-i-quatre hores, enfront dels seus múltiples “buenos días” i “buenas noches” diaris… Per què tants?

Els castellans parlen d’acabar les coses i els valencians disfrutem de començar-ne de noves. Per a ells el dissabte i el diumenge són el “fin de semana”, mentre que nosaltres no l’acabem sinó que comencem setmana amb el “cap de setmana”. El mateix passa amb el “fin de año” o “nochevieja”, sona a antic, a acabat, a vell; és molt més nou, el principi, el començament que suposa “cap d’any”.

A la Meseta es veu que ho donen tot: “dar besos”, “dar un abrazo”, “dar un paseo”, “dar la mano” mentre que els valencians donem més bé poc, el que fem és “pegar besets”, “pegar una abraçada”, “pegar una volta” o, fins i tot, “xocar la mà”. Allà on els castellans “dan miedo”, nosaltres “fem por”.
Els castellans no tenen clar si el “almuerzo” és a les 10 del matí o a mig dia… Nosaltres ho tenim ben clar, ja que “esmorzem” a les 10 i “dinem” a migdia. Allà diuen “¡Oiga!” quan ací filem més prim amb un “Escolta!” .
I si ens passem al terreny sexual, dels genitals femenins, allà en diuen vulgarment “almeja” i ací “figa”, mots que designen dues realitats tan diferents com és un mol·lusc salat, aspre, dur, grisenc i difícil d’obrir, en un cas, i, en l’altre, un fruit dolç, sucós, suau, rogenc i de tacte agradable i fàcil. Fins i tot, si busquem altres paraules que tenen per a designar la mateixa part de l'anatomia femenina sempre són masculines, per exemple, "el conejo", “el chocho”, “el chomino”, “el coño”. Els valencians també se'n gasten d'altres; usen termes com “la parrusa”, “la petxina” o “la clòtxina”, tots ells femenins. Serà això el que en diuen masclisme en el llenguatge?

Mentre ells “hablan”, ací “raonem”; és a dir, tractem de buscar la raó, encara que moltes voltes sense èxit. A les festes ells tiren “petardos” i nosaltres “masclets”… No és molt diferent ser un “mascle” que ser un “petardo”?

I les nostres expressions sense traducció els porten de cap. Hi ha molts castellans que tracten de traduir la nostra expressió “ fer la mà” sense massa èxit si no tenen clar el context en què s'ha dit perquè "a fer la mà” podem enviar a algun pesat, indicar que alguna cosa està molt lluny, que ja no ens importa desentendre's d'algú o d'alguna cosa. A més, quan una cosa és complicada diem que "és un fer la mà”... En realitat, “se m’infot” que no trobem cap expressió amb la qual traduir-nos perquè:

...tota una concepció del món s’endevina darrere cada mot d’una llengua; la llengua és l’expressió d’un comportament col·lectiu, d’una psicologia diferent, ni millor ni pitjor que altres. No es tracta, en conseqüència, de traduir només, sinó d’entendre. Per això, tots els qui han canviat de llengua a casa, al carrer, al treball, no canvien únicament de llengua, també canvien de punt de vista".

____________________________________

Què em digueu del darrer paràgraf? Això és la conclusió del correu; el fet important és que la concepció de la llengua d'un poble va un tant lligada a la concepció de com entenem la vida.

2. Quan rellegia el correu he dubtat si tocava o no mutilar-lo, censurar-lo parcialment, per tractar-se d'un mitjà que pot llegir tothom i per dirigir-me, especialment a escolars. Moltes persones grans tenim la sensació que la joventut s'ha fet molt mal parlada i que no teniu riquesa lèxica suficient com per a expressar segons quines coses. Per tant, posar més llenya al foc, ni que siga amb els exemples, podia ser poc escaient.

Arribat en aquest punt, he pensat les voltes que us he renegat a alguns per les expressions malsonants que, de vegades, empreu (cabró, fill de puta...); les vegades que us he demanat que sigueu més considerats i utilitzeu la llengua amb més propietat... Segons quines persones i en segons quins ambients els adults tampoc no anem pobres d'expressions grolleres, però alguns ens privem d'utilitzar-les en públic o les substituïm per un eufemisme.

Què em dieu del camp de la sexualitat en l'escrit anterior? Sucós, no? Són un tema 'tabú' o no apte per a quan hi havia "roba estesa" davant i mira si en tenen de sinònims. Potser els adults saben què significa eixa expressió "hi ha roba estesa" i quan no s'ha de dir una determinada paraula o expressió. Com us he dit abans, s'obliguen a buscar un eufemisme que, a la llarga de tant de gastar-lo, es converteix en un sinònim i deixa de tenir el sentit metafòric inicial.

Aleshores m'ha sobrevingut un dubte: 'Potser és cert que sou molt mal parlats o és la visió de dues generacions enfrontades? Potser és que ara no us fa vergonya dir res en públic i abans sí? Potser ho simplifiqueu tot i parleu clar, fruit del registre SMS al que esteu tan acostumats, i abans buscaven més les metàfores?'

Els exemples del text fan referència a registres diferents i, com veieu, determinades paraules es refereixen a temes tabú. Paraules poc apropiades per a dir en públic; per això jo en tenia el dubte. Però són paraules que vénen de vell. Les persones majors també en saben i n'usem moltes. Potser, no obstant, tenen la discreció de guardar-les per als moments privats: el correu personal a un amic molt amic, els acudits en una reunió distesa, quan es vol manifestar malhumorat respecte a una situació o a una persona que t'ha irritat... Vosaltres heu fet del disfemisme un art o una competició i s'han esdevingut, socialment, alguns canvis en l'ús de les paraules. El que ens deia el correu: "usar la llengua com una manera d'entendre la vida", ni millor ni pitjor que altres.

  

Els adolescents d'ara busqueu en els disfemismes (a veure qui la diu més grossa) la forma de manifestar-vos forts davant del grup (de la tribu). I, a força d'emprar expressions grolleres fora de context, els heu tret la càrrega negativa que tenien i en feu un ús sense discriminació. Només l'entonació els torna la força amb què hom deia eixes paraules per a ofendre els demés. Potser és un pas positiu: "contra l'eufemisme, disfemisme" i els joves us heu fet més clars, més tolerants i menys violents o, potser cal que aprengueu a discriminar millor quan és correcta i quan no una determinada expressió. Les dues coses són bones i van lligades a la concepció personal de la llengua, als canvis socials.

Sí, ja sé què en penseu. Jo també sóc un carrossa! I és cert, m'agrada discriminar l'ús de les paraules, em fan sentir-me més ric lingüísticament i, per edat, ja fa temps que ho sóc.


Apunt publicat anteriorment a LLIMA (La Comunidad, 25 d'abril de 2009. El país)

20 de gen. 2015

'Eden' (2011) d'Adrien Crespon, Adrien Favre-Felix, Mélanie Gras, Benjamin Thevenard.

ACTIVITAT 1

1 - Llig el que diu la Bíblia sobre La creació i continua la lectura sobre "El pecat i les seues conseqüències".

2 - Després, mira't el següent curt.



3 - Completa l'argument del curt en l'apartat corresponent.

Fitxa tècnica

Sinopsi: Déu mostra a Adam, l'home que ha creat a imatge i semblança seu, el Paradís i li presenta...
_______________________________________________________
_______________________________________________________
_______________________________________________________
_______________________________________________________

Títol original: Eden le film

Any/país: (2011 / France)

Gènere: Curt d'animació

Realitzat per Adrien Crespon, Adrien Favre-Felix, Mélanie Gras, Benjamin Thevenard.

Música: Frédéric Varot

Produït per ESMA, Montpellier.

4 - Per acabar, assenyala les parts del text de la Bíblia que han inspirat els autors i les diferències principals entre el curt i el text bíblic.

- Per què creus que han construït la història de forma diferent?

19 de gen. 2015

La perspectiva en publicitat

La televisió és un joc d'enganys on el nostre cervell acaba processant allò que espera. Els creatius de publicitat potencien aquests aspectes i en fan ús plàsticament en les seues creacions per mantenir l'atenció de l'espectador. El seu èxit se centra en saber fer un producte atractiu, de qualitat, que conega bé el públic a qui s'adreça, l'hora oportuna per a l'emissió davant del possible comprador, amb un missatge breu i molt clar on es puguen veure algunes qualitats positives del producte anunciat i les diferències respecte als de la competència; un anunci ha de ser creïble i ha de ser emès en diversos mitjans i repetit perquè l'espectador acabe identificant-se amb el missatge, l'eslògan, la música... que li recorde el producte i, per tant, li desperte les ganes de consumir-lo fins i tot quan no contemple l'espot.

Les estratègies, com ja hem vist en alguns apunts anteriors, són ben diverses. Una de tantes possibles és l'ús de l'engany visual i la perspectiva, un joc amb l'espectador que ha d'endevinar el que forma part de la realitat i el que és producte de la imaginació.



Com heu vist en l'anunci anterior, la perspectiva els ajuda a elaborar aquest engany. Mireu el que passa també en el següent anunci.

18 de gen. 2015

Enllà de l'horitzó d'Enric Valor i 'Els indis' de Joan Solà

OPCIÓ A


Capítol I

Quan els exèrcits de Franco començaren seriosament l’assajament de Madrid i iniciaren uns sovintejats i devastadors bombardeigs de la capital, ens assabentàrem que el govern de Largo Caballero decidí anar-se’n a València. Llavors, primeria de novembre, es va desfermar l’atac general contra la capital d’Espanya; el capità general, Miaja, amb pràcticament l’únic ajut de les enfervorides masses populars esquerranes i la
decidida i intel·ligent col·laboració dels comunistes, organitzà una defensa efectivament heroica i sangonosa, com han relatat després tots els comentaristes i com aleshores es podia sentir clar en les emissions de la ràdio republicana i es podia deduir de les raons especioses de les emissores feixistes. Tanmateix, la situació en una ciutat tan enorme era greu, i no va trigar a començar-hi l’evacuació de dotzenes de milenars de veïns que consumien queviures i no feien cap falta per a tal esforç –vells, malalts, moltes dones, xics–. En fi va començar aquell tràfec trist, confús i descoratjador dels refugiats, que va durar molt de temps.

El País Valencià –potser el menys amenaçat directament per l’avanç dels feixistes, a causa de la seua llunyania dels fronts– fou força sol·licitat amb preferència per les seues planes costaneres i d’agricultura rica que garantia un bon aprovisionament. Damunt, ací dominava la massa d’esquerres, que es llançà amb gran generositat a rebre aquells castellans pobres i dissortats i ja sense casa ni fogar que solem dir. El clima dolç
de vora mar n’era un altre al·licient.

La vila de Cassana, interior, de clima tan fred o més que el de Madrid, d’una riquesa agrícola normal però no exuberant, darrerament tampoc no va ser-ne una excepció, i un dia de tants –ja dins l’any 37– hi van aparèixer autobusos i camions plens de fugitius

Era a mitjan matí, un matí [...] de la darreria de l’hivern. Toni Bernabeu, àlias el Senyalat, secretari del Partit Comunista local, membre influent del Comitè Provincial del Partit i president del Consell d’Administració de la Col·lectivitat Agrícola de la U.G.T. [...], va entrar en la nostra oficina.

– Cal que deixeu ara una mica la feina, que molt prompte arribaran al poble els refugiats –va dir-nos.

Enric Valor, Enllà de l’horitzó, València, Tàndem Edicions, 1991, p. 7-8; 
començament de capítol I.

_____________________________________________________

OPCIÓ B


Els «indis» americans són ja gairebé només un record, encara que han tingut un paper molt rellevant en la història del país. Els conqueridors que van arribar aquí al segle XV es pensaven que anaven a les Índies, i per això van anomenar indis els nadius. La història d’aquests pobles des d’aleshores, resumint-la dràsticament, és la història d’una gent (els conqueridors espanyols, francesos i anglesos) que necessitaven terres i riqueses, i d’uns altres (els nadius) que per tant havien de recular cap a l’oest, sisplau per força, i que finalment han perdut les terres completament i ara són ja només objecte de curiositat «arqueològica» o museística («els nobles salvatges») o de menyspreu i d’enuig (simplement «els salvatges») de part dels «blancs». Les pressions brutals van començar el 1829. A l’hivern de 1838-39 l’exèrcit federal foragita més de 40.000 cheroquees (del territori de l’actual Geòrgia) per un interminable «camí de llàgrimes» que costarà la vida a diversos milers. Els seminoles de la Florida seguiran el mateix destí.

Després de la guerra civil entre esclavistes i antiesclavistes (1861ss), els nadius seran els més malparats: des de 1887 fins ara mateix se succeeixen les lleis de «repartiment» (és a dir d’expropiació) de terres, alhora que els indis van quedant cada cop més esbarriats i delmats.

Algun científic i sobretot algun polític i alguna persona del carrer encara es pregunten, sense dissimular el menyspreu i la indignació, «què caram volen» o «què n’hem de fer» dels indis. La llei universal i eterna de la conquesta, de la necessitat d’espai, de l’ànsia de poder i de riquesa. El cas és que amb ells s’han perdut unes 300 llengües que parlaven i innombrables dialectes. Avui queden unes quantes comunitats d’indis en reserves, indrets generalment muntanyosos i més o menys «independents»: mantenen amb l’Estat relacions de cosoberania i els forasters que s’endinsen en una reserva tenen prohibit el pas en certs llocs que els nadius es reserven amb més intimitat. L’Estat, en compensació de les malvestats històriques, els paga una certa quantitat de diners que per a molts són suficients per viure, i aquesta mesura més aviat juga contra
ells: viuen aïllats i sense cap estímul econòmic ni cultural, amb la qual cosa es van esllanguint com a individus i com a comunitats. Sembla que l’alcoholisme és problema habitual.

Joan Solà, fragment d’una conferència publicada dins Les claus del canvi lingüístic,
Alacant, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, 2002.



ACTIVITATS

1. Llig els textos anteriors i consulta en el DNV el significat de les paraules que no conegues.
2. Consulteu els criteris de les proves i les preguntes de l'examen (Model I de les PAU).
3. Decidiu quin text comentaríeu en aquest moment i justifiqueu la vostra elecció.
4. Contesta per preguntes de comprensió de cada text.

Opció A

a) Descriviu el tema i les parts bàsiques del text.
b) Resumiu el contingut del text amb una extensió màxima de 10 línies.
c) A quina varietat dialectal podem adscriure el text? Cal que fonamenteu la vostra resposta amb exemples concrets extrets del text.
d) Identifiqueu i expliqueu les marques de modalització que hi ha al text.

Opció B

a) Descriviu el tema i les parts bàsiques del text.
b) Resumiu el contingut del text amb una extensió màxima de 10 línies.
c) És aquest un text només expositiu? Justifiqueu la vostra resposta amb exemples concrets extrets del text.
d) Expliqueu quin ús fa l’autor de la cursiva i de les cometes al llarg del text.

15 de gen. 2015

La sensualitat en els anuncis de Levis

Levis experimentà un augment de vendes considerable després que canviara la seua estratègia publicitària i centrara la seua atenció en la joventut inconformista i rebel. Fins aleshores els compradors eren hòmens de zones rurals: miners, agricultors, obrers o mecànics que necessitaven pantalons molt resistents. La marca canvià la seua estratègia de producció i comença a fabricar també roba per a tothom, inclosos els xiquets i les dones. No obstant això, en els seus anuncis trobem una determinada visió de la sexualitat, sempre unida a la sensualitat d'uns cossos joves i, generalment, masculins. La dona ha estat relegada durant molt de temps a jugar un paper secundari i mostrar un caràcter submís. Actualment, però, se la presenta amb un posat atrevitembogit còmic, potser perquè el producte va destinat a les més joves.

Recuperem la descripció d'alguns anuncis feta pels alumnes de Llengua i imatge del curs 2009-2010.

Anunci 1 




S'anuncien: uns pantalons vaquers.
Marca: Levis 501 etiqueta roja.
Es destaca: la resistència del producte. No es trenquen ni en situacions extremes.
Eslògan: One of the red tabs.

El relat

Als Estats Units, cap als anys '50 del segle passat, una parella jove està aturada a la vora de la carretera perquè el seu cotxe descapotable ha tingut una avaria. Van vestits de manera elegant.

Un xic jove, amb barret i roba texana, para la camioneta que condueix, baixa del cotxe i es disposa a ajudar-los. El marit vol obrir la tapa del radiador i es crema; el xic es lleva el mocador del coll i trau la tapa sense cremar-se mentre la dona li somriu.

L'avaria no es pot arreglar en la carretera i decideixen remolcar el cotxe. El xic es despassa el cinturó dels pantalons. En veure que va a despullar-se, el marit es posa davant de la dona perquè no el veja. El xic es queda en calçotets. La dona el mira malgrat els esforços del marit.

El jove lliga amb els seus pantalons el cotxe a la camioneta per a remolcar-lo i li fa un senyal a la dona perquè puge a la camioneta mentre el marit condueix el cotxe.

En una pujada de la carretera es fan una mirada de complicitat, el xic canvia de marxa, el parafangs de la camioneta es despenja i perden de vista el cotxe i el marit mentre segueix sonant la cançó Be my baby (Tu seràs mi baby). Veiem que els pantalons Levis 501 han resistit l'estirada. El marit gesticula perquè creu que no s'han adonat i la camioneta desapareix de la seua visió. El xic i la dona somriuen.

La música és molt important en l'anunci perquè, a part de marcar el ritme, ens resumeix la història que s'esdevé entre la dona i el jove: "Tu seràs la meua xica encara que no et conega de res... Només veure't ja em vaig enamorar de tu..."

__________________________________________

Anunci 2



S'anuncien: uns pantalons vaquers.
Marca: Levis 501.
Es destaca: senten bé i s'ajusten al cos amb una botonadura clàssica.
Eslògan: The original button fly. Seen in hall the wrong places.

El relat

El relat d'aquest anunci, emés al Regne Unit als anys '90, se centra en la fugida d'una jove que, sembla, ha realitzat un atrac. La jove arriba a gran velocitat amb cotxe a l’àrea de servei d’una gasolinera. Porta melena llisa i rossa i una mena d'abric gavardina lluent. Baixa ràpidament del cotxe amb una maleta. Com que la porta del lavabo de dones està tancada entra al servei d’homes.

En l'interior es troba un jove negre amb ulleres fosques i bastó blanc assegut contra la paret, entre els urinaris i la porta de l'últim dels vàters. La xica, en creure que és cec, comença a canviar el seu aspecte de forma vertiginosa. Es trau guants, ulleres fosques, gavardina, perruca, faldilla, brusa i samarreta i es queda en roba interior. Mentrestant el jove l'observa, ella segueix canviant el seu aspecte: es renta i trau la pintura de la cara al temps que ens mostra els cabells negres i agraïts.

El jove segueix observant-la mentre mou el bastó de cec que té a les mans. Els plans d'un i l'altra es van alternant. La xica pren de la maleta roba nova i deixa al descobert molts bitllets que, suposadament, ha robat. Comença a vestir-se al mateix ritme que s'havia desvestit abans. Una camiseta amb cremallera ja passada i uns pantalons vaquers molt ajustats.

Abans de cordar-se els botons del pantaló, la xica repara en el jove que l'observa i s’acosta a un pam de la cara del cec a cordar-se la bragueta. Se sent segura fins que escolta la cadena del vàter; mira per davall de la porta i veu dos peus. Replega la maleta i se’n va corrents.

Del vàter ix un home major. El jove li posa el bastó a la mà i li arregla la roba. Mentre ixen dels serveis, el xic somriu com si no es creguera el que li havia passat.


ACTIVITATS

1. Tot seguint els dos exemples anteriors, fes un comentari d'un dels anuncis següents.







2. Quin paper juga la dona en els anuncis de Levis? Es tracta del mateix rol que ha jugat l'home fins ara en els anuncis de la marca?



Apunt publicat anteriorment a LLIMA (La Comunidad, 29 de setembre de 2009. El país)

14 de gen. 2015

L'animació en publicitat: José Luis Moro

Ahir va morir l'il·lustrador José Luis Moro, creador entre d'altres de la Ruperta del programa Un, dos, tres... i de la família Telerín, animació de la RTVE que convidava els més menuts de la casa a anar-se'n a dormir abans que començara l'emissió per als adults.

Generalment, José Luis treballava amb el seu germà Santiago, operador de cine, i tots dos signaven els treballs sota l'emblema de l'empresa Estudios Moro, fundada el 1955. Entre els anuncis més famosos dels Estudis hi ha: Tío Pepe, Aspirina Bayer, Cola-Cao, Starlux o Avecrem. Amb anuncis com aquests, l'empresa aconseguí l'èxit internacional i el reconeixement de la professió. En el seu palmarès hi consten, entre d'altres premis, tres Palmes d'Or a Canes i dos Copes a Venècia.

Els germans Moro han estat considerats els introductors de la modernitat en la publicitat espanyola dels anys cinquanta i seixanta. Si bé és cert que, quan mirem els seus anuncis hui en dia, veiem tot un document antropològic on es retraten determinats clixés masclistes i religiosos, fruit del moment històric pel que travessava Espanya: els xiquets resant, la dóna servint i l'home i els fills esperant a taula per a ser servits, la gallina que mostra les seues carns nues als pollastres del corral (striptisse), l'home amb la copa a la mà...

No obstant això, tècnicament els anuncis eren immillorables i gaudiren de gran reconeixement internacional. L'èxit del treball de l'animació dels germans Moro per a publicitat i cinema els permeté establir seus de l'empresa a Madrid, Barcelona, Lisboa i Estats Units.





Activitat 1

A continuació trobareu alguns anuncis animats dels anys seixanta i setanta, comenteu-los des del punt de vista dels valors socials que es transmeten. Penseu en quin prototipus de persona mostren i recordeu que tothom no tenia televisió a casa.

- Per a qui són les comoditats de la casa?



- Quins drets té la dona?



- Com ha de ser un home?



- Quins problemes tenen els rics?





En els dos anuncis anteriors, presteu atenció al tipus de vida de la gent rica i al vestit/ofici de "Burbujita"(recordeu que la minifaldilla és un invent dels anys '60 i Peter Pan és una pel·lícula de 1953).

- Quines virtuts tenen els aliments embassats?





Activitat 2

Compareu el tipus d'il·lustració, el color i les cançons dels anuncis anteriors amb aquest altre de RENFE dels anys noranta.




Activitat 3

Ara, per parelles, distancieu-vos tant com pugueu i feu una proposta d'actualització d'algun dels anuncis. Demostreu que no és necessari recórrer a la desigualtat social entre homes i dones per anunciar un producte; o que, la publicitat pot ser un dels elements per mostrar una certa normalitat en el repartiment de papers sense atendre al sexe.

13 de gen. 2015

The Egyptian Pyramids



Curt d'animació

Títol:
Les piràmides d'Egipte

Sinopsi:
Durant una excavació arqueològica a El Cairo, 1920, es descobreix un disc secret, una mena de clau de la piràmide de Keops.

Dirigit per Corentin Charron, Lise Corriol, Olivier Lafay, Nicolas Mrikhi

Música de Kalina Świątnicka

Director de producció: Marc Rius

Responsable pedagògic: Julien Deparis

Podeu veure el vídeo i altres treballs dels autors en els següents enllaços:
- Corentin Charron
- Nicolas Mrikhi
- Olivier Lafay
- Lise Corriol

Copyright Supinfocom Arles / MuCEM / Tu Nous ZA Pas Vus Productions - 2013

MuCEM (Musée des civilisations de l'Europe et de la Méditerranée) Marseille (France)


ACTIVITATS

1. Quines característiques té la peça que es troba l'arqueòleg (color, símbols, funcions...).

2. En un primer moment, l'arqueòleg què creu que s'ha trobat? Justifica la resposta.

3. Què passa a la piràmide des del moment en que el camell comença a remugar amb aquell comandament a la boca?

4. Quin tipus de plans apareixen en el curt?

12 de gen. 2015

El sentit de l'humor en la publicitat



Els anuncis de Campofrío des de 2011 han homenatjat els còmics i humoristes més reconeguts. Des de 2012, a més, han emprat la reivindicació, 2013, i l'anàlisi de la realitat més immediata, 2014 com un senyal identificatiu de la marca, com un recurs del propi del seu relat.

Si durant molt de temps la qualitat del producte d'una marca era el valor que centrava el treball dels publicistes (neteja més, deixa més blanc, és el millor, el que dura més, el que trau la fam, el més saludable, el més barat...), hui en dia les marques construeixen al llarg de les diferents campanyes publicitàries el seu propi relat. És per això que altres valors han passat a reforçar el propi discurs de la marca i, en aquest sentit, l'humor ha sigut un element prou emprat perquè se'n parle de l'anunci i, per tant, del producte anunciat.

El sentit de l'humor s'ha generat amb l'ús de diverses estratègies, com ara la que hem vist en els anuncis anteriors on s'homenatja els còmics del país. En altres ocasions és un personatge còmic qui protagonitza l'anunci; ara es ret homenatge als mestres del còmic i es recreen decorats i personatges d'alguna de les seues historietes. És el cas de Francisco Ibáñez i 13 rue del percebe. La marca de gasosa La casera recreà una historieta de la famosa tira còmica publicada durant anys per l'editorial Bruguera a la revista Olé.


En aquesta mateixa línia, altres anuncis han fet us de personatges de sèries animades de televisió. Mireu la publicitat del Renault Kangoo on els compradors són els personatges de la família Simpson.



ACTIVITAT

Sovint l'humor s'esdevé fruit d'una broma (algunes de mal gust), d'una situació inesperada absurda, d'un equívoc...

Per parelles, mireu-vos els comercials enllaçats en aquesta frase i en l'anterior i mireu-vos també els quatre següents i digueu quin tipus d'humor s'ha emprat en cadascun i en què s'han basat els publicistes per generar comicitat (ironia, sarcasme, gestos, jocs de paraules, costums, situació, caràcter, repetició...).









9 de gen. 2015

'Els deu manaments' de Joan Francesc Mira

ACTIVITAT

Comenta el següent text de Joan Francesc Mira. Centrat, en aquesta ocasió, en el tema, el resum i l'estructura.

Els deu manaments

Si realment hi hagué o no hi hagué un Moisès històric, i si realment aquest Moisès va traure el poble d'Israel d'Egipte i va rebre de Jahvè els deu manaments al cim del Sinaí, poden ser fets perfectament discutibles. Allò que no és discutible en absolut és, en tot cas, l'impacte prodigiós i quasi universal d'aquesta narració, partint dels cinc llibres de la Torà escrita, passant per les referències evangèliques, fins a arribar als negro spirituals i gospels nord-americans (Go down Moses, Way down in Egypt land. / Tell old Pharaohs to/ Let my people go, que canta el grandíssim Louis Armstrong) i fins a la gran indústria del cinema de Hollywood. En realitat, predicacions i catecismes a banda, ja fa més de mig segle que Moisès és Charlton Heston, el faraó és Yul Brynner, i la resta de personatges notables de la història són Anne Baxter, Edward G. Robinson, Yvonne de Carlo, Debra Paget i John Derek, en mans d'un déu omnipotent que es deia Cecil B. De Mille.

Una nova "superproducció" anomenada Exodus que justament aquests dies nadalencs i festius arriba a les pantalles, per molts efectes espectaculars que incloga no serà mai Els deu manaments, ni Moisés serà mai aquest xicot que li diuen Christian Bale, ni Ridley Scott serà De Mille. Sorry, però hi ha films que són tan eterns com els textos de la Bíblia. I hi ha temes i matèries igualment immortals i perennes, com ara aquesta del cim del Sinaí, l'esbarzer encès, la veu del Déu invisible que es defineix "Jo sóc qui sóc", o "el que és", o siga l'ésser absolut. I que es molesta a imposar uns preceptes generals a un petit poble particular que, a més, els ignora d'entrada, adora un vedell d'or, i fa que el legislador celestial els haja de repetir, gravats en unes lloses de pedra. En fi, aquesta és la història que hem heretat i assumit, i que és també la nostra, no únicament la d'una tribu de pastors perduda en el desert. Si no és que tots som tribus perdudes, inclosos els membres d'aquestes societats televisives i urbanes que anomenem, molt vagament i incertament, postindustrials i de masses, per falta de conceptes més concrets. Si en volen una prova, no solament hi ha la presència dels preceptes de la llei escrits en pedra en l'escultura del Moisès de Miquel Àngel i en els inevitables manaments del nostre catecisme infantil, sinó en un espectacle unipersonal del gran Roberto Benigni, fa un parell de setmanes, en la Televisió italiana, RAI1: dos llarguíssims monòlegs, dos dies seguits, amb uns deu milions d'espectadors. Monòlegs sobre els deu manaments, i un 38% d'audiència.

Qui pense, doncs, que Moisès i els Manaments de la Llei de Déu són coses superades i antigues, va ben errat de comptes, o té molt poca informació, i esbiaixada. "Non rubare? Dio ha fatto un comandamento per noi italiani: sembra que l'abbia scritto proprio un italiano, è il comandamento che sentiamo un po' nostro", afirmava Benigni amb una ironia que no necessita traducció. "No robar" era el setè, segons el compte clàssic del catecisme que jo vaig aprendre ("El séptimo no hurtar"), i segons Benigni és el més adequat per als italians, el més necessari sobretot per als polítics d'aquell país. Benigni, òbviament, no llegeix la premsa espanyola. De tota manera, segons una enquesta de l'Istituto Demopolis, per als italians els manaments més transgredits són, per aquest ordre: no desitjar la dona d'altri (80%), no cometre actes impurs (71%), i no acusar falsament ni mentir (68%). Quant a "no robar", sembla que només el transgredeix un 32%, cosa bastant dubtosa. Si, tal com diu l'evangeli, qui mira una dona amb desig ja peca mortalment, em sembla que un 80% de pecadors és un càlcul massa curt (se suposa que les dones també pequen si desitgen el marit d'una altra, però això no ho va dir Jahvè a Moisès...). I pel que fa als actes impurs, el legislador etern va dir només "No cometràs adulteri", i no digué "El sexto no fornicar", tal com em van ensenyar al catecisme, ni va parlar d'"actes impurs", que és la interpretació doctrinal vigent. Ja se sap que, en aquesta matèria, les prohibicions són radicals, detallades i extenses, en general sense cap relació amb l'adulteri. Però també és cert, tal com ens recorda Benigni, que "la castedat pot ser una gran virtut, si es practica amb moderació." Com totes les altres virtuts, que sovint són més perilloses que els vicis. I que tinguen un bon 2015 complint tots els manaments, que no serà gens fàcil.

El Temps, pàgina 82. Data: 30 de desembre de 2014

8 de gen. 2015

Animació: L'erupció del Vesuvi i la destrucció de Pompeia

L'animació al servei de l'ensenyament.

El 24 d'agost de l'any 79 d.C., el mateix dia de la destrucció de Pompeia, se'ns mostren unes imatges d'una aparent càmera fixa que capta el moment. El muntatge educatiu ensenya quan s'observa moviment sísmic i, per tant, com degueren ser les últimes hores de la ciutat (tremolors de terra, fum, cendres i la transformació de la ciutat). El vídeo està fet pel Museum Victoria de Melburne (Austràlia) amb motiu d'una exposició sobre Pompeia.



Com heu vist, de forma didàctica i pràctica, s'escenifica com pogué esdevenir-se l'erupció volcànica del Vesuvi fa quasi dos mil anys i com es pogué destruir la ciutat de Pompeia (Nàpols), deixant sepultats els seus habitants, momificats o petrificats a causa de la intensa pluja de cendres i material volcànic que degué llançar el volcà. Aquesta catàstrofe va generar les ruïnes romanes més ben conservades del món.

El treball no és l'únic intent d'explicar el fenomen. El MAC d'Empúries també va proposar-nos una passejada virtual per la ciutat de Pompeia abans de l'erupció. Pots descarregar-te el pdf de la visita també al final del següent article.

7 de gen. 2015

One more hat!



Sinopsi: En una botiga de barrets, el venedor se les ha de veure amb clientes difícils, o més aviat exigents, i amb els seus emprenyadors gossos. Ell intenta ser molt professional, però el gos li ho posa ben difícil.

Realitzadors/Directors: Prunelle Bry, Corentin Barcelo, Arthur Depoire, Alexandre Melquiond, Margaux Revol.

Música: Frédéric Abrial

Veus: Véronique Augereau, Philippe Peythieu, Jérôme Bresset

So: José Vicente – Studio des aviateurs

Curt d'animació realitzat per la promoció de 2014 en la càtedra de formació de cinema d'animació 3D de l'escola ESMA (Escola Superior d'Oficis Artístics).