27 de maig 2013

'La luna' d'Enrico Casarosa (2011)

Us havíeu parat a pensar per què, de vegades, només veiem un fragment de la Llunao a què es deuen les seues diferents fases? La resposta científica no la trobareu en aquest curt, però sí una resposta de ficció ocurrent.

Us heu parat a pensar fins a quin punt, de menuts, ja imitem el que veiem fer als adults i reproduïm de la mateixa manera gestos i accions? Aprenem per imitació més coses que no ens pensem.

Ací teniu un curt de la factoria Pixar, La luna, on ens mostren el primer dia de treball del nét de la família; un poc jove per començar a treballar aquest xiquet si no fora perquè el treball és tan fantàstic que permet viatjar, somniar, aprendre, compartir amb la família el temps...

El curt es va veure als cinemes junt a l'estrena de Brave (2012).


La luna és el nom de la barca amb què pare, fill i nét ixen a la mar una nit estrellada. El curt ens mostra la història d'un xiquet que madura en la més peculiar de les circumstàncies, una nit que son pare i el iaio el porten a treballar amb ells. En una barqueta de fusta s'allunyen mar endins i, quan són lluny de la costa, s’aturen i esperen. Perquè el viatge ha estat especial, durant el trajecte, el iaio i el pare li fan un regal, una gorra com la que ells porten: el seu futur uniforme de treball. Mentre els adults descansen, una gran espectacle s’ofereix davant dels ulls del xiquet: la Lluna plena apareix brillant sobre la línia de l'horitzó. Aquestés el moment de posar-se a treballar. El pare li acosta l'àncora i desplega una escala davant la sorpresa del xiquet, que no tardarà en descobrir amb gran sorpresa que no anaven a pescar i que la família es dedicava a un treball ben diferent.

El xiquet, en ocasions, imitarà els costums del iaio i del pare però el marejaran tant en la defensa de les pròpies divergències (la seua forma de vestir, els seus mètodes de treball...) que acabarà prenent les pròpies decisions. Encara que pare i avi intentaran que el xiquet seguisca la forma d’actuar de cadascun d'ells, serà el xiquet el qui, a la fi, haurà de decidir quin camí vol seguir i la seua forma d'actuar, donant-los tota una lliçó d’intel·ligència i progrés.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.