Inicis del cinema documental: alguns rastres al web, 1

Si, a finals del segle XIX, la imatge en moviment es va convertir en tot un esdeveniment primer i, posteriorment, en una indústria d'èxit en tot el món, fou perquè es donaven les condicions apropiades i la càmera i el cinematògraf es convertí, ràpidament, en un instrument més de l'entreteniment que oferien els firaires i els mags i en un complement de la ciència etnogràfica i de la història. 

Els orígens no van ser fàcils (limitacions en el metratge de les pel·lícules, maquinària, lents, temàtica, personatges, projectors apropiats...). Es requerien noves condicions tècniques que alguns enginyers interessats en el mitjà pogueren facilitar; també un llenguatge propi per contar amb imatges el que passava al voltant de les persones, primer, i allò que estava més lluny, després. El llenguatge s'anà construint a poc a poc però, vist des de la perspectiva actual, la difusió i els canvis van ser vertiginosos si ho comparem amb l'evolució d'altres arts i indústries. 

La sort és que la febre per veure imatges en moviment es va produir en tot el món gairebé al mateix temps i que el comerç de les pel·lícules permeté que els descobriments d'uns enriquiren també els productes dels altres. La difusió s'esdevenia ja a través de les mateixes pel·lícules que mostraven algun truc o un enginy per guanyar en claredat o en efectes sorprenents.

Si us interessa conèixer de primera mà algun d'eixos treballs primerencs que permeteren l'evolució del cinema documental cal anar als productes dels propis directors. Ací teniu uns enllaços que hi ha al web, classificats per països i directors, que us permetran veure les pel·lícules. Ara bé, cal anar a poc a poc, algunes són molt breus i altres, per contra, massa llargues; si us resulta molt complicat, seleccioneu fragments que també trobareu a Youtube o mireu-vos només el començament i el final.

Comencem amb França on la imatge en moviment esdevé un espectacle per mostrar en una pantalla la vida tal com s'esdevé en la realitat. Els espectacles de màgia trobaran un gran aliat en el cinema per sorprendre el públic que acudia als teatres, parlem dels germans Lumière i de Georges Méliès.

- Lumière, comença l'aventura (conté 108 pel·lícules de la factoria Lumière remasteritzades).
https://www.youtube.com/watch?v=m83Hucmuc3U
Direcció: Thierry Frémaux

Catàleg de pel·lícules en tres parts:
https://www.youtube.com/watch?v=O_wj58LhApI
https://www.youtube.com/watch?v=mu8d-UDVvbw
https://www.youtube.com/watch?v=oOqeWNK5sDw
Direcció: factoria dels germans Lumière

- A Trip to the Moon - Viaje a la Luna - Le Voyage dans la lune 
https://www.youtube.com/watch?v=_FrdVdKlxUk&t=472s
Direcció: Georges Méliès
Sobre la biografia La magie de Méliès
https://www.youtube.com/watch?v=1ThCusVQ4Zw

Mentrestant, als Estat Units lluitaven per allargar els metratges i descobrir noves formes de contar a partir del llenguatge d'algunes novel·les d'èxit; aquest llenguatge literari aportarà idees, però el cinema encara necessitarà buscar altres recursos i les seues pròpies formes, el seu llenguatge narratiu. Els directors D. W. Griffith i Robert J. Flaherty són alguns en intentar-ho.

The Birth of a Nation
https://www.youtube.com/watch?v=oqBkfy5yxXU
Direcció: D.W. Griffith

- Nanuk, el esquimal (amb els intertítols en castellà)

https://www.youtube.com/watch?v=_f8J9NRchOE
Direcció, guió i fotografia: Robert J. Flaherty

Al mateix temps, des de la Unió Soviètica, la necessitat de contar els canvis que aportà la revolució i de contribuir als ànims dels soldats, s'enceta el cinema com a instrument propagandístic. 

Els plantejaments artístics de les avantguardes europeus seran emprats en el cinema que abandona l'estil narratiu lineal i propugna l'anomenat cinema-ull. Les propostes de muntatge de Dziga Vertov  caminen cap a la definició d'un llenguatge cinematogràfic.

- El hombre de la cámara (cinema-ull)
https://www.youtube.com/watch?v=lLZNeAMNb9s ohttps://www.youtube.com/watch?v=9hG-HA9LMB0
Direcció: Philip Kaufman (pseudònim Dziga Vertov)

A Alemanya, la tecnologia al servei de la propaganda del 3r. Reich seguirà propostes estètiques que permetran definir més aspectes d'eixe llenguatge cinematogràfic. La directora Leni Riefenstahl s'atrevirà amb propostes eixerides que tenen en compte el moviment en cadascun dels plans.

El triumfo de la voluntad
https://www.youtube.com/watch?v=OsaUs-KD8Wc
Direcció: Leni Riefenstahl

Sobre la tècnica: https://www.youtube.com/watch?v=HxSacF9o0Xo

- Olimpiada (són 2 parts)
https://www.youtube.com/watch?v=qt51j9bmZAU
Direcció: Leni Riefenstahl

- Olympia 2
https://www.youtube.com/watch?v=W34McNixF_M
Sobre la biografia de Leni Riefenstahl
https://www.youtube.com/watch?v=xjgYS8uXwFk


- La primera pel·lícula de la directora La luz azul
Sobre l'estètica que il·lustrà el feixisme: https://www.youtube.com/watch?v=edcF38P4mfw
La pel·lícula: https://www.youtube.com/watch?v=xBB4A6lpbbs

Construir un llenguatge propi: la importància del fora de camp

Quan parlem cinematogràficament del camp ens referim al que es veu en la imatge projectada, mostrem imatges; però, quan els elements que queden fora del que ha captat la càmera aporten significat a la comprensió d'una escena, suggerim; és el que anomenem fora de camp; de vegades, fins i tot, és més interessant el que queda suggerit que allò que veiem. Es tracta de l'espai, el so i les accions que succeeixen fora del marc de l'enquadrament però que l'espectador pot deduir.

 

Què veu el protagonista en aquest fotograma de The wrong man? (Alfred Hitchcock, 1956) 

Els límits d'un enquadrament queden tancats pels costats del segments espacials (costats superior, inferior, dret i esquerre) que forma el marc de la imatge; però el fora de camp també inclou allò que se sobreentén encara que no ho capta la càmera perquè està fora de l'objectiu (darrere de la càmera o amagat entre el decorat). És el cas, per exemple, de les salutacions dels fotògrafs en la pel·lícula de Lumière on fan evident el fora camp o espai frontal on  se situa la càmera. (Observeu, especialment, la salutació del darrer fotògraf -Vimeo, minuts 2.48 al 3.28-).

A qui saluda el darrer fotògraf en Le debarquement du cogrés de 

 photographie à Lyon? (Lumière, 1895).

Jugar amb el fora de camp pot ser un bon recurs per crear expectatives i suggerir informació complementària; fins i tot, pot passar que el fora de camp aparega en el camp reflectit a través d'una ombra o d'un espill.

De qui penseu què és l'ombre de la imatge en Crónica para un futuro? 

(Carlos Alberto Aguilar, 1967)

Qui dispara i a qui en la seqüència dels espills de

The lady from Shanghai? (Orson Welles, 1947) Els espills introdueixen

un joc interessant per augmentar-ne la tensió i generar intriga.

Veiem altres exemples:

1. En l'escena de Ninotchka (Ernst Lubitsch, 1939), al director, li interessà més no mostrar inicialment el que passa dins l'habitació (fora camp) i filmar les accions dels empleats de l'hotel abans d'entrar-hi (camp). Tots dos espais conflueixen en inserir el soroll i les veus de l'interior (fora camp) al temps que es veu l'exterior de la cambra. La finalitat del director potser és la de generar expectatives o crear interrogants en l'espectador; per això, abans que la càmera entre dins l'habitació, l'espectador ja s'ha imaginat el que passa a l'interior: s'ha fet una idea del luxós banquet i de la festa que s'hi han muntat (cambrers ben vestits, viandes especials, xampany en quantitat, venedores de tabac lleugeres de roba). L'espectador genera una hipòtesi possible mitjançant una associació d'imatges (les que apareixen en pantalla) i de veus i sorolls (els que provenen de l'interior de la cambra) que confirmarà en entrar la càmera a l'habitació.




2. El començament de la següent escena de La condemna (Béla Tarr, 1988) manté pràcticament una imatge fixa mentre escoltem el diàleg dels personatges que conversen.

3. En la pel·lícula Nosferatu (Murnau, 1922), les ombres del vampir es projecten sobre la paret i sobre les víctimes, però, inicialment, no veiem el vampir.

EXERCICI

- Què pretén fer aquest personatge pistola en mà?

- Assenyala quin és el camp del següent fotograma corresponent a la pel·lícula The Birth of a Nation (D.W. Griffith, 1915). 

- Fes una hipòtesi de quin serà el fora camp. Tingues en compte que l'escena passa en un teatre i que les tres portes donen a les llotges principals. 

(Si no tens prou elements del context per descriure el fora camp, copia l'adreça de la pel·lícula en Youtube i mira-te-la des del minut 1:27:30 fins al 1:30:00).

Lumière! L'aventure commence (2016)

En les imatges de "La sortida de la fàbrica a Lió" els espectadors del Salon indien du Gran Café de París, el 28 de desembre del 1895, veren la realitat projectada. Per primera vegada els treballadors d'una fàbrica n'eixien i desapareixien per la part dreta o per l'esquerra del marc d'una panatalla. Tots ells pogueren observar que era possible reproduir el moviment amb imatges, objectiu dels germans Lumière. De la pel·lícula se'n coneixen dos versions més i, en totes elles, podem entendre que l'acció filmada continuava més enllà del marc que limitava la pròpia pantalla.

El 2016, Thierry Frémaux, director de l'Institut Lumière a Lió i delegat general del Festival de Cannes, estrenà el documental 'Lumière! Comença l'aventura', on comenta, selecciona i projecta 108 curts, ara restaurats, de més del miler que filmaren els germans Lumière i que donaren peu al naixement d'una nova indústria, la del cinema.

La importància d'aquest documental, que es projectà també al festival de Sant Sebastià, ha estat destacada per la crítica en general perquè es tracta d'un treball que demostra el coneixement exhaustiu que ja tenien els Lumière sobre el cinema i la seua capacitat creativa. A més, els curts mostren l'afany per contar la vida, des de finals del segle XIX, a través d'aquest nou art que els permeté sintetitzar la quotidianitat en escenes de 50 segons des d'un pla fix.

Bon treball i premiat per a alumnes de l'IES Lluís Vives de València

Dos equips de segon de Batxillerat d'Arts de l'IES Lluís Vives de València han sigut premiats pels seus curtmetratges sobre migració, diversitat i inclusió social en el concurs internacional PLURAL +Youth Video Festival on Migration, Diversity & Social Inclusion en l'edició de 2017.

Aquest festival l'organitza, cada any, UNOAC (UnitedNations Alliance of Civilizations). El lliurament de premis, que es realitzà a Nova York la setmana passada, comptà amb la presència d'una de les autores, María Muñoz Varó, convidada en representació del seu equip de treball format per Paula Sanchis, Gloria Espert, Sonia Pons, Djihad Mizri, Salvador Moreno, Antonio Chulvi, Steven Borges i Maria Torres.

El curt, SKINS/PELLS, obtingué el premi PLURAL+ 2017 WADADA News for Kids Youth Prize.

Podeu veure'l en dos canals diferents de Youtube, el de PLURAL UNAOC-IOM i el de WADADA.

Així mateix, el grup d'alumnes format per Quique Ferrando Climent, Paula Royo del Moral, Lucía Giménez Giménez, Núria Gómez Vernet i Irene Martos Minguet va ser premiat per PROTOTYPE OF A PERFECT GIRL/ PROTOTIP D'UNA XICA PERFECTA amb el PLURAL+ 2017 CDI Award.

El treball dels dos curts va ser realitzat el curs passat en l'assignatura de Cultura Audiovisual I, sota la direcció de la professora Carmen María Belmonte.

Vaja des d'ací la nostra enhorabona a la professora i a tot l'alumnat premiat i confiem que, aquest, siga un nou al·licient perquè aquest curs continuen indagant sobre les propietats i possibilitats del llenguatge audiovisual.

Només em queda un dubte, enguany ens sorprendreu en valencià? És l'assignatura pendent perquè no es quede el valencià només per al títol.

Moltes felicitats!

Cinema en valencià: nova campanya de 'Cinema a l’escola'

Els dies 14, 15, 16 i 21 de novembre, en sessions matutines, Escola Valenciana ofereix als centres educatius la possibilitat de visualitzar quatre pel·lícules en valencià al Cinema Albatexas de València. Per a aquesta edició s'han triat: El regal de la Molly Monstre, Dos col·legues al rescat, La vida d’En Carabassó i Covards.

  

Escola Valenciana comença aquesta nova campanya de 'Cinema a l'escola' amb quatre noves pel·lícules en valencià que s'incorporen al seu catàleg. L’objectiu principal és contribuir a la normalització de la nostra llengua en l’àmbit del cinema. És molt important que l’alumnat valencià es trobe amb referents que parlen en la nostra llengua tant a l’escola com al carrer.

El Cinema a l’Escola es projectarà també en altres poblacions (informeu-vos en els Serveis Audiovisuals d’Escola Valenciana al telèfon 96 347 27 83 o al correu: cinema@fev.org). 

Aquesta proposta té també un vessant didàctic; el visionat de les pel·lícules es pot completar amb el treball a l'aula que es realitza tot partint d'una fitxa que s'acompanya per fomentar així el coneixement de diferents aspectes del llenguatge cinematogràfic entre la població escolar.

No desaprofiteu aquesta ocasió! Són molt poques les projeccions en què l'empresa privada s'arrisca a portar la versió en valencià als cinemes dels nostres pobles i ciutats.

Una imatge val més...

La resposta amb imatges de Dean West a les 9 preguntes de Q&A:

- Per què fotografia?

- Quina és la seua empremta comercial?

- Què us inspira realment?

- Què pensa quan tanca els ulls?

- On està sa casa?

- Quin és el seu estil de vida?

- Què és un bon clic?

- Com veu el món?

- Quina és la lliçó més important que heu aprés?

El cinema de Serguéi Eisenstein a l'OctubreCCC

Dos pel·lícules de Serguéi Eisenstein es visionaran dins el Congrés "La Revolució Russa de 1917, cent anys després". Un programa interressant que ens acosta  la història de la Revolució d'Octubre del 2017, un fet força rellevant en la història global. Realitzada durant la Primera Guerra Mundial, aquesta revolta va propiciar el triomf de la primera revolució de caràcter comunista i la possibilitat d'instaurar en una potència planetària, com era en aquell moment l'Imperi Rus, un sistema polític diferent del capitalisme. Aquest fet, com s'ha vist en l'evolució de la història, hi ha estat clau: ha representat un abans i un després en la història de les relacions internacionals.

Com que enguany se celebra el centenari de la Revolució Russa de 1917, el Congrés d’Història dels Premis Octubre 2017 se centra en aquests fets per tal de fer memòria, des d'una òptica reflexiva, de les conseqüències que va tenir aquella revolució al País Valencià.

Actes tots els dies a partir de les 19.00h, a la sala d'actes

Cinema:

- Dimarts, 24 d’octubre 

-20.00h: Projecció de la pel·lícula El cuirassat Potemkin (1925, 77’), de Serguéi Eisenstein.

- Dimecres, 25 d’octubre

-19.40h: Projecció de la pel·lícula Octubre (1928, 111’), de Serguéi Eisenstein.

ENTRADA LLIURE fins completar l'aforament.
Organitzat pels Premis Octubre (Institució Joan Fuster i Edicions 3i4).