Charles Chaplin fa de director, productor i actor en aquesta pel.lícula muda, The Kid (El xiquet), que tingué molt d'èxit quan es va estrenar, allà pel 1921. El paper del xiquet el representa magistralment Jackie Coogan.
Curiosament, en la pel·lícula actuen dos de les dones que va estimar Chaplin: Edna Purviance, en el paper de mare que abandona el fill, i Lita Grey, que fa d'angelet pícar. Amb la primera mantingué relacions per un temps i va ser la principal actriu en moltes de les seues pel·lícules; amb la segona es casaria anys més tard.
Actuen també Carl Miller, Tom Wilson i Henry Bergman. Per a la pel·lícula comptà amb el director de fotografia Rollie Totherot.
En aquesta pel·lícula, "Chaplin va perfeccionar un estil personal d'interpretació, derivat del pallasso de circ i del mim, combinant l'elegància acrobàtica, l'expressivitat del gest i l'eloqüència facial, amb un sentit del ritme impecable. La seua creació del xicotet vagabund Charlot, un símbol universal de la individualitat indestructible, triomfant contra l'adversitat i la persecució, tant humana com mecànica, li va donar fama mundial com a comediant i actor dramàtic" (Biografías y vidas).
"The Kid" tracta sobre un vagabund alegre, despreocupat i innocent que troba un bebé abandonat en un carrer. Primer intenta desfer-se d’ell creant veritables situacions còmiques, alhora que un tant cruels; però, finalment, l’adopta i el porta a sa casa. En fer-se gran, el xiquet viu la seua vida de vagabund i ajuda son pare en el negoci de vidrier ambulant. Mentre sa mare, que l’havia abandonat al carrer només nàixer, triomfa com a cantant. Amargada per la pèrdua del fill, intenta recompensar els xiquets pobres amb joguets i menjar. Sense saber-ho també regala cosetes al fill. Un incident porta el xiquet a l’orfenat i el metge descobrirà a Edna que es tractava del seu fill. Edna posa un anunci al diari i ofereix una recompensa a qui trobe el seu fill. L'amo de la casa de dormir, on s'allotgen el vagabund i el xiquet, el reconeix i el porta a la policia per a rebre la recompensa. A partir d’aquest moment, el vagabund intentarà per tots els mitjans recuperar el fill i es tranquil·litzarà mentre somnia que està amb els àngels...
Aquest drama humà ens permet pensar en les necessitats, en la pobresa i en la capacitat d’estimar d’unes persones en una època en què la pobresa recorria les barriades perifèriques de les grans ciutats. És impressionant la humilitat del vagabund i la capacitat de Chaplin de crear situacions que ens fan somriure i veure les coses des d’una perspectiva poc tràgica.
Angela Costa, 1r B
I si vols conéixer algunes de les curiositats sobre Chaplin visita:
- Taringa
- Charles Chaplin. També en Viquipèdia
- Charles Chaplin. També en web oficial
- Sobre el mundo del cine
Article publicat anteriorment al blog LLIMA (La Comunidad, 10 de febrer de 2009. El País)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.