El cine que no t'hauries de perdre: "Duck Soup" per Pau Aleixandre

Amb l’arribada del cinema sonor alguns actors i actrius s'eclipsaren en el panorama del cine i n'aparegueren d'altres. Alguns venien del teatre; és el cas dels Germans Marx, en Julius (Groucho), l’Adolf (Harpo), Leonard (Chico), Milton (Gummo) i Herbert (Zeppo).

La pel·lícula que, possiblement, més els representa i tingué major èxit en l'època va ser Duck Soup ("Sopa de ganso" en la versió espanyola), estrenada el 1933 als Estats Units. Es tracta d'una comèdia, dirigida per Leo McCarey i produïda per Herman J. Mankiewicz, que té una duració de 68 minuts. La música és d'Arthur Johnston i el guió de Bert Kalmar i Harry Ruby.


L'argument de la pel·lícula se centra en el conflicte entre la República Democràtica de Freedonia, un xicotet país centreeuropeu al davant del qual es troba el senyor Rufus T. Firefly, i Sylvania, un país dirigit per un dictador reconegut per la seua agressivitat. Dos espies de prestigi, Chicolini i Pinky, servixen Sylvania, cosa que no impedix que acaben sent ministres de l’excel·lentíssim Firefly.

Groucho Marx és Rufus T. Firefly, un estrany personatge que arriba a ser el substitut del primer ministre de Freedonia. L’anterior és restituït del càrrec per problemes en l’administració i desavinences amb els aristòcrates del país. Hi ha amenaces de guerra amb el país veí, Sylvania, i encara que es tracta de fer la pau, Rufus la rebutja. Els encarregats d’espiar-lo són l’italià i el mut. Ells dos fan tot el que poden, pagats pel país rival, per segrestrar o robar-li les estratègies de guerra als veïns; però, en algun moment, són persuadits d’unir-se a l’exèrcit de Freedonia i, finalment, guanyen la guerra en situacions realment absurdes; pur surrealisme.

Pinky (Harpo Marx), un dels personatges protagonistes de la pel·lícula, fa el paper d’espia de Sylvania juntament amb Chicolini. Mai no emet cap paraula ni so. Es comunica mitjançant gestos i una botzina que porta enganxada a la cintura. Aquest personatge és capaç de fer perdre els nervis a qualsevol i xafar els millors plans, preparats magistralment. Té una certa afició a tallar tot allò que li agrada o li desagrada i fa de xofer de Rufus T. Firefly. La seua forma de vestir estrafolària i la d’actuar ens recorda molt a la dels pallassos del circ.

Sopa de ganso està gravada a Nova York en un ambient que recorda les cases de nobles rics; per això apareixen grans salons, palaus i ministeris. Els espais són de formes simples i àmplies i de colors clars. Els mobles també són de formes senzilles, geomètriques i recorden el mobiliari característic dels inicis del segle XX. Tot això li dóna a la pel·lícula una sensació de frescor que la fa molt agradable a la vista.
Dock Soupés d’aquelles pel·lícules que et miraries mil vegades i, cada vegada, et pareixeria encara més absurda. La veritat és que una persona s’ho pot passar molt bé si presta atenció a les conversacions "disparatades" que hi ha entre els germans Marx. No sé si m’agradaria vore un país en mans de Rufus T. Firefly. Resultaria un vertader caos.

Els germans Marx crearen una comèdia amb el seu toc d’humor característic: àcid, fresc, ràpid i, de vegades,agressiu. És per això que, encara hui, perdura la seua gràcia i ingeni. Després de conéixer els esdeveniments històrics del segle XX i d'altres més actuals, la pel·lícula adquirix un to de modernitat que la fan molt actual.
Personalment, em quede amb les escenes de l'entrada de Firefly a la gran reunió de polítics, l’escena de l'espill amb els “tres Grouchos” i amb l’escena final de la captura del president de Sylvania. Però, la imatge que se m’ha quedat gravada en la retina és la primera de la pel·lícula on s’observen tres gansos nadant en una caldera d’aigua calenta.

Els germans Marx van ser uns bons mestres de l'humor. En les seues pel·lícules, com ja hem dit abans, han parodiat o imitat molts dels números propis dels pallassos del circ, com és el cas de l'escena de "la paradeta de llimonada" en què els personatges es canvien els barrets. Si us ha agradat, mireu-vos també les seqüències següents.

Groucho Marx va ser un enginyós del llenguatge i són moltes les frases que va fer famoses. I si voleu investigar sobre el sentit ideològic de la pel·lícula, hi ha un treball interessant on trobareu una anàlisi intensa sobre la lluita i crítica contra els dictadors.

Si encara voleu ampliar més informació sobre estos genials germans, a la xarxa hi ha molt de material: Marx brothers, més frases famoses del Groucho Marx, imatges del Groucho, frases del Groucho classificades, imatges del Harpo, web del Harpo en anglès, biografia del Harpo. Imatges del Chico i la seua biografia en anglès. Imatges i biografia en anglès de Gummo i per últim imatges i biografia en anglès de Zeppo.

I ja, per acabar, vos incloguem dos moments, pel seu paral·lelisme i gràcia, que esperem vos agraden.

Pau Aleixandre, 1r B

(LLIMA, La Comunidad, 19 de març de 2009. El país)

Per commemorar l'estrena de la pel·lícula de Leo McCarey, hi fa 80 anys, hem recuperat aquest apunt de Pau Aleixandre.