Qui és Escher?
Maurits Cornelius Escher (1898-1972) és un dels artistes gràfics més importants del món. El seu treball el podem contemplar, per exemple, al Museu de La Haia que porta el seu nom i en múltiples webs d'internet. Es tracta de dibuixos que podrien ser aplicables fàcilment al disseny de ceràmiques, teles, jocs, papers pintats o, com mostra la fotografia següent, en la decoració de façanes d'edificis.
A l'esquerra: decoració basada en Metaformosi
Com és la seua obra?
Amb les seues il·lustracions particulars, el seu treball s'acosta tant al dels pintors surrealistes (detalls, esquelets i monstres inquietants), com al dels matemàtics i geòmetres.
Generalment reprodueix imatges d'animals o figures humanes disposades en l'espai seguint una particular simetria que no està exempta de certa confusió; i també arquitectures impossibles, que ens recorden algunes aportacions del surrealisme a l'art. Es tracta, sovint, d'un joc de falses perspectives en què es basa la seua particular interpretació de l'arquitectura clàssica: contradictòries figures geomètriques, escales que no sabem si pugen o baixen, cascades d'aigua que cauen des de superfícies que estan en el mateix pla, simetries rebuscades.
Com ha influït la seua obra?
Sobre la ciència
Alguns científics i arquitectes, atrets per aquestes il·lustracions sorprenents, han intentat demostrar que alguns treballs d'Escher podien adquirir forma tridimensional. Altres, analitzant la perspectiva en diferents obres, ens han demostrat que els seus dibuixos d'edificis, encara que guarden una certa relació aparent amb la realitat, no tenen una resolució viable; per tant, són impossibles de construir.
A tall d'exemple, és interessant veure la recreació de la litografia 'Cascada' (1961) per mostrar-nos el truc que generava aquella il·lusió òptica. Només l'ús d'una maqueta i d'aparells mecànics que pugen l'aigua a nivells superiors ens ha permés visionar com havia estat concebuda la il·lustració. La filmació de l'experiment en vídeo ens ajuda a entendre el procés i ens acaba de desvetllar, de manera didàctica, el joc de perspectives que estava ocult en l'original.
En publicitat
Els publicistes també han volgut fer-ne ús de l'univers particular d'Escher per guanyar-se l'atenció dels teleespectadors. Ens aquest sentit ens convé revisar un parell d'anuncis on es veu clarament la presència i influència de la seua obra.
En cinema
Unes vegades s'ha esdevingut en clips musicals, documentals o curtmetratges.
Altres, gràcies a l'animació. És el cas del curt Mind the Steps! (1989) d'István Orosz, i del curt Hallucii, creat per Goo-Shun Wang (2006), que reprodueixen la idea d'aquelles escales en les quals no es coneix on està el principi ni la seua fi ('Ascendint o descendint', 1960 o 'Dalt i baix', 1947).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.