![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjrE1d2I77JD0RPiCvihyphenhyphenjlTzO6OMV2ENlH_eg9EZzYyjNTTbsBvBYVZqkaaJ6pARXjHZKZS_2YCQj2nXiMpIbzfx4SphjE4224_ucshItvTaOGSK_8WOaBUzEo8SJFbZp7lEbp62Ec07V0/s200/DSCN2991.JPG)
No tardaríem en comprovar que el sol i l'aigua eren vida i que, a la vora dels rierols que baixaven de la muntanya, s'hi multiplicava. Però la nostra impaciència de ciutadans apressats encara ens impedia gaudir del moment; caldria sintonitzar amb el ritme que marcava la Natura i ser un poc més pacients per poder gaudir de cada sentit. A poc a poc el camp s'omplia de colors i d'aromes, de sabors i de sons.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiO1M8sk2wuA0P_yBv4Vvstef3sXPwq8hGtgtc8fWWYJyTclzRqyu790IePhwzJJk4OROGfsnylJBA6Dvct003VHlrQThgBejcQoE7Q4nNWBX_Sy-lAA6SHoFjpxVAyqCuMTqkk6E2JkoNB/s200/DSCN1074.jpg)
De sobte centenars d'insectes voleiaven al nostre voltant sense aturar-se enlloc, com si tingueren temor dels nostres objectius. Havíem trencat la seua pau i caldria guanyar-los la confiança. Seguérem quiets i, com senyoretes o cavallers que desfilen per una passarel·la de modes, anaren posant-se de nou al terra o sobre les tiges verdes de les plantes.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEilLDFZgGex5Y1GT7mAZXGsQZSfuTVznJQyBdPbqsHRFdWta5QQ0f20SCfbQfT-44IUxMmReYWnA8lTkpSueBTpzTFoetKw7VERg2D6EA1cJzmemecRXNYrtj0AmKTM2rP8OOF6oa_dhNZ0/s200/DSCN1087.jpg)
La força del sol i la nostra presència havia tingut libèl·lules i papallones nervioses fins que entenguérem que, per aconseguir bones imatges, caldria estar ben atents i tranquils per poder trobar el moment i les formes. Buscàrem una de les ombres que donaven els frondosos pins d'aquell paratge i esperàrem pacients perquè, davant de l'objectiu de la càmera, estàvem segurs que s'esdevindria el misteri.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.