Llenguatge cinematogràfic: la continuïtat

Quan filmem una mateixa escena en diferents dies es fa molt necessari el control de gravació per aconseguir una perfecta sincronització. La planificació del treball requereix mantenir correctament el raccord perquè l'espectador no se n'adone que els diferents plans han estat gravats en llocs i moments distints. Cal tenir molt present la il·luminació, el vestuari i l'atrezzo que apareix en pantalla, les condicions meteorològiques, la posició i el moviment dels actors...

Durant la gravació cal anotar totes les preses que es fan, indicant si són correctes o no i qualsevol altre aspecte d'interés com: si el so és bo o no, si mentre es filmava ha passat algun imprevist (un avió i s'escolta en la cinta), si ha canviat la llum com a conseqüència de l'aparició d'alguns núvols, etc.

La persona encarregada de mantenir la continuïtat durant el rodatge és l'script o secretari de direcció, que va prenent nota de tots els detalls esdevinguts durant la gravació (posició dels actors, pentinat...) i controlant que no aparega cap anacronisme ni en el vestuari dels personatges ni en els objectes que llueixen.
Sovint, fins i tot en les grans produccions, ens trobem amb errors de raccord com l'aparició d'un rellotge de polsera en una pel·lícula de romans, el canvi de mà d'un objecte, una fruita rossegada que després torna a aparéixer sencera...

Però el cas més complicat per al manteniment de la continuïtat d'una escena potser és quan cal fer-li creure a l'espectador que les imatges dels escenaris naturals que hi veuen corresponen al mateix edifici, al mateix poble... o a la mateixa època en que s'esdevé la història que contemplen.

Un exemple paradigmàtic d'aquest fet el tenim en la pel·lícula 'Mr. Arkadin (Confidential report)' (1955) d'Orson Welles; en ella apareixen imatges de l'alcàsser de Segòvia i vistes panoràmiques dels seus voltants, unes des de la pròpia terrassa, altres amb el propi monument de fons. L'espectador potser no sap que eixes imatges que veiem corresponen a localitats distintes i que són fruit del muntatge. La concepció de la ciutat que ens fem no era ni de prop la que hi havia en el moment del rodatge.

Mireu-vos amb atenció els fotogrames que hi ha des del minut 2:32 fins al 2:40 (fixeu-vos en els cartells que hi ha als edificis), les del minut 5:29 al 5:40 (vista des de la terrassa de l'alcàsser), les del 6:29 al 6:40 (imatges amb un mar al fons i finestres que recorden les d'un pati andalús), les del minut 8:05, i les des del minut 8:28 fins al 8:44 (sobre els voltants de l'alcàsser).

Després contempla les fotografies anteriors i digues si trobes similituds amb les imatges de la pel·lícula sobre els voltants de l'alcàsser.

(Podeu contrastar la vostra opinió amb els comentaris -tres últims minuts del següent enllaç i el primers minuts d'aquest altre enllaç -dels convidats del programa "Que grande es el cine", que presentava el director Jose Luis Garci, on parlen sobre els problemes de raccord de la pel·lícula 'Mr. Arkadin').