A més, al llarg de les tres pel·lícules de The Godfather podem observar un tractament sociològic, una manera d'entendre la família i les relacions humanes dins i fora del clan familiar. L'amor, la fidelitat, la seguretat, la protecció... s'alternen amb la traició, l'odi, la mentida o el rebuig. Tots dos paral·lels estan ben presents i apareixen i reapareixen quan algun membre del clan, malgrat haver criticat els mètodes mafiosos emprats per una part de la família en el seu quefer quotidià, ha de mostrar la fidelitat al grup perquè l'estima per la família està per damunt de qualsevol altre principi. I serà aquesta mena d'estima suprema per la família la que incapacitarà els seus membres per a atorgar el perdó i mantenir els remordiments fins que la venjança siga executada.
En el fons, aquest retrat de l'ànima familiar fet per Coppola a partir del guió de Mario Puzo, aquest retrat del comportament humà, en ocasions profundament primitiu, no deixa de ser un retrat de la societat americana d'aquella època on les pors i les diferències estaven presents i acabaven potenciant-se per aconseguir poder i riqueses. És la lluita per la supervivència, que comença quan l'emigrant Vito Andolini Corleone, primer al vaixell i, més tard, a l'illa d'Ellis, es troba una massa ingent de persones de diferents ètnies i diferents nacionalitats que lluiten, com ell, per trobar un lloc en aquella terra promesa on tot serà possible, fins i tot la pèrdua de la vida i, per tant, de la llibertat després d'haver aconseguit aparentment el somni americà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.