25 de nov. 2016

Relats breus per celebrar el Dia de la dona treballadora


Poema de Maria Mercè Marçal
Idea original d'Ovidi3
Interpretació de Mireia Vives i Gemma Humet
Realització de Lorena Perales i Manuela Alandes
Música de Borja Penalba

________________________________


La Casa de la Dona (formada pel Col.lectiu de Dones, Dones progressistes de Silla i Dones en Bloc) ens convida a llegir-los els relats curts que hem preparat a la classe de valencià durant la setmana d'activitats que organitzen al voltant del Dia de la dona. N'hem triat uns quants; són treballs col·lectius que hem elaborat en grup.




El sistema de treball ha sigut dur: "sempre era un esborrany!". Treballàvem amb una pluja d'idees a partir de paraules i frases boniques o famoses que havien aparegut en un paquet de caramels i en els sobres de sucre que posen en la cafeteria de l'institut. Comentàvem el significat de la paraula o la frase, miràvem de fer un conte on apareguera la paraula o la frase i, corregíem una dos i fins a tres vegades cada escrit dels companys abans que el professor ens donara idees noves  per acabar de transformar l'escrit i fer-lo més poètic.

Allà va la primera fornada, mentre alguns companys acaben de revisar els seus i us els mostren també des d'aquest blog del professor.

1. reINTERPRETACIÓ: "La mujer la pata quebrada i en casa"

- No hi ha res pitjor que una taula que trontolla -li va dir.

- I tant que sí -li va contestar- un garrot sense consciència!

Aquell lluïa ple de sang al costat d'un cartell que cridava:

PROU!


2. FRAGILITAT

Plovia, el plugim plorava gota a gota sobre la pantalla esmicolada del mòbil que jeia al terra. Tremolava l'ànima amarga d'aquell últim bes. L'aire plorava com la sirena d'una ambulància.


3. "SENYOR JUTGE"

De sobte una veu trencà aquell estrany silenci que s'apoderava de la casa.
- Ja estic aciiiiií!
                          Bona niiiiiiiiit!
                                              Està el sopaaaaar?
     Però l'entusiasme de Carles durà poc; es va gelar en veure aquelles dues paraules escrites en un sobre que lluïa damunt la paella com un bistec.


4. L'ENVEJA

Vista per darrere, Mar lluïa unes corbes espectaculars que em feien rebentar d'enveja; el pantaló vaquer ajustat a la cintura, la camisa lligada mostrant el melic i una llarga cabellera com de publicitat de xampú. Canviaria les seues 90-60-90 per la meua carrera.
Ella, en canvi, només pensava en el títol que jo lluïa a la meua consulta: 'Doctora Alòs, oncòloga'.


5. CORATGE I

    Ell mai no pensava que allò anava de veres, però era la darrera vegada que m'humiliava. Estava farta d’escoltar ‘no ho faré mai més’.
    En tornar d'escola amb les criatures, tirí les velles claus al fem.
    Poc després, el manyà me'n donava unes de noves; havia canviat el pany, la penúltima cosa que faria per ell. Finalment, vaig fer la maleta i li la deixí a la porta.
    Aquella mai més no seria sa casa!


6. RAM DE FLORS

‘La felicitat és una flor que perd el seu perfum si la culls’. Ho havia llegit en el paper dels terrossets de sucre i s’ho va creure fins que aquella persona li regalà unes violetes que li perfumaren el cor.


7. CORATGE II

     Mai no havia vist la realitat davant l’espill, la bàscula li mentia, l'ordinador li llençava missatges esquius i les paraules que olien a forn de llenya li feien fàstic.
     Un dia, un ocell negre li picà l’ànima i va sentir un dolor intens. No era la primera vegada, ni l'única nit complicada que passava; es faria molt de nit moltes vegades més.
     Però, a falta d’un raig de sol màgic que li curara l’ànima, decidí recuperar l'alè i lluitar per la vida.


8. ANIVERSARI

    Ella estrenava roba; esperava que li proposara sopar fora de casa. Ell ni se'n va adonar. Després d'un llarg silenci, ella li digué:
- Vida?
- Què?
- Eres feliç?

    I ell, sense apartar la vista del paper, li va respondre com si res:
- Sí, "la teua llum mai no m'abandona i crema en la meua ànima".

   Ella es quedà gelada; no sabia què respondre-li; se'l mirà, posà cara de pomes agres en veure que ni l'havia mirada i li digué:
- On has aprés eixa frase?
- Què?
- On has aprés eixa frase?
- Ah - mostrant-li el diari- la frase! Ho diu ací. Què et passa?
- Res. Encara que no t'ho cregues les sabates i el vestit són nous i tinc els talons desfets. Me'n vaig al llit.

   I ell continuà llegint la premsa esportiva com si res.


9. UN FUTUR AL PARADÍS

Ella se'l mirava atrevida; ell, observador.
Ell, en un rampell de vergonya, es va enrogir intensament; ella va somriure divertida.
Ella descobrí com li agradava aquella sensació de domini; ell tragué forces i s'alçà. L'havia captivat aquell somriure.
Ell es va dirigir a d'ella: "Balles?". Ella se'l mirà de prop i es va quedar atrapada en aquells ulls de mirada intensa i tímida. "Sabràs ballar, no?"
Ella va notar com li rodava el cap al ritme de la música; ell li xiuxiuejà a l'oïda: "Voldria conéixer-te millor".
Ella notà que els peus se li entortolligaven al temps que li deia: "I jo!". Ell la va agafar fort i quasi cauen a terra els dos.

Rigueren a l'hora i amb aquell somriure segellaren el seu futur...


10. PROJECTE

Després d'una nit intensa i especial començaren a traçar les seues vides en comú. Estaven plens de vida i carregats de bones intencions. Ara només tocava carregar-se de bones actituds; per això deixaren enrere el conte de la lletera i feren comptes on se saberen segurs que no dependrien de ningú més per ser feliços.


11. REVISIÓ

Ara mire enrere i veig que la nostra lluita no ha sigut de bades; les dones hem caminat tot el segle XX a destall. Tot tenia un perquè i perseguia una fi. Necessitat, esperança, desig traçaren el nostre camí durant molts anys. Amistat, companyonia, camaraderia, formació suportaven la casa de les idees, ampliaven els capítols del llibre de la memòria.
Si et sóc sincera, només tinc un retret a fer-me: no haver-te dit abans quant et volia. Sort que no vaig fer tard del tot i encara he pogut viure el veritable somni d'estimar-te de cor!

Alumnes 2n Batxillerat


Apunt publicat anteriorment amb motiu de la celebració del Dia de la Dona Treballadora, el 2 de març de 2016

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.