Malestar general

Des de fa dies m'arriba per diversos camins la convocatòria posterior i em pregunte què ha passat amb aquell alcalde de Castelló que, deien, 'prometia' perquè, entre d'altres "virtuts", semblava 'més dialogant' que altres del seu partit i entenia el problema de la nostra llengua i la TV3... Tinc la sensació que li van fer un vestit que li ve gran; l'herència rebuda era ben complicada i es feia difícil gestionar tantes contradiccions i dificultats. Mireu sinó la quantitat d'indignats per la seua gestió des que és Molt Honorable President.

"Concentració: Divendres, 7 de març, a la Plaça de la Mare de Déu a les 19.00 h.

Marxes #rojaafabra València i Castelló

Eixides a València des a les 18:00 h. fins a la plaça de la Mare de Déu:

- Torres de Quart: Per la informació i la democràcia. Comité d'empresa RTVV, ACPV, Ca Revolta.

- Plaça Ajuntament: Per les polítiques d'igualtat i pel dret a l'avortament. Plataforma d'organitzacions feministes.

- Sant Vicent - Carrer Ferran: Pel nostre camp. La Unió de Llauradors i Ramaders.

- Torres de Serrans: Pels drets socials i dels dependents, per la Sanitat. Plataformes per la Dependència".

Em consta que algunes plataformes no han rebut el permís pertinent per poder concentrar-se en algun punt de la ciutat i anar en marxa fins a la concentració de la plaça de la Mare de Déu, cas per exemple de la de l'ensenyament que pretenia eixir des de Sant Agustí.

Sembla que el clamor per la dimissió del Govern Valencià va en augment i que no és només una estratègia davant de les properes eleccions. Som la Comunitat pitjor gestionada i endeutada? Som els ciutadans més enganyats de tot l'estat espanyol? El manifest que han presentat des de la Plataforma deixa clar on està part del malestar general:

"Entitats representatives de tots els sectors convoquen la ciutadania el 7 de març a “traure targeta roja a Fabra” i demanen eleccions anticipades... davant l’augment devastador de l'atur, l'atonia econòmica, el tancament d'empreses, la desindustrialització, l'abandonament del camp, la deriva autoritària d'uns governants que no escolten ni dialoguen, les actituds irresponsables que posen en perill les Institucions Autonòmiques, la privatització dels serveis públics, la venda a preu de saldo del nostre patrimoni, la destrucció de la nostra Radio-Televisió, l'abandó de polítiques d'igualtat entre homes i dones… Tot això ens ha de posar alerta”.

Potser ha arribat l'hora de despertar i comprovar que, dia a dia, "els mercats" tracen un pla que ens deixa fora del sistema com a treballadors assalariats, com a ciutadans de primera, com a persones... i ens converteix en mà d'obra barata, en consumidors obsessius, en ciutadans acrítics... Com actua cadascú en depén potser del nivell de consciència i del valor que li atorga al seu vot en les urnes.

Si estàvem un tant adormits, caldrà ja posar-se alerta!