Llima: Imatges amb doble cara

12 de nov. 2009

Imatges amb doble cara

La polisèmia es troba en les paraules i també en les imatges.

Les paraules signifiquen dins d'una frase i poden alterar el seu significat en funció del context: Quin pastís més roín! o Està feta un pastís!

Les imatges també poden ser interpretades segons el context en què apareixen. Mirem alguns casos concrets:

1) Un senyal de trànsit en una carretera valenciana o a l'interior d'una selva tropical.

2) Les pintures rupestres de Bicorp no tenien el mateix significat per a les persones que les pintaren que per als historiadors de l'art del segle XXI.

3) Un autoretrat de Vincent Van Gogh no tenia el mateix valor per al propi pintor que per a un dels col·leccionistes d’art actual.

Aquestes imatges, com les paraules, també són polisèmiques i contenen més d'un sentit perquè el pas del temps s’ha encarregat d’introduir canvis de valor en elles, unes vegades econòmics (el retrat de Van Gogh), altres artístics (una pel·lícula d’estrena que acaba convertida en film de culte), altres semàntics (un urinari col·locat en un lavabo o en una exposició d’art com una escultura més –recordeu els ready mades de Marcel Duchamp i Francis Picabia).

Fins i tot, hi ha qui només veu una part del que té al davant, mentre que altres que han exercitat més la ment arriben a descobrir imatges amagades i, per tant, un altre sentit ocult en el dibuix; mireu sinó què passa amb els exemples següents i digueu si, en fixar-vos, canvia la vostra percepció del dibuix.

JOVE o ANCIANA