'Se'n va anar', la cançó que guanyà el "Festival del Mediterráneo"

Corrien els anys seixanta i a Barcelona s'hi celebrava un nou festival, el del "Mediterráneo". Per primera vegada una cançó cantada en català aconseguiria fer-se amb el guardó davant la sorpresa general i, especialment, amb la sorpresa del mateix règim franquista que ho havia permés, segurament confiant que la votació popular es decantaria per qualsevol de les altres dues cançons que aspiraven a representar el país en castellà. A partir d'aquell any, RNE canviaria el sistema de votació per dificultar que cap altra cançó, no cantada en espanyol, poguera representar Espanya.

Ara que fa 50 anys de l'esdeveniment volem recordar l'èxit que va suposar el triomf en el festival per a la composició del poeta Josep Maria Andreu, per al compositor Lleó Borrell i, també, per a la discográfica Edigsa que pogué continuar promovent la cançó en català i donar impuls al fenomen de la "Nova cançó" que reexia entre nosaltres.

La cançó va ser defensada al festival per Salomé i per Raimon.

L'èxit va ser tan gran que, fins i tot, la italiana Mina en té una versió en català que podeu escoltar al final de l'apunt. També en van fer gravacions Núria Feliu, Moncho o Josep Guardiola.


 

Se'n va anar 

(lletra)

«Tant de temps que ha passat! / Dintre meu, tanta nit! / Dalt del cel, la ciutat / on potser / ella ha fugit. / Se'n va anar / en un dia molt clar. / Jo no sé / si a una terra llunyana. / Se'n va anar / cap enllà. / No sé pas / si tornarà. / Se'n va anar, / va donar-me la mà, / que a un adéu / no li cal cap paraula. / Se'n va anar / i un mirar / m'ha quedat per recordar. / Digue'm, amor, si és ben cert / que més enllà fa bon dia. / Digue'm, si mai que un es perd / és que ha trobat l'alegria. / Se'n va anar, / va donar-me la mà. / Jo no sé / quina cosa em diria. / Se'n va anar / cel enllà / i mai més / no tornarà». 




Podeu ampliar la informació en el diari El país i en el blog Cantemos como quien respira.