19 d’abr. 2009

Autopista literària (V 2009 1)

AUTOPISTA LITERÀRIA

DEPARTAMENT DE VALENCIÀ

IES MANUEL SANCHIS GUARNER DE SILLA

PISTA NÚMERO 1

En venda:

ROMANYÀ DE LA SELVA - CASA DE POBLE

CASA AL POBLE DE ROMANYÀ, molt a prop d'on visqué una persona important per al món de les lletres catalanes. Un entorn ideal per al descans, la concentració i el treball creatiu que desprén tota la inspiració dels verds i de les paraules sentides. Des d’ací es pot contemplar la vall i passejar pel seu magnífic terreny.

Preu: 473.500,00 €


 




MÉS PISTES

19 de març 2009

El cine que no t'hauries de perdre: "Duck Soup" per Pau Aleixandre

Amb l’arribada del cinema sonor alguns actors i actrius s'eclipsaren en el panorama del cine i n'aparegueren d'altres. Alguns venien del teatre; és el cas dels Germans Marx, en Julius (Groucho), l’Adolf (Harpo), Leonard (Chico), Milton (Gummo) i Herbert (Zeppo).

La pel·lícula que, possiblement, més els representa i tingué major èxit en l'època va ser Duck Soup ("Sopa de ganso" en la versió espanyola), estrenada el 1933 als Estats Units. Es tracta d'una comèdia, dirigida per Leo McCarey i produïda per Herman J. Mankiewicz, que té una duració de 68 minuts. La música és d'Arthur Johnston i el guió de Bert Kalmar i Harry Ruby.


L'argument de la pel·lícula se centra en el conflicte entre la República Democràtica de Freedonia, un xicotet país centreeuropeu al davant del qual es troba el senyor Rufus T. Firefly, i Sylvania, un país dirigit per un dictador reconegut per la seua agressivitat. Dos espies de prestigi, Chicolini i Pinky, servixen Sylvania, cosa que no impedix que acaben sent ministres de l’excel·lentíssim Firefly.

Groucho Marx és Rufus T. Firefly, un estrany personatge que arriba a ser el substitut del primer ministre de Freedonia. L’anterior és restituït del càrrec per problemes en l’administració i desavinences amb els aristòcrates del país. Hi ha amenaces de guerra amb el país veí, Sylvania, i encara que es tracta de fer la pau, Rufus la rebutja. Els encarregats d’espiar-lo són l’italià i el mut. Ells dos fan tot el que poden, pagats pel país rival, per segrestrar o robar-li les estratègies de guerra als veïns; però, en algun moment, són persuadits d’unir-se a l’exèrcit de Freedonia i, finalment, guanyen la guerra en situacions realment absurdes; pur surrealisme.

Pinky (Harpo Marx), un dels personatges protagonistes de la pel·lícula, fa el paper d’espia de Sylvania juntament amb Chicolini. Mai no emet cap paraula ni so. Es comunica mitjançant gestos i una botzina que porta enganxada a la cintura. Aquest personatge és capaç de fer perdre els nervis a qualsevol i xafar els millors plans, preparats magistralment. Té una certa afició a tallar tot allò que li agrada o li desagrada i fa de xofer de Rufus T. Firefly. La seua forma de vestir estrafolària i la d’actuar ens recorda molt a la dels pallassos del circ.

Sopa de ganso està gravada a Nova York en un ambient que recorda les cases de nobles rics; per això apareixen grans salons, palaus i ministeris. Els espais són de formes simples i àmplies i de colors clars. Els mobles també són de formes senzilles, geomètriques i recorden el mobiliari característic dels inicis del segle XX. Tot això li dóna a la pel·lícula una sensació de frescor que la fa molt agradable a la vista.
Dock Soupés d’aquelles pel·lícules que et miraries mil vegades i, cada vegada, et pareixeria encara més absurda. La veritat és que una persona s’ho pot passar molt bé si presta atenció a les conversacions "disparatades" que hi ha entre els germans Marx. No sé si m’agradaria vore un país en mans de Rufus T. Firefly. Resultaria un vertader caos.

Els germans Marx crearen una comèdia amb el seu toc d’humor característic: àcid, fresc, ràpid i, de vegades,agressiu. És per això que, encara hui, perdura la seua gràcia i ingeni. Després de conéixer els esdeveniments històrics del segle XX i d'altres més actuals, la pel·lícula adquirix un to de modernitat que la fan molt actual.
Personalment, em quede amb les escenes de l'entrada de Firefly a la gran reunió de polítics, l’escena de l'espill amb els “tres Grouchos” i amb l’escena final de la captura del president de Sylvania. Però, la imatge que se m’ha quedat gravada en la retina és la primera de la pel·lícula on s’observen tres gansos nadant en una caldera d’aigua calenta.

Els germans Marx van ser uns bons mestres de l'humor. En les seues pel·lícules, com ja hem dit abans, han parodiat o imitat molts dels números propis dels pallassos del circ, com és el cas de l'escena de "la paradeta de llimonada" en què els personatges es canvien els barrets. Si us ha agradat, mireu-vos també les seqüències següents.

Groucho Marx va ser un enginyós del llenguatge i són moltes les frases que va fer famoses. I si voleu investigar sobre el sentit ideològic de la pel·lícula, hi ha un treball interessant on trobareu una anàlisi intensa sobre la lluita i crítica contra els dictadors.


Si encara voleu ampliar més informació sobre estos genials germans, a la xarxa hi ha molt de material: Marx brothers, més frases famoses del Groucho Marx, imatges del Groucho, frases del Groucho classificades, imatges del Harpo, web del Harpo en anglès, biografia del Harpo. Imatges del Chico i la seua biografia en anglès. Imatges i biografia en anglès de Gummo i per últim imatges i biografia en anglès de Zeppo.

I ja, per acabar, vos incloguem dos moments, pel seu paral·lelisme i gràcia, que esperem vos agraden.







Pau Aleixandre, 1r B

(LLIMA, La Comunidad, 19 de març de 2009. El país)

Per commemorar l'estrena de la pel·lícula de Leo McCarey, hi fa 80 anys, hem recuperat aquest apunt de Pau Aleixandre.

18 de març 2009

"Visions Fine Art Gallery" per Vicent Ramírez


Fanny Brennan: "Big Horn", "Cascade", "Chateau"


Hui us volem recomanar la visita a una web d'art. Es tracta d'una galeria d'Arizona que ens mostra làmines de pintors destacats, com és el cas de Salvador Dalí, tantes vegades nomenat en el bloc LLIMA (La Comunidad. El País).


Salvador Dalí: "Faust-Marguerite", "Apollinaire-Woman, Horse and Death" i "Apollinaire-Frontispiece"

La vam trobar mentre rebuscàvem imatges d'Octavio Ocampo, aquell pintor mexicà que també ha fet decorats per a pel·lícules i sempre juga a formar imatges a partir d'altres dibuixos. Mireu-vos-els, de prop i de lluny, i veureu quina diferència.


Octavio Ocampo: "Calvary", "Mona Lisa's Chair" i "Olympics".

Volíem il·lustrar el tema de "La realitat o la ficció en la imatge" i justificar que no sempre veiem allò que pensem que es veu. Ocampo va ser l'alternativa al ja clàssic Escher, que té aquelles construccions impossibles en què les escales pugen o baixen, segons com es mire el quadre.



M. C. Escher: "Altre món", "Relativitat" i "Mans dibuixant"

http://personal.telefonica.terra.es/web/jack/escher/escher.htm

Actualment, es prepara el museu Octavio Ocampo a Celaya, el seu poble. Podeu visitar la seua web per conéixer millor la seua biografia i on trobareu algun power point que han preparat per a difondre-li l'obra.

http://www.octavioocampo.com.mx/inicio.htm

http://www.octavioocampo.com.mx/museo_octavio_ocampo.htm

A continuació, podeu contemplar dos projeccions d'algunes imatges que hem tret de la web que hui us recomanem:

http://www.visionsfineart.com/

i que trobareu penjades també a You tube. Feu pausa a la segona diapositiva si voleu llegir la breu biografia que encapçala el power point.





Vicent Ramírez. 1r. B

(LLIMA. La Comunidad. El país, 18-març-2009)

16 de febr. 2009

Pràctiques de publicitat: Choice FM "Stop the bullets! Kill the gun!"



En futurs apunts us mostrarem algun dels comentaris que els alumnes han fet en contemplar l'anunci anterior. L'exercici que se'ls demanava estava plantejat en els següents termes:

Després de veure la publicitat anterior i de visitar el bloc Rebomboris (IES Almussafes), on trobareu altres models de comentari de publicitat, feu un breu text seguint l'esquema:

1) Títol, parts, objecte que s'anuncia, objectius, emissor i receptor del missatge.

2) Descripció del conjunt d’imatges.

3) Narració: relat o història que es conta.

4) Argumentació: Què passa amb cada objecte? Per què?

5) Valoració crítica: S’aconsegueix l’objectiu? Per què?

6) Opinió personal.

El text s’ha de fer en "valencià" estàndard, per tant, procureu utilitzar el vocabulari apropiat i fer bon ús del diccionari.

Apunt publicat anteriorment al blog LLIMA (La Comunidad", el 15 de febrer de 2009. El país)


_______________________________________________________________________



Para les bales. Mata les armes. Pau als carrers.

L’objectiu d’aquest anunci és detenir la violència als carrers entre joves I erradicar, si és que es pot, l’ús de les armes dels carrers. En la imatge final del vídeo podem observar una frase referent al tema principal: “Stop the bullets, kill the gun”, és a dir, “Para les bales, acaba amb les armes”. L’emissor de la campanya que promou aquest missatge és la cadena de ràdio ChoiceFM, una emissora que es posa en contacte amb els joves cada dia a través de FM. Aquesta és la principal estació de ràdio de música urbana i va dirigida especialment als joves londinencs.

A l’anunci de Choice FM es mostren un conjunt d’aliments quotidians: fruita, llet, aigua, salses… que exclaten, de sobte, en travessar-los un projectil.

La història que l’emissor ens vol transmetre és la destrucció que les armes provoquen en el món i les conseqüències que això pot dur a termini: acabar amb la vida d’un ésser humà.

Un darrere l’altre van esclafint els objectes que ens presenten: un ou, un got de llet, un pot de ketchup, una ampolla d’aigua i un meló esclaten de forma impactant i artística. Es tracta que el receptor no s’espante però s’adone del poder destructiu de les armes. Finalment, a l’igual que la destrucció que arriba a aquests elements, també pot abastar la vida humana.

Pense que l’anunci està molt ben ideat ja que una imatge val més que mil paraules; el publicista, que utilitza una càmera super ràpida, aconsegueix impressionar els espectadors amb la bellesa de les seues imatges. Mitjançant els elements quotidians s’apropa més al públic; però, l’element que utilitza al final (el meló d’Alger), ja ens posa enlerta perquè no el tria vanalment; ha estat la seua semblança amb la forma d’un cap humà i el roig de la sang perquè ha triat el meló d’Alger. És així com pot impressionar més encara l’espectador. Els colors que ha utilitzat i la música tranquil·la també influeixen en l’atracció que provoquen les imatges, d’altra manera el rebuig seria instantani i no arribaríem a la imatge final i, per tant, al missatge.

L’eslògan dóna molta força a la campanya i, després de veure l’anunci, et fa reflexionar sobre la importància d’erradicar les armes, sobretot entre els joves.

Quan pensem en les morts d’escolars a mans de companys als Estats Units o les últimes morts ocorregudes al Regne Unit ens pareixen mentida, però sabem que són ben certes. Curiosament aquests dos països desenvolupats són els que les estadístiques assenyalen com els majors posseïdors d’armes entre els ciutadans; i aquest fet pot ocasionar un augment dels crims desmesurat.

Calen molts anuncis com aquest per conscienciar la població.

Comentari fet per Lara Gea. 1r B (Curs 2008-2009)

Apunt publicat anteriorment al blog LLIMA (La Comunidad, 16 de febrer de 2009. El país)


_____________________________________________________________________




Nom del producte / marca: Emissora de ràdio Choice FM.
Eslògan / logotip: 'Stop the bullets, kill the gun. Peace on the Streets.' / 'Para les bales, mata la pistola. Pau als carrers.'
Objectiu: Reduir la violència als carrers, rebaixar l'índex de crims, acabar amb l'ús de les armes (pistoles, navalles...).
Emissor: L'emissora de ràdio Choice FM.
Receptor: Totes les persones que veuen la publicitat, però, especialment, els joves.
Ubicació: L'espot ha sigut rodat als Estats Units i és obra de l'agència AMV BBDO i la productora Therapy Films.
Duració: 1 minut.

Descripció del conjunt d'imatges

Per a la gravació de l'espot s'ha utilitzat una càmera “phantom camera”, que captura 10.000 imatges per segon. Amb aquesta tècnica se'ns mostra la bellesa de les imatges que deixa una bala en impactar amb peces inanimades i quotidianes, com un ou, un got de llet, una poma, una botella de ketchup, una botella d'aigua i un meló. L'impacte final es produeix quan veiem, en l'última imatge, el cap d'un adolescent de color.

Descripció dels elements morfològics

- Escenari o ubicació: Tots els elements apareixen col·locats sobre un pal metàl·lic; darrere hi ha un fons pla, de color gris blavós.
- Sons: Una melodia de música clàssica.
- Objectes: Els objectes no tenen cap moviment, estan completament quiets, en estat de repòs; només sofreixen un estat d'explosió quan la bala els travessa i, en eixos moments, és quan juga la imatge amb els colors, la velocitat i el ritme de la gravació; tret de la imatge final en què apareix la cara del jove.

Aspectes sintàctics – expressius

- Plans i angles de la càmera: La càmera està col·locada en un punt fix, al mateix nivell d'altura que els objectes, sense cap moviment.
- Narració: Ivor Etienne, Director de Choice FM, comenta que l'emissora “s'agafa molt seriosament el tema del crim amb pistoles, per això hem llançat la campanya “Pau als carrers”, ja que els efectes de la violència amb armes afecta a part de la comunitat jove urbana amb la qual nosaltres entrem en contacte al Regne Unit”.
La força del missatge de l'anunci “Mata la pistola” ens ve a dir que no és gens atractiu dur una pistola, que una pistola no és cap joguet i que mai et traurà de cap perill el fet de portar-la. Al final, la violència amb armes destrueix les vides dels jóvens i, en mostrar aquest anunci en els mesos d'estiu, l'emissora esperava posar aquest missatge en la ment del jovent "quan ells estiguen cara a cara amb problemes o situacions conflictives".

Valoració crítica

Jo crec que sí que s'aconsegueix l'objectiu del missatge; queda clar un: No a la guerra, No a la violència, No a les armes: Pareu les bales. El moment en què la bala es dirigeix al cap del xiquet genera un clar rebuig en l'espectador que no vol veure com la bala progressa en la seua trajectòria. L'espectador no vol que passe cap mal o fet desagradable, no vol veure l'execució d'un innocent. És així com l'emissor ens dóna a entendre que les bales i les pistoles no duen a cap objectiu positiu i que el resultat mai no és bonic, sinó més aviat al contrari: comporta situacions d'intens dolor i sofriment.

Opinió personal

M'ha agradat aquest anunci publicitari perquè el missatge em resulta molt interessant i també la manera en què s'explica i mostra. Eixe joc de ritme amb les explosions i els colors resulta molt atractiu plàsticament parlant.

Montse Olmos, 1r B (Curs 2008-2009)

Apunt publicat anteriorment al blog LLIMA (La Comunidad, 17 de febrer de 2009. El país)


_____________________________________________________________________

Quan la bala travessa


els cossos...

L’objectiu de l’anunci és aturar l’ús de les armes, parar la violència, majoritàriament la racista.

L’emissor és, de primeres, l’empresa VOICE FM o, possiblement, alguna associació o ONG lligada a l’emissora que pretén aturar el nombre d’assassinats que hi ha hagut, darrerament, entre els joves i a mans de joves. En aquest sentit, els telediaris ens nodreixen de notícies sorprenents cada setmana i algunes pel·lícules com PAY IT FORWARD (Cadena de favors); BOWLING FOR COLUMBINE; BANG, BANG YOU’RE DEAD (Escola d'assassins. Bang, bang; estàs mort) o, en pla de comèdia negra, HEATHERS (Escola de joves assassins). La pretensióés que l'espectador pense sobre l'ús que se'n fa de les armes.

Per tractar-se d’un anunci publicitari hem de parlar d’un doble emissor: el publicista, que ha dissenyat una campanya enginyosa perquè agrade a la gent i qui l’ha contractat. Així mateix, hem de parlar de dos receptors del missatge: l’empresa que s'anuncia i els espectadors, als quals se’ls ha de presentar el missatge de forma clara, original i atractiva.


A l’anunci es veu com apareixen una sèrie d'objectes, en principi aliments en alguns dels quals el color roig (sang?) juga un paper rellevant, col·locats de forma estàtica i estètica, que exploten de forma violenta en ser travessats per una bala. Apareixen, en aquest ordre: un ou, un got de llet, una poma, una botella de ketxup, una botella d’aigua, un meló d’Alger i... el cap d’una persona, un adolescent negre, que mira, fixament, la càmera? Davant d’aquesta persona, la bala no arriba a descriure tota la seua trajectòria i, per sort, pel mateix lloc per on hauria de passar la bala, apareix un missatge que diu: “Para les bales. Mata la pistola.”

El fons sempre és d’un color grisenc i, mentre veiem les imatges, sona una peça de música clàssica.

En una primera interpretació vaig pensar que les armes porten la fam i, com a conseqüència d’aquesta fam, moltes persones moren. Però, més endavant, en veure un parell de vegades l’anunci, vaig entendre que “moren moltes persones per culpa de les armes i no és cap qüestió estètica, precisament, la que ens ensenya la mort”. Aquesta publicitat aconsegueix l’objectiu d’una forma retardada? S’ha de veure la publicitat un parell de vegades per poder entendre completament el missatge, que entenem només quan apareix la persona a la qual es dirigeix la bala. És, en aquesta escena, quan es crea un gran xoc en els espectadors perquè ja s'han acostumat a veure aliments rebentats a miquetes.

En la meua opinió, aquesta publicitat és de les més cruels que mai no he vist. No esperava que s’arribara tan lluny per a fer pensar la gent sobre les morts que creen la violència als carrers i les guerres. Realment, en un primer moment, vaig arribar a pensar que anava a veure com moriria aquella persona davant dels meus ulls.


Com ja he dit abans, si que he arribat a la conclusió que aquesta publicitat es més contra les guerres en les quals obliguen a participar els xiquets que contra l'ús d'armes de forma individual. Per culpa de les armes es perd aliment i es perden vides.

La música és un altre element que fa que aquest contrast entre aliments travessats i una possible persona travessada siga més impactant. La tranquil·litat que se't transmet, de sobte, es trenca en veure el cap del jove adolescent.

Comentari: Pau Aleixandre 1r. B (Curs 2008-2009)

Apunt publicat anteriorment al blog LLIMA (La Comunidad, 18 de febrer de 2009. El país)

15 de des. 2008

Comentari: 'La llarga vida del bolígraf'

El Periodico // PETIT OBSERVATORI // JOSEP MARIA ESPINÀS

La llarga vida del bolígraf

JOSEP MARIA Espinàs

Una senyora em va demanar que anotés el seu nom i la seva adreça. Vaig començar a butxaquejar, buscant un bolígraf. La senyora me'n va oferir un de seguida, just un moment abans que jo trobés el meu. "¿O li va millor aquest altre?". La població catalana creix. La població bolígrafa encara més.

Fins ara, el bolígraf ha estat immune a l'epidèmia tecnològica. Realment és un cas de persistència, d'èxit universal, i s'explica pel preu i per la utilitat. És enormement pràctic, i el seu inventor es mereixeria que se celebrés el Dia Mundial del Bolígraf -dies més absurds han anat omplint el calendari.

De tota manera, una cosa és qui el va inventar i una altra qui va saber treure'n el màxim partit. L'estri que va inventar el senyor John Loud -ara fa 120 anys- no era suficientment pràctic. Els germans Biro van aconseguir un progrés decisiu: la tinta era millor, i la punta més fina. Van patentar-lo a l'Argentina. ¡Però es van oblidar de registrar el bolígraf als Estats Units! Va haver-hi batalles entre empreses nord-americanes. Però el més llest va ser el senyor Bick, que en va adquirir la patent l'any 1951, va idear el tub transparent perquè es pogués veure quanta tinta quedava i va dissenyar el bolígraf amb arestes per poder agafar-lo millor. Del simplíssim objecte se'n van començar a vendre milions cada dia.

Després s'han fabricat molts models de bolígraf, alguns de molt sofisticats, altres de convertits en disfressa de ploma estilogràfica. El món comercial funciona d'aquesta manera: si un objecte corrent el podem transformar en un de més luxós i més car, segur que serà un negoci.

Avui conviuen, doncs, els Bic clàssics amb els de fantasia. I encara és l'hora que vegi una taula d'oficina amb un ordinador i complements informàtics d'última generació que no tingui també un pot amb mitja dotzena de bolígrafs. Les màquines d'escriure mecàniques han desaparegut; les elèctriques estan en decadència; els arxivadors s'han refugiat a la pantalla; les agendes telefòniques, també; les gomes d'esborrar són unes antiguitats manuals; els típex són una raresa històrica, ¿i les maquinetes de fer punta al llapis?

Queden dos objectes extraordinaris: els clips i els bolígrafs. Dos invents que tenen cadascun més de 100 anys.

Clips i bolígrafs encara fan que una taula sembli d'oficina. On els dits fan alguna cosa més que pitjar tecles.

El periódico.cat, 28 de març de 2008



Activitat

Resum del text que no supere les 8 línies però incloga tots els aspectes del text.

Apunt publicat anteriorment al blog LLIMA (La Comunidad, 14 de desembre de 2008. El pais) 

14 de des. 2008

Tema 1: Característiques generals

1. La comunicació

Quan una persona vol comunicar alguna cosa a una altra ha d'utilitzar algun codi que siga perfectament entenedor per tots dos. Un codi és un sistema de signes organitzat. Quan el codi és desconegut per alguna de les parts, la comunicació es veu impedida o, si més no, dificultada. És el cas dels diferents idiomes quan emprem el codi lingüístic. Si, durant un viatge per Polònia, ens dirigim en valencià a un botiguer, el més segur és que no ens entenga i que, per tant, no puga produir-se la comunicació. Però, i seguint amb el supòsit, si tenim una gran necessitat de comunicar-nos amb el botiguer d'abans, que només sap polonés, podrem dibuixar-li unes creïlles en un full o assenyalar el producte que volem, si el té a la vista, i indicar-li, d'alguna manera, quantes unitats en volem.

Exercicis:

1. Completa els tipus de codi que coneixes: el català, el morse...

2. Busca al diccionari les paraules "llengua" i "llenguatge" i indica la diferència.

3. Busca a internet quantes llengües hi ha al món. I quantes d'elles desapareixen cada any.

4. Quants llenguatges hi ha al món?

5. Una imatge pot esdevenir un codi comunicatiu? I la música?

6. Quan afirmem que "el cinema és un codi comunicatiu que utilitza més d'un llenguatge", podries dir a quins llenguatges ens referim?

1.1. Paraula i comunicació

La paraula forma part d'un determinat codi que, si ens resulta desconegut, impedeix la comunicació. La comunicació pot alterar-se per una sèrie de sorolls, és a dir, d'obstacles que impedeixen una clara interpretació dels missatges; alhora que podem entrar en contacte amb la polisèmia, és a dir, amb la diversitat de significats per a un mateix terme. És ací quan entra en funcionament el context o amb la situació en la qual es produeix la comunicació (tema de què parlem, relació entre els parlants, lloc on ens comuniquem, coneixments que tenim sobre el tema...).

Un mot pot sigificar coses diferents en distints idiomes ja que forma part de codis diferents. Recorda, per exemple, les formes cama o acostar-se en valencià o castellà, i les interferències que alguna vegada deus haver observat.

Exercicis:

1. Si fem a algú la pregunta "em dius quin és el teu secret?" i obtenim per resposta un "sí, home", què podem entendre?

a) Sí, home, això faltaria! (sorpresa i negació)

b) Sí, home, no faltaria més. (conformitat)

c) Sí, home, vas llest! (negació)

d) Homeee! Que sí, que sí (irònic o de conformitat o fins i tot de negació)

e)Sí, home, a tu t'ho vaig a contar! (ironia i negació)

g) Qualsevol de les anteriors en funció del context.

2. Creus que la polisèmia afecta només a la llengua oral o pot afectar altres codis?

3. Un senyal de trànsit, per exemple una direcció prohibida, és interpretat de la mateixa manera si vas a peu o si vas amb el cotxe?

4. Llig l'article que Maritza Leyton publicà en VERTICE2000 o aquest altre de Yesica en la revista Life i digues si la gestualitat pot ser polisèmica.

1.2 Imatge i comunicació

La imatge, de la mateixa manera que la paraula, també tracta de comunicar alguna cosa, el que passa és que ens neguem habitualment a admetre'n l'existència d'un llenguatge propi, format per un sistema de signes que configuren un determinat codi.

Quan treballem amb imatges pensem moltes vegades que allò que veem és idèntic a la realitat, que tot és real. Però això és pura aparença, la realitat és una altra. La imatge representa alguna cosa. El major grau d'aproximació a la realitat (grau d'iconicitat) és el del propi objecte. Per exemple, la fotografia no és idèntica a la realitat perquè la representa en dues dimensions quan en realitat en té tres.

Una imatge és la representació, el signe d'un objecte real. Podrà tenir-ne tota l'aparença, però mai serà la realitat. És el mateix que ocorre amb la llengua. Una paraula només significa per convenció. Per tant, la paraula cama no és sinó la representació lingüística del concepte, de l'objecte real. Cal anar amb compte, però, amb l'existència dels conceptes abstractes que no fan referència a cap objecte real.

Exercicis:

1. Com expresses amb imatges una cinta, la por, una pipa?

2. El que has dibuixat abans és en realitat una cinta o una pipa?

3. Quan veus la televisió, estàs veient la realitat?

4. Quin codi penses que és més pròxim a l'objecte real: el lingüístic o l'icònic? Per què?

5. Interpreta la dita: "Una imatge val més que mil paraules".

6. Comenta aquest aforisme de Joan Fuster: "Les aparences no enganyen, són aparences".

7. Oralment, com definiries el concepte "puresa"? I icònicament, series capaç de representar-lo amb una sola imatge? Per què?

8. Coneixes alguna representació icònica de conceptes abstractes socialment acceptada? Digues quines.

9. Quins mitjans de comunicació utilitzen els codis lingüístic i icònic alhora?

10. La paraula por et trasmet eixa sensació? Per què?

11. Quan has anat al cine, has sentit "por" en alguna ocasió? Com ha aconseguit el director trasmetre't eixa sensació? Per què creus que ha aconseguit que sentires "por"?

24 d’abr. 2008

Autopista literària (V 2008 solució)

 AUTOPISTA LITERÀRIA  2008

DEPARTAMENT DE VALENCIÀ

IES MANUEL SANCHIS GUARNER (SILLA)


Solució





Autor: Joan Fuster

Llibre: Nosaltres els valencians



LES PISTES