5 d’abr. 2020

El zoòtrop


 El Diccionari Normatiu Valencià de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua ens descriu la joguina així: "zoòtrop, m. JOCS Joguet en forma de caixa cilíndrica, giratòria, amb una sèrie de figures col·locades en el seu interior que es contemplen a través dels clevills fets en les parets" de la caixa.

Seguint la sèrie de l'entrada del blog anterior, aquesta setmana el Museu del Cinema de Girona ens proposa construir-ne. Us animeu?

 És tracta d'un dels aparells més populars durant el segle XIX que permet simular el moviment d'una sèrie de dibuixos que reflecteixen les seues diverses fases. Aquesta joguina òptica, precursora del cinema, ens permet generar la sensació de moviment d'imatges que formen una mateixa seqüència quan fem girar ràpid el tambor de l’aparell i mirem a través de les finestretes qui hi ha a la seua paret. La sensació de moviment es produeix perquè el nostre cervell no té temps per a separar les imatges una a una i reconstrueix mentalment el que seria la seqüència lògica d'aquell moviment. Per exemple: el bot d'una granota, el galop d'un cavall, el vol d'una gavina, la flor que s'obri, el peix que pica l'ham, el ball d'una persona o d'una parella, el globus que esclata en punxar-lo amb l'agulla, la pilota que vola cap a la cistella...  No poseu límits a la imaginació i proveu a dibuixar les tires que us animarà el zoòtrop.

  Les explicacions sobre el funcionament i les instruccions per a reproduir un d'aquests aparells les trobareu en el pdf del següent enllaç.






29 de març 2020

El taumàtrop

En la secció d'Educació del Museu del Cinema de Girona trobareu una proposta interessant que ens ajuda a entendre la preocupació existent en  la societat del segle XIX per reproduir imatges en moviment. En ella ens proposen construir alguns dels aparells òptics que van ser precursors del cinematògraf. Aquesta setmana ens proposen construir un taumàtrop.

El taumàtrop és un dels aparells precursors del cinema, inventat a la Gran Bretanya cap al 1825. Es tracta d'un "joguet òptic consistent en un disc amb un dibuix diferent en cada cara en què es representen dues parts complementàries d'una mateixa escena, al qual es lliguen dos fils de manera que quan es fa girar ràpidament les imatges de cadascuna de les cares se superposen i es pot veure l'escena sencera". (Definició extreta del portal de terminologia valencià)

Al llarg del segle XIX van ser molts els joguets que es difongueren per crear la sensació de moviment de les figures estàtiques. Inicialment, es tractava d'experiments científics que després es convertiren en jocs per a les famílies.




27 de març 2020

Temes de literatura: Vicent Andrés Estellés

7. Explica les aportacions de Vicent Andrés Estellés al gènere poètic

Vicent Andrés Estellés (Burjassot, 1924 - València, 1993) és el poeta valencià amb major transcendència en la poesia catalana del segle XX. Dedicat al periodisme, la seua obra no arribà als lectors fins als anys setanta, tot i que el 1953 publicà Ciutat a cau d'orella; el 1956, La nit i el 1958, Donzell amarg.
Amb la publicació Primera audició (1970) i L'inventari clementLletres de canvi, Llibre de meravelles i La clau que obri tots els panys (1971) li arribà l'èxit de públic i editorial. serà un moment en què moltes de les obres que havien estat escrites anteriorment veurien la llum. El 1972 es publicà el primer volum de deu de la seua obra completa, Recomane tenebres, i, ja mort, el 1996 es publicarà el Mural del País Valencià on el poeta canta els pobles, paratges i ciutats valencians i personatges històrics.


A continuació trobareu més informació per completar el vostre tema a partir dels apunts presos a classe i dels enllaços d'aquesta entrada del blog.

Per ampliar informació:

- La serp blanca d'Enric Iborra
* (Tema 7)
El Llibre de meravelles de Vicent Andrés Estellés: una crònica de la València de la postguerra (1)
El Llibre de meravelles de Vicent Andrés Estellés: una crònica de la València de la postguerra (i 2)
El Llibre de meravelles de Vicent Andrés Estellés: un mapa de la ciutat de València
No hi havia a València dos amants com nosaltres
Dues cançons per al Llibre de meravelles d'Estellés
Llibre de meravelles (una tria)
La difusió d'una veu poètica valenciana de Vicent Salvador (Lletra UOC)
- La València de Vicent Andrés Estellés. Mirada d'un poeta (Acadèmia Valenciana de la Llegua)
- Música de poetes (UOC)
- Vicent Andrés Estellés (AELC)
- Fundació Vicent Andrés Estellés
- Vicent Andrés Estellés de Hans Ingo Radatz
- Selecció de poemes (Mag Poesia)
- Un entre tants: Vicent Andrés Estellés
- Poesia catalana online
- Selecció de poesia catalana
- Poesia catalana d’ahir i d’avui (Eduard J. Verger)
- Poesia en català clàssica i contemporània

En aquest mateix blog

De poemes i gravats
Cronista de records i d'esperances
- El ressò mediàtic de la festa

Audiovisuals

- Vicent Andrés Estellés entrevistat per Josep Maria Espinàs al programa Identitats de TV3
- Poeta de meravelles
- Vicent Andrés Estellés entrevistat per Montserrat Roig
- Ovidi Montllor diu 'Coral romput'

Bibliografia

Apunt recuperat. Publicat el febrer del 2015.

21 d’oct. 2019

'The Neverending Wall' de Sílvia Carpizo de Diego

El 9 de novembre de 1989 es posà fi a la divisió que havien patit els ciutadans de Berlín. Un mur de formigó separava carrers i famílies de la mateixa ciutat, els coartava la llibertat i els impedia la comunicació. Amb la caiguda del mur, Berlín pogué recuperar el trànsit de la ciutat i fer real la reunió de les famílies; al mateix temps encetava un canvi que debilitaria la divisió política entre els dos grans blocs que havien generat les dues "superpotències" enfrontades. La pena és que els humans seguim construint murs que continuen en peu en moltes parts del món.

Al fil de l'efemèride he recordat que, fa uns dies, la televisió valenciana À punt emeté un nou programa sobre cinema, Filem curt, dedicat al món dels curts. En el segon programa projectà el curt The Neverending Wall de la valenciana Sílvia Carpizo de Diego: al curt està ben present el mur i les pors que genera. Ací en teniu un tast.



Podeu veure el curt complet en A la Carta, al Programa 2 que s'emeté el passat 6 d'octubre.

FITXA TÈCNICA

The Neverending Wall (2017)

Duració: 12'
País: Espanya
Gènere: animació
Tècnica: color
Format: digital
Diàlegs: en anglés subtitulada en castellà



Direcció: Silvia Carpizo de Diego
Productora: Abano Producions S. L.
Cap de producció: Chelo Loureiro
Guió: Silvia Carpizo, José Moo
Direcció de Fotografia: Silvia Carpizo
Música original: Nani García
Edició: José Moo
Postproducció de so: Esudios Bruar, Adhoc Studios
Direcció d'Art: Duna Tárrega
Animació: Mari Carmen Cambrils, Duna Tarrega, María Pulido, Rosa Milan, Lucía Sancho, Larisa Bumb



Sinopsi
Un al·legat contra la construcció de murs que divideixen i coarten llibertats a través de l'animació de 102 grafits d'artistes de tot el món pintats sobre el major tram del mur de Berlín. Una mostra de la lluita per la llibertat i contra l'opressió.

Més informació sobre el curt a la xarxa: UPV, Filmaffinity

3 de set. 2019

X Festa Estellés

En el dia del natalici del poeta Vicent Andrés Estellés (4 de setembre de 1924), s'ha consolidat una festa per la poesia i la difusió de la seua obra gràcies a la proposta inicial i a la tasca de dinamització que continuen fent Josep Lozano i Àlan Greus cada any en recordar-nos el moment de posar-nos a treballar perquè la celebració de l'efemèride siga un èxit a molts indrets del nostre territori. Deu anys són una bona consolidació i un estímul perquè aquesta data no l'oblidem ni des de les associacions, ni des dels centres docents tant a títol individual com a col·lectiu. 


GOIG DEL CARRER

La joia pura del carrer
ens va reblir les mans de tendres grapats d'aigua
i ens rèiem, bovament ens rèiem,
i a tots els músculs era l'aigua viva del goig,
vinguda entre les herbes i les llebres.
Anàvem sense cap motiu,
desitjant bona nit al matrimoni vell
i prement nostres cossos calladament, en veure
aquella jove mare,
donant el pit al fill...
Viure ens era un regal,
un teuladí de fang amb dos plomes pintades de fugina,
un cavalcar corsers de cartó, grocs i verds,
com en una sardana de joguet,
fent-nos senyals, dient-nos: Adéu, adéu, amor! Mai no t'oblidaré!
La vida ens era una sorpresa,
una granota viva a la butxaca,
una cúpula enorme de cristall,
un silenci, un desig rabent, un estupor,
un rellotge parat, que Algú ens havia
donat perquè a la fi el poguéssim obrir,
com des de nins volíem,
i no tenia res interessant a dins...
I ens tornàrem a riure!
El temps estava en l'aire. I allargàvem les mans
cercant grapats de temps. Però el temps tampoc no era...
Només era la joia del carrer.
I els crits

- Gol! Gol! -

dels infants que jugaven
al futbol en sortir de l'escola ...

_____________________

I aprofitem per recordar també l'Ovidi, un dels cantautors que més aviat i amb més sentiment difongueren, durant molts anys, la poesia d'Estellés.


1 de jul. 2019

Buñuel en el laberinto de las tortugas

Guió: Eligio R. Montero i Salvador Simó Busom 
Obra original: Còmic de Fermín Solís
Compositor: Arturo Cardelús (Premi a 'Mejor Música' al Festival de Málaga 2019) 
Direcció d'animació: Manolo Galiana
So: Juan Ferro
Any: 2019
Duració: 86 minuts
Promoció internacional: The Glow Animation Studio

Sinopsi:

Buñuel en el laberinto de las tortugas és una història d'animació en què la realitat supera la ficció. Relata com Buñuel va filmar la seua segona pel·lícula, el documental  Las Hurdes. Tierra sin pan. Salvador Dalí i Luís Buñuel foren dos de les principals figures del moviment surrealista, però, a Buñuel, se li tancaren totes les portes després de l'estrena escandalosa de L'Âge d'Or. Només un colp de sort podria facilitar-li els diners per filmar sobre la pobresa de les Hurdes, una zona depauperada i oblidada a Espanya. Gràcies al premi de la loteria que obtingué el seu amic Ramón Acín pogué aconseguir el seu objectiu i convertir-se en un extraordinari cineasta.


Estrenada als Cines Babel de València


30 de juny 2019

Carol

De tant en tant, la televisió ens sorprén amb alguna estrena que val la pena l'esforç de vetllar un poc. Ahir s'emeté Carol, una pel·lícula interessant que mostra el drama d'unes dones que s'estimen però es veuen arrossegades per les pressions de l'entorn.



Fitxa tècnica

Direcció: Todd Haynes
Repartiment: Cate Balnchett, Rooney Mara, Sarah Paulson, Jake Lacy, John Magaro, Cory Michael Smith, Kyle Chandler, Carrie Brownstein.
Guió adaptat: Phyllis Nagy
Basat en la novel·la publicada el 1952: The price of salt (El preu de la sal) de Patricia Highsmith. 
País: Estats Units i Regne Unit.
Any: 2015

Sinopsi: Corren els anys cinquanta del segle passat; la jove Therese treballa com a dependenta en uns grans magatzems a Nova York en la secció de joguines. Un dia, Carol, una rica, elegant i sofisticada dona rossa, se li acosta per demanar-li consell; vol un regal de Nadal per a la seua filla. La clienta fa la compra i deixa el nom i l'adreça perquè li remeten les seues compres. Abans d'anar-se'n, oblida un objecte sobre el taulell; la seua devolució donarà peu a una amistat intensa i plena de sorpreses que no tindrà en compte la diferència d'edat.

La nominació als Òscar i als Globus d'Or i el premi a la millor actriu en el Festival de Cannes (on s'estrenà la pel·lícula el 2015) per a Rooney Mara us pot donar una idea de l'encert en la seua interpretació. També és magistral el treball de Cate Blanchett, que obtingué el reconeixement amb la nominació a l'Òscar i als Globus d'Or.



La pel·lícula, plantejada com un drama romàntic, també va gaudir d'altres nominacions als Òscar (guió, fotografia, vestuari i música) i als Globus d'Or (direcció, banda sonora i pel·lícula dramàtica), però això, de vegades, no vol dir més que darrere de la producció i el màrqueting hi ha molts interessos. No és el cas, en Carol on hi ha un bon argument i una molt bona realització. El director, Todd Haynes, encertà en el plantejament del conflicte entre dues dones de diferents estrats socials i de distinta edat en posar el punt de vista en la gelosia del marit i la pressió que exerceix aquest per recuperar la dona que ja li havia sigut infidel en una altra ocasió.

Una pel·lícula recomanable que recupera una de les novel·les de joventut d'una gran escriptora.