'La mirada fotográfica' i PhotoEspaña

PhotoEspaña Festival internacional de fotografía y artes visuales

Ja heu llegit el programa de l'edició d'enguany de PhotoEspaña?

Des del 5 de juny fins al 28 de juliol podem visitar un total de 74 exposicions on es pot contemplar l'obra de 328 artistes procedents de 42 països.

PhotoEspaña és una plataforma interessant per a la promoció de l'art fotogràfic i val la pena conéixer el que es fa en fotografia arreu del món.

___________________________________________________

'La mirada fotográfica', un programa de RTVE

Algú té dubtes sobre la importància que ha adquirit la fotografia al llarg del segle XX i de l'espai que es mereix als museus d'art?

   

Fotografies de Philippe Halsman Alfred Hitchcock (Los pájaros, 1963) i Dalí i Gala (1948).

Algú dubta de la sensibilitat del fotògraf i de la seua particular mirada sobre allò que l'envolta?

Fotografia: Rafael Sanz Lobato (ABC)

Fotografia de Joan Fontcuberta durant l'exposició "El cosmonauta fantasma" (El Mundo.es)

Els hòmens i les dones que s'han dedicat a fotografiar les persones i la societat en què vivien han estat una mena d'antropòlegs moderns que ens han deixat un testimoni important sobre els costums, el vestit, les grans descobertes de la humanitat... Com a mostra del gran treball que han fet, en la pàgina "A la carta Televisión y radio" de RTVE trobareu uns documentals interessants que il·lustren el que us dic. Es tracta del programa "La mirada fotográfica", una sèrie dedicada a l'obra de tantes persones que han fet el seu treball des del seu estudi particular, fotografiant esdeveniments, persones i formes de vida d'una època que ja és part del context històric col·lectiu i de la tradició popular. Parlem, per exemple, de la feina d'Ortiz Echagüe (capítol 1), de Virxilio Vieitez (capítol 2), de Ramon Masats (capítol 3) o de tants altres fotògrafs anònims (capítol 4) que amb el seu treball han conservat un fragment de la nostra memòria històrica visual. Aquests hòmens i dones, amb el control de la llum, aconseguiren fer art de la seua tasca documentalista. La seua investigació anà més enllà del control de la llum i dels materials sensibles amb què treballaven. El seu domini de l'ofici i la transmissió dels coneixements a les generacions futures ens ha permés crear un espai digital (capítol 6) carregat de futur, molt més complet i interessant encara.

Fotografia: "Amanecer" de Mateo Hernández Toledo

Feliu Ventura i 'La memòria de la música'

"La memòria de la música" és un programa de TV3 on podeu fer una passejada pel recorregut que va fer el 2012 el cantautor Feliu Ventura pels escenaris de la memòria històrica de l'Uruguai, Argentina i Xile a partir de la música de Víctor Jara i de la cançó popular del Con Sud.

El documental combina entrevistes, actuacions en directe i visites a espais històrics i de memòria a partir de la biennal catalanouruguaiana impulsada pel festival Barnasants.

El pes d'un somriure

(Feliu Ventura)

et vaig veure a través de satèl·lits de bruta tenebra
com el croma darrere de l'èxit d'algun reporter

i avui encara em desperte en la nit amb regust de tristesa
que és el puny que et colpeja l'estómac quan ve un mal record

et promet recordar aquell dia com una tempesta
i no escriure el teu nom, amb el dit, en la pols de l'oblit

oblidar que oblidant he oblidat oblidar oblidar-te
i deixar de jugar amb els mots i arribar a les mans

t'escoltava a través de tertúlies d'alè de vinagre
on mentir és un verb conjugat en honor als diners

per a tu construeixen barreres i murs franquejables
per la fam, el dolor i la por que t'empeny a seguir

et promet una terra fecunda d'olor a ginesta
on fundar el demà i inventar alfabets de futur

estimar que estimant he estimat estimar estimar-te
i deixar de jugar amb els mots i arribar a les mans

il·lumines el món amb els píxels d'aquesta mirada
que no et poden sostindre els senyors de la guerra i l'horror

tu desarmes exèrcits sencers amb el pes d'un somriure
on el pes d'una bala val més que la vida i la mort

et promet recordar aquell dia com una tempesta
on fundar el demà i inventar alfabets de futur

oblidar que oblidant he oblidat oblidar oblidar-te
i deixar de jugar amb els mots i arribar a les mans

oblidar que estimant he oblidat estimar oblidar-te
i deixar de jugar amb els mots i arribar a les mans

oblidar que oblidant he oblidat oblidar oblidar-te
i cantar-te que aquesta promesa és més que una cançó.

Vicent Andrés Estellés i Tomàs de los Santos

Tomàs de los Santos és un dels cantautors que han musicat recentment poemes de Vicent Andrés Estellés. Les cançons les podeu escoltar al seu web.

- Post mortem

- Homenatge anònim XV

- No puc dir el teu nom

- La casa de la música vora el mar

'Todos los caminos llevan a casa' (2002) de Jeong Hyang Lee

Director: Jeong Hyang Lee
País: Corea del Sud
Títol original: The way home
Títol: Todos los caminos llevan a casa

Repartiment:
• Kim Eul Boon – Iaia
• Yoo Seung Ho – Sang Woo
• Dong Hyo Hee – Mare de Sang Woo
• Yim Eun Kyung – Hae Yeon

Any: 2002
Gènere: Drama
Duració: 89 minuts

Quantes coses no seria capaç de fer una àvia per un nét? De quantes coses no és capaç de privar-se per acontentar-lo? Quanta paciència no cal tenir perquè un nét malcriat canvie els seus hàbits de consum i comportament després d’entendre el valor real de les coses, allò que realment és important en la vida?

Todos los caminos llevan a casa és en essència un procés d'aprenentatge, un camí de recerca de les coses que són importants, una història contada des del cor amb una partitura musical ben particular que respecta el tempo del discurs tot mesurant els silencis. Un relat fet amb quatre traços que ens mostra els contrastos entre la vida a la ciutat i la vida al poble. Totes les diferències són salvables si partim del valor que té l’estima pels demés.

Cor de l'Eliana: Que tinguem sort!

El Cor de l'Eliana continua la seua activitat creadora intensa. Ara ens conviden al seu concert d’estiu i ho fan a la fresca, en un lloc suggeridor, amb la lluna com a testimoni. Serà el proper dissabte i ens oferiran, com diuen, cançons de sempre i algunes no estrenades. És un bon pla per a la nit d’un dissabte d’estiu.

La música forma part de la memòria col·lectiva dels pobles, és una part de la seua història i de la nostra cultura que no hauríem d’oblidar. El concert que ens oferirà dissabte el Cor de l'Eliana ens recorda la lluita d'alguns cantautors per guanyar la llibertat i exigir justícia social en uns temps força difícils. Ara, passats els anys, tornem a necessitar de la força d'aquelles cançons i recórrer a la memòria per tornar a "dir no", recuperar l’esperança i tornar a confiar que, amb la força de la paraula i amb l’ajuda de la música "tot és possible i tot està per fer".

Repertori:

- Benvinguts i benvingudes
- Paraules d'amor
- Tinc un clavell per tu
- Veles e vents
- Amor i amor
- Com un arbre nu
- Cançó de tardor
- D'un temps un país
- L'estaca
- Que tinguem sort
- La gavina

Maria del Mar Bonet i Baltasar Rosselló Pòrcel

 Amb motiu del lliurament de la Medalla de la Universitat de València a la cantautora Maria del Mar Bonet, aquesta oferirà un concert extraordinari dins el cicle Festival Serenates 2013, que cada any programa la NAU de València. Maria del Mar aprofitarà per presentar el seu darrer disc "Fira encesa", un dels treballs més interessants dedicat a la poesia de Bartomeu Rosselló-Pòrcel amb motiu del 75 aniversari de la seua mort. No és la primera vegada que Maria del Mar posa veu als poemes del poeta mallorquí.

Pluja en el jardí de l'ateneu

Breus vermellors subtils en llamp.

Cercles menuts de verd i blanc.

Corbes gracioses de l'herbam,

ajupides en el quadrat.

Una pedra, al mig, posa argents

i ploms en lluita.

I damunt tot,

vellut i negre de palmeres

mai no agitades per cap vent.

Bartasar Rosselló Pòrcel

A més de l'homenatge a Bartomeu Roselló-Pòrcel, aquest any també es compleixen altres destacats aniversaris literaris com el de Salvador Espriu Castelló i el de Vicent Andrés Estellés.

'Són bojos aquests catalans!?' 82013) de David Valls

A hores d'ara el documental ja no és cap projecte, però al juny del 2013, quan es va publicar aquest apunt per primera vegada, encara estava en la fase de producció. Hui en dia ja podeu contemplar el documental complet a internet.


El documental Són bojos, aquests catalans!?, realitzat per Zeba Produccions, té l’objectiu de resoldre una sèrie d’interrogants a l’entorn de la situació de la llengua catalana, entre d'altres: per què el català no es troba en una situació similar a les altres llengües comparables en nombre de parlants en països democràtics? Per què l’ús no està normalitzat? Per què sovint s’abandona la llengua? El documental comprova sobre el terreny la situació del català, una de les llengües amb més parlants d’Europa i parteix d’una idea del lingüista David Valls. La seua filmació es va finançar per mitjà d’una campanya de micromecenatge, amb el suport de la Plataforma per la Llengua, Tallers per la Llengua i la col·laboració del Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA) i el Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona (CUSC).

El documental narra l'aventura real d'Alina Moser, una jove alemanya que fa poc que viu a Catalunya, que parla català però no entén el castellà, ha decidit voltar amb furgoneta per conèixer de primera mà el país on ha decidit viure. Aquest és el punt de partida del documental Són bojos, aquests catalans!?, una roadmovie de 70 minuts que recorrerà Catalunya, Andorra, la Franja de Ponent i Catalunya Nord.

Durant aquest viatge l’Alina es trobarà en diverses situacions de la vida quotidiana que haurà d’afrontar amb certes dificultats i veurà que no n’hi ha prou de saber només català per viure en aquest país. A més a més, aprofitarà per aprofundir en certs aspectes i anirà a parlar amb l’Eugeni Sallent, director de Televisió de Catalunya; Maria Bargalló, vicerectora de la Universitat Rovira i Virgili, i l’escriptor Matthew Tree, entre d’altres.

(Vilaweb, 20 de juny del 2013).

Vicenç Villatoro

Per tenir un tast us posem l'enllaç del tràiler i per si el voleu veure complet, l'enllaç a You tube.