Material sociolingüístic: obrir-se portes

El 1993, ja fa anys d'aquesta anècdota, treballava al Servei d'Ensenyaments en Valencià i un  bon dia vam rebre una telefonada de l'Associació de pares i mares d'Almansa (Albacete). La sorpresa vingué quan, després de la presentació, la senyora que ens telefonava exposà el motiu. Tan senzill com "¿A quién nos tenemos que dirigir para que nos manden un profesor de valenciano a Almansa?". La pregunta, inicialment, em va desconcertar i, superat el moment de "serà una broma?", ens posàrem a treballar en una qüestió que comportava els seus problemes ja d'entrada perquè es tractava d'autonomies diferents. 

No us allargaré el relat amb les diferents converses que mantinguérem i, fins i tot, la visita a l'institut. Em quede només amb el motiu que al·legaren per fer la petició: "Pedimos igualdad de oportunidades para nuestros hijos que van a estudiar a Valencia o Alicante y tienen que renunciar a los horarios y las clases de buenos profesores porque explican su materia en valenciano". Fixeu-vos que, en cap moment, aquelles persones pretenien que els professors de la Universitat canviaren de llengua; ben al contrari, tenien clar que aprendre valencià a l'institut els obria les portes a noves oportunitats.

I el valencià funcionà un temps com activitat extraescolar en aquell centre, malgrat els entrebancs administratius.

Llegir en valencià, les nostres cançons

Després de la col·lecció "Llegir en valencià, les nostres festes", l'editorial Bromera continua facilitant-nos noves lectures en valencià.

Enguany la col·lecció se centra en la cançó tradicional i porta per títol «Llegir en valencià, les nostres cançons». Els caps de setmana, el dissabte un llibret i el diumenge un altre, podeu adquirir amb el diari Levante-EMV, per només 1 euro, un nou relat de la col·lecció i conéixer un poc de l'obra d'algun dels nostres escriptors.

Cal dir que els relats només prenen com a referència la cançó, però són originals i no responen a cap llegenda anterior. Aquesta setmana és el torn de "La Lluna, la Pruna" i "La Panderola", dues cançons a partir de les quals Pepa Guardiola i Vicent Usó han escrit els relats Bruna, la lluna i el far i L’anarquista imprevist, que aquest cap de setmana podreu comprar amb el diari Levante-EMV. A més, també s'afegeix a la iniciativa el diari Información, amb la publicació dels dos primers relats de la col·lecció: La boda dels Girau i El catxerulo d’Andreu.

Animació lectora amb jocs i qüestionaris

Paraules de Júlia és una novel·la de Joan Bustos, publicada el 2016 per l'editorial Bullent, que tracta de l'amistat de Júlia i Helena, dues amigues de tota la vida enamorades (o no) del professor d'anglès. En acabar el curs, a l'estiu, Júlia marxa als Estats Units i Helena intenta recuperar les assignatures suspeses. Al setembre, malgrat que s'ho havien promès l'una a l'altra, no es retroben. La Júlia no vol saber res de l'Helena ni de ningú. Què va passar aquella nit de besos robats, just abans del viatge? Si ho vols saber hauràs de llegir-te la novel·la. Ara tens tot l'estiu per endavant i segur que trobes en ella un bon entreteniment.

A més a més, el propi Joan Bustos ens proposa un joc per comprovar el nivell de comprensió que hem adquirit amb la lectura de Paraules de Júlia. Es tracta d'un qüestionari de Kahoot! per jugar on line. Es pot competir amb altres persones o contestar-lo sol amb l'ajuda d'un ordinador o d'un telèfon mòbil smartphone.

Us animeu? El procés és senzill; si ho vols fer, segueix les passes següents:

1. Descarrega't l'app Kahoot! i instal·la-te-la al mòbil.

2. Copia l'adreça a la barra del navegador de l'ordinador.
En aquest cas, clica l'enllaç al joc de 20 preguntes o al de 50 preguntes)

3. Clica damunt del botó "Play" o el verd "Launch". Recorda de traure el volum a l'ordinador, ja que genera una musiqueta electrònica pesada. El programa també genera un codi pin.

4. Entra a l'aplicació Kahoot! del teu mòbil. Et demanarà el codi que has d'introduir per començar a jugar. Introdueix, en la casella corresponent, el número que trobaràs a la pantalla de l'ordinador.

5. Introdueix també un nickname, per exemple les teues inicials. Prem "Ok.Go!". El teu nick és en pantalla.
Si l'exercici es fa a classe i cada alumne té el seu ordinador, es pot fer una competició.

6 Clica damunt de la tecla "Start". A la pantalla de mòbil apareixen quatre símbols, corresponents a les quatre opcions possibles. Clica la correcta i segueix endavant amb el joc.

7. Així successivament fins completar les preguntes del qüestionari.

8. Cada pregunta et dóna una puntuació segons el temps que tardes a respondre.

Amb la mateixa aplicació de Kahoot! es poden repassar altres lectures. Entre d'altres, l'obra Tres passes pel misteri del gallec Agustín Fernández Paz, publicada en valencià per l'editorial Bromera.

Aquesta obra conté tres relats diferents classificats dins del gènere de terror, intriga i fantasia. La primera té per protagonista un arqueòleg que troba restes de l'antic culte a les serps al jaciment on treballa, fet que desencadenarà una sèrie de successos terribles. La segona la protagonitza una jove solitària que descobreix la tràgica història d'un accident en un lloc màgic per on transcorre el camí de Santiago. I la tercera que s'esdevé a Pontebranca, un poble que oculta el secret d'uns fets molt obscurs esdevinguts a la torre derruïda del far.

Tres passes pel misteri d'Agustín Fernández Paz PIN: 84947

30 ANYS de BROMERA

Aquella editorial, que començava el 1986 amb un missatge esperançador, creant expectatives i convidant-nos a endevinar quin producte hi havia darrere d'aquell nom, no ens ha defraudat i ha anat creixent com fa la bromera quan puja.

Hui, per celebrar que s'han complit 30 anys d'aquella primera aparició des de la Ribera, ens ha oferit, al teatre Principal de València, un espectacle festiu ben particular i interessant, amb Carles Alberola de presentador i un Pep Gimeno Botifarra, molt ben acompanyat, de veu potent i divertit, com acostuma a ser en els directes.

Amb un audiovisual mesurat i clar ens ha arribat també la veu dels creadors de l'editorial per desvetllar, a poc poc, el sentit del missatge del seu eslògan: "Llibres, passió, futur". 

Els parlaments, mesurats i sentits, han anat a càrrec de l'editor, Josep Gregori, i del director literari del grup, Gonçal López-Pampló.

Com a ciutadà vull felicitar els amics i amigues que fan cada dia Bromera i ens permeten gaudir dels seus productes; com a docent, agrair-los el seu treball perquè em permet millorar el treball dins l'aula i dinamitzar la lectura en valencià.

Des d'ací, gràcies a tots els qui formeu eixa gran família i que, una vegada més, amb l'espectacle d'avui ens heu demostrat la vostra professionalitat i capacitat de dinamització cultural. De la vostra contribució a la normalització lingüística i cultural del valencià i a la millora d'un país més nostre ja fa anys que no en tenim cap dubte: 30 exactament!

L'embruixat de Valle Inclán per l'EMT de Silla

L'Escola Municipal de Teatre de Silla (EMT) i el seu director, Ramon Moreno, es caracteritzen per uns muntatges estètics i perfeccionistes. Un teatre valent que treballa amb texts d'autors significatius del teatre espanyol del segle XX i amb actors que s'estimen el teatre però no n'han fet d'ell la seua professió, encara que ho facen "de cine".

Enguany l'EMT de Silla celebra més de 30 anys en  la producció d'espectacles i ho ha volgut fer amb L'embruixat, una obra de Valle Inclán traduïda al valencià per Esther Coronil.

 

L'estrena de l'espectacle es va produir la setmana passada al teatre de Silla i, des d'avui dijous i fins diumenge 26 de juny, es presenta al Teatre Micalet de València.

25 persones, sobre un escenari minimalista en què només hi destaca una lona, van construint aquest relat de Valle-Inclán des de la foscor que genera la boira. A poc a poc, la boira escampa i els personatges ens mostren les raons d'un conflicte, un tema recurrent en el teatre de l'autor on la misèria humana es mostra, de vegades, de la manera més crua. Amb uns moviments mesurats i estètics, els personatges van construint cadascuna de les cares d'un mateix prisma polièdric: la maternitat, l'avarícia, l'herència i la sang, la misèria... I cadascuna d'eixes cares s'enriquirà  amb la història d'un cacic gallec que, amb les seues actuacions davant la possibilitat de criar un nét, el fill d'un fill mort el mateix dia del seu casament, ens mostrarà les pròpies misèries morals, les mateixes que acabaran per ofegar-lo malgrat totes les seues riqueses.

A poc a poc, com eixa boira que s'esvaeix, l'espectador anirà aclarint el tema d'aquesta obra, inicialment boirós perquè així ho vol l'autor. Els propis actors, en eixir del seu grup de confort, ens descobriran els oficis que els ajuden a malviure i relacionar-se amb Pedro Bolaño, el cacic esmentat. A poc a poc la lona que cobreix l'escenari esdevindrà llençol, xarxa de pescadors, llar o infern, el propi paisatge rural on transcorren les seues vides. Unes vegades uns, altres voltes els altres, els actors esdevindran animals carronyers, corbs, gavines o gossos que, mitjançant una de tantes danses gestuals i estètiques ens recordaran alguns dels quadres de Bruegel, El Bosco, Nonell o del propi Goya.

En ocasions, els pecats capitals dominaran l'acció d'homes i dones, les seues pròpies misèries: enveja, orgull, ira, avarícia o luxúria i, per això mateix, esdevindran monstres, es transformaran en animals, en assassins si cal, per traure de les pròpies entranyes el més roí que porten dins seu.

Sé que no sóc del tot imparcial (com alguns sabeu vaig formar part d'aquesta escola), però aquesta és una obra que cal contemplar, una ocasió important per acostar-se al teatre de Valle-Inclán; una ocasió magnífica per conéixer millor el teatre de Ramon Moreno i Amparo Pedregal, que comparteixen la dramatúrgia i direcció d'aquest espectacle.

Uns anys de bons records: 5 + 3 + 30!

De sobte han retronat
les últimes paraules
d'un temps d'aprenentatge,
uns moments d'il·lusió.

El cap ha pres consciència
que aquell eco especial,
aquell gaudi d'imatges
ja no seria igual.


L'última classe, les últimes
paraules amables
dels darrers grups d'alumnes
amb projectes i afanys.


La màgia de la imatge.
Renau, Chaplin, Dalí
han posat el color
i la rialla amable.


Baudelaire, Ausiàs March,
Estellés i Vinyoli
han despertat l'oïda
dels darrers batxillers.


Els dubtes, les preguntes
dels estudiants menors
han intentat cobrir
un buit sobre el paper.


La campana de nou
ha posat fi a un trajecte.
Les passes decidides
enceten nous camins.

.

Què sabem de les persones que fan literatura?

Enguany, per tancar el curs de Literatura universal, he proposat als i a les alumnes que la cursaven que em digueren alguns llibres que els havien interessat i/o llegit durant el darrer any. A continuació, els demaní que em digueren com havien arribat als llibres llegits. Les respostes han sigut molt variades: la recomanació d'una altra persona, el seguiment de l'obra d'un autor, la visió de la pel·lícula basada en un llibre...

La intenció no era altra que demanar-los que foren ells els qui escriviren el darrer relat que comentaríem a classe després de conèixer les seues preferències. El que pretenia era que s'adonaren que quan escrivien imitaven, directa o indirectament, allò que havien llegit i els havia agradat; allò que havien fet seu. Volia que establiren alguna mena de relació entre el que hom llig i el que és capaç de generar quan escriu.

La segona proposta vingué tot seguit. Qui s'atrevia a posar-se en contacte amb la persona que havia escrit un dels llibres esmentats per fer una entrada al blog?

Una de les alumnes de 1r de Batxillerat recordava un llibre que havia llegit quan vivia a Costa Rica; li agradà de manera especial. Li demaní que s'informara sobre la biografia de l'autor i que buscara, mitjançant algun dels coneguts del seu país o de l'editorial, si podia establir contacte amb ell. La biografia i les dades que apareixien a internet eren interessants i ens obrien un bon camí; el Facebook, curiosament, va ser la pista que li permeté arribar a bon destí. Després d'alguns missatges privats, negociaren una entrevista.

En formular les preguntes, les revisàrem i li les envià. Dimarts passat rebé resposta; Cecília estava molt contenta. Ací teniu la seua entrada al blog.

Biografia de l'autor

Erudició

Rafael Ángel Herra fou catedràtic de filosofia de la Universitat de Costa Rica i és membre de l’Acadèmia de la Llengua de Costa Rica. Ha exercit de professor convidat a les universitats de Bamberg i Giessen (Alemanya) i des de l'any 1973 dirigí i edità la Revista de Filosofía de la Universidad de Costa Rica. Es doctorà a la Universitat Johannes Gutenberg de Magúncia en filologia clàssica, literatura comparada i filologia romàntica i a la Universitat de Costa Rica va fer la llicenciatura en filosofia i el batxillerat d’estudis clàssics.

Gràcies al seu reconegut prestigi, ha estat convidat en nombroses ocasions a col·loquis i conferències tant en el seu país com a l’estranger. 

 

Creativitat

Rafael Ángel Herra té publicats llibres de ficció, d’assaig i articles periodístics. La producció literària  de l'autor inclou dues col·leccions de contes, tres novel·les, un obra teatral per a la ràdio i uns quants poemes. La producció assagística comprén quatre llibres sobre temes filosòfics. Els treballs periodístics són molt variats però, generalment, tracten de critica cultural, sobre fets de la vida quotidiana i de teatre, tema pel qual s'interessa especialment i que el portà a guanyar un concurs centreamericà i del Carib de teatre artístic per a ràdio convocat per la Westdeutscher Rundfunk de Colònia i l’institut Goethe de San José. 

L'entrevista pròpiament

- ¿A qué edad empezó a tomar en serio su incursión en el mundo de las letras?

Empecé joven. En el colegio hice mi primer experimento literario. A la profesora no le gustó que jugara con la lengua y reprobé el examen. Después de muchos borradores, manuscritos olvidados, y ensayos académicos, empecé a escribir textos de ficción en forma después del doctorado.

- En el Viaje al Reino de los Deseos, ¿Incide la musicalidad de algún modo en la estructura del texto?

Sí, escribo siempre pensando en el ritmo, en la armonía del texto, en la belleza expresiva de la lengua. También en las metáforas.

 

- ¿En qué tipo de lectores pensaba cuando lo escribía?

Pensé sobre todo en lectores adolescentes, sin excluir a los adultos.

- ¿Hay algún elemento basado en sus propias vivencias?

Sí, hay algunos recursos, temas y episodios que provienen de hechos vividos. Recuerdo ahora la compra y venta y al hombre curioso que la atendía, en el Mercado central de Alajuela (ciudad que en el libro se llama Alaj). También recuerdo algunos nombres: Mimbo, Taba Catú…

- ¿Qué lo inspiró a crear un personaje tan particular en una especie de trama de ciencia ficción?

Me inspiré en una mezcla de varios elementos: la tradición de los cuentos populares en los cuales se realiza un deseo; el lugar común del robot, tan importante en la ciencia ficción actual; y, en fin, me inspiré tanto en la novela de caballería como en los relatos de héroes errantes.

- A parte de la producción propiamente literaria, en su bibliografía vemos numerosos libros de carácter filosófico, ¿en qué producción se encuentra más cómodo, en el ensayo o en la narrativa?

Me gusta la narrativa mucho más que los otros géneros. También he escrito poesía.

- Ha traducido algunos de sus libros al francés y trabajado y participado en incontables actividades en el extranjero, ¿hasta qué punto esa actividad forma parte de la difusión de su obra o de una actividad de carácter periodística?

Hay traducciones al francés, al alemán, al portugués y al italiano. En el extranjero he participado en congresos de literatura y de filosofía. Esto ha servido un poco para difundir mis textos.

- ¿Tiene algún consejo para la juventud lectora que empieza ahora a escribir?

Mi primer consejo es leer, leer y leer. Y escribir buscando el propio estilo.

- ¿Qué obra suya nos aconseja de forma especial y por qué ese título frente a los otros?

Es difícil sugerir, pues he escrito obras muy diferentes. Al que se inclina por el realismo, le aconsejo D. Juan de los manjares (en donde me mofo un poco del estilo realista). Al que prefiere la ficción no realista, le sugiero tanto Viaje al reino de los deseos como El ingenio maligno. El que gusta del humor puede leer La divina chusma o bien Artefactos, que sale impreso en estos días. Al que opta por un trago fuerte de literatura pura le interesará La guerra prodigiosa.

- Desde España nos gustaría saber ¿en qué consiste su labor como académico y qué visión tiene de la obra de Miguel de Cervantes, El ingenioso hidalgo don Quijote de la Mancha, que fue el tema de su conferencia de ingreso en la Academia Costarricense de la Lengua?

Se comprenderá mi fascinación si cuento aquí que, además de leer a Cervantes, he escuchado el audiolibro del Quijote catorce veces. Esta obra contiene casi todas las innovaciones de la literatura posterior. En mí sigue siendo fuente de inspiración.

La raó per la qual vaig escollir a Rafael Ángel Herra com a autor per a l’entrevista va ser perquè volia fer-li-la a un autor modern de la pàtria on em vaig criar. Instantàniament vaig pensar en ell perquè de més jove havia llegit el seu llibre: Viaje al Reino de los Deseos i m’havia agradat pel tema i per la complexitat aparent.

Quan el professor va suggerir que podíem fer aquesta tasca em vingué a la memòria el llibre i, a partir d'ací, vaig intentar contactar amb l'autor. La meua sorpresa va ser que, des del Facebook, ell accedira a respondre'm. Agraesc especialment la seua col·laboració i espere que servisca perquè altres companys de l'institut coneguen la novel·la que vaig llegir i s'interessen per la resta de l'obra.

Apunt elaborat per Cecília Calero

1r Batxillerat Humasnític