Pràctiques de publicitat: Choice FM "Stop the bullets! Kill the gun!"

En futurs apunts us mostrarem algun dels comentaris que els alumnes han fet en contemplar l'anunci anterior. L'exercici que se'ls demanava estava plantejat en els següents termes:

Després de veure la publicitat anterior i de visitar el bloc Rebomboris (IES Almussafes), on trobareu altres models de comentari de publicitat, feu un breu text seguint l'esquema:

1) Títol, parts, objecte que s'anuncia, objectius, emissor i receptor del missatge.

2) Descripció del conjunt d’imatges.

3) Narració: relat o història que es conta.

4) Argumentació: Què passa amb cada objecte? Per què?

5) Valoració crítica: S’aconsegueix l’objectiu? Per què?

6) Opinió personal.

El text s’ha de fer en "valencià" estàndard, per tant, procureu utilitzar el vocabulari apropiat i fer bon ús del diccionari.

Apunt publicat anteriorment al blog LLIMA (La Comunidad", el 15 de febrer de 2009. El país)

_______________________________________________________________________

Para les bales. Mata les armes. Pau als carrers.

L’objectiu d’aquest anunci és detenir la violència als carrers entre joves I erradicar, si és que es pot, l’ús de les armes dels carrers. En la imatge final del vídeo podem observar una frase referent al tema principal: “Stop the bullets, kill the gun”, és a dir, “Para les bales, acaba amb les armes”. L’emissor de la campanya que promou aquest missatge és la cadena de ràdio ChoiceFM, una emissora que es posa en contacte amb els joves cada dia a través de FM. Aquesta és la principal estació de ràdio de música urbana i va dirigida especialment als joves londinencs.

A l’anunci de Choice FM es mostren un conjunt d’aliments quotidians: fruita, llet, aigua, salses… que exclaten, de sobte, en travessar-los un projectil.

La història que l’emissor ens vol transmetre és la destrucció que les armes provoquen en el món i les conseqüències que això pot dur a termini: acabar amb la vida d’un ésser humà.

Un darrere l’altre van esclafint els objectes que ens presenten: un ou, un got de llet, un pot de ketchup, una ampolla d’aigua i un meló esclaten de forma impactant i artística. Es tracta que el receptor no s’espante però s’adone del poder destructiu de les armes. Finalment, a l’igual que la destrucció que arriba a aquests elements, també pot abastar la vida humana.

Pense que l’anunci està molt ben ideat ja que una imatge val més que mil paraules; el publicista, que utilitza una càmera super ràpida, aconsegueix impressionar els espectadors amb la bellesa de les seues imatges. Mitjançant els elements quotidians s’apropa més al públic; però, l’element que utilitza al final (el meló d’Alger), ja ens posa enlerta perquè no el tria vanalment; ha estat la seua semblança amb la forma d’un cap humà i el roig de la sang perquè ha triat el meló d’Alger. És així com pot impressionar més encara l’espectador. Els colors que ha utilitzat i la música tranquil·la també influeixen en l’atracció que provoquen les imatges, d’altra manera el rebuig seria instantani i no arribaríem a la imatge final i, per tant, al missatge.

L’eslògan dóna molta força a la campanya i, després de veure l’anunci, et fa reflexionar sobre la importància d’erradicar les armes, sobretot entre els joves.

Quan pensem en les morts d’escolars a mans de companys als Estats Units o les últimes morts ocorregudes al Regne Unit ens pareixen mentida, però sabem que són ben certes. Curiosament aquests dos països desenvolupats són els que les estadístiques assenyalen com els majors posseïdors d’armes entre els ciutadans; i aquest fet pot ocasionar un augment dels crims desmesurat.

Calen molts anuncis com aquest per conscienciar la població.

Comentari fet per Lara Gea. 1r B (Curs 2008-2009)

Apunt publicat anteriorment al blog LLIMA (La Comunidad, 16 de febrer de 2009. El país)

_____________________________________________________________________

Nom del producte / marca: Emissora de ràdio Choice FM.
Eslògan / logotip: 'Stop the bullets, kill the gun. Peace on the Streets.' / 'Para les bales, mata la pistola. Pau als carrers.'
Objectiu: Reduir la violència als carrers, rebaixar l'índex de crims, acabar amb l'ús de les armes (pistoles, navalles...).
Emissor: L'emissora de ràdio Choice FM.
Receptor: Totes les persones que veuen la publicitat, però, especialment, els joves.
Ubicació: L'espot ha sigut rodat als Estats Units i és obra de l'agència AMV BBDO i la productora Therapy Films.
Duració: 1 minut.

Descripció del conjunt d'imatges

Per a la gravació de l'espot s'ha utilitzat una càmera “phantom camera”, que captura 10.000 imatges per segon. Amb aquesta tècnica se'ns mostra la bellesa de les imatges que deixa una bala en impactar amb peces inanimades i quotidianes, com un ou, un got de llet, una poma, una botella de ketchup, una botella d'aigua i un meló. L'impacte final es produeix quan veiem, en l'última imatge, el cap d'un adolescent de color.

Descripció dels elements morfològics

- Escenari o ubicació: Tots els elements apareixen col·locats sobre un pal metàl·lic; darrere hi ha un fons pla, de color gris blavós.
- Sons: Una melodia de música clàssica.
- Objectes: Els objectes no tenen cap moviment, estan completament quiets, en estat de repòs; només sofreixen un estat d'explosió quan la bala els travessa i, en eixos moments, és quan juga la imatge amb els colors, la velocitat i el ritme de la gravació; tret de la imatge final en què apareix la cara del jove.

Aspectes sintàctics – expressius

- Plans i angles de la càmera: La càmera està col·locada en un punt fix, al mateix nivell d'altura que els objectes, sense cap moviment.
- Narració: Ivor Etienne, Director de Choice FM, comenta que l'emissora “s'agafa molt seriosament el tema del crim amb pistoles, per això hem llançat la campanya “Pau als carrers”, ja que els efectes de la violència amb armes afecta a part de la comunitat jove urbana amb la qual nosaltres entrem en contacte al Regne Unit”.
La força del missatge de l'anunci “Mata la pistola” ens ve a dir que no és gens atractiu dur una pistola, que una pistola no és cap joguet i que mai et traurà de cap perill el fet de portar-la. Al final, la violència amb armes destrueix les vides dels jóvens i, en mostrar aquest anunci en els mesos d'estiu, l'emissora esperava posar aquest missatge en la ment del jovent "quan ells estiguen cara a cara amb problemes o situacions conflictives".

Valoració crítica

Jo crec que sí que s'aconsegueix l'objectiu del missatge; queda clar un: No a la guerra, No a la violència, No a les armes: Pareu les bales. El moment en què la bala es dirigeix al cap del xiquet genera un clar rebuig en l'espectador que no vol veure com la bala progressa en la seua trajectòria. L'espectador no vol que passe cap mal o fet desagradable, no vol veure l'execució d'un innocent. És així com l'emissor ens dóna a entendre que les bales i les pistoles no duen a cap objectiu positiu i que el resultat mai no és bonic, sinó més aviat al contrari: comporta situacions d'intens dolor i sofriment.

Opinió personal

M'ha agradat aquest anunci publicitari perquè el missatge em resulta molt interessant i també la manera en què s'explica i mostra. Eixe joc de ritme amb les explosions i els colors resulta molt atractiu plàsticament parlant.

Montse Olmos, 1r B (Curs 2008-2009)

Apunt publicat anteriorment al blog LLIMA (La Comunidad, 17 de febrer de 2009. El país)

_____________________________________________________________________

Quan la bala travessa

els cossos...

L’objectiu de l’anunci és aturar l’ús de les armes, parar la violència, majoritàriament la racista.

L’emissor és, de primeres, l’empresa VOICE FM o, possiblement, alguna associació o ONG lligada a l’emissora que pretén aturar el nombre d’assassinats que hi ha hagut, darrerament, entre els joves i a mans de joves. En aquest sentit, els telediaris ens nodreixen de notícies sorprenents cada setmana i algunes pel·lícules com PAY IT FORWARD (Cadena de favors); BOWLING FOR COLUMBINE; BANG, BANG YOU’RE DEAD (Escola d'assassins. Bang, bang; estàs mort) o, en pla de comèdia negra, HEATHERS (Escola de joves assassins). La pretensióés que l'espectador pense sobre l'ús que se'n fa de les armes.

Per tractar-se d’un anunci publicitari hem de parlar d’un doble emissor: el publicista, que ha dissenyat una campanya enginyosa perquè agrade a la gent i qui l’ha contractat. Així mateix, hem de parlar de dos receptors del missatge: l’empresa que s'anuncia i els espectadors, als quals se’ls ha de presentar el missatge de forma clara, original i atractiva.

A l’anunci es veu com apareixen una sèrie d'objectes, en principi aliments en alguns dels quals el color roig (sang?) juga un paper rellevant, col·locats de forma estàtica i estètica, que exploten de forma violenta en ser travessats per una bala. Apareixen, en aquest ordre: un ou, un got de llet, una poma, una botella de ketxup, una botella d’aigua, un meló d’Alger i... el cap d’una persona, un adolescent negre, que mira, fixament, la càmera? Davant d’aquesta persona, la bala no arriba a descriure tota la seua trajectòria i, per sort, pel mateix lloc per on hauria de passar la bala, apareix un missatge que diu: “Para les bales. Mata la pistola.”

El fons sempre és d’un color grisenc i, mentre veiem les imatges, sona una peça de música clàssica.

En una primera interpretació vaig pensar que les armes porten la fam i, com a conseqüència d’aquesta fam, moltes persones moren. Però, més endavant, en veure un parell de vegades l’anunci, vaig entendre que “moren moltes persones per culpa de les armes i no és cap qüestió estètica, precisament, la que ens ensenya la mort”. Aquesta publicitat aconsegueix l’objectiu d’una forma retardada? S’ha de veure la publicitat un parell de vegades per poder entendre completament el missatge, que entenem només quan apareix la persona a la qual es dirigeix la bala. És, en aquesta escena, quan es crea un gran xoc en els espectadors perquè ja s'han acostumat a veure aliments rebentats a miquetes.

En la meua opinió, aquesta publicitat és de les més cruels que mai no he vist. No esperava que s’arribara tan lluny per a fer pensar la gent sobre les morts que creen la violència als carrers i les guerres. Realment, en un primer moment, vaig arribar a pensar que anava a veure com moriria aquella persona davant dels meus ulls.

Com ja he dit abans, si que he arribat a la conclusió que aquesta publicitat es més contra les guerres en les quals obliguen a participar els xiquets que contra l'ús d'armes de forma individual. Per culpa de les armes es perd aliment i es perden vides.

La música és un altre element que fa que aquest contrast entre aliments travessats i una possible persona travessada siga més impactant. La tranquil·litat que se't transmet, de sobte, es trenca en veure el cap del jove adolescent.

Comentari: Pau Aleixandre 1r. B (Curs 2008-2009)

Apunt publicat anteriorment al blog LLIMA (La Comunidad, 18 de febrer de 2009. El país)