31 de maig 2011

Quan el secessionisme lingüístic apareix disfressat de plurilingüisme

amb la intenció d'informarEm ve a la memòria aquell conte del Josep Vicent Marqués en què el llop no volia menjar-se l'àvia sinó el bosc del Saler; eren altres temps i tot era possible pel totalitarisme amb què actuava el govern. Tot i amb això, hui tenim un bosc del Saler encara verd i sense urbanitzacions que el repoblen de ciment com pretenien.

Hui de nou he pensat que caldrà tornar a lluitar amb la mateixa contundència d'aquell volem el Saler nostre i el volem verd! El llop ataca de nou; ja no es conforma amb Caputxetes vermelles, tendres i ingènues, perquè ha trobat en la ingenuïtat dels valencians millor pinso per fer-se amb les despulles de les seues senyes d'identitat i de la seua història, la del País Valencià; fa temps que les troba molt més interessants i diggestives. Comenecen passant enquestes sobre el grau de satisfacció del professorat i acaben desfent la part del propi sistema que més èxit havia tingut. Potser és que eixa part no interessava als seus amics, els que, com en la religió, heretaran la terra: els solars escolars i hospitalaris debades a canvi del més pur negoci especulatiu.

Ens cal un nou Estellés que vetle en la llarga nit pel seu poble? Hem de saber trobar la força en els seus versos per fer que es complisca la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià perquè la nostra senya d'identitat més singular siga valorada socialment i ens permeta la comunicació als valencians. Només, si potenciem com cal el que és tan particular, podrem arribar al que és universal dignament.


La nostra llengua acaba de rebre un nou atac que es perpetrarà al llarg dels següents mesos si no actuem ni manifestem la nostra oposició ferma i contundent, fonamentada en la pràctica docent i en l'èxit dels programes d'ensenyament en valencià.

Us reproduïsc el text de l'1entretants i els enllaços a les notícies aparegudes en premsa i
entendreu allò que m'ha mogut a escriure les línies anteriors.


Ara és més important que mai que tots els valencians manifestem la nostra disconformitat amb el que proposa el Conseller i, si cal, convindrà eixir al carrer de nou i cridar ben fort perquè sembla que els nostres governants no escolten, com tampoc no saben comptar els vots quan els convé.


____________________________________________________________________



L'associació "Un entre tants" volem mostrar el nostre malestar i la més profunda tristor per les declaracions del Conseller d'Educació valencià en les quals presenta la proposta d'un sistema educatiu on es vehiculen les matèries en espanyol, anglés i valencià en una proporció del 33% perquè, segons diu "És el model que hem defensat aquests anys, el model que vam proposar durant la campanya electoral i el model que, majoritàriament, entenem que ha estat refrendat per l'electoral valencià".


MALESTAR, perquè els docents tenim molt a dir sobre què cal als nostres instituts i escoles públiques, tan mancades de recursos bàsics; recursos econòmics i ara, fins i tot, recursos humans, ja que l'augment de la ràtio a 35 alumnes en primer d'ESO ja és un fet consumat per al curs que ve. De portes dels instituts cap a dins, és clar, que això, pel que sembla, no es declara públicament perquè no devia anar al programa que han "refrendat" tants valencians.


PROFUNDA TRISTOR, perquè els professors i professores estem veient que l'únic sistema que funcionauna mica millor pel que fa als resultats és el de la immersió lingüística en valencià, el nostre català, i que malgrat això, la nostra malmesa escola es troba a la cua de les cues en resultats. Estem tristos quan, en eixir de les quatre parets de l'aula, el valencià s'esfuma, desapareix: assistim en tribuna d'honor a la desaparició de la nostra llengua i cultura en determinats territoris i, en altres, podem observar com l'autoodi encara no ha desaparegut sinó que encara es manté ben fort en 30 anys d'escola en valencià.


Quina és la solució? Alguns agents cívics n'han apuntat d'assenyades. Nosaltres les recolzem i aprofitem per obrir-ne el debat, la reflexió, la crítica i, si cal, l'autocrítica. Però mentre la política siga la de convertir els centres en "guarderies" d'adolescents en grups de 35 a 45, mantenir (o, com a molt, maquillar), any rere any, els mateixos currículums obsolets i deixar que algunes escoles i instituts públics esdevinguen centres assistencials on s'ensenye lectoescriptura (o a asseure's correctament, o les normes bàsiques d'higiene personal o a parlar i no cridar, etc.) fins als 16 anys, mentre les administracions tanquen els ulls i es giren d'esquena, pensem que no ens podrem considerar UNA SOCIETAT CIVILITZADA en termes educatius.


Ens fem ressò, per tant, d'aquesta nefasta notícia, en mostrem el nostre ferm rebuig a aquesta manera de fer (o de desfer) i fem públic, una vegada més, el nostre compromís amb la plena normalització del català al País Valencià i amb la lluita diària de treballar per una escola valenciana i de qualitat, que cohesione la societat de manera democràtica sense menystenir els drets fonamentals de cap ciutadà.


Us deixem ací alguns enllaços sobre el tema.


Ara més que mai, endavant!

____________________________________________________________________



LA NOTÍCIA A VILAWEB

COMUNICAT D'ESCOLA VALENCIANA


#SIALVALENCIA, PROTESTA A TWITTER

COMUNICAT D'ACPV

COMUNICAT DE LA COALICIÓ COMPROMÍS


CCOO Educació prohibirà a milers de ciutadanes i ciutadans valencians estudiar en la seua pròpia llengua

OPINIÓ CONTUNDENT D'ALBERT DASÍ, DIRECTOR DE L'ESCOLA GAVINA

OPINIÓ CONTUNDENT DE DIEGO GÓMEZ, MESTRE I EX-PRESIDENT D'ESCOLA VALENCIANA


__________________

Davant la situació creada, cal unificar i sumar esforços; hem de prestar tot el suport que ens siga possible. Escola Valenciana ha creat el següent enllaç:

http://www.escolavalenciana.com/categorias/index/428

El sistema educatiu valencià, que s'ha bastit durant més de 25 anys centrat en la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià, està en perill.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.