La Caputxeta bona

Obra per a titelles, basada en el conte popular Caputxeta roja. Escrita pels alumnes de 1r ESO A: Sergi Ruiz, Jesús Salvador, Zulema Rodríguez i Daniel Romero.

 Il·lustració d'Óscar Julve

_____________________________________________

CAPUTXETA BONA

ESCENA I

CAPUTXETA entra al banc. El banc té un caixer i un mostrador. Hi ha un empleat que està lliure; CAPUTXETA s’hi acosta.

CAPUTXETA – (Alegre.) Bon dia!

BANQUER - Bon dia. En què puc ajudar-la?

CAPUTXETA – Vull traure cinc-cents euros.

BANQUER - I això…

CAPUTXETA – No tinc perquè donar-li explicacions, no creu? (El banquer li fa mala cara i ella contesta malament.) Li he dit que vull traure els meus diners i punt! (Amb veu amenaçadora.) I no em vinga amb carassetes que em done de baixa, eh?

BANQUER – Senyoreta, no és el que es pensa. (Mentre assenyala el caixer.) Li dic que este no és el lloc; si vol traure els seus estalvis, ha de fer-ho en el mostrador de la dreta o en el caixer.

CAPUTXETA – Ah, d’acord. Gràcies.

CAPUTXETA trau els diners i ix del banc.

ESCENA II

CAPUTXETA va pel carrer. La vorera és ampla i està ocupada per més gent. Ella no s’acaba de fiar i s’amaga bé els diners mentre mira que ningú se n’adone del que fa.

CAPUTXETA – Ara hauré d’anar a casa de la meua iaia per dur-li els diners; després, la reunió de veïns; més tard, la junta esportiva... (Bufa.) Buf. Açòés una muntanya de faenes tan gran com el Penyagolosa!

Un POLICIA no ha parat de mirar CAPUTXETA i els seus gestos estranys. Quan s’adreça a d’ella...

POLICIA – Bon dia.

CAPUTXETA – Bon dia.

POLICIA – Què portes amagat?

CAPUTXETA – Res.

POLICIA – Creus que em xuple el dit?

CAPUTXETA – De veritat, vol que li conteste?

POLICIA – Contestatària, eh! La teua cara em sona. Sí, sí, sí; la recorde... Eres una terrorista molt buscada!

CAPUTXETA – Jo? (Ofesa) Però què diu! Jo sóc una bona xica!

POLICIA – Sí, sí, sí, clar; (irònic) una bona xica que s’amaga alguna cosa que no vol dir quèés.

CAPUTXETA – Perquèés un encàrrec de la meua iaia.

POLICIA – Sí, sí, sí. El que portes amagat és robat, xiqueta! (L'agafa del coll de la brusa i l’empenta.) I ara mateix, en arribar a la comissaria podrem comprovar quèés. Vinga, tira, tira cap endavant...

CAPUTXETA – Què... Crec que serà que no. (Crida) Auxili!

El POLICIA torna a empentar CAPUTXETA i li cauen a terra els diners.

POLICIA – I ara què em dius? Ací tinc la prova del delicte!

CAPUTXETA – Però què diu? (Crida.) Per favor, ajudeu-me. (El policia l’empenta de nou. CAPUTXETA plora.) Jo no he robat res; he tret els diners de la màquina eixa que tenen al banc amb la targeta de la meua iaia.

POLICIA – Robaiaies! ja sabia jo, ja...

ESCENA III

En escoltar crits, el BANQUER ix fora per a saber què hi passa.

BANQUER - Què passa ací?

POLICIA – Que esta xiqueta els ha furtat diners.

CAPUTXETA – Jo no he sigut!

BANQUER – Però si és una clienta... (El policia li tapa la boca.)

POLICIA – Però, què (xiuxiueja) diu? És una lladregota!

BANQUER – (En veure la mirada del policia.) D’acord, d’acord.

CAPUTXETA – Mentider! Per a lladres, els banquers! Diga la veritat o li vaig a pegar una...

Intenta pegar-li però el POLICIA la deté i el BANQUER se'n torna al banc.

ESCENA IV

Entre la gent que mirava tenim PENJOLL, un home ben vestit i que diu que és polític.

PENJOLL. (Es presenta al POLICIA.) Sóc PENJOLL, Marià PENJOLL; di... dipu... diputat. I tots eixos diners, d’on han eixit?

CAPUTXETA – I a vosté què li importa!

PENJOLL – M’importa molt i (al POLICIA) el que li està passant a la jove, també.

CAPUTXETA – Han eixit del banc; són la paga de la meua iaia que està malalta i no pot anar a cobrar-los.

POLICIA – Home, haver-ho dit abans!

CAPUTXETA – Jo no sóc home!

PENJOLL – Bé, bé. Ha quedat tot clar. Senyor agent, ha sigut una equivocació i hauria de deixar lliure la xiqueta i demanar-li perdó. No creu?

POLICIA – Ah, sí, sí, sí. Perdona xiqueta; t’havia confós amb una delinqüent del metro.

PENJOLL – I ara que ja està tot aclarit, cap a casa. (Amb la mirada molt avariciosa.) I vés amb compte que hi ha molt mala gent que voldria els teus diners.

CAPUTXETA – Doncs, adéu i gràcies, senyor.

Ix CAPUTXETA.

ESCENA V

PENJOLL es proposa perseguir-la per poder robar-li els diners.
Persecucions on PENJOLL ix només per darrere dels extrems de l'escenari. Com si foren les cantonades dels carrers; aguaita per saber si encara té CAPUTXETA al davant; en comprovar-ho, s'amaga de seguida. De sobte no veu CAPUTXETA per enlloc i s'adreça al públic.

PENJOLL – Ei, xiquets, no haureu vist una xiqueta que passejava per ací carregadeta de diners?

Dóna temps a que el públic conteste.

PENJOLL – Esteu ben segurs? Gràcies, sou molt col·laboradors. Gràcies, gràcies.

ESCENA VI

Apareix CAPUTXETA i, més tard, per darrere, PENJOLL.

PENJOLL - Hola de nou.

CAPUTXETA – Tu eres...?

PENJOLL – Marià, Marià PENJOLL... (En veure la cara de CAPUTXETA.) El presi... (Sil·labejant.) El pre – si – dent. (En vore que tampoc no col·la, amb èmfasi.) El Superpresi...

CAPUTXETA – El presi? (Descreguda.). La seua cara no em sona gens. L’hauria vist a la tele.

PENJOLL – (Que no sap què dir.) Sóc el que t’ha ajudat abans a robar...

CAPUTXETA – Què?

PENJOLL – A recuperar... a recuperar els diners.

CAPUTXETA – Ah... Ja ho recorde!

PENJOLL – I on vas tan soleta?

CAPUTXETA – I a vosté que li importa!

PENJOLL – Només vull ajudar-te.

CAPUTXETA – Ah, sí; perdó. Vaig a casa de la meua iaia a portar-li els dinerets de la paga.

PENJOLL – Molt bé, molt bé... Coneixes el camí del Perdut? És el més ràpid i segur!

CAPUTXETA – Sí, sí; peròés que mai no el trobe.

PENJOLL – Vine, jo t'indicaré. (La porta per l'escenari amunt i avall.) Vine, vine. (Finalment, li assenyala el lloc on comença la ruta que ha de seguir.) Mira, ací comença.

CAPUTXETA – Moltes gràcies.

PENJOLL - Au, xiqueta.

CAPUTXETA – (En un apart.) No em puc creure que siga tan bo i tan educat.

PENJOLL - Vés amb molt de compte que n’hi ha aprofitats que voldrien robar-te tots els dinerets.

CAPUTXETA – Gràcies presi pel consell!

CAPUTXETA ix.

ESCENA VII

PENJOLL – (Al públic.) Ara aniré a casa de la seua iaia per ací i esperaré CAPUTXETA perquè ella mateix em done tots els diners. I si m’ix malament la jugada (Fa com que s'ho pensa i riu.), li baixaré les pensions a la vella i els meus amics banquers li vendran unes preferents que es cagarà damunt. Ui, ui, ui... Que roí sóc! (Riu mentre ix d’escena.)

ESCENA VIII

CAPUTXETA entra a casa de la seua iaia. PENJOLL està al llit disfressat de iaia.

PENJOLL – Qui és? Filla, filleta, que m’has dut la pagueta?

CAPUTXETA – Hola iaia. (Sorpresa.) Iaia? (Més sorpresa.) Quines mans més grans que tens!

PENJOLL - (Amb veu de velleta.) Són per a furtar-te els... Ai, ai, ai, que maleta estic... Ja no sé ni el que dic, filleta. Vull dir: són de treballar tant.

CAPUTXETA – I eixa bocota?

PENJOLL - Per a xuplar-te la... Ai, ai, ai. Veus? Malíssima, malíssima estic! Dic: són per a cantar-te millor. Mira, mira: (Fa com si practicara cant.) ba, ba, ba, ba, ba ba bà... Vi, vi, vi, vi, vi, vi, ví. Has vist quina claror?

CAPUTXETA – I eixe bolígraf tan gran, qui te l’ha regalat?

PENJOLL – El llenyater. Vols fer-me ací un dibuixet? (Li mostra un paper.) Sí, però primer, signa-me’l. És per tindre un record teu!

CAPUTXETA – Iaia, què no estàs bé del cap? Açòés un... un rebut!

CAPUTXETA mira bé la iaia i intenta pegar a fugir. PENJOLL riu i salta sobre CAPUTXETA, falla i la persegueix per l'habitació.

PENJOLL – (Sorneguer.) No còrregues que cauràs.

ESCENA IX

Mentre segueix la persecució, s’escolta com algú obri la porta de la casa. De sobte apareix el POLICIA que havia recordat que PENJOLL era un lladregot i sospitava que li volia robar els diners a la xiqueta.

CAPUTXETA – No, per favor. La meua iaia és molt pobra! (Algú entra a casa.)

PENJOLL – I què passa? (Riu) Et vaig a llevar tots els dinerets que tingues...

POLICIA – Bon dia! Senyora?

En escoltar el POLICIA, PENJOLL s’amaga baix del llit.

POLICIA – Què passa ací? Què són eixos crits?

CAPUTXETA – El Superpresi; està baix del llit.

POLICIA – Qui?

CAPUTXETA – PENJOLL, el lladre que em vol robar els diners de ma iaia.

POLICIA - Ix de baix del llit, PENJOLL!

De sobte sent un soroll a l’armari.

ESCENA X

El POLICIA obri l’armari i ix la IAIA molt esglaiada. La IAIA i CAPUTXETA es fan una abraçada i s’amaguen en un racó. PENJOLL ix de baix del llit. El POLICIA li dispara, però PENJOLL l’esquiva molt hàbilment. Persecucions.

PENJOLL - (Riu i es burla.) Mai no em pillaràs, paquet!

PENJOLL intenta eixir per la finestra, però no havia vist la reixa que li ho impedeix i el fa caure a terra. El POLICIA li posa les esposes.

POLICIA - Quedes detingut per...(Pensa) per ser un farsant! Sí, sí, sí. Farsant!

PENJOLL – Per a farsants els polítics.

POLICIA – Calla caradura.

PENJOLL – Qui és eixe? El presi; l’altre presi i els amigots?

POLICIA –Però què dius! Tira, tira... que...

Fosc.